Diversos estudis han analitzat el risc de diabetis associat a l’ús d’estatines. Mentre alguns mostraven una reducció de risc, altres suggerien un increment. Els resultats d’una metaanàlisi publicada l’any 2010 va mostrar un lleuger increment del risc (OR=1,09; IC95% 1,02-1,17). Els autors calculaven que caldria tractar 255 pacients amb una estatina durant 4 anys per produir un cas addicional de diabetis. El risc, per al qual no se’n coneix el mecanisme exacte, es va veure més alt en pacients d’edat avançada, els que en rebien dosis més altes i estatines d’alta potència. L’any 2012 l’FDA se’n va fer ressò en una nota d’alerta.
En un estudi de cohorts prospectiu de base poblacional europeu, s’hi van incloure més de 9.000 persones majors de 45 anys no diabètiques, amb l’objectiu d’avaluar l’associació entre l’inici de tractament amb estatines i el diagnòstic de diabetis. Els pacients es van seguir durant 15 anys. En aquest període es van avaluar el risc ajustat de nous casos de diabetis en nous usuaris d’estatines i l’associació amb els nivells de glucosa, insulina, i paràmetres de resistència a la insulina.
La mitjana d’edat dels participants va ser de 64 anys, i un 41% van ser homes. Un 75% van rebre estatines durant més d’un any. L’ús es va associar a concentracions més elevades d’insulina i a una major resistència a la insulina. El risc de desenvolupar diabetis de tipus II va ser un 38% més alt entre els usuaris d’estatines, sobretot en tractaments prolongats i en pacients amb alteracions prèvies del metabolisme de la glucosa. No es va veure una associació amb el tipus d’estatina o la dosi.
L’any 2015 a Catalunya, gairebé 900.000 persones van rebre tractament amb una estatina. Amb aquest grau d’ús, qualsevol efecte advers té un impacte clínic rellevant. L’efecte preventiu cardiovascular de les estatines depèn del risc cardiovascular individual. Els efectes indesitjats, en canvi, tenen la mateixa incidència i gravetat, independentment del risc cardiovascular. Estudis recents suggereixen que les proves sobre l’eficàcia preventiva de les estatines en majors de 75 anys són escasses, i en particular s’ha vist que no tenen efecte beneficiós en prevenció primària. Amb aquestes dades, és molt important revisar les estratègies preventives i identificar en quins pacients l’ús d’aquests fàrmacs té un perfil benefici/risc favorable, es a dir, en quins el benefici del seu ús supera de manera clara els possibles riscos.
S’ha observat un augment del risc de depressió, ideació o comportament suïcida, suïcidi o autolesió en pacients amb lupus eritematós sistèmic (LES) que rebien tractament amb belimumab afegit al tractament estàndard. Aquesta informació prové dels resultats obtinguts en un assaig clínic recent, doble cec i controlat amb placebo (BEL115467), d’un any de durada, en 4.003 pacients amb LES.
El 