La neurogastronomia contribuirà a millorar la nutrició de pacients amb problemes per menjar

La Unitat Funcional de Motoneurona serà present en el nou màster de Neurogastronomia que la Universitat de Barcelona (UB) posa en marxa al setembre al seu Campus de l’Alimentació de Torribera. La Dra. Mònica Povedano, cap de la unitat, formarà part del professorat del màster, que pretén ajudar a entendre les relacions entre el cervell i la ingesta d’aliments. Així, el postgrau profunditzarà en la interacció entre gastronomia i les neurociències, oferint una comprensió sòlida de l’evolució històrica de la neurogastronomia, el coneixement de les diferents tendències o una visió general de la percepció neuronal dels productes alimentaris crus i elaborats.

En un extens article publicat a La Vanguardia fa pocs dies, la Dra. Povedano explicava com el cervell, tant a les seves àrees sensorials com emocionals, participa al plaer de menjar, “però la malaltia ho altera. El món de la gastronomia ha de conèixer tots els obstacles que s’han de superar perquè el menjar sigui plaent i desitjable per a joves, gent gran, sans, malalts…”. En aquesta línia, la contribució de la Unitat de Motoneurona de Bellvitge s’enfocarà a la comprensió de la importància de la gastronomia per mantenir una nutrició correcta en pacients que poden estar afectats de disfàgia, com en el cas de l’ELA.

En el mateix article, la Dra. Povedano afirma que “existeixen malalties neurològiques en que, ja sigui per la disfàgia, l’apatia o l’alteració emocional que es produeix, es pot registrar una pèrdua del gust i el plaer per menjar, i a moltes d’elles la nutrició és un factor clau de la supervivència”.

Imatge de silviarita en Pixabay

La nutrició és una de les línies de treball cabdals de la Unitat a l’Hospital de Bellvitge. El canvi de textura, la millora de la càrrega calòrica dels àpats i la lluita contra la pèrdua del menjar com activitat que també proporciona plaer són factors fonamentals en el treball de les nutricionistes de la Unitat, que a més ha col·laborat en iniciatives pioneres com la guia “Con gusto”, impulsada per la Fundación Luzón, i que adapta tot un seguit de receptes per a les persones amb problemes de deglució.

D’aquesta forma, la neurogastronomia pot millorar l’experiència d’un gourmet i alhora resoldre els problemes de nutrició de pacients amb malalties que provoquin una pèrdua del gust i que rebutgen menjar perquè no obtenen cap tipus de plaer.

Posted in Actualitat | Tagged , | Comments Off on La neurogastronomia contribuirà a millorar la nutrició de pacients amb problemes per menjar

Metabolisme, sistemes model i noves teràpies per a l’abordatge de l’ELA

Amb el títol Metabolisme, Sistemes Model i Teràpies per a l’ELA, el passat 2 de juliol es va desenvolupar la III Trobada Internacional d’Investigació en ELA, organitzada per la Fundació Luzón i la Fundació Ramón Areces. La Dra. Mònica Povedano, neuròloga responsable de la Unitat Funcional de Motoneurona de l’Hospital de Bellvitge va coordinar el programa, en què un grup d’experts investigadors internacionals van donar a conèixer els últims avenços per combatre la malaltia.

Kevin Talbot, cap de la Divisió de Neurologia Clínica  del Nuffield Department of Neurosciences de la Universitat d’Oxford va ser l’encarregat de fer la conferència magistral sobre la modelització de l’ELA en l’era de la medicina de precisió. Talbot va abordar la complexitat de la malaltia, i com el concepte original de la malaltia que va fer Charcot al final del segle XIX queda avui fora de lloc. En un enfocament que encaixa bastant amb el que s’està aplicant a la Unitat Funcional de Motoneurona de l’Hospital de Bellvitge, va afirmar que hem d’abordar la patologia com una síndrome que engloba un grup heterogeni de malalties.

Va insistir en el fet que, com també descriu Ammar Al-Chalabi, es tracta d’un procés que simula al càncer, amb un seguit de factors que interactuen de forma diferent en cada pacient. Fins i tot, és conegut que les aquelles persones que són portadores d’una mateixa alteració genètica poden expressar-la clínicament de forma diferent, influenciats pel propi envelliment cel·lular. Sabem que la patologia és edat-dependent, fins i tot en pacients portadors de determinades alteracions genètiques (l’expansió anòmala de C9, per exemple) que no desenvolupen la malaltia fins a edats avançades.

Talbot també va introduir la problemàtica dels models animals, subratllant que el futur va cap a teràpies personalitzades en funció del mecanisme etiopatogènic que predomini en cada pacient.

Posteriorment, Hélène Blasco, de la Universitat francesa de Tours, va parlar d’alteracions en el metabolisme dels pacients i de la forma en que es defineixen estats d’hipermetabolisme que donen lloc a caquèxia (estat d’extrema desnutrició) i pitjor pronòstic. També va comentar l’ús de biomarcadors metabòlics en el seguiment dels malalts, del seu paper com a factors de predicció de l’evolució i de la importància de l’enriquiment calòric.

Maria Demestre, de l’Stem Cell Group de la Universitat d’Ulm, a Alemanya, va mostrar el paper de la cèl·lules mare pluripotencials, obtingudes de pèl de pacients, en els treballs de laboratori. Va descriure les troballes en el model FUS, que ha permès postular el fet que la malaltia pugui tenir un origen en la unió nervi-múscul.

Abraham Acevedo, de la Unitat de Recerca de l’Hospital Universitari de Canàries. Fundación Canária de Investigación Sanitaria (FUNCANIS). CIBERNED (ISCIII), que va explicar la importància dels models murins de sod 1, així com l’intent del seu laboratori d’humanitzar el model animal, per aconseguir que s’assembli el màxim possible a la forma esporàdica de la malaltia. Va insistir en que tots els models es complementen en l’estudi de les malalties.

Per últim, Ana Martinez, del Centro de Investigaciones Biológicas (CIB-CSIC-CIBERNED (ISCIII) i coordinadora del Consorci ELA-Madrid, va concloure la jornada amb les troballes del seu laboratori, on han identificat una nova diana terapèutica: inhibidors de GSK3 han mostrat un alentiment en l’evolució de la malaltia, per la qual es planteja un assaig clínic.

Posted in Actualitat, ELA actualitat, General | Tagged , , , , , , | Comments Off on Metabolisme, sistemes model i noves teràpies per a l’abordatge de l’ELA

Assaigs clínics: del desenvolupament d’un fàrmac a l’aprovació per a ús humà

Molts dels pacients de la nostra Unitat participen, han participat o participaran en un assaig clínic. Per aquest motiu ens sembla especialment adient publicat aquest article de Covadonga Joglar Huber, pacient del nostre centre i monitora d’assaig clínics, a qui agraïm la seva col·laboració.

Assaigs clínics: del desenvolupament d’un fàrmac a l’aprovació per a ús humà

Des del moment en què un laboratori farmacèutic comença a investigar sobre una molècula nova fins que s’aprova la seva utilització en éssers humans solen transcórrer entre 10 i 12 anys.

Un cop trobat el compost que es pretén desenvolupar, les primeres fases d’investigació són assajos preclínics, és a dir, proves amb cultius cel·lulars i en animals. Un cop finalitzats els estudis preclínics amb èxit comencen els estudis clínics.

Un assaig clínic és l’avaluació experimental d’un medicament, tècnica diagnòstica o terapèutica, per valorar la seva eficàcia i seguretat en la seva aplicació a éssers humans.

Fases dels assaigs clínics

  • Fase I: són les primeres proves en humans. Generalment s’administra a un grup petit, habitualment de menys de 100 voluntaris sans. Hi ha algunes excepcions, com teràpies oncològiques o per VIH, en què els participants són pacients. L’objectiu principal d’aquesta fase és determinar la seguretat en humans.
  • Fase II: un cop superada la fase I, s’administra el fàrmac a pacients amb la malaltia diana. Sol ser un grup de 100 a 300 pacients, que no pateixin altres malalties concomitants. Generalment es divideix la població en dos grups mitjançant un procés d’aleatorització per comparar-los entre si. Un dels grups rep el tractament innovador (grup d’estudi) i l’altre grup (grup control) rep placebo o el millor tractament autoritzat disponible per a la malaltia en estudi (gold standard). Cal destacar que difícilment s’autoritzen estudis que utilitzin placebo si hi ha disponible un tractament en el mercat. L’objectiu de la fase II és establir la dosi òptima de tractament mitjançant l’estudi de l’eficàcia i seguretat. La major part de noves molècules no superen aquesta fase per problemes d’eficàcia o seguretat.
  • Fase III: en aquesta fase el fàrmac s’administra a un nombre més elevat de pacients (generalment entre 1.000 i 3.000). Els criteris d’inclusió dels pacients en l’assaig no són tan restrictius com en la fase II ja que es busca un grup d’estudi més heterogeni per confirmar l’eficàcia del medicament, estudiar els seus efectes secundaris, comparar-lo amb els tractaments ja comercialitzats utilitzats habitualment i recollir informació de seguretat del medicament. Per procedir al registre d’un nou medicament, s’han de recopilar els resultats de tots els estudis preclínics i clínics i presentar-los a les autoritats reguladores juntament amb la descripció del procés de fabricació. Si les autoritats reguladores estan d’acord que les dades demostren l’eficàcia, la seguretat i la qualitat de la molècula; concedeixen l’autorització de comercialització.
  • Fase IV: s’anomenen també estudis post-autorització. L’objectiu principal és detectar reaccions adverses poc freqüents atès que la població d’estudi és més gran i més heterogènia que en les fases anteriors. D’altra banda, se solen realitzar estudis de fase IV per investigar sobre possibles noves indicacions o canvis en la formulació d’un fàrmac ja autoritzat.

 Ètica i legislació en assajos clínics

Arran dels judicis de Nuremberg pels crims de guerra comesos durant la II Guerra Mundial, es va crear el Codi de Nuremberg, que es considera el primer marc ètic que fa a la investigació amb éssers humans. Posteriorment es va publicar la Declaració d’Hèlsinki que va servir també com a marc ètic. Aquesta declaració segueix sent un referent internacional encara que la norma que s’ha de seguir actualment és una declaració de principis creada per la pròpia indústria, les Bones Pràctiques Clíniques més coneguda per les sigles en anglès, GCP (Good Clinical Practice) que garanteix la protecció dels subjectes participants en l’estudi i la integritat i qualitat de les dades.

A Espanya, la legislació local que regula els assajos clínics amb medicaments és el Reial Decret 1090/2015, de 4 de desembre, pel qual es regulen els assajos clínics amb medicaments, els Comitès d’Ètica de la Investigació amb medicaments i el Registre Espanyol d’Estudis Clínics. Aquest registre (REec) proporciona informació a pacients i professionals de la salut sobre investigacions clíniques amb medicaments que s’estan realitzant a Espanya.

Posted in General, recerca | Tagged , , , , , , | Comments Off on Assaigs clínics: del desenvolupament d’un fàrmac a l’aprovació per a ús humà

Primera jornada sobre l’ELA coorganitzada per la Fundació Miquel Valls, l’Hospital de Bellvitge i l’Hospital del Mar

El divendres 21 de juny, coincidint amb el Dia Internacional de l’ELA, la Unitat Funcional de Motoneurona (UFMN) de l’Hospital Universitari de Bellvitge, liderada per la Dra. Mònica Povedano; la Unitat Multidisciplinària d’ELA/MM de l’Hospital del Mar, coordinada pel Dr. Miguel Ángel Rubio, i la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, coorganitzen la I Jornada d’ELA que tindrà lloc a la Sala 1 del CaixaFòrum de Barcelona.

L’objectiu de la jornada és donar visibilitat i actualitzar diferents àrees de la malaltia: la recerca bàsica, aspectes clinico-assistencials o la visió del propi malalt i del seu entorn. Es farà mitjançant diferents ponents, d’àmbit nacional i internacional, experts en la malaltia i en la seva atenció.[DCL(1]

Un dels aspectes més destacats d’aquesta I Jornada sobre ELA és la col·laboració en l’organització de dues de les Unitats Funcionals més importants a Catalunya en el tractament multidisciplinari d’aquesta malaltia i que atenen més de 300 afectats dels 400 que es calcula que hi ha a tot el territori català. Pretén ser una trobada per sumar en la difusió de diferents aspectes de rellevant importància en l’ELA i la malaltia de la motoneurona.

Vegeu el del Programa I Jornada d’ELA

L’ELA i la Malaltia de la Motoneurona

L’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) i altres malalties de la motoneurona (MM) relacionades, són patologies neurodegeneratives que afecten les neurones motores del cervell, tronc encefàlic i medul·la espinal. Aquestes són les cèl·lules encarregades de transmetre l’ordre del moviment voluntari del cervell als músculs. Amb una esperança de vida de 2 a 5 anys des del diagnòstic, la malaltia actualment no té cura i encara no es disposa de cap tractament que permeti aturar el procés degeneratiu. Els pacients presenten atrofia muscular que avança provocant paràlisi progressiva i que en molts casos acaba en paràlisi total. A banda de l’autonomia motora, la capacitat de parla, deglució i respiració també es veuen afectades. La persona afectada es plenament conscient de la seva situació i del procés evolutiu de la malaltia.

L’ELA/MM afecta principalment a persones d’entre els 40 i els 70 anys d’edat però també es produeix en persones més joves o persones d’edat més avançada. S’estimen en unes 400 les persones afectades a Catalunya. El 90-95% dels casos d’ELA/MM són considerats casos esporàdics, en els quals la malaltia apareix aparentment a l’atzar, mentre que el 5-10% restant és[DCL(2]  d’origen familiar i hereditari.

L’atenció als pacients d’ELA va dirigida a alleujar els símptomes de la malaltia i a millorar la seva qualitat de vida i la de les seves famílies. Cal destacar que diversos estudis publicats han vingut demostrant des de fa anys que l’atenció integral i multidisciplinària, donada a les Unitats Funcionals per part d’un equip de professionals especialitzats en la malaltia, millora la qualitat de vida de les persones afectades d’ELA/MM i a les seves famílies, fins al punt de contribuir a allargar l’esperança de vida dels pacients.

Les Unitats Funcionals d’ELA/MM i la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls

A les Unitats Funcionals d’ELA/MM de l’Hospital de Bellvitge i l’Hospital del Mar[DCL(3]  treballen de manera multidisciplinària diferents professionals mèdics (neuròlegs, pneumòlegs, nutricionistes i dietistes, metges rehabilitadors, fisioterapeutes respiratoris, infermers, entre d’altres) conjuntament amb els professionals psicosocials de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls (treballadora social, terapeuta ocupacional i psicòloga).

Aquesta coordinació entre equip mèdic de cada Unitat i la Fundació dona al pacient i als seus familiars un abordatge professional en totes les especialitats que necessita aquest tipus de malaltia, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels afectats i  reduir desplaçaments (ja que en aquest tipus d’Unitats es passa consulta amb tots els professionals esmentats en un matí o tarda). També es millora la presa de decisions, tant del pacient com de l’equip, en el moment adequat; augmenta la col·laboració entre institucions i, finalment i molt important, s’aconsegueix que la persona afectada d’ELA/MM i la seva família es sentin acompanyats professionalment en tot el dur procés que comporta aquest tipus de malaltia.

Posted in Actualitat, ELA actualitat, General | Tagged , | Comments Off on Primera jornada sobre l’ELA coorganitzada per la Fundació Miquel Valls, l’Hospital de Bellvitge i l’Hospital del Mar

La UFMNA de l’Hospital de Bellvitge i l’Idibell inicien un projecte per a la seqüenciació massiva de l’ADN de pacients d’ELA

Al voltant del 5% al 10% dels pacients que pateixen ELA presenten una causa genètica coneguda, sent la forma de transmissió més freqüent l’autosòmica dominant. De fet, als darrers anys nombrosos gens han estat relacionats amb la malaltia, en molts casos amb un origen familiar identificat, però també en d’altres de caràcter esporàdic.

D’altra banda, una de les característiques de la malaltia es la seva gran heterogeneïtat interindividual tant en les formes d’inici, grau de progressió, temps de supervivència, etc. Per tant, un millor coneixement dels factors biològics i/o genètics que condicionen la variabilitat de l’ELA obre la porta al possible desenvolupament de teràpies individualitzades.

El projecte de recerca que han endegat professionals de la UFMNA de l’Hospital de Bellvitge i de l’Idibell pretén profunditzar en aquesta línia a partir de l’estudi de 270 ADN de pacients diagnosticats d’ELA al centre. Aquestes mostres d’ADN seran enviades al Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG), on es durà a terme la seqüenciació genètica massiva i la seva anàlisi bioinformàtica posterior.

Els principals objectius dels investigadors són trobar relacions entre noves mutacions genètiques i l’ELA; realitzar una detallada correlació entre el genotip i les dades clíniques dels pacients i, per últim, generar noves hipòtesis sobre el possibles mecanismes que condueixen a la degeneració de les motoneurones per a cada mutació genètica.

Posted in Actualitat, recerca | Tagged , , | Comments Off on La UFMNA de l’Hospital de Bellvitge i l’Idibell inicien un projecte per a la seqüenciació massiva de l’ADN de pacients d’ELA

Primers estudis per conèixer la prevalença de l’ELA a Portugal

La prevalença de l’ELA a Portugal no ha estat estudiada fins ara i no existeixen registres sistemàtics de pacients. Ara, un treball de Bebiana Conde, João Carlos Winck i Luis Filipe Azevedo, investigadors de diferents universitats i centres de recerca portuguesos prova de pal·liar aquesta situació amb una estimació indirecta de la prevalença de la malaltia a partir d’un enfocament farmacoepidemiològic.

El treball, que ha publicat Neuroepidemiology, ha combinat dades de consum de riluzol, de les bases hospitalàries de tot el país i d’altres organismes estadístics per concloure que s’ha registrat un augment de la prevalença de l’ELA a Portugal des de l’any 2009 (6,74 x 100.000 habitants) fins al 2016, quan situen aquesta xifra en 10.32 x 100.000 habitants. Els investigadors també han constatat una major incidència de la malaltia entre el homes i una important variabilitat del nombre de casos segons la regió del país.

Les dades de l’estudi permeten formular com a possible una alta prevalença de l’ELA a Portugal, i per això l’estudi recomana la creació de registres específics de malalties minoritàries per organitzar i distribuir millor serveis i recursos, i molt especialment l’atenció mèdica lligada al suport ventilatori.

Vegeu el resum (en anglès) del treball Estimating Amyotrophic Lateral Sclerosis and motor neuron disease prevalence in Portugal using a pharmaco-epidemiological approach and a Bayesian multiparameter evidence synthesis model

Posted in Actualitat, ELA actualitat, General, recerca | Tagged , , , | Comments Off on Primers estudis per conèixer la prevalença de l’ELA a Portugal

Sopar gastronòmic i solidari d’ILUSIONA + amb presencia de la UFMNA de Bellvitge

En Pau Torres i la Gina, la seva companya, van posar en marxa l’any 2013 Ilusion +, un projecte enològic de venda de vins per recaptar fons destinats a la recerca de les malalties neurodegeneratives. En Pau és pacient d’ELA de l’Hospital de Bellvitge des de fa anys, i el passat 25 de maig va organitzar amb la Gina un sopar gastronòmic solidari al restaurant Sa Cova, a l’hotel NM Suites, de Platja d’Aro.

El xefs Josep M. Portas, del Sa Cova, i Quim Caselles, de l’Hotel Restaurant Casamar, van ser els encarregats de prepara un menú degustació, maridat amb el vins d’Ilusion +.

Estem molt contents d’haver participat en la iniciativa, amb la presència de la Dra. Mònica Povedano, responsable de la UFMNA de l’Hospital de Bellvitge.

Sota el lema Girem la truita per l’ELA, el sopar solidari destinarà la recaptació als projectes de la Fundació Miquel Valls al voltant de la malaltia.

Si vols conèixer una mica millor el projecte Ilusiona +, pots llegir aquí l’entrevista que vam publicar fa uns mesos amb en Pau Torres al blog AulaELA.

Tagged , | Comments Off on Sopar gastronòmic i solidari d’ILUSIONA + amb presencia de la UFMNA de Bellvitge

Un Mapa de Cures per millorar l’atenció de l’ELA

Establir un marc de treball de referencia que descriu les necessitats de cures en cadascuna de les etapes de l’ELA per assolir un model d’atenció que millori la resposta a la malaltia més enllà de criteris exclusivament assistencials. Aquest és el principal objectiu del primer “Mapa de Cuidados integral” de la ELA, que ha elaborat la Fundación Luzón amb la participació d’experts i pacients.

Les diferents etapes que s’identifiquen al treball són la prevenció; el prediagnòstic, el diagnòstic, l’evolució, la fase final i el dol. La ruta descriu els components en els quals es pot intervenir per millorar l’assistència i es proposen àrees de millora en cadascuna de les fases d’evolució de la malaltia com per exemple, millorar la formació de professionals en la detecció i maneig dels símptomes inicials; estandarditzar criteris per al diagnòstic; realitzar una comunicació correcta de la malaltia; assegurar que el pacient rebi consell genètic i accés a una Unitat d’ELA; codissenyar amb el pacient un Pla Individualitzat d’Atenció; agilitzar l’accés a les prestacions socials i ajudes; tècniques necessàries; oferir un major suport emocional a familiars i cuidadors; millorar la qualitat dels serveis d’urgències o garantir l’accés a cures pal·liatives domiciliàries a totes les comunitats autònomes.

Metodologia

Per a la realització del Mapa de Cuidados de la ELA, es va realitzar una revisió prèvia de les guies i estratègies existents a Espanya; es van realitzar 35 entrevistes qualitatives amb pacients i familiars per identificar necessitats i demandes en els serveis socials i sanitaris i es va dissenyar una “ruta” contrastada posteriorment amb altres persones malaltes i els seus cuidadors, així com amb 23 professionals experts en ELA i els 12 membres del Consell Assessor sociosanitari de la Fundació Luzón mitjançant la metodologia de “Design Thinking”. La Dra. Mònica Povedano, responsable de la Unitat Funcional de Malalties de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge és una de les integrants de l’esmentat Consell.

Reptes del Sistema Socisanitari

Les conclusions del treball de la Fundació Luzón indiquen que per poder donar una resposta equitativa i adequada a l’ELA, el primer requisit és homogeneïtzar la qualitat i l’accés als serveis sanitaris i socials, assegurant que totes les comunitats autònomes comptin amb equips multidisciplinaris i vies clíniques integrades que permetin oferir una atenció coordinada i centrada en el pacient per millorar la seva qualitat de vida.

Descarrega’t el Manual de Cuidados Integral

Tagged , , | Comments Off on Un Mapa de Cures per millorar l’atenció de l’ELA

ALSGESCO, un nou consorci que suma forces d’11 grups espanyols en la recerca genètica de l’ELA

Un total d’11 grups de recerca d’hospitals de tot l’estat, entre els quals figura la Unitat de Malalties de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge, i el CIBERER (Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras) ha creat l’ALSGESCO (sigles angleses de l’Amyotrophic Lateral Sclerosis Genetic Spanish Consortium), un consorci estable per a la realització d’estudis genètics sobre l’ELA i altres malalties de neurona motora.

Els 11 grups que conformen el consorci realitzen de manera sistemàtica tasques de recerca en aspectes relacionats amb la genètica molecular de l’ELA i altres malalties de neurona motora. La majoria, a més, han participat en treballs col·laboratius previs d’àmbit nacional.

ALSGESCO neix amb l’objectiu general de potenciar la realització d’estudis genètics amb la finalitat d’entendre l’arquitectura genètica d’aquesta malaltia en la població espanyola. De la mateixa manera, vol promocionar la realització de projectes i accions coordinades entre els seus membres.

Un altre dels objectius d’ALSGESCO és promoure la generació d’un catàleg de biomaterial “virtual” d’excel·lència per a la realització dels estudis proposats. El consorci també treballarà en la formació i difusió actualitzada del coneixement de l’arquitectura genètica de l’ELA entre professionals i pacients, així com en la promoció de recomanacions sobre com abordar el consell genètic i els estudis genètics en l’ELA en la pràctica clínica i en la investigació.

Més informació al web del CIBERER

 

Posted in ELA actualitat, recerca | Tagged , , | Comments Off on ALSGESCO, un nou consorci que suma forces d’11 grups espanyols en la recerca genètica de l’ELA

Vegeu el webinar de la Dra. Mònica Povedano dins la campanya “L’ELA, una realitat ignorada. El teu farmacèutic t’acompanya”

La Dra. Mònica Povedano, coordinadora de la Unitat Funcional de Motoneurona del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, serà la ponent avui, dilluns 8 d’abril, d’una sessió informativa online de 13.30 a 15.30 hores per als farmacèutics col·legiats, que forma part de la campanya “L’ELA, una realitat ignorada. El teu farmacèutic t’acompanya”.

El webinar serà presentat i moderat per Ana López-Casero. Tresorera del Consell General de Col·legis Farmacèutics (CGCOF).

Es tracta d’una campanya sanitària impulsada per la Fundación Luzón i el CGCOF que uneix farmacèutics i pacients per donar visibilitat a l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA). La iniciativa es desenvoluparà a través de les farmàcies espanyoles que voluntàriament vulguin participar, amb el suport dels col·legis farmacèutics.

L’objectiu és donar visibilitat a l’ELA, afavorir el seu coneixement i sensibilitzar per seguir promovent la investigació i derivar al metge d’atenció primària i a les associacions especialitzades com més aviat millor per ajudar a pacients i cuidadors.

En aquest enllaç podeu veure el webinar de la Dra. Povedano

Posted in Actualitat | Tagged , , | Comments Off on Vegeu el webinar de la Dra. Mònica Povedano dins la campanya “L’ELA, una realitat ignorada. El teu farmacèutic t’acompanya”