Efectes adversos psiquiàtrics per belimumab

Per indicació de l’Agència Europea del Medicament, el laboratori fabricant de ▼  Benlysta® (belimumab) ha difós una carta dirigida als professionals sanitaris informant del risc de reaccions psiquiàtriques greus associades a l’ús del fàrmac.

S’ha observat un augment del risc de depressió, ideació o comportament suïcida, suïcidi o autolesió en pacients amb lupus eritematós sistèmic (LES) que rebien tractament amb belimumab afegit al tractament estàndard. Aquesta informació prové dels resultats obtinguts en un assaig clínic recent, doble cec i controlat amb placebo (BEL115467), d’un any de durada, en 4.003 pacients amb LES.

Belimumab està autoritzat com a tractament adjuvant en pacients adults amb LES actiu, amb autoanticossos positius, amb un alt grau d’activitat tot i el tractament estàndard.

La depressió està inclosa com a reacció adversa a la fitxa tècnica.

L’assaig BEL115467 es va realitzar a petició de les autoritats reguladores en la fase de postcomercialització amb l’objectiu d’avaluar la mortalitat per qualsevol causa, així com una sèrie d’esdeveniments adversos d’especial interès preestablerts, entre aquests, alguns efectes psiquiàtrics greus. L’estudi és global i està actualment en curs. En aquest estudi no es va excloure a pacients amb antecedents clínics de trastorns psiquiàtrics o trastorns de l’estat d’ànim.

Les dades obtingudes a un any s’han conegut recentment i mostren un increment del risc d’esdeveniments adversos greus pel que fa a depressió, ideació/comportament suïcida o autolesió en pacients tractats amb belimumab en comparació amb pacients tractats amb placebo.

La depressió i la ideació/conducta suïcida són efectes adversos descrits per alguns anticossos monoclonals. S’han vist sobretot en aquells utilitzats en el tractament de malalties autoimmunes que s’acompanyen d’immunosupressió (brodalumab, infliximab, adalimumab, belimumab, natalizumab, etc). Els estudis que n’han avaluat l’associació plantegen la contribució de factors de la inflamació en la fisiopatologia de la depressió o la conducta/ideació suïcida dels malalts tractats. També s’ha vist que la prevalença estimada de depressió en pacients amb malalties autoimmunes és superior a la població general.

Els resultats d’un estudi recent a partir de les dades de VigiBase (la base de dades del Programa Internacional de Farmacovigilància de l’OMS), que va avaluar les notificacions de sospita de reaccions adverses per a diferents anticossos monoclonals suggereixen la possibilitat d’una associació entre fàrmacs amb una acció immunosupressora com natalizumab i belimumab i depressió o ideació suïcida.

Abans d’iniciar el tractament amb belimumab, es recomana avaluar el risc de cada pacient per a cadascuna d’aquestes reaccions adverses i vigilar l’aparició de nous signes durant el tractament. Cal advertir als pacients/cuidadors que consultin en cas que el pacient experimenti depressió, empitjorament de la depressió, ideació o comportament suïcida o autolesió.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a Efectes adversos psiquiàtrics per belimumab

Carregats de coneixements i expectatives, arriba el moment de triar la plaça MIR. Així t’ho expliquen els seus residents.

S’apropa la Jornada de Portes Obertes MIR HUB 2019. Després d’un llarg període d’esforç aquest és, sens dubte, uns dels moments més importants en la professió mèdica; el moment de triar l’especialitat i l’hospital que ens acollirà els següents 4-5 anys i qui sap si potser per a tota la vida. Segurament hi ha qui ja ho tenia decidit abans de passar per les aules universitàries, però fins i tot per a ells va dirigit aquest comentari. En principi hauríem de plantejar la pregunta què volem per a la nostra vida, en un futur no proper, com ens veiem d’aquí a 15 o 20 anys, quins supòsits ens farien sentir satisfets com a persones i com a metges, buscant en el possible un equilibri entre tots dos. Partint de que tots tenim les mateixes capacitats però cadascun les seves pròpies expectatives, la decisió serà diferent.

En aquesta convocatòria hi 44 especialitats diferents a triar i entre elles hi ha 17 places de Farmacologia Clínica a tota Espanya. En aquesta situació, què faria que ens interessem en una d’aquestes 17 ?. Vegem una mica de què es tracta:

Si bé és cert que la Farmacologia Clínica és una especialitat en la qual el metge resident es va allunyant del contacte directe amb el pacient, aquest vincle mai es perd; es manté sempre un enfocament clínic en les diferents àrees de treball.

Si volem ser teòrics podem dir que: “La farmacologia clínica avalua els efectes dels fàrmacs en l’espècie humana en general, i és una disciplina mèdica que, sobre una base científica, combina l’experiència farmacològica i l’experiència clínica amb l’objectiu fonamental de millorar l’eficàcia i la seguretat en el maneig dels medicaments incloent efectivitat i eficiència”. Potser conèixer l’itinerari formatiu del resident de Farmacologia clínica de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) ens ajudaria una mica més. Ho expliquem d’aquesta manera:

Està dividit en tres principals períodes:

1) Rotacions per especialitats mèdiques (Pneumologia, Urgències, Medicina interna, Gastroenterologia, Infeccioses, Nefrologia, i Cardiologia.

2) Bloc assistencial (farmacovigilància, informació sobre medicaments i terapèutica, política i selecció de medicaments.

3) Bloc de recerca (participació en el Comitè d’Ètica de la Investigació amb medicaments-CEIM, Unitat d’Investigació Clínica en Assaigs Clínics-UICEC i Unitat de suport a la investigació clínica).

El servei de Farmacologia clínica de l’HUB compta amb un Programa de Farmacovigilància activa amb més de 5.000 casos de reaccions adverses recollits i avaluats en els útimos 10 anys. D’altra banda, el CEIM HUB ha estat el tercer comitè avaluador dins de 122 comitès acreditats a nivell nacional durant el 2018. També es participa de manera activa en l’avaluació i selecció de medicaments a través del treball en els comitès hospitalaris. La Unitat de suport a la recerca té per objectiu donar suport al plantejament, la planificació i l’execució de projectes d’investigació d’investigadors de l’HUB i de l’Àrea Metropolitana Sud. Completarà la seva posada en marxa durant el 2019.

Finalment, no podem deixar de ressaltar que l’HUB és un hospital de tercer nivell, de referència en diferents especialitats, que brinda el suport necessari per a tot professional en formació, per tal d’assegurar la qualitat dels coneixements adquirits durant la formació. Tots aquests aspectes fan que, segons el nostre punt de vista, l’HUB sigui el lloc idoni per a la formació de residents.

Johan Ayala                                                                                                                 Aurema Otero
R3 de Farmacologia Clínica                                                                                    R2 de Farmacologia Clínica
(jayala@bellvitgehospital.cat)                                                                                (aoterog@bellvitgehospital.cat)
Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a Carregats de coneixements i expectatives, arriba el moment de triar la plaça MIR. Així t’ho expliquen els seus residents.

Dona, metge i compromesa

Avui fem un reconeixement a la Dra Dolors Aleu, com ho haguéssim pogut fer a moltes altres dones que són interessants per les seves aportacions al progrés i perquè poden ser inspiració per a les noves generacions i per altres dones que lluiten cada dia per ser escoltades i valorades.

La doctora Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 1857-1913) va ser la primera metge catalana a tots els efectes, i la segona a obtenir el títol de doctora en medicina. Va poder ingressar a la Facultat de Medicina, el 1874 després de superar nombrosos obstacles per exercir l’ofici de metge, amb més o menys normalitat. Va trigar tres anys a poder llegir la tesi, ‘De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer’. Aleu, que es va especialitzar en pediatria i ginecologia, va dedicar gran part de la seva activitat professional a tasques assistencials i divulgatives sobre qüestions higiènic-sanitàries per a dones i nens. Fundadora de la pionera Acadèmia para la Mujer, va ser la primera dona de la Société Française d’Hygiène. Per primer cop, un metge, en aquest cas una dona, aconsellava directament, sense prejudicis morals i amb una intenció merament mèdica, sobre aspectes pediàtrics i ginecològics.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Dona, metge i compromesa