ELA: parla i deglució


En l’ELA, l’abordatge multidisciplinari és fonamental en la millora de la qualitat de vida dels pacients. Un dels temes destacables dins aquesta malaltia és la parla i la deglució, ja que en la majoria de casos aquestes funcions es veuen afectades.

Els assistents valoren positivament aquesta sessió i el projecte en general:

                   


Sessió

L’abordatge multidisciplinari de l’ELA és clau en la millora de la qualitat de vida d’aquests pacients. En aquest sentit, el rol del logopeda és molt important ja que ajuda a establir tècniques que facilitin la parla i la deglució de les persones que la pateixen.

                   

La disfàgia és la dificultat per desplaçar l’aliment de la boca a l’estomac. Les professionals expliquen quins són els signes claus per a detectar la disfagia, com ara el tancament labial inadequat o feble. Així mateix, es repassen els consells d’alimentació per ajudar els pacients.

                  

El treball del logopeda és molt important en els pacients amb ELA. Aquests els hi ensenyen tècniques per millorar tan la parla com la deglució. Es treballen tècniques de posició o respiració. També realitzen conjuntament exercicis d’articulació, vocalització i coordinació respiratòria.

                  

Pels pacients que els hi costa molt enraonar o que no poden escriure, els logopedes els hi personalitzen uns plafons de comunicació.  Aquests intenten cobrir necessitats puntuals i són adaptats específicament a cada pacient.

                  

Torn de preguntes

Després de l’exposició de les professionals logopedes, és el torn de pacients i familiars de compartir els seus dubtes. Els assistents s’interessen en conèixer el valor de mantenir les funcions amb exercicis des de casa i si això serveix per preservar-les. També, es posa en relleu els consells dietètics per augmentar els components energètics que contrarestin la pèrdua de pes.

                  

Les preguntes dels pacients continuen. Es repassen els criteris que determinen quin és el millor moment per introduir els espessidors en la dieta. Així mateix, s’aprofundeix més en les causes i conseqüències de la broncoaspiració, prèviament tractat durant la ponència de les professionals.

                  

La neuròloga de l’Hospital Universitari de Bellvitge, la Dra. Povedano, explica quines són les solucions existents a les broncoaspiracions produïdes per la pròpia saliva del malalt. Una altra de les recomanacions que s’explica és que ingerir líquids a través de canyes és contraproduent en els pacients que tenen poc control motriu. També, es parla sobre la quantitat de líquid diària necessària, la qual varia depenent de l’època de l’any. Aquesta hauria de ser de tres quarts o un litre al dia, i augmentar-la en temporades més caloroses.

                  

La ventilació mecànica influeix en positiu en els pacients amb ELA ja que resseca la boca i disminueix la secreció de saliva. També existeixen aparells aspiradors de secrecions, tot i que només són recomanables en casos en concrets.

                  

Empassar-se els fàrmacs a vegades pot resultar complicat. Amb l’ajuda dels consells dels nutricionistes, conjuntament amb els professionals que prescriuen les pastilles, sempre es troben alternatives adaptades a cada pacients per tal que prendre la medicació no perjudiqui la deglució.

                  

 

Leave a Reply

Your email address will not be published.