XXXI Congrés de la Societat Espanyola de Farmacologia Clínica

Els propers dies 22, 23, i 24 de març de 2022 es celebra el 31e Congrés de la Societat Espanyola de Farmacologia Clínica, organitzat pel servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, i en format virtual atesos els condicionants encara presents per l’actual pandèmia COVID-19.

Després de la conferència inaugural sobre drogues i accions durant la pandèmia, a càrrec de la Dra Nora Volkow, Directora del National Institute on Drug Abuse. National Institutes of Health, dels Estats Units, la taula rodona de la tarda analitza els Sistemes de registre electrònic per avaluar resultats en salut. Hi han participat professionals de la rellevança professional de Rafael Ramos (Metge de família, IDIAP Jordi Gol), Dolores Montero (AEMPS), Daniel Prieto Alhambra (Universitat d’Oxford) i Caridad Pontes (CatSalut).

Destaquem alguns missatges rellevants de les ponències d’aquesta taula:

  • La importància de les bases de dades electròniques en la recerca clínica independent amb la possibilitat d’oferir resultats d’elevat impacte a la pràctica clínica.
  • Incorporació de dades d’efectivitat en la gestió dels medicaments d’elevat impacte pressupostari.
  • En el context de la innovació terapèutica cal conviure amb la invertesa tot i que aquesta s’ha d’incorporar com a oportunitat.
  • En farmacovigilància les bases de dades permeten disposar d’incidències basals d’efectes adversos a medicaments. Això permet l’anàlisi posterior entre casos esperats i observats.
  • La importància de les xarxes de dades per a la colaboració internacional en salut
Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a XXXI Congrés de la Societat Espanyola de Farmacologia Clínica

Assaigs clínics amb fàrmacs en el tractament del càncer: la importància de les variables.

Ens volem fer ressò del comentari del company Martín Cañas, farmacòleg clínic argentí, sobre un article d’opinió publicat recentment a la revista JAMA oncology. En el seu blog Fundación FEMEBA @mac_canas reflexiona sobre els riscos de l’ús de la variable de supervivència lliure de progressió en els assaigs clínics de fàrmacs en patologia oncològica. Malgrat proporcionar resultats de manera més ràpida i facilitar l’autorització d’aquests tractaments, es tracta d’una variable subrogada que té el risc de sobreestimar els efectes d’aquests tractaments i donar una falsa impressió d’eficàcia. I un cop autoritzats, aquests medicaments poques vegades es retiren del mercat.

Es tracta d’una qüestió delicada si considerem les expectatives que tenen els pacients en aquests tipus de tractaments i la gravetat d’oferir resultats que al final potser no s’acaben confirmant.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Assaigs clínics amb fàrmacs en el tractament del càncer: la importància de les variables.

Opiacis i antidepressius: ull amb la toxicitat serotoninèrgica

Alguns opiacis (tramadol, petidina, fentanil, dextrometorfan, tapentadol, oxicodona, metadona, pentazocina) augmenten significativament la transmissió serotoninèrgica. Aquests fàrmacs poden augmentar el risc de toxicitat per excés de serotonina quan es combinen amb antidepressius. Es tracta d’un efecte advers que pot ser mortal.

Els darrers anys, la seva incidència ha augmentat a causa de l’ús creixent de fàrmacs serotoninèrgics a la pràctica clínica i de l’elevat nombre de persones d’edat avançada, amb comorbiditat i polimedicació associades que predisposen a un alt risc d’interaccions farmacològiques.

Les manifestacions clíniques de la síndrome serotoninèrgica són conseqüència d’un increment de la concentració de serotonina en el sistema nerviós central. S’inicien de manera sobtada, poques hores després de la ingesta del fàrmac que les causa. Es manifesta amb hiperirritabilitat neuromuscular predominant a les extremitats inferiors (amb mioclònies i hiperreflèxia, tremolor fi de les extremitats, de vegades rigidesa en casos greus), i estimulació neurovegetativa (hipotensió o hipertensió arterial, taquicàrdia, calfreds, hipertèrmia, sudoració, possiblement coma), a més de trastorns psiquiàtrics (agitació, confusió) i digestius (diarrea).

En els pacients que ja reben un medicament serotoninèrgic de manera regular, cal evitar afegir-los-en un altre en la mesura que sigui possible. En general, en aquests pacients es recomana:

  • Evitar els fàrmacs serotoninèrgics no psiquiàtrics (p. ex., tramadol).
  • Prescriure’ls només un antidepressiu.
  • Prevenir els riscos associats a l’automedicació (p. ex., triptòfan i herba de Sant Joan).
  • No afegir-hi mai un IMAO.

En aquest  butlletí es revisa el risc de toxicitat serotoninèrgica associat a l’ús concomitant de dos grups de fàrmacs d’ús molt comú: opiacis i antidepressius.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Opiacis i antidepressius: ull amb la toxicitat serotoninèrgica