L’escrit de Luisa Pascual, pacient d’ELA: “Accepto el costat lluminós i el costat fosc de les coses, de les persones i de la vida”

La Luisa Pascual és una pacient de la Unitat Funcional de Motoneurona que ha recollit en un escrit sincer, generós, de coratge i esperançat com és la seva convivència amb l’ELA.

Metgessa de família de la Metropolitana Sud a Gavà i Viladecans, és pacient d’ELA des de fa tres anys i mig. Al text relata la seva quotidianitat com una superació diària de petits/grans reptes; reflexiona sobre el seu futur donant-li valor a l’esperança i planteja un llistat d’aspectes a millorar, tant des del punt de vista assistencial com personal. Tot plegat conforma un escrit que us recomanem vivament llegir amb calma, perquè val molt la pena.

Moltes gràcies Luisa per compartir-lo amb tots nosaltres!

En aquest enllaç podeu llegir l’escrit íntegre de Luisa Pascual, del qual us destaquem uns breus fragments:

“Pero yo me adapto, y procuro hacer todo lo que sea posible para seguir aquí, en la vida. Me peleo como gato panza arriba para moverme en la cama, vestirme, ir al baño (va siendo un reto  con el listón más alto cada día), cambiarme de silla.

Para mí es importante hacerlo, porque me hace sentir bien, dueña de mí misma”. […]

“Siguiente reto: conseguir que mi familia y mis amigos no me protejan de la vida, de las noticias tristes, del sufrimiento que conlleva que alguien a quien quiero esté enfermo, de muertes de personas a mi alrededor, de noticias  desalentadoras sobre ELA. Yo les digo que si no comentan conmigo estas cosas, me aíslan de la vida, cosa que no deseo. Acepto el lado luminoso y el lado oscuro de las cosas, de las personas y de la vida”. […]

“Esperanza de recibir un abrazo, de poder escribir algo de mi puño y letra, de poder sentir calor en mi corazón, de sentirme querida, de poder demostrar que quiero a mi tribu, de sentir que profundizo más dentro de mí y que eso me ayuda.

Esperanza de aceptar sin conformarme lo que me está pasando. Esperanza de dejar un buen legado (pero para eso he de trabajar cada día).

Esperanza de colaborar al estudio por una parte y a la buena atención de pacientes como yo para que el futuro sea más amable para quienes padecemos esta enfermedad, para nuestras familias y para nuestros  terapeutas.

Esperanza de que pronto los investigadores encuentren un fármaco que estabilice la ELA y me permita ampliar mi horizonte”.

Posted in Actualitat, Conviure amb l'ELA, ELA actualitat, General | Tagged | Comments Off on L’escrit de Luisa Pascual, pacient d’ELA: “Accepto el costat lluminós i el costat fosc de les coses, de les persones i de la vida”

L’estudi de biòpsies de pell ofereix un potencial nou marcador diagnòstic per a l’ELA

La Unitat Funcional de Motoneurona de l’Hospital de Bellvitge ha participat en un estudi que identificat la presència d’un biomarcador d’ELA a la dermis dels pacients.Metges i investigadors del Grup de Neuroplasticitat i Regeneració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Unitat Funcional d’Esclerosi Lateral Amiotròfica de l’Hospital del Mar són els autors de l’estudi.

Es tracta de la presència d’una proteïna determinada, TDP-43, fora del nucli de les cèl·lules de la pell dels pacients. La presència a la pell d’un nom elevat de cèl·lules amb aquesta anormalitat permet predir amb una gran fiabilitat si el pacient pateix o no la malaltia, més enllà de la seva progressió.

La recerca, que publica la revista Cells, l’han liderada el Dr. Xavier Navarro, la Dra. Mireia Herrando-Grabulosa, tots dos del Grup de Neuroplasticitat i Regeneració del Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia i de l’Institut de Neurociències de la UAB, i el Dr. Miguel Ángel Rubio, coordinador de la Unida d’ELA de l’Hospital del Mar, i ha analitzat mostres de la pell de pacients amb aquesta malaltia d’aquest centre i de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Els resultats s’han comparat amb els de deu persones sanes més i amb les de deu persones amb altres patologies neurodegeneratives amb component neuroinflamatori. S’ha estudiat la presència a les cèl·lules de la pell de la proteïna TDP-43, que es troba a totes les cèl·lules del cos i que és bàsica per al desenvolupament de les seves funcions, fora del nucli cel·lular, és a dir, al citoplasma. Ja és conegut que la seva presència a les neurones motores del cervell i de la medul·la espinal es produeix en el 97% dels malalts amb ELA.

Els investigadors van poder comprovar com la proteïna TDP-43 també havia abandonat el nucli cel·lular en un nombre important de les cèl·lules de la dermis de pacients amb ELA analitzades gràcies a biòpsies del teixit. No passava el mateix amb les mostres de les persones dels grups de control. “A les capes de la dermis analitzades, els malalts amb ELA presenten més fibroblasts, que són les cèl·lules bàsiques del teixit, amb aquesta marca de la malaltia que normalment es veu a la medul·la espinal i al còrtex motor, que no als membres dels grups de control sans i amb altres patologies”, destaca el Dr. Rubio. Alhora, es van prendre mostres dels pacients amb ELA un any després, certificant que aquesta situació es continuava produint en la mateixa magnitud, de forma independent a l’evolució i la progressió de la malaltia.

En concret, aquesta anomalia es produeix en una de cada quatre cèl·lules del teixit de la dermis (en el 24,1%) en el cas de persones amb ELA, mentre que gairebé no es detecta en persones sanes o amb altres malalties neurodegeneratives . Com apunta el Dr. Rubio, “tenim un biomarcador, que funciona com la petjada de la malaltia al sistema nerviós, i hem comprovat que també la trobem a la pell. A més, la podem quantificar i hem determinat el punt de tall teòric per poder emetre un diagnòstic en determinats casos”.

“És probable que aquest marcador, en estadis presimptomàtics, abans de tenir manifestacions motores inicials, ja hi pugui ser present, d’aquí la seva rellevància diagnòstica”, explica el Dr. Rubio, que també deixa clar que, en aquests moments, és una eina que pot ajudar en els casos de diagnòstic difícil o en aquelles persones amb antecedents familiars d’ELA i que presentin mutacions als gens que els predisposen a desenvolupar la malaltia. En tot cas, caldrà nous estudis, amb més pacients, per certificar que aquest nou marcador es pot fer servir per avançar en el diagnòstic de la malaltia.

Article de referència:

Rubio, M.A.; Herrando-Grabulosa, M.; Velasco, R.; Blasco, I.; Povedano, M.; Navarro, X. TDP-43 Cytoplasmic Translocation in the Skin Fibroblasts of ALS PatientsCells 2022, 11, 209. https://doi.org/10.3390/cells11020209

Tagged , , , , , | Comments Off on L’estudi de biòpsies de pell ofereix un potencial nou marcador diagnòstic per a l’ELA

Xerrada sobre les malalties de motoneurona al Museu de Ciències Naturals

La Dra. Mònica Povedano, cap de la Unitat de Malaltia de Motoneurona del Servei de Neurologia de l’Hospital de Bellvitge, va ser la convidada especial del Club dels Llunàtics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona en una xerrada oberta al públic que es va dur a terme el passat 17 de març a la seu del museu.

Amb el títol de partida “Les imperfeccions d’una màquina que creiem perfecta: el cervell. Nova llum sobre les malalties neurològiques”, la Dra. Povedano va conversar amb l’arqueòleg, escriptor i col·laborador del museu Jordi Serrallonga sobre la influència del gènere en les malalties neurodegeneratives i el possible paper protector dels estrògens. Si el tenen, segon va afirmar la Dra. Povedano, perquè regulen el procés de la microglia (cèl·lules amb capacitat fagocitadora que formen el sistema immunitari del sistema nerviós central).

Foto: MCNB

En la conversa, la Dra. Povedano es va referir també als estudis que estan realitzant per determinar si els factors ambientals (àrees de molta contaminació) influeixen en el desenvolupament de les malalties neurodegeneratives, així com els factors genètics, l’edat o l’estil de vida, “tot suma”.

També va parlar dels assajos clínics que estan en marxa, “que persegueixen alentir l’evolució de la malaltia”, així com del paper que podria jugar el diagnòstic genètic preimplantacional a l’hora de contribuir a detectar i frenar l’herència genètica de possibles malalties de motoneurona.

Aquesta activitat vol recuperar la tradició del “Club dels llunàtics”, una tertúlia sobre actualitat científica que es feia a la biblioteca de l’antiga seu del Museu, al parc de la Ciutadella, i que prenia com a inspiració la idea de la Societat lunar de Birmingham (s. XVIII) que es reunia en nit de lluna plena per “il·luminar la ment dels homes”.

 

 

Tagged , , , , | Comments Off on Xerrada sobre les malalties de motoneurona al Museu de Ciències Naturals

El Congrés aprova per unanimitat iniciar la tramitació de la Llei per garantir una vida digna als pacients d’ELA

El Ple del Congrés dels Diputats va aprovar el 8 de març per unanimitat la presa en consideració de la Proposició de Llei per garantir el dret a una vida digna de les persones amb esclerosi lateral amiotròfica, presentada pel Grup Parlamentari Ciutadans. Això suposa que inicia la seva tramitació parlamentària.

La nova llei planteja el reconeixement de la discapacitat amb grau del 33% a totes les persones diagnosticades amb Esclerosi Lateral Amiotròfica des del mateix moment de la comunicació del diagnòstic, independentment del desenvolupament de la malaltia. També es persegueix fomentar la recerca d’aquesta i altres malalties neurodegeneratives.

Establirà, així mateix, que les persones diagnosticades amb ELA siguin ateses preferentment en serveis multidisciplinaris amb recursos especialitzats per tractar les seves necessitats. També es regulen les instruccions prèvies sobre els seus tractaments de salut i cures, així com sobre la destinació del seu cos o òrgans, una vegada mori, garantint-ne el compliment per part de les administracions sanitàries, sempre que no contravingui l’ordenament jurídic.

L’objectiu d’aquesta llei és agilitzar els processos burocràtics per atorgar els ajuts i les prestacions a les persones dependents, i reduir el temps que transcorre entre la sol·licitud de valoració del grau de dependència i la resolució de l’expedient.

Així mateix, s’afegirà a la llista de condicions per obtenir la consideració de consumidor vulnerable d’energia elèctrica tenir diagnosticat ELA i necessitar ventilació mecànica, tant invasiva com no invasiva.

Es disposa addicionalment que el procediment per al reconeixement de la situació de dependència en aquests pacients sigui preferent, amb un termini màxim de tres mesos des de la presentació de la sol·licitud, així com la reducció dels terminis d‟actualització del Programa Individual d‟Atenció (PIA).

Finalment, es disposa la inclusió de serveis suplementaris com el transport i l’allotjament d’aquest tipus de pacients i els seus responsables de cura quan s’hagin de desplaçar a una altra província per accedir a tractaments i la garantia d’accés a serveis de fisioteràpia a domicili i de atenció especialitzada 24 hores, així com l’avaluació de l’impacte de l’Estratègia a les Malalties Neurodegeneratives del Sistema Nacional de Salut.

Tramitació parlamentària

Una vegada superat aquest primer examen parlamentari, el text serà remès a la comissió competent i s’obrirà el termini de presentació d’esmenes. En cas de presentar-se esmenes a la totalitat, el text haurà de superar el debat de totalitat davant del Ple. Posteriorment, la iniciativa continuarà la tramitació en ponència i comissió.

Posted in Actualitat, Conviure amb l'ELA, ELA actualitat | Tagged , | Comments Off on El Congrés aprova per unanimitat iniciar la tramitació de la Llei per garantir una vida digna als pacients d’ELA

Quin és el paper del gènere en l’ELA?

L’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) és el trastorn de la motoneurona més freqüent als adults. Aquesta malaltia mortal, deguda a la degeneració de les neurones motores superiors i inferiors dels miotoms espinals i bulbars, condueix a la mort per insuficiència respiratòria després d’una durada mitjana de la malaltia de 36 mesos. L’ELA és esporàdica en més del 90% dels casos i familiar a la resta. La majoria dels estudis mostren un predomini masculí amb una proporció de gènere de 3:2, però les diferències de gènere estan relacionades amb l’edat.

El fenotip de l’ELA també és diferent en homes i dones, amb un predomini de l’aparició de les extremitats als homes i de l’aparició bulbar a les dones. Mentre que l’edat i el lloc d’inici influeixen en la taxa de supervivència i tots dos estan relacionats amb el gènere, no s’ha demostrat clarament que el gènere per si mateix tingui un efecte en la supervivència.

Poden tenir res a veure les hormones sexuals?

La mida del cervell és més gran en homes que en dones, al seu torn difereixen en la morfologia de les diferents àrees, presentant les dones més substància grisa. Aquestes diferències entre sexes a la globalitat del cervell també s’observen a nivell de diferents àrees i cèl·lules, i per tant en diferents funcions.

Les hormones sexuals, així com els seus receptors a nivell cerebral, juguen un important paper durant el desenvolupament embrionari i al llarg de la vida, rol que alhora variarà amb l’edat.

L’ELA es caracteritza per una gran variabilitat en l’edat d’aparició i la progressió de la malaltia. Encara que la supervivència global és similar en ambdós sexes, la malaltia apareix abans als homes que a les dones i amb una simptomatologia diferent. Als homes, l’ELA s’inicia a les motoneurones del tracte lumbar de la medul·la espinal, mentre que a les dones l’ELA tendeix a començar a les regions bulbars. Aquesta observació aparentment reforça la hipòtesi que les hormones esteroides sexuals circulants a l’edat adulta són més rellevants que la seva possible acció durant el desenvolupament embrionari. Fins ara, la contribució de l’efecte perinatal dels esteroides sexuals a la masculinització del sistema nerviós continua sent controvertida.

Vivekananda i els seus col·legues van assenyalar la influència dels factors prenatals en el desenvolupament de l’ELA amb l’anàlisi de la relació entre la longitud dels dits índex i anul·lar (relació 2D:4D), que se sap que està modulada per nivells prenatals alts de testosterona en ambdós sexes.

En els pacients amb ELA, independentment del sexe, la relació 2D:4D és més baixa que en els controls, cosa que suggereix que els nivells prenatals elevats de testosterona en circulació poden ser un factor de risc independent per a l’ELA.

L’augment del risc a desenvolupar malaltia en soldats de la guerra del golf i esportistes professionals -tots dos col·lectius utilitzaven anabolitzants esteroides- reforça el paper de les hormones, així com el rol neuroprotector dels estrògens i progestàgens. És conegut el fet que la dona menoapúsica incrementa el risc de patir malaltia.

Adjuntem un article que repassa el rol de les hormones sexuals i dels seus receptors, no només a les neurones sinó també als astrictes i les cèl·lules de la microglia (reguladores aquestes últimes del procés neuroinflamatori.

Vegeu l’article The role of sex and sex hormones in Neurodegenerative diseases publicat a Endocrine reviews

Posted in Actualitat, Conviure amb l'ELA, ELA actualitat | Tagged , | Comments Off on Quin és el paper del gènere en l’ELA?

La solidaritat dels i les pacients d’ELA

Entre els anys 2013 i 2021 un total de 130 persones traspassades a causa de l’ELA van donar els seus òrgans. L’any passat van ser 35 els donants. Gràcies a la generositat d’aquestes persones i les seves famílies s’han pogut realitzar en aquest període un total de 324 trasplantaments (192 renals, 90 hepàtics, 2 hepato-renals, 34 pulmonars, 2 cardíacs i 4 de pàncrees-ronyó), segons les dades que l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) va fer públiques fa pocs dies.

La donació i el trasplantament d’òrgans de persones amb malalties neurodegeneratives és habitual en diferents països i fins ara no s’ha descrit cap tipus de transmissió de la malaltia a la persona receptora.  Ara fa 10 anys es va publicar el primer trasplantament d’òrgans procedents per una persona amb ELA, i ens els darrers anys els donants amb aquesta malaltia s’han incrementats de forma significativa en els darrers anys (veure gràfica).

“El pacient d’ELA pot esdevenir donant d’òrgans que rebran altres persones, perquè el ser portador d’una malaltia neurodegenerativa de causa desconeguda no posa en risc al receptor, i així ho demostren els estudis realitzats”, destaca la Dra. Mònica Povedano, cap de la Unitat Funcional de Malaltia de Motoneurona de l’Hospital de Bellvitge.

D’altra banda, convertir-se en donant d’òrgans no impossibilita que un pacient d’ELA pugui ser també donant de teixits per contribuir a l’avenç de la recerca sobre la malaltia. “Aquestes donacions de teixits ens ajuden a conèixer millor la malaltia els mecanismes implicats en ella”, segons afirma la Dra. Povedano.

“Tot el nostre agraïment per als pacients i les famílies, que en el procés d’evolució de la malaltia són capaços de mantenir la generositat per ajudar i donar vida a persones que necessiten un trasplantament per viure”,  conclou la Dra. Povedano.

Per respondre a l’augment de donants amb ELA, l’ONT va publicar el passat mes de desembre el document Recomendaciones nacionales sobre donación en asistòlia controlada en pacientes con enfermedades neurodegerativas, amb l’objectiu de facilitar la donació en els pacients amb ELA que vulguin fer-ho.

Tot i el seu títol genèric, que abasteix totes les malalties neurodegeneratives, el document s’enfoca directament als pacients d’ELA, donat que fins ara són els que amb més freqüència han manifestat els seu interès en ser donants, segons s’afirma de forma explícita al document.

Aquí podeu llegir les Recomancions de l’ONT

Posted in Actualitat, ELA actualitat, General | Tagged , , , | Comments Off on La solidaritat dels i les pacients d’ELA

S’estrena el documental #VivirValELAPena, o la manera de viure amb la malaltia d’Unzué

El dijous 27 de gener a les 22h, s’estrena el documental Vivir valELA la pena (#Vamos, Movistar Plus), que en hora i mitjà mostra com Juan Carlos Unzué ha viscut l’evolució de la malaltia i, sobretot, la naturalitat amb què l’exfutbolista s’enfronta a les noves circumstàncies de la seva vida.

El documental, que ha dirigit la periodista Mónica Marchante, s’ha projectat de forma prèvia en un passi privat avui dimarts a l’Hospital de Sant Pau, amb la presència dels entrenadors del Manchester City i del Barça, Pep Guardiola i Xavi, així com la del seleccionador espanyol, Luis Enrique.

Segons explica Mònica Marchante a El Periódico de España, «ho volíem haver tingut enllestit coincidint amb l’Eurocopa de l’estiu passat, però la pandèmia ens va obligar a anar endarrerint l’estrena i fins a l’octubre no vam poder gravar els últims plans».

L’exporter del Barça comença el documental des d’un balcó d’un apartament a Calella de Palafrugell (Girona), per passar després pel Camp Nou, Tajonar, on es va formar com a jugador d’Osasuna, i també els hospitals de Bellvitge i Sant Pau on treballen els metges que el tracten d’ELA. De fet, la Dra. Mònica Povedano, cap de la Unitat de Malaltia de Motoneurona del Servei de Neurologia de l’Hospital de Bellvitge, és una de les persones entrevistades em el documental.

Des de que va fer pública la seva malaltia, el mes de juny de 2020, Unzué ha treballat en múltiples iniciatives per donar visibilitat als pacients d’ELA, col·laborant de forma estreta amb la Fundación Luzón.

Foto: Movistar Plus

Vegeu aquí el trailer del documental #VivirValELApena (enllaç de twitter)

Comments Off on S’estrena el documental #VivirValELAPena, o la manera de viure amb la malaltia d’Unzué

Entrevista amb Yolanda Martínez Campo: “Conèixer l’ELA des d’atenció primària farà que el pacient no hagi de fer desplaçaments a l’hospital si no és imprescindible”

Posted in Actualitat, Conviure amb l'ELA, ELA actualitat, General | Tagged , | Comments Off on Entrevista amb Yolanda Martínez Campo: “Conèixer l’ELA des d’atenció primària farà que el pacient no hagi de fer desplaçaments a l’hospital si no és imprescindible”

La vida plena d’en Juan Carlos Unzué

Fa pocs dies es presentava el llibre Juan Carlos Unzué. Una vida plena (geoPlaneta, Barcelona, 2021), que repassa la vida de qui va ser porter i entrenador de diversos equips de futbol, entre ells el Barça. El llibre, escrit a sis mans per tres dels millors periodistes esportius de Barcelona, Ramon Besa, Marcosl López i Luis Martín, és una mena de biografia que recorre la brillant trajectòria esportiva d’Unzué amb veus tan destacades com Luis Enrique, Txiki Begiristain, Pep Guardiola, Monchi o Víctor Valdés.

El llibre també es concentra en el canvi que va registrar la vida d’en Juan Carlos l’1 de juliol de l’any 2019, quan va li va ser diagnosticada l’ELA. Aleshores va començar a integrar-se en el seu nou equip, com ell explica moltes vegades, i s’ha convertit en el principal activista per a la visibilitat d’aquesta malaltia. De la seva manera d’enfrontar-se a l’ELA i d’encarar aquesta nova fase de la seva vida també en parla el llibre.

Unzué participa ara per ara en un assaig clínic a l’Hospital de Bellvitge i aquí també és on va obtenir la confirmació de la malaltia. En aquesta entrada volem destacar un parell de capítols que ens són especialment propers d’un llibre que val molt la pena tenir a la tauleta de nit. No deixeu de fer-ho, perquè a més tots els beneficis de la venda del llibre es destinaran directament a la recerca de l’ELA a través de la Fundación Luzón.

Capítol 4: El paciente 0016512530

A partir del número d’identificació de Juan Carlos Unzué en un assaig clínic a l’Hospital de Bellvitge, en menys de deu pàgines se’ns fa molt propera una sessió qualsevol d’aquest assaig. L’arribada de l’esportista; l’entrada a la Unitat de Suport a la Recerca Clínica on es porta a terme l’assaig; la salutació amb la Covadonga, companya a l’assaig clínic, l’infermera Andrea i el neuròleg Bernat Bertran, que el coordina i, el mil·limètric i rigorós desenvolupament de cada sessió, necessari per continuar avançant pel tortuós camí cap a una cura que avui encara no existeix, tal i com conclou el capítol.

Capítol 12: Tienes ELA

Al juliol del 2019, Unzué rep el diagnòstic d’ELA a l’Hospital de Sant Pau. Com és habitual en aquests casos, va buscar una segona opinió, i així va arribar a la consulta de la Dra. Mònica Povedano a l’Hospital Universitari de Bellvitge. Van començar les proves multidisciplinàries a la Unitat Funcional de Malaltia de Motoneurona de l’hospital i la possibilitat de participar voluntàriament en l’assaig clínic. Les paraules de la Dra. Povedano que es recullen en aquestes pàgines fan palès que tot i que encara és una malaltia sense cura, les unitats multidisciplinàries han millorat substancialment l’atenció, la qualitat de vida i la supervivència dels pacients. En el cas de l’Hospital de Bellvitge és fonamental en aquesta millora la col·laboració amb la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls.

La recerca de les malalties minoritàries com l’ELA necessita d’inversió i continuïtat. En el cas de l’ELA, la gran incògnita a resoldre és on i perquè s’inicia la malaltia, i aquest és el principal obstacle per trobar un tractament per a l’ELA, tal i com conclou la Dra. Povedano a les darreres línies del capítol.

Juan Carlos Unzué ha acceptat l’ELA com part de la seva vida; com ell diu sap que té una merda de cartes a les mans, però esta disposat a jugar-les en les millors condicions possibles, i això passa per treballar sense descans per la millora de les condicions de vida dels pacients, engegant o participant en qualsevol iniciativa que pugui ajudar a fer més visible l’ELA o aconseguir fons que accelerin la recerca, i sempre mirant de mantenir el somriure el màxim de temps possible, no per res, sinó simplement perquè és el seu somriure.

Posted in Actualitat, Conviure amb l'ELA, ELA actualitat, General | Tagged , , , | Comments Off on La vida plena d’en Juan Carlos Unzué

Es posa marxa la fase III d’ADORE, un assaig clínic per valorar si l’edaravona pot endarrerir l’avenç de l’ELA

ADORE (ALS Deceleration with ORal Edaravone) study

Estudi multicèntric, aleatoritzat, doble cec i controlat amb placebo per investigar l’eficàcia i la seguretat de FAB 122 (Edaravona oral) en pacients amb esclerosi lateral amiotròfica.

Codi d’estudi: FAB 122-CT-2001. Patrocinador: Ferrer Internacional (Barcelona).

Es tracta d’un estudi fase III que es durà a terme a diversos països i centres hospitalaris, amb l’objectiu d’investigar si l’administració via oral un cop al dia del medicament FAB 122 (Edaravona en formulació oral) a pacients amb Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) és segura i pot endarrerir l’empitjorament de la malaltia (eficàcia). La Unitat Funcional de Malaltia de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge és un del centres participants.

Les dades prèvies amb edaravona oral suggereixen que mitjançant l’eliminació de radicals lliures d’oxigen i altres mecanismes, el FAB122 reduiria la mort neuronal i això podria influir positivament sobre la progressió de la malaltia. Aquest és l’objectiu primari a demostrar en aquest estudi.

Com passa en tots els assaigs clínics realitzats en esclerosi lateral amiotròfica i altres malalties neurodegeneratives, per comprovar l’eficàcia i la seguretat del FAB122 es compararà el fàrmac en estudi amb un placebo (substància sense propietats farmacològiques) en una proporció 2:1, és a dir, de cada 3 pacients inclosos en aquest estudi, dos rebran el fàrmac i un el placebo, sent aquesta distribució a l’atzar (estudi aleatoritzat) i desconeguda tant pel pacient com pel clínic (estudi doble cec).

La durada esperada de l’estudi és d’uns 2 anys i els pacients estan en tractament i seguiment entre 48 i 72 setmanes. Conclòs l’estudi, si el fàrmac demostrés eficàcia, i fins a la seva aprovació, s’oferirà a tots els participants prendre el fàrmac (continuar prenent-ho si ja el rebien o començar a prendre’l si estaven al grup placebo).

Com que en tots els assaigs clínics la participació és voluntària, implica una sèrie d’exploracions físiques i proves complementàries (analítiques, electrocardiogrames, escales, etc.) i està subjecta a uns estrictes criteris d’inclusió i exclusió (exposats resumidament, els més importants , a continuació). Si sou pacients d’ELA i esteu interessats en participar en l’estudi, us podeu adreçar al correu mmoralesd@bellvitgehospital.cat

CRITERIS D’INCLUSIÓ (s’han de complir per poder participar-hi)

  1. Edat entre 18 i 80 anys (tots dos inclosos), home o dona.
  2. Diagnòstic d’ELA definida, probable, probable basada en laboratori o possible, segons els criteris de l’Escorial.
  3. Inici dels primers símptomes de la malaltia no més de 24 mesos abans.
  4. No tenir o tenir escassa afectació respiratòria, definida amb una capacitat vital lenta ≥ 70% (el dia de l’screening).
  5. Progressió a l’escala funcional d’esclerosi lateral amiotròfica -ALSFRS des de l’inici dels símptomes a l’screening entre 0,35 punts/mes i 1,5 punts/mes.
  6. Estar prenent dosis estables de Riluzole ≥30 dies abans de la visita basal.
  7. Si el participant està en edat reproductiva, és obligat lús de mesures anticonceptives tant pel participant com la seva parella.

CRITERIS D’EXCLUSIÓ (si se’n compleix algun, no es pot participar)

  1. Diagnòstic d’esclerosi lateral primària.
  2. Diagnòstic de demència frontotemporal.
  3. Diagnòstic duna altra malaltia neurodegenerativa (per exemple, malaltia de Parkinson o malaltia dAlzheimer).
  4. Diagnòstic de polineuropatia.
  5. Altres causes de debilitat muscular
  6. Una altra afectació pulmonar diferent de l’atribuïble a l’ELA.
  7. Necessitat de ventilació mecànica.
  8. Deteriorament de la funció renal (Aclariment creatinina < 50 ml/min. Cockroft Gault).
  9. Antecedent de malaltia hepàtica, hepatitis o malaltia rellevant de la via biliar.
  10. Positivitat per a HIV, virus hepatitis B o virus hepatitis C (encara que sigui curada).
  11. Altres condicions clíniques:
  12. Inestabilitat clínica a nivell cardíac, pulmonar, endocrí, hematològic. Infecció activa.
  13. Psicosi o depressió major no tractada, en els 90 dies previs a l’screening.
  14. Deteriorament cognitiu significatiu, demència o malaltia psiquiàtrica.
  15. Dependència a alcohol o altres substàncies.
  16. Càncer actiu que estigui en tractament o pogués requerir tractament durant el període d’assaig.
  17. Qualsevol comorbiditat que pugui influir en la valoració de l’escala funcional d’ELA (ALSFRS-R)
  18. Haver pres edaravona intravenosa durant els 6 mesos previs.
  19. Haver estat exposat a un altre fàrmac en assaig durant els 30 dies previs.
Posted in Actualitat, General, recerca | Tagged , , , , | Comments Off on Es posa marxa la fase III d’ADORE, un assaig clínic per valorar si l’edaravona pot endarrerir l’avenç de l’ELA