Els professionals de la Unitat de Motoneurona de Bellvitge conviden a la tranquil·litat davant el coronavirus i asseguren atenció dels pacients d’ELA

En aquests dies tan complicats per als professionals de la salut i per a tota la ciutadania, els i les integrants de la Unitat Funcional de Malalties de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge volen fer arribar un missatge de tranquil·litat a tots els pacients d’ELA. Tranquil·litat d’una banda perquè poden consultar qualsevol problema amb la Unitat, i d’altra perquè si respectem el confinament superarem la crisi del coronavirus.

A més, els nostres professionals us ofereixen alguns consells bàsics molt útils. Vegeu els vídeos a continuació:

Dra. Mònica Povedano i Verònica Herrero, dietista

https://www.youtube.com/watch?v=d-lPIXnfSv0

Dr. Raúl Domínguez, neuròleg

https://youtu.be/Mgy10i6d0Eo

Dr. Enric Prats, pneumòleg

https://youtu.be/o7_dRF08Cek

Dra. Emilia Castro, atenció a domicili

https://youtu.be/TTNXyvhKdPQ

Posted in Actualitat | Tagged , , , , | Comments Off on Els professionals de la Unitat de Motoneurona de Bellvitge conviden a la tranquil·litat davant el coronavirus i asseguren atenció dels pacients d’ELA

Entrevista a Manel Portero, investigador de l’IRBLleida. “Els àcids grassos omega-3 poden actuar en alguns models de l’ELA com a potents protectors, contribuint a que la malaltia no avanci tant de pressa”

Un estudi de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) va identificar el passat mes de gener determinades propietats protectores en el consum d’àcid docosahexaenoic (DHA), un àcid gras que intervé en funcions clau del sistema nerviós. La recerca mostra que el DHA pot tenir efectes beneficiosos en la neuroinflamació, molt present a l’ELA.

El professor Manel Portero, del grup de recerca de Fisiopatologia Metabòlica del IRBLleida ens explica en detalla la recerca en aquesta entrevista.

1.       ¿Quin era el principal objectiu de l’estudi i els seus punts de partida?

Partim del fet que tant la recerca feta en altres grups com en el nostre (Dra Povedano-Dr Ferrer) descriu que amb l’ELA hi ha canvis molt importants en els greixos que formen part de l’estructura de les neurones i altres cèl·lules del sistema nerviós. També es demostra que hi ha una alteració en els processos de fabricació d’aquests greixos en models experimentals i de cèl·lules de pacients. Els canvis son molt diversos depenent del pacient, però hi ha un tipus especial de greixos, els anomenats omega-3, que demostraven canvis en la seva concentració de forma molt marcada. Així mateix, en d’altres malalties neurodegeneratives també s’ha vist disminucions en la concentració d’aquestes molècules. Atès que tenen un paper molt rellevant en l’estructura de les neurones, en la fabricació de molècules de senyalització entre diferents cèl·lules, per al manteniment d’una bona funció nerviosa, i també juguen un rol en la tornada a la normalitat desprès de la inflamació, ens vàrem plantejar si els canvis en la quantitat d’àcids grassos omega 3 podrien variar el curs de la malaltia. Com que aquests composts entren al nostre organisme a través de la dieta, vàrem planificar emprar canvis en la dieta en models experimentals de la malaltia, un ratolí modificat genèticament, i veure si podria afectar al grau de desenvolupament de la malaltia.

2.        ¿Com s’ha dut a terme el projecte?

Essencialment, una gran part de l’estudi s’ha fet en un model de malaltia de la neurona motora de ratolí modificat genèticament. Aquests ratolins s’han modificat genèticament per a produir grans quantitats d’una proteïna que en humans causa una forma familiar de l’ELA. A aquests ratolins se’ls hi ha donat tres tipus de dietes: no modificada, baixa en omega-3 i una dieta baixa en omega-3 amb adició d’un greix especial relacionat anomenat àcid docosahexaenoic (DHA). Desprès els resultats s’han comprovat en altres models de la malaltia, no només en ratolins transgènics. En tots els models, s’han mesurat paràmetres com la inflamació en el sistema nerviós, el canvi de composició de les membranes cel·lulars, les modificacions de radicals lliures, i d’altres variables relacionades amb el desenvolupament de la malaltia.

3.       ¿Quines són les seves principals conclusions?

La principal conclusió  és que els àcids grassos omega-3 poden actuar en alguns models com a potents protectors, contribuint a que la malaltia no avanci  tant de pressa en el ratolí. A més, es va descriure que un factor que sovint no es té present, el gènere, pot interactuar en la malaltia. L’ELA es una mica més freqüent i greu en homes que en dones, i en el cas dels ratolins, el tractament amb DHA va aconseguir que els ratolins mascles desenvolupessin més lentament la malaltia, tant com les femelles. La diferencia de temps que s‘aconsegueix, equivalent a diversos mesos en temps de l’esser humà, ens fa pensar que la malaltia i les formes diferents de presentar-se en cada persona, poden estar relacionades amb el metabolisme d’aquests greixos especials.

4.       ¿Quines conseqüències o nous treballs de recerca se’n poden derivar?

Hem d’esbrinar si aquests canvis en greixos també es donen en la població humana, fet que ja s’està preparant en un article. Si es el cas, permetria establir si existeixen diferents formes de la malaltia basades en el metabolisme neuronal, en particular en aquest cas, en el maneig dels greixos omega-3 i els productes derivats. Amb molta recerca encara per realitzar, en un futur pretenem que aquestes analítiques siguin una eina per permetre una millor predicció del curs temporal de la malaltia, i si aconseguim entendre les bases, al final podríem ser capaços de fer tractaments “a mida”… es a dir, en aquells pacients on puguem demostrar que hi hagi canvis lipídics, estudiar com són i quin tipus de fàrmac o aproximació terapèutica pot ser adequada per retardar el màxim l’avenç de la malaltia.

5.      Com ha col·laborat la Unitat Funcional de Malalties de Motoneurona en aquest estudi?

La Unitat Funcional, en particular l’equip de la Dra. Povedano, és una peça clau d’aquesta recerca, ja que, gràcies a la generositat dels pacients i dels seus cuidadors, es poden analitzar mostres provinents dels malalts, i extrapolar així les troballes fetes al laboratori a l’entorn assistencial. L’experiència de la Dra Povedano, i la resta de l’equip multidisciplinari, mitjançant la seva expertesa en la diagnosi i cura dels malalts, ajuda a posar en context la recerca realitzada en ratolins. Addicionalment, gràcies a la seva participació, s’han pogut validar part dels canvis observats in vitro en cèl·lules donades pels pacients, i obtingudes i caracteritzades gràcies a la tasca de la Unitat Funcional. A més, ha participat en el plantejament de la hipòtesi de investigació, el desenvolupament de la recerca i la comunicació i difusió dels resultats.

Aquestes imatges de microscòpia mostren com la dieta enriquida en àcids grassos omega-3 (DHA) pot contribuir a canvis en el sistema de reparació (mostrats en color verd), tot i que la quantitat de neurones (mostrada en color vermell) és similar. Les imatges corresponen a seccions de medul·la espinal de ratolins mascles de 90 dies d’edat.

Vegeu l’article íntegre

Tagged , , , , | Comments Off on Entrevista a Manel Portero, investigador de l’IRBLleida. “Els àcids grassos omega-3 poden actuar en alguns models de l’ELA com a potents protectors, contribuint a que la malaltia no avanci tant de pressa”

Sopar solidari per a la recerca sobre l’ELA

L’Associació Go2 va celebrar a l’Hotel Gallery de Barcelona el pasat 6 de febrer la primera edició del Sopar Solidari a favor de l’IDIBELL, centre de referència de la recerca de malalties neurodegeneratives.  La recaptació serà destinada a la recerca de l’ELA.

L’esdeveniment va estar apadrinat pels actors Mona Martínez, nominada com a millor actriu de repartiment en la passada edició dels Premis Goya, i David Teixidó, actor i director al Liceu de Barcelona.

El Sopar Solidari a benefici de la recerca de l’ELA va comptar amb el recolzament de la Unitat Funcional de Motoneurona de l’Hospital de Bellvitge; l’Idibell; la Fundació Miquel Valls; el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya i el Centre Mèdic IMOVE, a més del diputat del Parlament de Catalunya Jorge Soler i la directora general de Planificació en Salut de la Generalitat, Pilar Saura, entre d’altres personalitats de diferents àmbits professionals.

Prèviament al sopar es va realitzar una Jornada de presentació del projecte  comú entre l’Hospital de Bellvitge i el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya per al a millora i abordatge de les tècniques necessàries per millorar la qualitat de vida dels pacients d’ELA.

Posted in Actualitat, ELA actualitat, General | Tagged , , , , , , | Comments Off on Sopar solidari per a la recerca sobre l’ELA

Com recuperar el plaer de menjar

Per a mi el plaer de menjar es veu dificultat per …  A partir de les idees exposades pels pacients en resposta a aquesta frase, es va desenvolupar el passat 28 de gener l’eix central de la Jornada Elaboraciones Con Gusto. Cuidant el plaer de menjar, adreçada al pacients d’ELA.

Així, es van crear taules de discussió amb professionals sanitaris propers a la malaltia de motoneurona.  A cada taula hi havia un especialista en Dietètica i Nutrició; un cuiner que ha treballat en l’elaboració de la Guia Con Gusto, i altres especialistes de les Unitats Funcionals d’ELA de l’Hospital Universitari de Bellvitge i de l’Hospital del Mar.

Hi va haver una degustació d’elaboracions culinàries del receptari de la guia Con Gusto, en diferents textures, a més d’un maridatge amb vins del projecte Ilusión+.

A cada taula es van extreure conclusions i es van fer aprenentatges que es van posar en comú en la taula rodona final. Elisabet Romero, dietista-nutricionista de la Unitat Funcional de Motoneurona ens ha preparat un resum de les principals conclusions que ara esdevenen ja estratègies per millorar la nutrició i la qualitat de vida dels pacients d’ELA.

 

Estratègies per als àpats diaris a casa

•       Buscar estris que pesin poc per facilitar l’autonomia: forquilles i culleres lleugeres.

•        Cuinar el mateix per a tots els membres de la família i al final modificar la textura si cal.

•        Gestionar la durada de l’àpat ens ajudarà a disminuir la fatiga. Fer racions petites, dedicar 30′ màxim, i si cal, prendre un suplement energètic.

•        Fixar-nos en l’àpat del dia que tenim més gana, pot ser que si portem ventilació ens condicioni aquesta sensació de gana. Cal detectar com ens afecta i així podrem gestionar millor els àpats.

•        Menjar concentrat en l’acte de menjar, les distraccions com parlar o riure poden fer passar una mala estona per un ennuegament.

•        Ser estratègics i planificar l’àpat amb preparacions que siguin energèticament riques perquè cal fer una dieta molt fraccionada.

•        És imprescindible que la persona cuidadora tingui ganes de cuinar i pensar idees i alternatives. També és important que rebi informació i formació. La guia Con Gusto és un recurs accessible.

•        Seguir la guia no comporta un temps excessiu, malgrat a dia d’avui estem acostumats a la immediatesa dels plats preparats. Ens ho hem de prendre com un tractament, i per això cal conscienciar-nos i dedicar-li temps, forma part del tractament.

Estratègies culinàries apreses

•       Cuidar la presentació dels plats: no barrejar tots els aliments i triturar, sinó mantenir els colors agrupats i triturar per separat.

•        Els midons i les sèmoles poden ser un millor recurs que l’arròs o la pasta, a l’hora de triturar els aliments.

•        No és necessari un robot de cuina per modificar la textura dels aliments, amb una batedora elèctrica pot ser suficient. A major potència, millor resultat.

•        La carn, amb més temps de cocció, líquid suficient, baixa temperatura i tallada a trossets petits, queda més ben cuita i és més fàcil de modificar-ne la textura.

•        Es pot modificar la textura de les begudes socials amb agar-agar, gelatina, goma xantana… (cal escalfar i refredar) o fer-se directament amb espesseïdors comercials.

•        Es demanen preparacions amb pa, idees de com modificar-ne la textura, però no es troben solucions, caldrà experimentar properament.

•        Haver de triturar un menjar, no sempre incrementa el temps de preparació, però pot augmentar-lo en uns minuts o fins a 1h en alguns casos. Cal tenir-ho en compte.

•        Per tal de controlar millor el punt de picat, és millor treballar amb pulsacions intermitents enlloc de pulsacions contínues.

Estratègies per mantenir la vida social

•       És necessari seguir viatjant i sortint a menjar fora de casa, però cal molta organització. Hi ha cadenes d’hotels que posen més facilitats que altres, i si es sol·licita amb temps suficient, es pot aconseguir una grua.

•        Conèixer amb antelació el lloc on anar, per si està adaptat, i si ens permetrà passar una estona agradable.

•        L’estat d’ànim influeix en el plaer de menjar, cal prioritzar allò que ve més de gust.

•        Quan sortim a menjar fora de casa, podem escollir un plat de la carta i demanar que el triturin.

•        Per compensar l’angoixa que suposa no saber si el restaurant estarà preparat per les necessitats de la disfàgia, es pot portar de casa el tupper i demanar que l’escalfin i emplatin alhora que la resta.

•        Pot ser una bona alternativa menjar a casa nostra i després anar al restaurant i només compartir taula amb la resta, fent una ingesta testimonial si s’escau.

Propostes de futur

•       Fer arribar la guia Con Gusto a alguns restaurants perquè tinguin coneixement de com dur a terme certes preparacions.

•        Cal començar una campanya de conscienciació dels professionals de la restauració sobre la disfagia. Està de “moda” la modificació de la textura dels aliments i cal aprofitar-la.

•        Promoure un menú “disfagia friendly“ als restaurants, que garanteixi la seguretat que el plat està preparat seguint les indicacions de disfagia.

La jornada va estar organitzada al Campus d’Alimentació de Torribera de la UB per la Unitat Funcional de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge, la Unitat Multidisciplinària d’ELA de l’Hospital del Mar i la Universitat de Barcelona, en el marc del projecte Guia Con Gusto, finançat per la Fundación Luzón. A la jornada també han col·laborat la Fundació Alicia i al Fundció Miquel Valls.

Posted in Actualitat, ELA actualitat, General | Tagged , , | Comments Off on Com recuperar el plaer de menjar

(neuro) inflamació, nanopartícules, biomarcadors i teràpia gènica (cada vegada més a prop) per tancar (i II) el resum del Congrés Mundial d’ELA

Alberto García Redondo, director del Laboratori d’Investigació en ELA a la Unitat d’ELA de l’Hospital 12 d’Octubre de Madrid, ens ha fet un magnífic resum del més rellevant tractat al congrés mundial d’ELA el passat mes de desembre a Perth, Austràlia. A continuació, la segona i última part d’aquest resum.

Inflamació

Encara que l’ELA no és una malaltia de el sistema immune, hi ha multitud d’evidències en estudis clínics en què s’observen que els nivells d’alguns tipus de cèl·lules immunes en sang podrien jugar un paper en la velocitat en que progressa la malaltia.

La neuroinflamació s’observa de forma general en les malalties neurodegeneratives, inclosa l’ELA, i els estudis en models animals ens han mostrat el paper actiu de la glia (cèl·lules de suport i suport de les neurones) i de les pròpies cèl·lules immunes, en el desenvolupament de l’ELA. En aquest procés neuroinflamatorio s’originen cèl·lules de la microglia i astròcits en el sistema nerviós central. Tots dos tipus de cèl·lules posseeixen propietats tant pro com antiinflamatòries, el que significa que podrien tant oferir protecció contra el dany neuronal o provocar la seva destrucció.

Per exemple, els astròcits són cèl·lules homeostàtiques clau (tenen la capacitat de mantenir l’estabilitat interna) que juguen en un nombre de papers de suport en el manteniment de l’medi en què es troba el cervell. En l’ELA, els astròcits canvien la forma i els patrons d’expressió molecular, i passen a actuar com a astròcits activats o reactius. Aquests astròcits en l’ELA perden les seves funcions “benèfiques” i guanyen un paper més destructiu. A més, les interaccions entre les neurones motores i els astròcits es troben en desequilibri en l’ELA.

A la xerrada inaugural de la secció d’immunitat i inflamació, el Dr. K Yamanaka, de la Universitat de Nagoya al Japó, ens va comentar com el model animal de SOD1 ens ha ajudat un munt a la comprensió de la relació entre el sistema immune i la neuroinflamació que afecta al progrés de la malaltia.

I com de forma molt efectiva, el grup del Dr. H Queck, de l’QIMRB a Brisbane, Austràlia, reproduint les cèl·lules microglials en cultiu (in vitro) mitjançant la utilització de cèl·lules pluripotencials de la sang de pacients amb ELA, pot utilitzar-com un model molt efectiu per examinar nous fàrmacs la diana siguin aquestes cèl·lules microglials.

I, d’altra banda, com una nanopartícula nova fa possible l’arribada de teràpies farmacològiques travessant la complexa barrera hematoencefàlica per arribar a les regions afectes de el cervell i la medul·la espinal (les nanopartícules amb molècules molt petites, prou per creuar la BHE. Aquest treball el va presentar la Dra. A eL Wright, de la Universitat Macquarie de Sydney, Austràlia.

Biomarcadors

Com bé sabem, no hi ha un examen diagnòstic específic en l’actualitat per a l’ELA. Això és degut a la seva relativament rara naturalesa (pel baix nombre de casos) i a la inespecifitat dels símptomes (molt comuns en altres patologies, sobretot de tipus neuromuscular). Actualment es diagnostica per un mètode exclusiu, pel qual els metges de descartar un ampli rang de malalties neurològiques i musculars abans de confirmar un diagnòstic per l’ELA.

Trobar un senzill mètode indolor que afavorís un diagnòstic més fàcil i ràpid, milloraria tant l’efectivitat dels tractaments existents com dels resultats en els assajos clínics. Tot això requereix de la recerca de l’anomenat “biomarcador”, que és una firma que es produeix per un canvi biològic en una malaltia específica (o un grup de malalties). S’han identificat alguns biomarcadors en l’ELA i s’estan estudiant per a la seva implementació rutinària en els estudis clínics.

Una altra raó que potencia la recerca de biomarcadors seria aconseguir traçar la progressió de la malaltia. Actualment aquesta recerca se centra en l’estudi de les mesures de diverses molècules per comprovar com canvien al llarg de el progrés de la malaltia, i si aquestes difereixen entre persones que tenen una progressió ràpida davant de persones amb progressió més lenta.

Tot i això, a causa de l’absoluta absència de biomarcadors en l’actualitat, hi ha altres mesures funcionals que s’utilitzen a la clínica de forma bastant habitual. Aquestes mesures, encara que ens informen de una manera o altra sobre com es produeix el progrés de la malaltia, no són tan exactes i objectives com els biomarcadors.

El professor Martin Turner, de el departament Nuffield de neurociències clíniques en la Universitat d’Oxford, Regne Unit, va oferir una xerrada plenària a l’inici de l’congrés que tractava sobre el repte en la recerca de biomarcadors. Va tractar sobre els estudis més efectius a l’respecte, com s’està orientant la investigació actualment en les modificacions de les proteïnes i els ARNs, inclosos els microRNAs i altres modificadors de l’expressió gènica. I, sobretot, va suggerir com els neurofilaments (en líquid cefaloraquidi “LCR” i en sang) estan començant a donar senyals d’utilitat en l’estudi de la malaltia, tant en el seu diagnòstic, com en la progressió i en l’efectivitat dels tractaments . Això sí, el seu trasllat a la clínica habitual haurà d’esperar encara uns anys.

Teràpia gènica

Sembla que, PER FI, aquest tipus de teràpies comencen a tenir resultats després d’haver estat tan prometedores des de fa ja 30 anys. En l’actualitat hi ha 2 assaigs directament utilitzats en pacients amb ELA que porten mutacions en C9orf72 i en SOD1, dels que pròximament tindrem resultats segurament molt prometedors.

Com ja hem comentat, hi ha un elevat nombre de gens que s’associen amb l’ELA, i aquest nombre va en increment continu en els últims anys. Els més comuns són SOD1, TARDBP (TDP-43), FUS i C9orf72. La solució a les malalties causades per gens pot ser, per una banda, revertir el dany provocat per la proteïna mutada produïda (en ocasions impossible) o directament revertir el defecte genètic d’una manera o altra, mitjançant TERÀPIA GÈNICA.

Aquest tipus de teràpia es dissenya per introduir material genètic a l’interior de les cèl·lules que ens permeti alterar com gens deficitaris o defectuosos treballen amb la finalitat de corregir les malalties genètiques que provoquen. S’espera que el seu efecte a el menys sigui l’alleujament o desaparició dels símptomes i l’alentiment de el progrés de l’ELA. A més, la teràpia gènica pot fins i tot prevenir la malaltia quan es troba un gen defectuós i es tracta a el pacient en un estadi prou d’hora.

Recentment, el gran grup de recerca de l’Hospital de l’King ‘s College a Londres, Regne Unit, es va embarcar en el primer estudi de teràpia gènica anomenat BIIB078 la diana específica és el gen C9orf72, la causa més comuna d’ELA hereditària. El tractament sorgeix a partir d’una petita molècula d’ADN anomenada “oligonucleòtid antisentit” (ASO) que és capaç d’unir-se de forma selectiva a la zona mutant de C9orf72 i degradar els productes tòxics formats pel mateix. L’assaig clínic en Fase I es troba actiu en aquest moment amb la finalitat d’estudiar el seu potencial en múltiples llocs dels EUA, Canadà i Europa.

L’objectiu és reclutar fins a 80 pacients per provar la seguretat i la tolerabilitat d’aquest ASO, amb la finalitat de completar-lo en 2021. La primera dosi per al desenvolupament de l’estudi a l’Hospital de l’King ‘s College es va posar al setembre de 2019.

D’altra banda, el Dr. Timothy Miller, de l’departmento de Neurologia, a la Facultat de Medicina de la Universitat de Washington a San Luis, Missouri, EUA, en representació de l’empresa BIOGEN, va tractar l’estudi anomenat TOFERSEN. Sobre la seguretat, tolerabilitat, farmacocinètica (el que el cos fa en el nostre interior quan ingerim un fàrmac en concret) i farmacodinàmica (efectes dels fàrmacs en els mecanismes de la seva acció) de l’fàrmac en pacients amb ELA intervinguda pel gen SOD1. La teràpia gènica podria, si es comprova el seu èxit, silencia el gen SOD1 defectuós que s’associa amb un 20% dels casos hereditaris d’ELA (un 2% de l’total dels casos d’ELA). Utilitzen igualment oligonucleòtids antisentit (ASOS) per interferir directament amb les instruccions defectuoses de el gen que dóna lloc a la proteïna SOD1, paralitzant la seva producció. L’assaig en FASE 3, “VALOR”, actualment s’ha posat en marxa i es troba en fase de reclutament (BIIB067).

Finalment, i tenint en compte que aquest és l’apartat més ressaltat en el present congrés, en la sessió d'”estratègies terapèutiques pre-clíniques”, centrada en els estudis de teràpies en models animals (fonamentalment en els de ratolí), s’ha tractat de l’ús de microRNAs (la funció és la regulació de l’expressió genètica de grups de gens) per dirigir-se a la proteïna ATXN2 com a teràpia gènica en l’ELA esporàdica (en l’ELA no hereditària, que és la major part dels casos, un 90-95% de pacients). Aquest gen és, actualment, l’únic factor de risc confirmat per patir ELA, i és d’origen genètic. Així que el seu estudi i funcionalitat donarà molt d’entendre en els mecanismes etiopatogènics de l’ELA en els propers anys.

Posted in Actualitat, ELA actualitat, General, recerca | Tagged , , , , , | Comments Off on (neuro) inflamació, nanopartícules, biomarcadors i teràpia gènica (cada vegada més a prop) per tancar (i II) el resum del Congrés Mundial d’ELA

Pinzells solidaris amb la recerca sobre l’ELA a l‘Hospital de Bellvitge

L’empresa de brotxes i pinzells Jeivsa Group ha realitzat avui una aportació de 5.000 euros a la Unitat Funcional de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge com a punt de partida d’una campanya de col·laboració que suposa la donació de 2 cèntims d’euro per cada pinzell venut de la sèrie Evofibra, la més avançada de la companyia.

La Dra. Montserrat Figuerola, gerent de l’Hospital de Bellvitge i de la GTMS; Ivan Bel i Jezabel Bel, gerents de Jeivsa, i la Dra. Mònica Povedano, responsable de la Unitat Funcional de Motoneurona han presentat aquest matí la campanya a Hospital Universitari de Bellvitge sota el lema Vencer a la ELA, amb un gran tela sobre la qual professionals, pacients i familiars han pogut deixar un traç de color amb els pinzells solidaris de l’empresa ubicada a La Sènia.

Els cinc models de brotxes i pinzells que integren la sèrie Evofibra, fabricats 100% en fibra, incorporen una etiqueta amb el distintiu Serie Evo con la ELA i el logo de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

Fundada l’any 1980, Jeivsa Group és una empresa familiar que fabrica brotxes i pinzells d’ús industrial, així com una àmplia gamma de corrons, i articles per a les belles arts i l’aplicació de pintures.

Posted in Actualitat, ELA actualitat | Tagged , , | Comments Off on Pinzells solidaris amb la recerca sobre l’ELA a l‘Hospital de Bellvitge

Modelització, retrovirus i genètica, sumem un nou resum del més destacat del Simposi Internacional d’ELA (I)

Alberto García Redondo és el director del Laboratori d’Investigació en ELA a la Unitat d’ELA de l’Hospital 12 d’Octubre de Madrid.

Com tots els anys, vaig compartir amb la Dra. Mònica Povedano, responsable de la Unitat Funcional de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge, els dies del congrés internacional d’ELA a Perth el passat mes de desembre. Allà ens ajuntem amb companys de tot el món amb els quals col·laborem i, a més, és el moment i el lloc de posar-nos al dia de tots els avenços científics i tècnics relacionats amb la malaltia.

Cada any, el nombre d’avenços és impressionant, i a continuació intentaré resumir un petit esquema del que m’ha resultat més interessant des del prisma que tenim en ciència més bàsica i translacional, és a dir, la ciència mitjançant la qual pretenem comprendre les causes, els perquès, com avança la malaltia i, sobretot, intentar descobrir dianes farmacèutiques que ens portin a la troballa de nous tractaments.

Modelitzant la malaltia

Amb la finalitat de comprendre que passa en l’ELA, els investigadors necessitem estudiar alguna cosa que, en tots els sentits i amb totes les intencions, mimetitzi la biologia de la malaltia. Idealment aquesta “alguna cosa” ha d’estar disponible, ser tangible, accessible i ha de donar lloc a prou nombre de mostres perquè qualsevol troballa pugui ser reproduïble i confirmat per qualsevol laboratori (aquesta és l’essència de l’mètode científic).

Actualment no hi ha manera de veure totes les complexes interaccions que es produeixen en l’ELA. Per exemple, observar la biologia de les neurones motores en persones vives és impossible, i per això els investigadors necessitem els models de malaltia.

Per regla general hi ha tres tipus de models que s’utilitzen en la investigació en ELA:

– Models “in vitro” (que significa “en el vidre”): que són cèl·lules aïllades en una placa de cultiu al laboratori. Els més utilitzats avui dia són les cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSCs – induced pluripotent stem cells). I corresponen amb cèl·lules extretes de la pell de persones amb ELA que es transformen en el laboratori en pluripotents – cèl·lules amb el potencial de transformar-se en diferents tipus cel·lulars, incloses les neurones motores.

– Models “in vivo” (que significa “dins del que viu”): que són éssers vius, sent els més utilitzats el peix zebra, la mosca de la fruita, els cucs o els ratolins.

– Models “in silico” (que significa “dins de microxips”): sent els menys comuns en l’actualitat, encara que en ocasions poden substituir els models prèviament esmentats (abans de res per les qüestions de tipus ètic) s’utilitzen per al desenvolupament de simulació per ordinador.

El professor Bradley Turner, de la Universitat de Melbourne (Austràlia) va presentar aquest tema “Models de ratolí en ELA – passat, present i futur”. Fins i tot quan s’han desenvolupat importants avenços actualment en el desenvolupament de models de cèl·lules pluripotents induïdes (iPSC) d’ELA, els models animals i, en particular els ratolins, ofereixen eines molt útils per a l’estudi de la progressió de la malaltia, així com per provar noves teràpies potencialment útils en ELA.

En els 25 anys que han transcorregut des de la generació del primer model de ratolí d’ELA (SOD1), i malgrat les seves limitacions en la predicció de l’efectivitat dels fàrmacs per l’ELA, fins a la data el model de SOD1 ha donat lloc a molt importants descobriments en relació amb els mecanismes clau de la malaltia. En l’última dècada, s’han desenvolupat models de ratolí més diversos, basats en les causes genètiques més importants de l’ELA humana: TDP-43, FUS i C9orf72. El professor Turner va comentar quines eren les fortaleses, limitacions i potencials de cada un dels models de ratolí existents en ELA, amb particular èmfasi en la rellevància i capacitat de translació a la malaltia humana.

D’altra banda, i de forma molt interessant, un grup de Califòrnia als EUA (Verge Genomics) representat per la Dra. Irene Choi, va mostrar com utilitzant “machine learning” (aprenentatge de màquina) que comprèn algoritmes i models estadístics, aconsegueixen, mitjançant aquesta modelització o simulació informàtica, accelerar el descobriment de fàrmacs relacionats amb dianes d’interès . Així seleccionen d’entre els fàrmacs coneguts en el món, aquells que poden ser interessants en una diana específica de l’ELA, eliminant els que puguin generar una mica de toxicitat, i seleccionant els que interaccionen millor (mitjançant complexos algoritmes relacionats amb les estructures moleculars) amb la diana proteica seleccionada.

Retrovirus

Algunes evidències suggereixen que els retrovirus endògens humans (HERVs – Human Edongenous Retroviruses) poden estar implicats en l’ELA. Endogen vol dir “dins de el cos”, ja que els HERVs són gens que es troben al nostre propi genoma. El nostre genoma conté tot el nostre material genètic, en forma d’ADN, i s’emmagatzema en el nucli de totes les cèl·lules del nostre cos. Concretament HERV-K s’ha lligat de manera directa amb l’ELA i s’ha trobat en teixit cerebral de pacients amb la malaltia.

Durant molt de temps, es creia que els HERVs són “virus fòssils” o ADN “escombraries”, produïts de forma inactiva a causa de que són defectuosos o estan mutats després del pas de generació rere generació durant milions d’anys. Formen part de l’5-8% de l’total de l’genoma humà, i cada vegada hi ha major nombre d’evidències que suggereixen que no són inactius.

Els HERVs contenen un tipus de gens anomenats retrotransposons que poden “saltar” d’una part a una altra de l’genoma. Contenen ADN i utilitzen un mecanisme de “curta-pega” que els capacita per integrar-se a si mateixos en un lloc diferent de l’genoma d’on partien. En el procés de la transcripció, les seqüències d’ADN viral es converteixen en ARN, una versió més petita de el codi genètic que, en cèl·lules normals, codifica per proteïnes que donen lloc als maons utilitzats en l’edificació del nostre organisme. En les cèl·lules infectades per virus, l’ARN surt de l’nucli a citoplasma. Utilitzant un enzim anomenat transcriptasa reversa, aquest ARN procedent de la seqüència vírica es copia per donar lloc a seqüències d’ADN idèntiques, i així, torna de nou a l’nucli i “s’enganxa” de tornada en el genoma prop d’un altre gen. Això pot donar lloc a malaltia si es copien i peguen massa còpies de gen.

La proposta és l’ús de teràpies antiretrovirals, que poden possibilitar paralitzar la formació de proteïnes mal estructurades causa dels defectes genètics provocats per la transposició de l’retrovirus endogen.

“Investigant el paper dels retrovirus endògens en l’ELA” va ser el títol de la xerrada que ens va oferir el Dr. Avindra Nath, de l’Institut Nacional de Malalties Neurològiques i Ictus, pertanyent a el Ministeri de Sanitat Americà a Bethesda, Maryland, EUA ., que va obrir la sessió dedicada a “Biologia Cel·lular i Patologia Humana”. D’aquesta manera va tractar l’activació de HERV-K i com s’estan desenvolupant estratègies per bloquejar l’única enzim codificat pel virus, desenvolupant molècules antisentit per bloquejar l’expressió de la proteïna i que s’han desenvolupat dos assajos clínics que investiguen l’efecte dels fàrmacs antiretrovirals disponibles en l’actualitat sobre HERV-K.

D’altra banda, la Dra. Haiya An, de la Universitat de Cardiff, al Regne Unit, va presentar el seu treball sobre “La resposta d’un antiretroviral com a disparador de la proteinopatía FUS”. Proteinopatía és qualsevol malaltia, particularment malaltia neurodegenerativa, causada per una proteïna malformada. FUS mutant, que és responsable d’aproximadament el 5% dels casos d’ELA hereditària, es troba en el citoplasma on s’agrega (forma acumulacions de proteïna establement unides) el que dóna lloc a l’inici de la proteinopatía FUS. Aquest grup d’investigadors del Regne Unit esperen trobar els processos i / o molècules que generen l’inici d’aquesta agregació, donant lloc als agregats persistents que contenen el mutant FUS, i sembla que ho estan relacionant amb els retrovirus.

Genètica

Aproximadament entre el 5 i el 10% de les persones que tenen ELA posseeixen una història familiar de la malaltia, coneguda com ELA Familiar, o hereditària. La causa d’aquesta ELA d’origen hereditari es troba en el codi genètic que porta les instruccions que fabriquen cada proteïna del nostre cos. Aquest error pot ser traspassat de pares a fills.
Hi ha un nombre creixent de gens que s’associen amb l’ELA. Els més comuns són aquests: SOD1, TARDBP, FUS i C9orf72. També s’han identificat altres gens causants que són extremadament rars. Aquestes troballes representen fites molt rellevants en el món de l’ELA perquè ens informen sobre importantíssimes pistes com per exemple, la forma en què les neurones es fan malbé en l’ELA i com es produeix l’avanç de la malaltia en tots i cada un dels tipus de malaltia.

La col·laboració internacional, la dedicació dels clínics i els investigadors, i el compromís de les persones amb ELA han contribuït al fet que el Projecte mini aboqui de forma continuada noves troballes i descobriments per a la comunitat científica, com ara DNAJC7. El nostre augment en la capacitat d’analitzar aquestes enormes bases de dades està reportant encara més capacitat de comprensió sobre la biologia de l’ELA, el que ens conduirà, sens dubte, a futurs tractaments.

En diverses de les ponències s’han presentat variants estructurals (variació en l’estructura de l’cromosoma d’un organisme) en gens associats amb el desenvolupament de l’ELA, que poden impactar sobre la supervivència o actuar com a biomarcadors de la malaltia:

– Associació entre la variant estructural poli-T en el gen SCAF4 i l’ELA.

– Una variant estructural intrónica dins el gen stathmina 2 (STMN2) impacta sobre la durada de la malaltia en l’ELA

– La correlació entre la supervivència en diferents variants de SOD1 en una cohort global d’ELA identifica variants variants amb un fort efecte en el pronòstic de la malaltia
Les persones amb ELA Familiar són més propenses a desenvolupar la malaltia a edats més juvenils que els casos anomenats esporàdics causa de les variants genètiques mendelianes que disminueixen l’edat d’inici de la malaltia.

Ja que en el moment actual s’estan desenvolupant teràpies gèniques, i ja que el 15% de les persones amb ELA aparentment esporàdica porten algun tipus de variant genètica mendeliana, els estudis genètics és probable que es facin més i més freqüents independentment de l’existència d’ una història familiar coneguda. Un grup de recerca al Regne Unit (King College, Londres) ha buscat la manera de determinar la probabilitat de tenir un resultat positiu en un estudi genètic, donada l’edat d’inici de la persona examinada.

S’ha vist certa relació entre l’ELA i altres malalties de l’espectre neuropsiquiàtric, com el trastorn bipolar o l’esquizofrènia. Els grups d’Irlanda i Holanda han unit les seves forces i grandària de la mostra per estudiar aquestes relacions. Aproximadament el 30% de la Enge amb la malaltia experimenta canvis cognitius i en el comportament, i aquestes malalties sembla que apareixen de forma més comuna en famílies que posseeixen història prèvia d’ELA.

S’han presentat mutacions també en el gen GLT8D1 relacionades amb l’ELA, Tobias Moll, a través del projecte Mini

Posted in Actualitat, General | Tagged , , , , , , , , | Comments Off on Modelització, retrovirus i genètica, sumem un nou resum del més destacat del Simposi Internacional d’ELA (I)

Dijous 6 de febrer: Jornada sobre la fisioteràpia per als pacients d’ELA i sopar solidari per a la recerca

El dijous 6 de febrer de 2020 a les 16.30 h se celebra a l’Hotel Gallery de Barcelona (Rosselló, 249) una jornada per presentar un estudi sobre l’atenció de la fisioteràpia per a pacients d’ELA, en que diferents especialistes abordaran el seu impacte i importància dins l’atenció multidisciplinar dels afectats que es realitza a l’Hospital Universitari de Bellvitge. L’assistència és lliure i gratuïta

L’associació Go2, la Unitat Funcional de Motoneurona de Bellvitge i el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya organitzen aquesta jornada, que té l’objectiu de presentar aquest estudi que es durà a terme a l’Hospital de Bellvitge per avaluar la rellevància de la fisioteràpia en la millora de la qualitat de vida dels pacients i analitzar les actuacions que es duen a terme davant l’atenció terapèutica, així com projectar possibles millores que repercuteixin en la òptima atenció sanitària que necessiten els pacients d’ELA.

La jornada està adreçada als pacients d’ELA, familiars, cuidadors i a totes les persones interessades de l’àmbit de la salut i la fisioteràpia. Es tracta d’una molt bona oportunitat per poder interactuar i preguntar directament als professionals, tot el que necessitem saber.

Sopar solidari per a la recerca de l’ELA

A continuació de la jornada, a les 20.30 h tindrà lloc al mateix Hotel Gallery un sopar benèfic solidari que destinarà íntegrament la seva recaptació al grup de recerca sobre la malaltia de l’Institut d’Investigació Biomédica de Bellvitge, l’Idibell.

Per assistir al sopar cal confirmar la reservar amb un correu a info@generacion-o2.org o bé al telèfon 650 89 86 45.

 

Posted in Actualitat, General | Tagged , , , , , , | Comments Off on Dijous 6 de febrer: Jornada sobre la fisioteràpia per als pacients d’ELA i sopar solidari per a la recerca

Dimarts 28 de gener, jornada de nutrició per als pacientes d’ELA

El dimarts 28 de gener es portarà a terme la jornada elaboracions amb Gust al Campus de l’Alimentació de Torribera, en la qual els pacients seran els protagonistes i mitjançant taules molt dinàmiques amb els professionals aprendran estratègies per mantenir el plaer de menjar, compartint preocupacions i solucions que facilitin el dia a dia de les persones afectades d’ELA.

L’acte ha estat pensat perquè les persones afectades d’ELA i els seus familiars i cuidadors, juntament amb els professionals que els atenen, puguin seguir avançant en coneixement i desenvolupament d’estratègies, en aquesta ocasió al voltant de l’alimentació. Si vols participar, inscriu-te aquí (aforament limitat).

Aquesta és una jornada organitzada per la Unitat Funcional de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge, la Unitat Multidisciplinària d’ELA de l’Hospital del Mar i la Universitat de Barcelona en el marc del projecte Guia Con Gusto, finançat per la Fundación Luzón i realitzat pel Campus d’Alimentació de la UB i la Fundació Alicia.

L’acte començarà a les 10h al Campus d’Alimentació de Torribera (Recinte Torribera – C/ Prat de la Riba 176. Sta. Coloma de Gramenet) a la Sala de les Voltes de l’Edifici de la Masia. Aquí Aquí us deixem com arribar.

Posted in Conviure amb l'ELA, ELA actualitat, Sessions presencials | Tagged , | Comments Off on Dimarts 28 de gener, jornada de nutrició per als pacientes d’ELA

Darreres notes de treball des del Simposi Internacional d’ELA a Austràlia (i III)

La Dra. Mònica Povedano, responsable de la Unitat de Malalties de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge, ens envia les notes de treball de la tercera i última jornada del Simposi Internacional d’ELA, que va finalitzar el divendres 6 de desembre a la ciutat australiana de Perth

Han estat tres dies intensos amb múltiples aproximacions a la recerca i el tractament de la malaltia, que constaten com la col·laboració entre els grups que hi treballen a tot el món és el camí a seguir en la lluita contra les malalties de la neurona motora.

A primera hora, s’estableix una discussió amb l’objectiu de consensuar criteris, i conèixer com treballen els australians, més a prop d’Europa o dels Estats Units. de l’EMA o de la FDA.

Es presenta MAGICALS, plataforma per al disseny de nous assajos.
S’insisteix que per a 3 assajos comentats es fa servir la mateixa plataforma, que permet compartir informació entre els diferents assaigs.

S’insisteix en que donades les característiques de l’EMA, els assajos realitzats a Europa són sempre més llargs que els duts a terme sota la supervisió de la FDA, que en ocasions accepta pel treball dels lobbys de pressió.

S’explica l’ús de el model predictiu per a la selecció dels pacients en assajos

Gana, impacte en supervivència

CNAQ: qüestionari validat per avaluació de la gana. Han realitzat un estudi amb 66 pacients publicat aquest 2019. En el 30% de pacients s’observa una disminució de la gana, que va empitjorant amb la progressió de la malaltia. Aquesta disminució va acompanyada de pèrdua de pes.

Com hem de millorar la gana i estabilitzar pes? Aquesta pèrdua de gana apareix per igual en formes bulbars i espinals i s’ha de tenir en compte el paper de l’hipotàlam en aquest aspecte, motiu pel qual a Austràlia fan un estudi de neuroimatge i gana.

Vegeu l’article Loss of appetite is associated with a loss of weight and fat mass in patients with amyotrophic lateral sclerosis

Vegeu l’article Loss of appetite in amyotrophic lateral sclerosis is associated with weight loss and decreased calorie consumption independent of dysphagia

Energia consumida en pacient amb malaltia de neurona motora. Dr. Steyn

Realitzen un treball sobre si els pacients hipermetabolicos consumeixen el necessari. Es tracta d’un estudi observacional amb 81 pacients.

Avaluen l’energia gastada i l’energia consumida, observen que els pacients consumeixen un 80% del que haurien de consumir.

I això s’observa tant en els normometabòlics com en els hipermetabòlics.
Són els pacients bulbars els que mengen millor i s’acosten més a l’energia que haurien de consumir. Remarquen la importància del nutricionista per realitzar intervencions personalitzades.

En aquest sentit, segueix la línia de treball de la nostra unitat a l’Hospital de Bellvitge.

Exercicis per ajudar empassar, Vicki Flood

Realitzen exercicis i valoren l’evolució amb increment d’oli d’oliva extra verge en la dieta, ja que ha demostrat en model animal: reduir inflamació, reduir estrès oxidatiu i redueix resistència a insulina.

A l’estudi avaluen qualitat de vida, aspiracions i penetracions per FEES (endoscòpia de fibra òptica), pes, IBM, escala funcional qualitat de vida i registre dietètic. Per tenir feedback realitzen electromiografia de superfície.

En l’estudi hi ha més presencia d’homes (59%), així com bulbars (58%).

Quan avaluen qualitat de vida en el seguiment, disminueix dolor i ansietat.
Observen que alguns pacients disminueixen amb aquesta dieta el residu que pugui quedar i mantenen estable deglució, i augmenten de pes.

És un estudi que realitzen els australians. La dieta mediterrània ja considera l’oli d’oliva en el dia a dia. Els pacients no l’han de limitar ni canviar-lo per altres olis.

Aerodigestive research

És clar que a la clíniques s’utilitzen pocs tests per avaluar la disfàgia.
Han realitzat un estudi amb 243 pacients, i deriven un model PRISIM, conté EAT10, pic de tos, 3 oz, empassar aigua, edat.

Això permet detectar el risc de disfàgia en funció a la puntuació

El rol de la immunitat innata, Dr. Komin

Hi ha una relació de la immunitat amb la progressió de la malaltia.

S’ha vist en models animals que si disminueixes la resposta immune en la medul·la espinal s’accelera la malaltia. Els astròcits són anormals.

Parlem de sistema immune i neuroinflamació en medul·la espinal, però que passa amb la resposta immune sistèmica perifèrica i que relació hi ha entre genotip i neuroinflamació

Hem de tenir en compte que existeix  microgliatóxica i neuroprotectora, i la seva activitat està regulada per gens.

Conclouen que el sistema immune o factors inflamatoris perifèrics influeixen en la inflamació central.

Supresió dels macròfags en IPS, Dr Zhao

Grup de Houston que ha treballat sota la direcció de Stanley Appel, el qual ha focalitzat els seus treballs en inflamació.

L’activació de macròfags, pot ser proinfamatoria (resposta davant un tumor) o antiinflamatòria, jugant un paper en l’evolució de la malaltia.

Amb l’objectiu d’estudiar-ho, deriven monòcits des de stem cells, els M2 són capaços d’inhibir l’acció M1 podent ser candidats a tractament
Els mecanismes que explica donen suport al bloqueig de la inflamació.

MCP1-CCR2 neuroinflamació a còrtex, Dr. Ozdinler

Ens hem de centrar en la mitocòndria de motor còrtex que pateix mitoautofagia
MCP1 és una quemoquina que afavoreix la migració de monòcits i macròfags i CCr2 el seu receptor.

La micròglia està activada en còrtex de pacients.

S’objectiva major vascularització i infiltrats cel·lulars.

La neuroinflamació infiltra SNC, la qual cosa comença aviat a la malaltia.

Vegeu l’article Mitoautophagy: A Unique Self-Destructive Path Mitochondria of Upper Motor Neurons With TDP-43 Pathology Take, Very Early in ALS

Posted in Actualitat, ELA actualitat | Tagged , | Comments Off on Darreres notes de treball des del Simposi Internacional d’ELA a Austràlia (i III)