Riscos infecciosos dels fàrmacs biològics en malalties inflamatòries d’origen immune.

Publicat el 29 de setembre de 2020 per

El risc associat als tractaments immunosupressors es dedueix sovint del seu mecanisme d’acció. De vegades, establir una relació causal és complicat. En aquest butlletí, de lectura recomanada, es revisen els mecanismes d’acció per als diferents grups de fàrmacs utilitzats i els riscos més freqüents, i es plantegen recomanacions com:

  • Realitzar el cribatge de tuberculosi s’ha associat a la reducció de el risc de reactivació de la tuberculosi latent de fins a 7 vegades i, de moment, es recomana mantenir les recomanacions basades per a les teràpies anti-TNF-a per a la resta de fàrmacs biològics.
  • Encara que l’herpes zòster és un dels efectes adversos més freqüents amb els anti-TNF-a, hi ha controvèrsia respecte a la causalitat pel fet que els pacients amb malalties inflamatòries autoimmunes presenten un major risc de patir aquesta infecció.
  • Es recomana realitzar cribatge de VHB i VHC. En pacients amb HBsAg negatiu és recomanable administrar la vacuna prèviament a l’inici de la teràpia biològica i els pacients amb HBsAg positiu han de rebre profilaxi.
  • Les vacunes amb microorganismes atenuats estan contraindicades durant el tractament biològic i es recomana vacunar de la grip i el pneumococ a tots els pacients que rebin aquestes teràpies.
  • Abans de l’inici de la teràpia es recomana realitzar cribatge de VIH, descartar embaràs, i valorar altres patologies com insuficiència cardíaca, citopènies, malaltia pulmonar intersticial, malaltia desmielinitzant o malaltia tumoral.
Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Riscos infecciosos dels fàrmacs biològics en malalties inflamatòries d’origen immune.

Pirfenidona i risc d’hepatotoxicitat: nous casos d’un efecte advers conegut.

Publicat el 18 de setembre de 2020 per

El Ministeri de Sanitat de Canadà ha emès, amb data 14 de setembre, una nota de seguretat en relació a nous casos d’hepatotoxicitat associat a l’ús de pirfenidona. La pirfenidona (Esbriet®), és un fàrmac amb activitat antifibròtica i antiinflamatòria indicat per al tractament de la Fibrosi Pulmonar Idiopàtica (FPI) en adults.

S’han notificat casos d’afectació hepàtica en forma d’elevacions de transaminases i alguns casos greus inclosos casos aïllats amb desenllaç mortal. La majoria dels esdeveniments adversos hepàtics van ocórrer durant els primers 6 mesos després de l’inici del tractament, sense que es trobessin causes alternatives o factors de risc. En absència d’un mecanisme farmacodinàmic plausible, es van orientar els casos com a possibles reaccions idiosincràtiques al fàrmac.

Aquest és un efecte advers conegut per a la pirfenidona. A la fitxa tècnica ja s’adverteix sobre aquest risc i es recomana realitzar proves de la funció hepàtica (ALT, AST i bilirubina) abans de l’inici del tractament, a intervals mensuals durant els primers 6 mesos i posteriorment cada 3 mesos (veure secció 4.8). Si es produeix una marcada elevació de les aminotransferases hepàtiques, s’ha d’ajustar la dosi de Esbriet o suspendre el tractament seguint les indicacions anteriors.

Com a mesura de minimització de riscos i per garantir un ús segur d’aquest fàrmac, és important tenir present aquestes recomanacions i aplicar-les.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Pirfenidona i risc d’hepatotoxicitat: nous casos d’un efecte advers conegut.

Característiques dels assaigs clínics en la COVID-19

Publicat el 15 de setembre de 2020 per

Un dels principals reptes que es plantegen en aquest moment de pandèmia mundial, és generar proves  d’una rellevància suficient per millorar les opcions terapèutiques dels pacients amb COVID-19. Promoure una recerca de qualitat és indispensable per afrontar la situació actual.

En aquesta revisió sistemàtica que es publica a la revista JAMA es van analitzar les característiques dels assaigs clínics registrats a ClinicalTrials.gov fins el 8 de juny de 2020. S’hi van incloure un total de 674 assaigs clínics, sobre intervencions terapèutiques en pacients amb infecció pel virus SARS-CoV-2. Només 479 dels 674 (71%) van incloure un grup control. En un 86% dels casos van comparar tractaments; un 15% van avaluar intervencions preventives. Dels estudis aleatoritzats, només un 36% van ser multicèntrics. La cloroquina va ser el fàrmac més avaluat, amb un registre total de 143 assaigs clínics. Las variables principals utilitzades van ser el temps fins a la resolució dels símptomes o signes (212, 38%), la mortalitat (180, 32%), l’aclariment viral (124, 22%), i la necessitat de ventilació mecànica en 57 estudis (10%).

Els autors destaquen l’alt grau de multiplicitat entre els estudis, sobretot amb cloroquina. Aquest fet resulta una oportunitat per validar dades, però també comporta el risc de donar com a positiu un resultat que pot ser degut a l’atzar, amb el risc d’atorgar una eficàcia a un fàrmac ineficaç i potencialment perillós. Pel que fa al baix percentatge d’estudis multicèntrics, la fragmentació dels esforços i una competitivitat innecessària compromet la recopilació de dades vàlides i el poder estadístic dels estudis. Aquest és un escenari que preocupa especialment en la situació actual.

Els assaigs clínics són els estudis que proporcionen una evidència més robusta i fiable. Es imprescindible que siguin assaigs clínics multicèntrics, d’una mida suficient i un disseny de qualitat, que donin respostes fiables als dubtes que encara avui tenim sobre el tractament de la infecció per SARS-CoV-2. Només la coordinació entre grups d’investigadors  i un suport per part de les institucions pot afavorir que el panorama actual es modifiqui.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a Característiques dels assaigs clínics en la COVID-19