Com recuperar el plaer de menjar

Posted on 11 de February de 2020 by

Per a mi el plaer de menjar es veu dificultat per …  A partir de les idees exposades pels pacients en resposta a aquesta frase, es va desenvolupar el passat 28 de gener l’eix central de la Jornada Elaboraciones Con Gusto. Cuidant el plaer de menjar, adreçada al pacients d’ELA.

Així, es van crear taules de discussió amb professionals sanitaris propers a la malaltia de motoneurona.  A cada taula hi havia un especialista en Dietètica i Nutrició; un cuiner que ha treballat en l’elaboració de la Guia Con Gusto, i altres especialistes de les Unitats Funcionals d’ELA de l’Hospital Universitari de Bellvitge i de l’Hospital del Mar.

Hi va haver una degustació d’elaboracions culinàries del receptari de la guia Con Gusto, en diferents textures, a més d’un maridatge amb vins del projecte Ilusión+.

A cada taula es van extreure conclusions i es van fer aprenentatges que es van posar en comú en la taula rodona final. Elisabet Romero, dietista-nutricionista de la Unitat Funcional de Motoneurona ens ha preparat un resum de les principals conclusions que ara esdevenen ja estratègies per millorar la nutrició i la qualitat de vida dels pacients d’ELA.

 

Estratègies per als àpats diaris a casa

•       Buscar estris que pesin poc per facilitar l’autonomia: forquilles i culleres lleugeres.

•        Cuinar el mateix per a tots els membres de la família i al final modificar la textura si cal.

•        Gestionar la durada de l’àpat ens ajudarà a disminuir la fatiga. Fer racions petites, dedicar 30′ màxim, i si cal, prendre un suplement energètic.

•        Fixar-nos en l’àpat del dia que tenim més gana, pot ser que si portem ventilació ens condicioni aquesta sensació de gana. Cal detectar com ens afecta i així podrem gestionar millor els àpats.

•        Menjar concentrat en l’acte de menjar, les distraccions com parlar o riure poden fer passar una mala estona per un ennuegament.

•        Ser estratègics i planificar l’àpat amb preparacions que siguin energèticament riques perquè cal fer una dieta molt fraccionada.

•        És imprescindible que la persona cuidadora tingui ganes de cuinar i pensar idees i alternatives. També és important que rebi informació i formació. La guia Con Gusto és un recurs accessible.

•        Seguir la guia no comporta un temps excessiu, malgrat a dia d’avui estem acostumats a la immediatesa dels plats preparats. Ens ho hem de prendre com un tractament, i per això cal conscienciar-nos i dedicar-li temps, forma part del tractament.

Estratègies culinàries apreses

•       Cuidar la presentació dels plats: no barrejar tots els aliments i triturar, sinó mantenir els colors agrupats i triturar per separat.

•        Els midons i les sèmoles poden ser un millor recurs que l’arròs o la pasta, a l’hora de triturar els aliments.

•        No és necessari un robot de cuina per modificar la textura dels aliments, amb una batedora elèctrica pot ser suficient. A major potència, millor resultat.

•        La carn, amb més temps de cocció, líquid suficient, baixa temperatura i tallada a trossets petits, queda més ben cuita i és més fàcil de modificar-ne la textura.

•        Es pot modificar la textura de les begudes socials amb agar-agar, gelatina, goma xantana… (cal escalfar i refredar) o fer-se directament amb espesseïdors comercials.

•        Es demanen preparacions amb pa, idees de com modificar-ne la textura, però no es troben solucions, caldrà experimentar properament.

•        Haver de triturar un menjar, no sempre incrementa el temps de preparació, però pot augmentar-lo en uns minuts o fins a 1h en alguns casos. Cal tenir-ho en compte.

•        Per tal de controlar millor el punt de picat, és millor treballar amb pulsacions intermitents enlloc de pulsacions contínues.

Estratègies per mantenir la vida social

•       És necessari seguir viatjant i sortint a menjar fora de casa, però cal molta organització. Hi ha cadenes d’hotels que posen més facilitats que altres, i si es sol·licita amb temps suficient, es pot aconseguir una grua.

•        Conèixer amb antelació el lloc on anar, per si està adaptat, i si ens permetrà passar una estona agradable.

•        L’estat d’ànim influeix en el plaer de menjar, cal prioritzar allò que ve més de gust.

•        Quan sortim a menjar fora de casa, podem escollir un plat de la carta i demanar que el triturin.

•        Per compensar l’angoixa que suposa no saber si el restaurant estarà preparat per les necessitats de la disfàgia, es pot portar de casa el tupper i demanar que l’escalfin i emplatin alhora que la resta.

•        Pot ser una bona alternativa menjar a casa nostra i després anar al restaurant i només compartir taula amb la resta, fent una ingesta testimonial si s’escau.

Propostes de futur

•       Fer arribar la guia Con Gusto a alguns restaurants perquè tinguin coneixement de com dur a terme certes preparacions.

•        Cal començar una campanya de conscienciació dels professionals de la restauració sobre la disfagia. Està de “moda” la modificació de la textura dels aliments i cal aprofitar-la.

•        Promoure un menú “disfagia friendly“ als restaurants, que garanteixi la seguretat que el plat està preparat seguint les indicacions de disfagia.

La jornada va estar organitzada al Campus d’Alimentació de Torribera de la UB per la Unitat Funcional de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge, la Unitat Multidisciplinària d’ELA de l’Hospital del Mar i la Universitat de Barcelona, en el marc del projecte Guia Con Gusto, finançat per la Fundación Luzón. A la jornada també han col·laborat la Fundació Alicia i al Fundció Miquel Valls.

Posted in Actualitat, ELA actualitat, General | Tagged , , | Comments Off on Com recuperar el plaer de menjar

(neuro) inflamació, nanopartícules, biomarcadors i teràpia gènica (cada vegada més a prop) per tancar (i II) el resum del Congrés Mundial d’ELA

Posted on 30 de January de 2020 by

Alberto García Redondo, director del Laboratori d’Investigació en ELA a la Unitat d’ELA de l’Hospital 12 d’Octubre de Madrid, ens ha fet un magnífic resum del més rellevant tractat al congrés mundial d’ELA el passat mes de desembre a Perth, Austràlia. A continuació, la segona i última part d’aquest resum.

Inflamació

Encara que l’ELA no és una malaltia de el sistema immune, hi ha multitud d’evidències en estudis clínics en què s’observen que els nivells d’alguns tipus de cèl·lules immunes en sang podrien jugar un paper en la velocitat en que progressa la malaltia.

La neuroinflamació s’observa de forma general en les malalties neurodegeneratives, inclosa l’ELA, i els estudis en models animals ens han mostrat el paper actiu de la glia (cèl·lules de suport i suport de les neurones) i de les pròpies cèl·lules immunes, en el desenvolupament de l’ELA. En aquest procés neuroinflamatorio s’originen cèl·lules de la microglia i astròcits en el sistema nerviós central. Tots dos tipus de cèl·lules posseeixen propietats tant pro com antiinflamatòries, el que significa que podrien tant oferir protecció contra el dany neuronal o provocar la seva destrucció.

Per exemple, els astròcits són cèl·lules homeostàtiques clau (tenen la capacitat de mantenir l’estabilitat interna) que juguen en un nombre de papers de suport en el manteniment de l’medi en què es troba el cervell. En l’ELA, els astròcits canvien la forma i els patrons d’expressió molecular, i passen a actuar com a astròcits activats o reactius. Aquests astròcits en l’ELA perden les seves funcions “benèfiques” i guanyen un paper més destructiu. A més, les interaccions entre les neurones motores i els astròcits es troben en desequilibri en l’ELA.

A la xerrada inaugural de la secció d’immunitat i inflamació, el Dr. K Yamanaka, de la Universitat de Nagoya al Japó, ens va comentar com el model animal de SOD1 ens ha ajudat un munt a la comprensió de la relació entre el sistema immune i la neuroinflamació que afecta al progrés de la malaltia.

I com de forma molt efectiva, el grup del Dr. H Queck, de l’QIMRB a Brisbane, Austràlia, reproduint les cèl·lules microglials en cultiu (in vitro) mitjançant la utilització de cèl·lules pluripotencials de la sang de pacients amb ELA, pot utilitzar-com un model molt efectiu per examinar nous fàrmacs la diana siguin aquestes cèl·lules microglials.

I, d’altra banda, com una nanopartícula nova fa possible l’arribada de teràpies farmacològiques travessant la complexa barrera hematoencefàlica per arribar a les regions afectes de el cervell i la medul·la espinal (les nanopartícules amb molècules molt petites, prou per creuar la BHE. Aquest treball el va presentar la Dra. A eL Wright, de la Universitat Macquarie de Sydney, Austràlia.

Biomarcadors

Com bé sabem, no hi ha un examen diagnòstic específic en l’actualitat per a l’ELA. Això és degut a la seva relativament rara naturalesa (pel baix nombre de casos) i a la inespecifitat dels símptomes (molt comuns en altres patologies, sobretot de tipus neuromuscular). Actualment es diagnostica per un mètode exclusiu, pel qual els metges de descartar un ampli rang de malalties neurològiques i musculars abans de confirmar un diagnòstic per l’ELA.

Trobar un senzill mètode indolor que afavorís un diagnòstic més fàcil i ràpid, milloraria tant l’efectivitat dels tractaments existents com dels resultats en els assajos clínics. Tot això requereix de la recerca de l’anomenat “biomarcador”, que és una firma que es produeix per un canvi biològic en una malaltia específica (o un grup de malalties). S’han identificat alguns biomarcadors en l’ELA i s’estan estudiant per a la seva implementació rutinària en els estudis clínics.

Una altra raó que potencia la recerca de biomarcadors seria aconseguir traçar la progressió de la malaltia. Actualment aquesta recerca se centra en l’estudi de les mesures de diverses molècules per comprovar com canvien al llarg de el progrés de la malaltia, i si aquestes difereixen entre persones que tenen una progressió ràpida davant de persones amb progressió més lenta.

Tot i això, a causa de l’absoluta absència de biomarcadors en l’actualitat, hi ha altres mesures funcionals que s’utilitzen a la clínica de forma bastant habitual. Aquestes mesures, encara que ens informen de una manera o altra sobre com es produeix el progrés de la malaltia, no són tan exactes i objectives com els biomarcadors.

El professor Martin Turner, de el departament Nuffield de neurociències clíniques en la Universitat d’Oxford, Regne Unit, va oferir una xerrada plenària a l’inici de l’congrés que tractava sobre el repte en la recerca de biomarcadors. Va tractar sobre els estudis més efectius a l’respecte, com s’està orientant la investigació actualment en les modificacions de les proteïnes i els ARNs, inclosos els microRNAs i altres modificadors de l’expressió gènica. I, sobretot, va suggerir com els neurofilaments (en líquid cefaloraquidi “LCR” i en sang) estan començant a donar senyals d’utilitat en l’estudi de la malaltia, tant en el seu diagnòstic, com en la progressió i en l’efectivitat dels tractaments . Això sí, el seu trasllat a la clínica habitual haurà d’esperar encara uns anys.

Teràpia gènica

Sembla que, PER FI, aquest tipus de teràpies comencen a tenir resultats després d’haver estat tan prometedores des de fa ja 30 anys. En l’actualitat hi ha 2 assaigs directament utilitzats en pacients amb ELA que porten mutacions en C9orf72 i en SOD1, dels que pròximament tindrem resultats segurament molt prometedors.

Com ja hem comentat, hi ha un elevat nombre de gens que s’associen amb l’ELA, i aquest nombre va en increment continu en els últims anys. Els més comuns són SOD1, TARDBP (TDP-43), FUS i C9orf72. La solució a les malalties causades per gens pot ser, per una banda, revertir el dany provocat per la proteïna mutada produïda (en ocasions impossible) o directament revertir el defecte genètic d’una manera o altra, mitjançant TERÀPIA GÈNICA.

Aquest tipus de teràpia es dissenya per introduir material genètic a l’interior de les cèl·lules que ens permeti alterar com gens deficitaris o defectuosos treballen amb la finalitat de corregir les malalties genètiques que provoquen. S’espera que el seu efecte a el menys sigui l’alleujament o desaparició dels símptomes i l’alentiment de el progrés de l’ELA. A més, la teràpia gènica pot fins i tot prevenir la malaltia quan es troba un gen defectuós i es tracta a el pacient en un estadi prou d’hora.

Recentment, el gran grup de recerca de l’Hospital de l’King ‘s College a Londres, Regne Unit, es va embarcar en el primer estudi de teràpia gènica anomenat BIIB078 la diana específica és el gen C9orf72, la causa més comuna d’ELA hereditària. El tractament sorgeix a partir d’una petita molècula d’ADN anomenada “oligonucleòtid antisentit” (ASO) que és capaç d’unir-se de forma selectiva a la zona mutant de C9orf72 i degradar els productes tòxics formats pel mateix. L’assaig clínic en Fase I es troba actiu en aquest moment amb la finalitat d’estudiar el seu potencial en múltiples llocs dels EUA, Canadà i Europa.

L’objectiu és reclutar fins a 80 pacients per provar la seguretat i la tolerabilitat d’aquest ASO, amb la finalitat de completar-lo en 2021. La primera dosi per al desenvolupament de l’estudi a l’Hospital de l’King ‘s College es va posar al setembre de 2019.

D’altra banda, el Dr. Timothy Miller, de l’departmento de Neurologia, a la Facultat de Medicina de la Universitat de Washington a San Luis, Missouri, EUA, en representació de l’empresa BIOGEN, va tractar l’estudi anomenat TOFERSEN. Sobre la seguretat, tolerabilitat, farmacocinètica (el que el cos fa en el nostre interior quan ingerim un fàrmac en concret) i farmacodinàmica (efectes dels fàrmacs en els mecanismes de la seva acció) de l’fàrmac en pacients amb ELA intervinguda pel gen SOD1. La teràpia gènica podria, si es comprova el seu èxit, silencia el gen SOD1 defectuós que s’associa amb un 20% dels casos hereditaris d’ELA (un 2% de l’total dels casos d’ELA). Utilitzen igualment oligonucleòtids antisentit (ASOS) per interferir directament amb les instruccions defectuoses de el gen que dóna lloc a la proteïna SOD1, paralitzant la seva producció. L’assaig en FASE 3, “VALOR”, actualment s’ha posat en marxa i es troba en fase de reclutament (BIIB067).

Finalment, i tenint en compte que aquest és l’apartat més ressaltat en el present congrés, en la sessió d'”estratègies terapèutiques pre-clíniques”, centrada en els estudis de teràpies en models animals (fonamentalment en els de ratolí), s’ha tractat de l’ús de microRNAs (la funció és la regulació de l’expressió genètica de grups de gens) per dirigir-se a la proteïna ATXN2 com a teràpia gènica en l’ELA esporàdica (en l’ELA no hereditària, que és la major part dels casos, un 90-95% de pacients). Aquest gen és, actualment, l’únic factor de risc confirmat per patir ELA, i és d’origen genètic. Així que el seu estudi i funcionalitat donarà molt d’entendre en els mecanismes etiopatogènics de l’ELA en els propers anys.

Posted in Actualitat, ELA actualitat, General, recerca | Tagged , , , , , | Comments Off on (neuro) inflamació, nanopartícules, biomarcadors i teràpia gènica (cada vegada més a prop) per tancar (i II) el resum del Congrés Mundial d’ELA

Pinzells solidaris amb la recerca sobre l’ELA a l‘Hospital de Bellvitge

Posted on 24 de January de 2020 by

L’empresa de brotxes i pinzells Jeivsa Group ha realitzat avui una aportació de 5.000 euros a la Unitat Funcional de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge com a punt de partida d’una campanya de col·laboració que suposa la donació de 2 cèntims d’euro per cada pinzell venut de la sèrie Evofibra, la més avançada de la companyia.

La Dra. Montserrat Figuerola, gerent de l’Hospital de Bellvitge i de la GTMS; Ivan Bel i Jezabel Bel, gerents de Jeivsa, i la Dra. Mònica Povedano, responsable de la Unitat Funcional de Motoneurona han presentat aquest matí la campanya a Hospital Universitari de Bellvitge sota el lema Vencer a la ELA, amb un gran tela sobre la qual professionals, pacients i familiars han pogut deixar un traç de color amb els pinzells solidaris de l’empresa ubicada a La Sènia.

Els cinc models de brotxes i pinzells que integren la sèrie Evofibra, fabricats 100% en fibra, incorporen una etiqueta amb el distintiu Serie Evo con la ELA i el logo de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

Fundada l’any 1980, Jeivsa Group és una empresa familiar que fabrica brotxes i pinzells d’ús industrial, així com una àmplia gamma de corrons, i articles per a les belles arts i l’aplicació de pintures.

Posted in Actualitat, ELA actualitat | Tagged , , | Comments Off on Pinzells solidaris amb la recerca sobre l’ELA a l‘Hospital de Bellvitge

Modelització, retrovirus i genètica, sumem un nou resum del més destacat del Simposi Internacional d’ELA (I)

Posted on 22 de January de 2020 by

Alberto García Redondo és el director del Laboratori d’Investigació en ELA a la Unitat d’ELA de l’Hospital 12 d’Octubre de Madrid.

Com tots els anys, vaig compartir amb la Dra. Mònica Povedano, responsable de la Unitat Funcional de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge, els dies del congrés internacional d’ELA a Perth el passat mes de desembre. Allà ens ajuntem amb companys de tot el món amb els quals col·laborem i, a més, és el moment i el lloc de posar-nos al dia de tots els avenços científics i tècnics relacionats amb la malaltia.

Cada any, el nombre d’avenços és impressionant, i a continuació intentaré resumir un petit esquema del que m’ha resultat més interessant des del prisma que tenim en ciència més bàsica i translacional, és a dir, la ciència mitjançant la qual pretenem comprendre les causes, els perquès, com avança la malaltia i, sobretot, intentar descobrir dianes farmacèutiques que ens portin a la troballa de nous tractaments.

Modelitzant la malaltia

Amb la finalitat de comprendre que passa en l’ELA, els investigadors necessitem estudiar alguna cosa que, en tots els sentits i amb totes les intencions, mimetitzi la biologia de la malaltia. Idealment aquesta “alguna cosa” ha d’estar disponible, ser tangible, accessible i ha de donar lloc a prou nombre de mostres perquè qualsevol troballa pugui ser reproduïble i confirmat per qualsevol laboratori (aquesta és l’essència de l’mètode científic).

Actualment no hi ha manera de veure totes les complexes interaccions que es produeixen en l’ELA. Per exemple, observar la biologia de les neurones motores en persones vives és impossible, i per això els investigadors necessitem els models de malaltia.

Per regla general hi ha tres tipus de models que s’utilitzen en la investigació en ELA:

– Models “in vitro” (que significa “en el vidre”): que són cèl·lules aïllades en una placa de cultiu al laboratori. Els més utilitzats avui dia són les cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSCs – induced pluripotent stem cells). I corresponen amb cèl·lules extretes de la pell de persones amb ELA que es transformen en el laboratori en pluripotents – cèl·lules amb el potencial de transformar-se en diferents tipus cel·lulars, incloses les neurones motores.

– Models “in vivo” (que significa “dins del que viu”): que són éssers vius, sent els més utilitzats el peix zebra, la mosca de la fruita, els cucs o els ratolins.

– Models “in silico” (que significa “dins de microxips”): sent els menys comuns en l’actualitat, encara que en ocasions poden substituir els models prèviament esmentats (abans de res per les qüestions de tipus ètic) s’utilitzen per al desenvolupament de simulació per ordinador.

El professor Bradley Turner, de la Universitat de Melbourne (Austràlia) va presentar aquest tema “Models de ratolí en ELA – passat, present i futur”. Fins i tot quan s’han desenvolupat importants avenços actualment en el desenvolupament de models de cèl·lules pluripotents induïdes (iPSC) d’ELA, els models animals i, en particular els ratolins, ofereixen eines molt útils per a l’estudi de la progressió de la malaltia, així com per provar noves teràpies potencialment útils en ELA.

En els 25 anys que han transcorregut des de la generació del primer model de ratolí d’ELA (SOD1), i malgrat les seves limitacions en la predicció de l’efectivitat dels fàrmacs per l’ELA, fins a la data el model de SOD1 ha donat lloc a molt importants descobriments en relació amb els mecanismes clau de la malaltia. En l’última dècada, s’han desenvolupat models de ratolí més diversos, basats en les causes genètiques més importants de l’ELA humana: TDP-43, FUS i C9orf72. El professor Turner va comentar quines eren les fortaleses, limitacions i potencials de cada un dels models de ratolí existents en ELA, amb particular èmfasi en la rellevància i capacitat de translació a la malaltia humana.

D’altra banda, i de forma molt interessant, un grup de Califòrnia als EUA (Verge Genomics) representat per la Dra. Irene Choi, va mostrar com utilitzant “machine learning” (aprenentatge de màquina) que comprèn algoritmes i models estadístics, aconsegueixen, mitjançant aquesta modelització o simulació informàtica, accelerar el descobriment de fàrmacs relacionats amb dianes d’interès . Així seleccionen d’entre els fàrmacs coneguts en el món, aquells que poden ser interessants en una diana específica de l’ELA, eliminant els que puguin generar una mica de toxicitat, i seleccionant els que interaccionen millor (mitjançant complexos algoritmes relacionats amb les estructures moleculars) amb la diana proteica seleccionada.

Retrovirus

Algunes evidències suggereixen que els retrovirus endògens humans (HERVs – Human Edongenous Retroviruses) poden estar implicats en l’ELA. Endogen vol dir “dins de el cos”, ja que els HERVs són gens que es troben al nostre propi genoma. El nostre genoma conté tot el nostre material genètic, en forma d’ADN, i s’emmagatzema en el nucli de totes les cèl·lules del nostre cos. Concretament HERV-K s’ha lligat de manera directa amb l’ELA i s’ha trobat en teixit cerebral de pacients amb la malaltia.

Durant molt de temps, es creia que els HERVs són “virus fòssils” o ADN “escombraries”, produïts de forma inactiva a causa de que són defectuosos o estan mutats després del pas de generació rere generació durant milions d’anys. Formen part de l’5-8% de l’total de l’genoma humà, i cada vegada hi ha major nombre d’evidències que suggereixen que no són inactius.

Els HERVs contenen un tipus de gens anomenats retrotransposons que poden “saltar” d’una part a una altra de l’genoma. Contenen ADN i utilitzen un mecanisme de “curta-pega” que els capacita per integrar-se a si mateixos en un lloc diferent de l’genoma d’on partien. En el procés de la transcripció, les seqüències d’ADN viral es converteixen en ARN, una versió més petita de el codi genètic que, en cèl·lules normals, codifica per proteïnes que donen lloc als maons utilitzats en l’edificació del nostre organisme. En les cèl·lules infectades per virus, l’ARN surt de l’nucli a citoplasma. Utilitzant un enzim anomenat transcriptasa reversa, aquest ARN procedent de la seqüència vírica es copia per donar lloc a seqüències d’ADN idèntiques, i així, torna de nou a l’nucli i “s’enganxa” de tornada en el genoma prop d’un altre gen. Això pot donar lloc a malaltia si es copien i peguen massa còpies de gen.

La proposta és l’ús de teràpies antiretrovirals, que poden possibilitar paralitzar la formació de proteïnes mal estructurades causa dels defectes genètics provocats per la transposició de l’retrovirus endogen.

“Investigant el paper dels retrovirus endògens en l’ELA” va ser el títol de la xerrada que ens va oferir el Dr. Avindra Nath, de l’Institut Nacional de Malalties Neurològiques i Ictus, pertanyent a el Ministeri de Sanitat Americà a Bethesda, Maryland, EUA ., que va obrir la sessió dedicada a “Biologia Cel·lular i Patologia Humana”. D’aquesta manera va tractar l’activació de HERV-K i com s’estan desenvolupant estratègies per bloquejar l’única enzim codificat pel virus, desenvolupant molècules antisentit per bloquejar l’expressió de la proteïna i que s’han desenvolupat dos assajos clínics que investiguen l’efecte dels fàrmacs antiretrovirals disponibles en l’actualitat sobre HERV-K.

D’altra banda, la Dra. Haiya An, de la Universitat de Cardiff, al Regne Unit, va presentar el seu treball sobre “La resposta d’un antiretroviral com a disparador de la proteinopatía FUS”. Proteinopatía és qualsevol malaltia, particularment malaltia neurodegenerativa, causada per una proteïna malformada. FUS mutant, que és responsable d’aproximadament el 5% dels casos d’ELA hereditària, es troba en el citoplasma on s’agrega (forma acumulacions de proteïna establement unides) el que dóna lloc a l’inici de la proteinopatía FUS. Aquest grup d’investigadors del Regne Unit esperen trobar els processos i / o molècules que generen l’inici d’aquesta agregació, donant lloc als agregats persistents que contenen el mutant FUS, i sembla que ho estan relacionant amb els retrovirus.

Genètica

Aproximadament entre el 5 i el 10% de les persones que tenen ELA posseeixen una història familiar de la malaltia, coneguda com ELA Familiar, o hereditària. La causa d’aquesta ELA d’origen hereditari es troba en el codi genètic que porta les instruccions que fabriquen cada proteïna del nostre cos. Aquest error pot ser traspassat de pares a fills.
Hi ha un nombre creixent de gens que s’associen amb l’ELA. Els més comuns són aquests: SOD1, TARDBP, FUS i C9orf72. També s’han identificat altres gens causants que són extremadament rars. Aquestes troballes representen fites molt rellevants en el món de l’ELA perquè ens informen sobre importantíssimes pistes com per exemple, la forma en què les neurones es fan malbé en l’ELA i com es produeix l’avanç de la malaltia en tots i cada un dels tipus de malaltia.

La col·laboració internacional, la dedicació dels clínics i els investigadors, i el compromís de les persones amb ELA han contribuït al fet que el Projecte mini aboqui de forma continuada noves troballes i descobriments per a la comunitat científica, com ara DNAJC7. El nostre augment en la capacitat d’analitzar aquestes enormes bases de dades està reportant encara més capacitat de comprensió sobre la biologia de l’ELA, el que ens conduirà, sens dubte, a futurs tractaments.

En diverses de les ponències s’han presentat variants estructurals (variació en l’estructura de l’cromosoma d’un organisme) en gens associats amb el desenvolupament de l’ELA, que poden impactar sobre la supervivència o actuar com a biomarcadors de la malaltia:

– Associació entre la variant estructural poli-T en el gen SCAF4 i l’ELA.

– Una variant estructural intrónica dins el gen stathmina 2 (STMN2) impacta sobre la durada de la malaltia en l’ELA

– La correlació entre la supervivència en diferents variants de SOD1 en una cohort global d’ELA identifica variants variants amb un fort efecte en el pronòstic de la malaltia
Les persones amb ELA Familiar són més propenses a desenvolupar la malaltia a edats més juvenils que els casos anomenats esporàdics causa de les variants genètiques mendelianes que disminueixen l’edat d’inici de la malaltia.

Ja que en el moment actual s’estan desenvolupant teràpies gèniques, i ja que el 15% de les persones amb ELA aparentment esporàdica porten algun tipus de variant genètica mendeliana, els estudis genètics és probable que es facin més i més freqüents independentment de l’existència d’ una història familiar coneguda. Un grup de recerca al Regne Unit (King College, Londres) ha buscat la manera de determinar la probabilitat de tenir un resultat positiu en un estudi genètic, donada l’edat d’inici de la persona examinada.

S’ha vist certa relació entre l’ELA i altres malalties de l’espectre neuropsiquiàtric, com el trastorn bipolar o l’esquizofrènia. Els grups d’Irlanda i Holanda han unit les seves forces i grandària de la mostra per estudiar aquestes relacions. Aproximadament el 30% de la Enge amb la malaltia experimenta canvis cognitius i en el comportament, i aquestes malalties sembla que apareixen de forma més comuna en famílies que posseeixen història prèvia d’ELA.

S’han presentat mutacions també en el gen GLT8D1 relacionades amb l’ELA, Tobias Moll, a través del projecte Mini

Posted in Actualitat, General | Tagged , , , , , , , , | Comments Off on Modelització, retrovirus i genètica, sumem un nou resum del més destacat del Simposi Internacional d’ELA (I)

Dijous 6 de febrer: Jornada sobre la fisioteràpia per als pacients d’ELA i sopar solidari per a la recerca

Posted on 17 de January de 2020 by

El dijous 6 de febrer de 2020 a les 16.30 h se celebra a l’Hotel Gallery de Barcelona (Rosselló, 249) una jornada per presentar un estudi sobre l’atenció de la fisioteràpia per a pacients d’ELA, en que diferents especialistes abordaran el seu impacte i importància dins l’atenció multidisciplinar dels afectats que es realitza a l’Hospital Universitari de Bellvitge. L’assistència és lliure i gratuïta

L’associació Go2, la Unitat Funcional de Motoneurona de Bellvitge i el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya organitzen aquesta jornada, que té l’objectiu de presentar aquest estudi que es durà a terme a l’Hospital de Bellvitge per avaluar la rellevància de la fisioteràpia en la millora de la qualitat de vida dels pacients i analitzar les actuacions que es duen a terme davant l’atenció terapèutica, així com projectar possibles millores que repercuteixin en la òptima atenció sanitària que necessiten els pacients d’ELA.

La jornada està adreçada als pacients d’ELA, familiars, cuidadors i a totes les persones interessades de l’àmbit de la salut i la fisioteràpia. Es tracta d’una molt bona oportunitat per poder interactuar i preguntar directament als professionals, tot el que necessitem saber.

Sopar solidari per a la recerca de l’ELA

A continuació de la jornada, a les 20.30 h tindrà lloc al mateix Hotel Gallery un sopar benèfic solidari que destinarà íntegrament la seva recaptació al grup de recerca sobre la malaltia de l’Institut d’Investigació Biomédica de Bellvitge, l’Idibell.

Per assistir al sopar cal confirmar la reservar amb un correu a info@generacion-o2.org o bé al telèfon 650 89 86 45.

 

Posted in Actualitat, General | Tagged , , , , , , | Comments Off on Dijous 6 de febrer: Jornada sobre la fisioteràpia per als pacients d’ELA i sopar solidari per a la recerca

Dimarts 28 de gener, jornada de nutrició per als pacientes d’ELA

Posted on 7 de January de 2020 by

El dimarts 28 de gener es portarà a terme la jornada elaboracions amb Gust al Campus de l’Alimentació de Torribera, en la qual els pacients seran els protagonistes i mitjançant taules molt dinàmiques amb els professionals aprendran estratègies per mantenir el plaer de menjar, compartint preocupacions i solucions que facilitin el dia a dia de les persones afectades d’ELA.

L’acte ha estat pensat perquè les persones afectades d’ELA i els seus familiars i cuidadors, juntament amb els professionals que els atenen, puguin seguir avançant en coneixement i desenvolupament d’estratègies, en aquesta ocasió al voltant de l’alimentació. Si vols participar, inscriu-te aquí (aforament limitat).

Aquesta és una jornada organitzada per la Unitat Funcional de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge, la Unitat Multidisciplinària d’ELA de l’Hospital del Mar i la Universitat de Barcelona en el marc del projecte Guia Con Gusto, finançat per la Fundación Luzón i realitzat pel Campus d’Alimentació de la UB i la Fundació Alicia.

L’acte començarà a les 10h al Campus d’Alimentació de Torribera (Recinte Torribera – C/ Prat de la Riba 176. Sta. Coloma de Gramenet) a la Sala de les Voltes de l’Edifici de la Masia. Aquí Aquí us deixem com arribar.

Posted in Conviure amb l'ELA, ELA actualitat, Sessions presencials | Tagged , | Comments Off on Dimarts 28 de gener, jornada de nutrició per als pacientes d’ELA

Darreres notes de treball des del Simposi Internacional d’ELA a Austràlia (i III)

Posted on 9 de December de 2019 by

La Dra. Mònica Povedano, responsable de la Unitat de Malalties de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge, ens envia les notes de treball de la tercera i última jornada del Simposi Internacional d’ELA, que va finalitzar el divendres 6 de desembre a la ciutat australiana de Perth

Han estat tres dies intensos amb múltiples aproximacions a la recerca i el tractament de la malaltia, que constaten com la col·laboració entre els grups que hi treballen a tot el món és el camí a seguir en la lluita contra les malalties de la neurona motora.

A primera hora, s’estableix una discussió amb l’objectiu de consensuar criteris, i conèixer com treballen els australians, més a prop d’Europa o dels Estats Units. de l’EMA o de la FDA.

Es presenta MAGICALS, plataforma per al disseny de nous assajos.
S’insisteix que per a 3 assajos comentats es fa servir la mateixa plataforma, que permet compartir informació entre els diferents assaigs.

S’insisteix en que donades les característiques de l’EMA, els assajos realitzats a Europa són sempre més llargs que els duts a terme sota la supervisió de la FDA, que en ocasions accepta pel treball dels lobbys de pressió.

S’explica l’ús de el model predictiu per a la selecció dels pacients en assajos

Gana, impacte en supervivència

CNAQ: qüestionari validat per avaluació de la gana. Han realitzat un estudi amb 66 pacients publicat aquest 2019. En el 30% de pacients s’observa una disminució de la gana, que va empitjorant amb la progressió de la malaltia. Aquesta disminució va acompanyada de pèrdua de pes.

Com hem de millorar la gana i estabilitzar pes? Aquesta pèrdua de gana apareix per igual en formes bulbars i espinals i s’ha de tenir en compte el paper de l’hipotàlam en aquest aspecte, motiu pel qual a Austràlia fan un estudi de neuroimatge i gana.

Vegeu l’article Loss of appetite is associated with a loss of weight and fat mass in patients with amyotrophic lateral sclerosis

Vegeu l’article Loss of appetite in amyotrophic lateral sclerosis is associated with weight loss and decreased calorie consumption independent of dysphagia

Energia consumida en pacient amb malaltia de neurona motora. Dr. Steyn

Realitzen un treball sobre si els pacients hipermetabolicos consumeixen el necessari. Es tracta d’un estudi observacional amb 81 pacients.

Avaluen l’energia gastada i l’energia consumida, observen que els pacients consumeixen un 80% del que haurien de consumir.

I això s’observa tant en els normometabòlics com en els hipermetabòlics.
Són els pacients bulbars els que mengen millor i s’acosten més a l’energia que haurien de consumir. Remarquen la importància del nutricionista per realitzar intervencions personalitzades.

En aquest sentit, segueix la línia de treball de la nostra unitat a l’Hospital de Bellvitge.

Exercicis per ajudar empassar, Vicki Flood

Realitzen exercicis i valoren l’evolució amb increment d’oli d’oliva extra verge en la dieta, ja que ha demostrat en model animal: reduir inflamació, reduir estrès oxidatiu i redueix resistència a insulina.

A l’estudi avaluen qualitat de vida, aspiracions i penetracions per FEES (endoscòpia de fibra òptica), pes, IBM, escala funcional qualitat de vida i registre dietètic. Per tenir feedback realitzen electromiografia de superfície.

En l’estudi hi ha més presencia d’homes (59%), així com bulbars (58%).

Quan avaluen qualitat de vida en el seguiment, disminueix dolor i ansietat.
Observen que alguns pacients disminueixen amb aquesta dieta el residu que pugui quedar i mantenen estable deglució, i augmenten de pes.

És un estudi que realitzen els australians. La dieta mediterrània ja considera l’oli d’oliva en el dia a dia. Els pacients no l’han de limitar ni canviar-lo per altres olis.

Aerodigestive research

És clar que a la clíniques s’utilitzen pocs tests per avaluar la disfàgia.
Han realitzat un estudi amb 243 pacients, i deriven un model PRISIM, conté EAT10, pic de tos, 3 oz, empassar aigua, edat.

Això permet detectar el risc de disfàgia en funció a la puntuació

El rol de la immunitat innata, Dr. Komin

Hi ha una relació de la immunitat amb la progressió de la malaltia.

S’ha vist en models animals que si disminueixes la resposta immune en la medul·la espinal s’accelera la malaltia. Els astròcits són anormals.

Parlem de sistema immune i neuroinflamació en medul·la espinal, però que passa amb la resposta immune sistèmica perifèrica i que relació hi ha entre genotip i neuroinflamació

Hem de tenir en compte que existeix  microgliatóxica i neuroprotectora, i la seva activitat està regulada per gens.

Conclouen que el sistema immune o factors inflamatoris perifèrics influeixen en la inflamació central.

Supresió dels macròfags en IPS, Dr Zhao

Grup de Houston que ha treballat sota la direcció de Stanley Appel, el qual ha focalitzat els seus treballs en inflamació.

L’activació de macròfags, pot ser proinfamatoria (resposta davant un tumor) o antiinflamatòria, jugant un paper en l’evolució de la malaltia.

Amb l’objectiu d’estudiar-ho, deriven monòcits des de stem cells, els M2 són capaços d’inhibir l’acció M1 podent ser candidats a tractament
Els mecanismes que explica donen suport al bloqueig de la inflamació.

MCP1-CCR2 neuroinflamació a còrtex, Dr. Ozdinler

Ens hem de centrar en la mitocòndria de motor còrtex que pateix mitoautofagia
MCP1 és una quemoquina que afavoreix la migració de monòcits i macròfags i CCr2 el seu receptor.

La micròglia està activada en còrtex de pacients.

S’objectiva major vascularització i infiltrats cel·lulars.

La neuroinflamació infiltra SNC, la qual cosa comença aviat a la malaltia.

Vegeu l’article Mitoautophagy: A Unique Self-Destructive Path Mitochondria of Upper Motor Neurons With TDP-43 Pathology Take, Very Early in ALS

Posted in Actualitat, ELA actualitat | Tagged , | Comments Off on Darreres notes de treball des del Simposi Internacional d’ELA a Austràlia (i III)

Més notes de treball des del Simposi Internacional d’ELA a Austràlia (II)

Posted on 5 de December de 2019 by

La Dra. Mònica Povedano continua compartint amb tots vosaltres les primeres notes de treball que està prenent al Simposi Internacional d’ELA i altres malalties de motoneurona, que es fa fins demà divendres a Perth (Austràlia).

Seguint encara amb la primera jornada (recordeu que hi ha 7 hores de diferència), un dels temes que més poden interessar als pacients:

Assaig NurOwn amb cèl·lules mesenquimals de medul·la òssia diferenciades que expressen gran quantitat de factors neurotròfics.

S’ha fet l’assaig amb 50 pacients, durant 6 mesos, dels quals 36 van rebre el fàrmac. S’ha tractat d’una injecció única, en què s’han valorat sobretot factors com el líquid cefaloraquidi, els marcadors inflamatoris i d’altres factors neurotròfics.

S’ha confirmat que en el pacient tractat augmenten els factors neurotròfics i disminueixen els marcadors inflamatoris.

Al seu torn, observen que la chitinasa 1, activador de macròfags, correlaciona inversament amb l’escala funcional.

A curt termini, s’observa una tendència a la millora en l’escala funcional que és més marcada en els progressors ràpids.

Aquest assaig en fase 2 dona lloc a un nou estudi fase 3 amb 200 pacients.

Vegeu l’article NurOwn (en anglès)

L’empresa BrainStorm Cell Therapeutics no va presentar cap vídeo de resultats miraculosos amb pacients i el moderador de la sessió, el professor Van der Berg, líder europeu en la recerca de malaltia de motoneurona, va subratllar que amb aquest número de pacients i les dades obtingudes no es pot parlar d’efectes,  clínics. El doctor Ralph Kern, cap d’operacions i cap mèdic de BrainStorm Cell Therapeutics, va admetre aquesta qüestió i que s’haurà d’esperar a tenir els resultats del nou estudi. És fonamental esperar a la correcta realització dels estudis.

La primera jornada del Simposi va acabar amb ponències sobre factors demogràfics i la importància dels estudis de prevalença i incidència al llarg de el món, no només Estats Units i Europa, que van a permetre conèixer millor la malaltia. Es van presentas sengles estudi d’Àsia i Llatioamèrica, aquest últim liderat per Orla Hardiman.

Això reforça el treball que realitzem des de la Unitat Funcional de Malalties de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge, juntament amb M. Antonia Barceló i Marc Saez sobre una model de dades comú que ens permetrà conèixer incidència i prevalença en el nostre mitjà i que intentem replicar a l’Estat.

També s’han presentat dos estudis que realitza Biogen amb teràpia amb oligonucleòtid antisentit.

Aquesta teràpia serveix per casos en que la malaltia està relacionada amb una alteració genètica.

Aquest laboratori ja té experiència reeixida en atròfia muscular espinal (AME), i ha estat acceptada per FDA-AME i l’Agència Espanyola del Medicament.

Nosaltres estem tractant pacients adults.

En aquesta línia Biogen està amb la fase III per SOD 1, I fase I de c9.

Tot això amb bons resultats.

Simposi dia 2

Esmorzar 7.00 AM amb A. Chio , A. Al-Chalabi i M. Kiernan

Es tracta d’un petit simposi en el qual es planteja el paper de l’ambient, els gens, o tots dos, a la malaltia.

El rol dels gens, Ammar Al-Chalabi

És clar que és una malaltia relacionada amb l’edat; és a dir, l’edat és un factor i la història familiar també.

Sembla que el 60% del risc ve per càrrega genètica.

Hi associacions ambientals, el que que no vol dir que siguin factors de risc per a la malaltia.

Es troben clústers relacionats en ocasions amb zones més poblades o amb més població d’edat avançada.

Pel que fa a gens, hi ha d’un 5% a un 10% de familiars

Conclou que està clar que tot i l’absència d’història familiar hi ha una càrrega genètica que suposa un risc de desenvolupar la malaltia.

Els factors ambientals, A. Chio

Vivim en un món exposats a un exposoma (totalitat de les exposicions ambientals que afecten les persones des de la concepció en endavant, complementant el genoma) amb factors interns, com ara el microbioma, i externs (factors ambientals, estil de vida …) que participen en la modificació dels gens per canvis en la metilació.

Estudis en bessons homozigots, mateixa càrrega genètica, un desenvolupa malaltia i un altre no, per la qual cosa ha d’haver factors ambientals.

Vegeu sengles articles (en anglès), sobre el risc d’herència i un altre que neix d’Euro-Motor, qüestionari que està al nostre blog traduït i que ajuda a conèixer si els factors ambientals juguen un paper rellevant.

Treballem en aquesta línia juntament amb M. A. Barceló i M. Saez, i hem publicat un treball que relaciona factors ambientals i malaltia.

El nostre grup treballa amb el Dr. Al-Chalabi i en el seu centre ha estat durant part de la seva formació el Dr Verges.

ALS / PK a la península de Kii, Dr. Kuzura

L’any 1911 es descriu un clúster d’ELA a la península japonesa de Kii. En el decurs del temps, es va poder observar en aquesta zona un increment del complex ELA-PK (Parkinson).

En necròpsies de 18 dels malalts observen acumulació de proteïnes. D’aquests malalts, 16 tenien historial familiar i 2 eres esporàdics.

De les 18 necròpsies, en 8 predominava el dipòsit TDP 43, en 5 tenien predomini de Tau i en d’altres 5 predominava la sinucleïna.

En algunes ocasions observen tau i sinicleïna a la mateixa motoneurona.

Refereix que el complex ELA-PK de la península és una proteinopatia amb diferents acumulacions de proteïnes presents en diferents malalties neurodegeneratives, com ara la demència, PK i ELA.

Al seu torn, s’observa al llarg dels anys una caiguda en la incidència d’aquest complex a la zona, sense saber per què passa això.

En aquests pacients, la majoria presenten una càrrega genètica, no està clara la relació amb factors ambientals i l’augment de l’esperança de vida i l’edat poden jugar un paper en el grau de risc.

Genotip fenotip en esclerosi lateral primària (PLS) i paraplegia espàstica (HSP), Dr. J. Statland

Es tracta de dues malalties amb afectació de primera neurona motora (espasticitat).

L’estudi es fa gràcies a Create, un consorci nordamericà, que permet aglutinar pacients donada la baixa freqüència de la malaltia, D’aquí la importància dels treballs col·laboratius

Són dues malalties que es poden confondre, encara que s’observa que són més joves els que tenen paraplegia i els pacients de PLS tenen símptomes bulbars.

El 59% de pacients d’HSP tenen causa genètica, en el 60% dels casos el gen més freqüent és spg4, seguit del 7.

Si apliquem l’escala funcional el valor és el mateix per a les dues malalties, en canvi els pacients amb HSP reflecteixen més símptomes sensitius. Ambdós dos grups tenen valors normals de funció respiratòria. La urgència miccional apareix en HSP

Nens amb malaltia de neurona motora, Dr. P. Andersen

Descriu casos de nens amb mutació en SOD 1, sense activitat de la mateixa a nivell de citosol.

Els pares són sans, tot i que portadors, i desconeixem el risc de patir la malaltia. Es tracta d’un treball publicat N Eng Med 2019.

Final de vida, L. Deliens

Les cures pal·liatives s’han d’iniciar en el moment del diagnòstic de la malaltia, ja que s’han d’afrontar problemes que apareixeran al llarg de la malaltia.

Hi ha un tabú sobre l’ús de cures pal·liatives i fins i tot del plantejament del lloc triat per morir. A Bèlgica, un 80% vol morir  a casa i en canvi un 49% ho fa a l’hospital.

S’ha de tenir en compte que la gravetat dels símptomes d’un pacient amb malaltia de motoneurona i la sobrecàrrega que genera.

Hem de realitzar un maneig holístic (social, psicològic i de símptomes clínics).

Hi ha un patiment existencial a tenir en compte. Un maneig que des de la unitat realitzem gràcies a la Fundació Miquel Valls, la qual cosa m’enorgulleix.

Parla de la integració en unitats de les cures pal·liatives, i del desenvolupament de plans de decisions, aspecte que el model català treballa.

Vegeu l’article (en anglès)

L’efecte positiu de la rehabilitació, D. Lule

Sembla en la literatura que l’efecte de la Rehabilitació en la qualitat de vida o evolució és dubtós.

Un 24% de professionals diuen que no hi ha evidència robusta.

Han realitzat un estudi amb 75 pacients, 34 amb ventilació, 4 amb PEG.

S’avalua l’efecte per escales, incloent també escales de satisfacció davant la previsió.

Un 44% de pacients utilitzava mesures ortopèdiques, un 23% presentava depressió, tot i que globalment consideren la qualitat de vida satisfactòria.

El pacient realitza activitat una mitjana de 20 minuts al dia.

En l’estudi alemany tots els pacients reben 1h 25 minuts per setmana.

El pacient afirma estar satisfet i amb bona qualitat de vida, i disminueix el risc de depressió.

Això fa que s’hagin de estandarditzar els tractaments.

Recullen necessitats dels pacients que van a impactar en el seu benestar de l’pacient. Van ser molts, però en mantenir l’activitat, la rehabilitació va ajudar.

Al seu torn, pacients amb peg, traqueo, BIPAP i sense mobilitat han vist que decidirien de nou actuar de la mateixa manera, no es penedeixen de decisions preses.

Tot i així, s’ha de considerar l’entorn i la cultura quan es plantegen les decisions a prendre i quan es prenen.

Assaig amb bloqueig supraescapular al dolor d’espatlla, P. Allcroft

El 70% de pacients amb malaltia de neurona motora refereixen dolor.

El 33% el tenen a l’espatlla, impacta en la qualitat de vida i limita.

Els bloquejos amb cortis i bupivacaïna són habituals, però útils?

Per això realitzen estudi, en pacients amb dolor d’un mes d’evolució. Passen el test SPADI (13 ítems que valoren la limitació que genera el dolor d’espatlla).

Un cop aplicat el bloqueig analgèsic, avaluen la resposta al dolor i si repetirien o no el tractament.

49 pacients, 31 van contestar el qüestionari, 27 van ser tractats.

S’objectiva millora del dolor i satisfacció amb aquesta millora.

No es precisen radiòlegs i es pot realitzar a la consulta durant la millora en 3 mesos.

No fa referència si són pacients en què el dolor és per espasticitat o atròfia i si això influeix en la resposta.

Model d’atenció, S. Mathers

Es tracta d’una ponent que parla d’Austràlia, amb un model que ha de tenir en compte les llargues distàncies (país extens, unitats a la costa, població dispersa).

Han redactat un programa d’atenció a pacients que viuen amb malaltia neurològica, i fan un estudi on els pacients fan saber que necessiten accés del professional des del domicili, així com suport emocional. En el primer punt hi ha coincidència amb la demanda que generaven els nostres pacients en el qüestionari de satisfacció.

Demanden els pacients una visita propera amb contacte amb el terciarisme.

Estableixen red flags, senyals d’alarma per remetre el pacient a la unitat multidisciplinar.

Han detectat problemes de comunicació entre nivells sanitaris, i problemes de generació d’una plataforma comuna.

Han creat a l’estat de Victòria, My Neuro Palliative Care 2019-2021 i MINDAUS, plataforma de consorci per a la investigació genòmica i banc de dades. En aquesta línia, treballem amb la Universitat de Girona per desenvolupar un model de dades comú.

Aconsello aquesta web britànica

Donant notícies: la distància entre la teoria de com s’ha de fer i la realitat, Prof Samar Aoun

Realitza un estudi des de les dues parts: professional i pacient.

Valoren: lloc, com se cita, si s’explora el que el pacient vol saber i fins on es dona la informació necessària.

Són pacients principalment espinals amb un retard diagnòstic d’un any. En el 95% de casos el diagnòstic el fa el neuròleg.

Més del 60% opina que el temps i les eines usades són correctes.

Es queixen de les interrupcions durant la visita, o del fet que es dona massa informació. Es valora deixar un moment per a la privacitat i es torna a entrar i es dóna un altre dia a venir per parlar.

De vegades la vivència de de la visita no és la mateixa en el cuidador i el pacient.

Pel que fa al professional, està estressat donant el diagnòstic al no poder respondre totes les preguntes. A més, la majoria no ha estat format per donar males notícies. És cert que les eines per donar males notícies de vegades no són útils, perquè les característiques que es necessiten per donar-les depenen de trets innats a la personalitat del professional.

En l’estudi de 2019 de MND Austràlia un 43% de pacients o cuidadors estan descontents com han estat informats.

MiNDToolkit, Dr. Radakovic

El 50% de pacients tenen alteració cognitiva que impacta en qualitat de vida.

La guia NICE estableix una necessitat de comunicació.

Existeixen dos tests bàsicament validats per a ELA, ECAS i CBS, i validats a l’espanyol.

Es tracta en aquesta presentació de donar les eines per manegar a través d’un delphi: els professionals necessiten eines que ajudin a conèixer l’ estat cognitiu per planificar els pacients o familiars necessiten informació.

Final de vida, Dr. A. Kulkarni

Estudia 39 pacients que accepten en neuropaliatiu. El 73% s’admeten des de l’inici. Un 49% tenen el pla de decisions avançades realitzat, el 69% ventilats i 57% amb peg; 23% secrecions manegades amb fàrmacs o dispositius.

Quan arriben a la fase terminal, aquesta dura 3, 5 dies i la causa de mort és neumonia aspirativa.

En aquesta fase terminal només el 6% van a realitzar-se analítica o placa de tòrax.

La majoria rebrà opioides per gestionar dolor i dispnea.

La sedació amb midazolam, de la dosi dependrà la durada d’aquesta fase.

Tot i estar en fase terminal, fins a un 49% rep antibiòtics 1 setmana, la qual cosa és contradictòria.

D’altra banda, el comparen amb 9 pacients tractats per pal·liatius generals, no neuropaliatius. Nosaltres a Catalunya no tenim neuropaliatius, la qual cosa s’hauria de pantejar donat l’augment de població amb malalties neurodegeratives.

No hi ha diferències significatives entre els dos grups.

La limitació: el baix nombre de pacients.

És important educar els grups de pal·liatius en el pacient neurològic.

Telehealth, K. Atkins

Analitzen l’ús durant un any de la telemedicina a una unitat d’Austràlia.

Ho plantegen per al seguiment del pacient i contacte amb la unitat. Bàsicament, el motiu de contacte del pacient és per qüestions relacionades amb medicació o nutrició.

Com línies futures plantegen la interacció amb altres nivells sanitaris.

Reforça la idea per la qual defensem la implementació de la telemedicina al nostre centre, amb una plataforma comuna entre primària, hospital de referència i terciarisme.

Impacte de salut mental en l’ús de recursos sanitaris. J. Trollor

No hi ha una anàlisi que quantifiqui l’impacte de la salut mental en pacient amb malaltia de neurona motora en l’ús de recursos sanitaris.

En general els pacients amb motoneurona fan més ús de recursos sanitaris de salut mental, donada la comorbiditat que en aquest sentit poden tenir.

Això s’ha de tenir en compte a l’hora de planejar l’atenció sanitària d’aquests pacients.

 

Posted in Actualitat | Tagged , | Comments Off on Més notes de treball des del Simposi Internacional d’ELA a Austràlia (II)

Notes de treball des del Simposi Internacional d’ELA a Austràlia (I)

Posted on 4 de December de 2019 by

Des del dimecres 4 i fins al divendres 6 de desembre més de 1.000 d’investigadors i professionals de tot el món participen a la 30a edició del Simposi Internacional d’ELA i altres malalties de motoneurona a Perth (Austràlia). Un dels fonaments en la lluita contra l’ELA és el foment de la col·laboració entre els investigadors de tot el món, i aquest és el principal objectiu del simposi.

 

La Dra. Mònica Povedano, responsable de la Unitat Funcional de Malalties de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge, s’ha desplaçat a la ciutat australiana per participar en la trobada científica més rellevant al voltant de l’ELA i ens ha semblat una bona idea compartir les seves notes diàries des d’aquest blog. Amb la diferència horària (7 hores més), quan publiquem aquesta primera entrega de les notes de treball de la Dra. Povedano, s’haurà tancat la primera jornada del simposi.

El repte dels biomarcadors, a càrrec de Martin Turner

Quins problemes tenim a la malaltia? el fracàs dels assajos. Fins ara tenim dos tipus d’assajos:

1. Valoració de la supervivència, 18 mesos durada (assaig riluzol)

2. Valoració de la caiguda de l’escala funcional: 12 mesos (assaig edavarone)

Cada vegada adquireix més importància l’ús de biomarcadors en la malaltia i en aquesta sessió plenària Turner fa una descripció dels diferents biomarcadors que tenim i que ens ajudaran a:

1. Millorar la inclusió en els assajos

2. Estratificar als pacients

3. Valorar l’eficàcia amb petits canvis

Així tenim:

  • marcadors d’afectació extramotora: usod i la RMN funcional
  • marcadors de primera neurona motora: estimulació magnètica, magnetoencefalografia
  • marcadors de segona neurona motora: Munix, neurofisio índex, impedància electromiografia (EIM)
  • marcadors en fluids: orina p75.
  • LCR: neurofilaments que ajuden al seguiment i a valorar la progressió,
  • chitinases: marcadors d’inflamació

Tot i que aquests marcadors són importants, és l’estudi en portadors asimptomàtics el que ens ajudarà a conèixer quan realment comença la malaltia

Amb l’ús de biomarcadors apareix una nova àrea per als assajos clínics en ELA: en progressió, efecte o fins i tot en la detecció de presimptomàtics.

Vegeu l’article sobre l’estat de l’art dels biomarcadors en les malalties de motoneurona (en anglès)

Assajos clínics

S’ha presentat la Plataforma de la costa Est nordamericana Neals.

Hi ha més de 130 companyies amb fcs en el seu pipeline per a l’ELA

Avui la tendència es treballar en plataformes que contestin diferents fcs i alhora compartint placebo. Això és el que farà TRICALS, i és el que ha el Healey Center.

Hi ha 57 centres, 21 firmes que esponsoritzen i s’han realitzat 57 estudis.

Hi ha un comitè que selecciona si els estudis es poden fer.

Treballant a una plataforma augmenta el nombre de pacients amb possibilitat de ser tractats, de cada 4 pacients, 3 rebran fàrmac.

Canvia el primary end point: escala funcional, no la SUPV.

IDUBILAST: fàrmac amb efecte antiinflamatori.

denominat: MN 166.100 mg / dia

S’ha realitzat un estudi amb 36 pacients i s’ha avaluat a nivell cerebral si disminueix l’activitat de la glia amb PET i el marcador PBR28. I en sèrum han avaluat marcadors d’inflamació amb TNF I MIF, així com a marcador de dany estructural com el neurofilament.

L’estudi ha demostrat millora de nivells de MIF, i que és segur.

No hi ha canvis en el PET.

Posted in Actualitat, ELA actualitat | Tagged , , | Comments Off on Notes de treball des del Simposi Internacional d’ELA a Austràlia (I)

Continua la recerca amb el levosimendan

Posted on 27 de November de 2019 by

Recentment s’han publicat els resultats dels primer assaig clínic fase II amb levosimendan oral a l’ELA (vegeu l’article) .

El levosimendan es un fàrmac que potencia la sensibilitat al calci  interactuant amb el complex Troponina C que es el que regula la contracció muscular de la musculatura cardíaca y esquelètica.  Actualment esta indicat en la preparació endovenosa per la agudització de la insuficiència cardíaca greu amb bons resultats. Alguns estudis experimentals han observat una millora en la contractilitat i funció del diafragma amb aquesta fàrmac.

Amb aquesta hipòtesi s’ha desenvolupat aquest estudi en el que han participat 66 pacients amb la presentació oral del fàrmac. El disseny de l’estudi va ser randomizat amb tres períodes creuats de 14 dies de tractament en tres branques: placebo, levosimendan 1 mg/dia o levosimendan 2 mg/dia seguits de un període obert de 6 mesos en el que tos els pacients rebien levosimendan a dosi de 2 mg/dia durant 6 mesos.

Els resultats de l’estudi no mostren diferencies en la evolució de l’escala funcional ALSFRS-R ni en la capacitat funcional respiratòria (SVC) mesurada en posició de sedestació però si mostren una millora significativa en la SVC mesurada en posició de decúbit en els pacients que prenen Levosimendan enfront al placebo i aquesta millora es dosi depenent, es a dir, és més important amb la dosi de 2 mg/dia.

En base en aquests resultats s’ha dissenyat un segon estudi (REFALS) molt més ampli amb 450 pacients que s’està duent a terme en l’actualitat i en el qual participa la Unitat Funcional del nostre centre. Es tracta d’un estudi randomitzat en el que els pacients reben tractament amb placebo o levosimendan 2 mg/dia durant un any. En el nostre centre s’ha inclòs 14 pacients. La inclusió de pacients ja ha finalitzat i els resultats de l’estudi encara no estant disponibles donats que alguns pacients encara continuen en estudi.

Posted in Actualitat, recerca | Tagged | Comments Off on Continua la recerca amb el levosimendan