Pirfenidona i risc d’hepatotoxicitat: nous casos d’un efecte advers conegut.

El Ministeri de Sanitat de Canadà ha emès, amb data 14 de setembre, una nota de seguretat en relació a nous casos d’hepatotoxicitat associat a l’ús de pirfenidona. La pirfenidona (Esbriet®), és un fàrmac amb activitat antifibròtica i antiinflamatòria indicat per al tractament de la Fibrosi Pulmonar Idiopàtica (FPI) en adults.

S’han notificat casos d’afectació hepàtica en forma d’elevacions de transaminases i alguns casos greus inclosos casos aïllats amb desenllaç mortal. La majoria dels esdeveniments adversos hepàtics van ocórrer durant els primers 6 mesos després de l’inici del tractament, sense que es trobessin causes alternatives o factors de risc. En absència d’un mecanisme farmacodinàmic plausible, es van orientar els casos com a possibles reaccions idiosincràtiques al fàrmac.

Aquest és un efecte advers conegut per a la pirfenidona. A la fitxa tècnica ja s’adverteix sobre aquest risc i es recomana realitzar proves de la funció hepàtica (ALT, AST i bilirubina) abans de l’inici del tractament, a intervals mensuals durant els primers 6 mesos i posteriorment cada 3 mesos (veure secció 4.8). Si es produeix una marcada elevació de les aminotransferases hepàtiques, s’ha d’ajustar la dosi de Esbriet o suspendre el tractament seguint les indicacions anteriors.

Com a mesura de minimització de riscos i per garantir un ús segur d’aquest fàrmac, és important tenir present aquestes recomanacions i aplicar-les.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Pirfenidona i risc d’hepatotoxicitat: nous casos d’un efecte advers conegut.

Característiques dels assaigs clínics en la COVID-19

Un dels principals reptes que es plantegen en aquest moment de pandèmia mundial, és generar proves  d’una rellevància suficient per millorar les opcions terapèutiques dels pacients amb COVID-19. Promoure una recerca de qualitat és indispensable per afrontar la situació actual.

En aquesta revisió sistemàtica que es publica a la revista JAMA es van analitzar les característiques dels assaigs clínics registrats a ClinicalTrials.gov fins el 8 de juny de 2020. S’hi van incloure un total de 674 assaigs clínics, sobre intervencions terapèutiques en pacients amb infecció pel virus SARS-CoV-2. Només 479 dels 674 (71%) van incloure un grup control. En un 86% dels casos van comparar tractaments; un 15% van avaluar intervencions preventives. Dels estudis aleatoritzats, només un 36% van ser multicèntrics. La cloroquina va ser el fàrmac més avaluat, amb un registre total de 143 assaigs clínics. Las variables principals utilitzades van ser el temps fins a la resolució dels símptomes o signes (212, 38%), la mortalitat (180, 32%), l’aclariment viral (124, 22%), i la necessitat de ventilació mecànica en 57 estudis (10%).

Els autors destaquen l’alt grau de multiplicitat entre els estudis, sobretot amb cloroquina. Aquest fet resulta una oportunitat per validar dades, però també comporta el risc de donar com a positiu un resultat que pot ser degut a l’atzar, amb el risc d’atorgar una eficàcia a un fàrmac ineficaç i potencialment perillós. Pel que fa al baix percentatge d’estudis multicèntrics, la fragmentació dels esforços i una competitivitat innecessària compromet la recopilació de dades vàlides i el poder estadístic dels estudis. Aquest és un escenari que preocupa especialment en la situació actual.

Els assaigs clínics són els estudis que proporcionen una evidència més robusta i fiable. Es imprescindible que siguin assaigs clínics multicèntrics, d’una mida suficient i un disseny de qualitat, que donin respostes fiables als dubtes que encara avui tenim sobre el tractament de la infecció per SARS-CoV-2. Només la coordinació entre grups d’investigadors  i un suport per part de les institucions pot afavorir que el panorama actual es modifiqui.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a Característiques dels assaigs clínics en la COVID-19

Autorització de remdesivir (Veklury) en la COVID-19: amb condicions.

El Comitè de Medicaments d’Ús Humà (CHMP) de l’EMA, ha recomanat que s’atorgui l’autorització condicional a Veklury (remdesivir) per el tractament de la COVID-19 en adults i adolescents majors de 12 anys amb pneumònia amb requeriment d’O2.

Es tracta d’una autorització mitjançant un procediment especial que permet, en cas d’emergències de salut pública, una avaluació de les dades a mesura que estan disponibles. Des del 30 d’abril de 2020, es va iniciar l’avaluació de les dades de qualitat, fabricació, no-clínics, i clínics preliminars així com dades sobre seguretat procedents de l’experiència adquirida amb l’ús d’aquest medicament en els programes d’ús compassiu. L’avaluació de l’expedient complert del medicament va finalitzar el 25 de juny.

Tal com s’exposa en l’informe d’avaluació pública (EPAR), l’autorització de remdesivir es basa principalment en dades de l’estudi NIAID-ACTT-1, que es considera l’assaig pivotal de desenvolupament del fàrmac. L’estudi NIAID-ACTT-1 va avaluar l’efectivitat d’una pauta de 10 dies de remdesivir en més de 1.000 pacients hospitalitzats amb COVID-19. Remdesivir es va comparar amb placebo i la variable principal d’eficàcia va ser el temps de recuperació dels pacients, definit com alta hospitalària, la no necessitat d’oxigenoteràpia en pacients ingressats i/o atenció mèdica continuada.

Els resultats globals van mostrar que els pacients tractats amb remdesivir es van recuperar al cap d’uns 11 dies, comparat amb 15 dies en el grup placebo. Aquest efecte no es va observar en pacients amb malaltia lleu a moderada: el temps de recuperació va ser de 5 dies tant per al grup remdesivir com per al grup placebo. Per als pacients amb malaltia greu, que constituïen aproximadament el 90% de la població estudiada, el temps de recuperació va ser de 12 dies en el grup de remdesivir i de 18 dies en el grup placebo. Tot i això, no es va observar diferències en el grup de pacients amb ventilació mecànica en el moment de l’inici del tractament. Amb aquestes dades, l’Agència va considerar que la relació de beneficis i riscos era positiva en pacients amb pneumònia i requeriment d’O2.

L’autorització condicional d’un medicament significa que es considera que satisfà una necessitat mèdica no coberta, en la mesura que el benefici per a la salut pública de la seva immediata disponibilitat és superior a la incertesa derivada de la limitació de les dades disponibles. No obstant això, el titular de l’autorització s’ha de comprometre a proporcionar més dades clíniques que completin la informació sobre eficàcia i / o seguretat del medicament després de la seva autorització condicional en un termini prèviament determinat. Només quan aquestes dades són positives es concedeix l’autorització completa. D’altra banda, de manera similar a la resta dels medicaments que s’autoritzen, l’establiment d’un pla de gestió de riscos assegurarà la monitorització de la toxicitat de remdesivir després de la seva autorització.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Autorització de remdesivir (Veklury) en la COVID-19: amb condicions.