Assaigs clínics amb fàrmacs en el tractament del càncer: la importància de les variables.

Publicat el 15 de març de 2022 per

Ens volem fer ressò del comentari del company Martín Cañas, farmacòleg clínic argentí, sobre un article d’opinió publicat recentment a la revista JAMA oncology. En el seu blog Fundación FEMEBA @mac_canas reflexiona sobre els riscos de l’ús de la variable de supervivència lliure de progressió en els assaigs clínics de fàrmacs en patologia oncològica. Malgrat proporcionar resultats de manera més ràpida i facilitar l’autorització d’aquests tractaments, es tracta d’una variable subrogada que té el risc de sobreestimar els efectes d’aquests tractaments i donar una falsa impressió d’eficàcia. I un cop autoritzats, aquests medicaments poques vegades es retiren del mercat.

Es tracta d’una qüestió delicada si considerem les expectatives que tenen els pacients en aquests tipus de tractaments i la gravetat d’oferir resultats que al final potser no s’acaben confirmant.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Assaigs clínics amb fàrmacs en el tractament del càncer: la importància de les variables.

Opiacis i antidepressius: ull amb la toxicitat serotoninèrgica

Publicat el 16 de febrer de 2022 per

Alguns opiacis (tramadol, petidina, fentanil, dextrometorfan, tapentadol, oxicodona, metadona, pentazocina) augmenten significativament la transmissió serotoninèrgica. Aquests fàrmacs poden augmentar el risc de toxicitat per excés de serotonina quan es combinen amb antidepressius. Es tracta d’un efecte advers que pot ser mortal.

Els darrers anys, la seva incidència ha augmentat a causa de l’ús creixent de fàrmacs serotoninèrgics a la pràctica clínica i de l’elevat nombre de persones d’edat avançada, amb comorbiditat i polimedicació associades que predisposen a un alt risc d’interaccions farmacològiques.

Les manifestacions clíniques de la síndrome serotoninèrgica són conseqüència d’un increment de la concentració de serotonina en el sistema nerviós central. S’inicien de manera sobtada, poques hores després de la ingesta del fàrmac que les causa. Es manifesta amb hiperirritabilitat neuromuscular predominant a les extremitats inferiors (amb mioclònies i hiperreflèxia, tremolor fi de les extremitats, de vegades rigidesa en casos greus), i estimulació neurovegetativa (hipotensió o hipertensió arterial, taquicàrdia, calfreds, hipertèrmia, sudoració, possiblement coma), a més de trastorns psiquiàtrics (agitació, confusió) i digestius (diarrea).

En els pacients que ja reben un medicament serotoninèrgic de manera regular, cal evitar afegir-los-en un altre en la mesura que sigui possible. En general, en aquests pacients es recomana:

  • Evitar els fàrmacs serotoninèrgics no psiquiàtrics (p. ex., tramadol).
  • Prescriure’ls només un antidepressiu.
  • Prevenir els riscos associats a l’automedicació (p. ex., triptòfan i herba de Sant Joan).
  • No afegir-hi mai un IMAO.

En aquest  butlletí es revisa el risc de toxicitat serotoninèrgica associat a l’ús concomitant de dos grups de fàrmacs d’ús molt comú: opiacis i antidepressius.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Opiacis i antidepressius: ull amb la toxicitat serotoninèrgica

Manca d’eficàcia de l’atorvastatina en pacients amb COVID greu: Publicar els resultats negatius

Publicat el 31 de gener de 2022 per

Els resultats d’alguns estudis han mostrat que les estatines podrien tenir propietats antiinflamatòries, antifibròtiques i antitrombòtiques i, per tant, associar-se a una disminució de la mortalitat en pacients amb destret respiratori i síndrome hiperinflamatòria. Resultats similars s’observarien també en pacients amb COVID19.

En un assaig clínic multicèntric recent es va estudiar l’eficàcia d’atorvastatina 20 mg al dia versus placebo en pacients amb infecció per SARS-Cov2 ingressats en una planta de cures intensives. La variable principal d’eficàcia va ser una combinada de trombosi arterial o venosa, necessitat d’oxigenoteràpia amb membrana extracorpòria, o mortalitat per qualsevol causa als 30 dies de l’aleatorització. Es van incloure 587 pacients; 290 assignats a atorvastatina i 297 a placebo. La mitjana d’edat va ser de 57 anys. Els resultats van mostrar que, el tractament amb atorvastatina no es va associar a una reducció de la variable principal als 30 dies comparat amb placebo (OR=0,84;IC95% 0,58-1,21). Van morir un total de 90 (31%) pacients del grup atorvastatina i 103 (35%) del grup placebo. No es van observar diferències per a la resta de variables.

La importància d’aquest estudi es troba, més enllà de suggerir una manca d’eficàcia de l’atorvastatina, en fer visible aquella recerca amb resultats negatius.

L’any 20215, un butlletí publicava les reflexions d’un dels coautors de la declaració RIAT (Restoring Invisible and Abandoned Trials), una iniciativa que va sorgir arran de l’evidència  que alguns assaigs clínics publicats en revistes mèdiques compten amb importants deficiències i també per visibilitzar estudis no publicats pels seus resultats desfavorables.

Les publicacions dels assaigs clínics aleatoritzats a les revistes mèdiques han estat, fins ara, la base de l’evidència científica de medicaments. Durant la darrera dècada, s’acumulen les proves que plantegen que la literatura mèdica està afectada per un biaix de publicació amb evidents implicacions en la fiabilitat de qualsevol decisió basada en aquestes proves.

Per a la gestió del coneixement, depenem de les publicacions mèdiques. Tanmateix, allò que no podem veure, allò que no està publicat, també podria ser rellevant. , Per tant, cal garantir-ne la seva visibilització.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Manca d’eficàcia de l’atorvastatina en pacients amb COVID greu: Publicar els resultats negatius