Novetats terapèutiques en el tractament hipolipemiant: Novetats reals?

Trascrivim fidelment amb el permís dels autors, la introducció del darrer butlletí INFAC sobre nous tractament hipolipemiants:

“Les malalties cardiovasculars (MCV) són una de les causes principals de morbiditat i constitueixen la
primera causa de mort a Espanya. Les modificacions a l’estil de vida són una de les estratègies més importants per intentar reduir la incidència de les MCV en pacients amb hipercolesterolèmia, ja que influeixen sobre altres factors de RCV i constitueixen la primera línia de tractament. En cas de requerir tractament farmacològic, les estatines són els fàrmacs d’elecció. Tot i que són fàrmacs segurs, algunes persones no els toleren i poden requerir una modificació en el tractament (suspensió, disminució de dosis o canvi d’estatina). D’altra banda, molts pacients no arriben al nivell objectiu de c-LDL malgrat el tractament amb les dosis màximes recomanades d’estatines.

En cas de malal tolerància o manca de respota, les guies de pràctica clínica recomanen afegir ezetimiba encara que el seu benefici sobre esdeveniments cardiovasculars (CV) és modest (reducció del risc
relatiu del 6%, HR 0,94 (IC: 0,89-0,99)) i s’ha obtingut fonamentalment en població molt seleccionada. Abans de qualsevol intensificació del tractament cal revaluar l’adherència al tractament farmacològic i als canvis a l’estil de vida (dieta, exercici).


En els darrers anys, s’han comercialitzat altres medicaments hipolipemiants com els inhibidors de la PCSK9 (i-PCSK9) (evolocumab i alirocumab), l’àcid bempedoic (sol o associat a ezetimiba),
l’icosapent d’etil i l’inclisiran. L’objectiu d’aquest butlletí INFAC és resumir l’evidència sobre l’eficàcia, la
seguretat i el lloc a la terapèutica d’aquests nous hipolipemiants. S’hi afegeix també informació útil
sobre altres medicaments indicats en atenció hospitalària en hipercolesterolèmia familiar homozigòtica
(evinacumab i lomitapida) i síndrome de quilomicronèmia familiar (volanesorsèn)”.

Independentment del fàrmac que seleccionem, un aspecte molt rellevant en la terapèutica hipolipemiant és determinar el nivell de LDL a partir del qual es consideren indicats cadascun d’aquests tractament. La controvèrsia està servida. En resum, un butlletí de lectura obligada.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Novetats terapèutiques en el tractament hipolipemiant: Novetats reals?

MedSafetyWeek 2025

Des d’avui fins al 9 de novembre, se celebra la MedSafetyWeek, una iniciativa internacional que té el propòsit de fomentar la notificació de sospites de reaccions adverses a medicaments.
La #MedSafetyWeek és un projecte de l’Uppsala Monitoring Centre (UMC), centre col·laborador de l’OMS per a la vigilància internacional de la seguretat dels medicaments.
A la campanya participaran un total de 131 organitzacions de 117 països, entre les quals hi ha autoritats reguladores de medicaments com l’AEMPS. Entre altres organitzacions y societats que participen activament en la MedSafetyWeek s’hi troba la Sociedad Española de Farmacología Clínica (SEFC).

En aquesta edició, la campanya se centra en la conscienciació sobre els sistemes nacionals de notificació i la promoció del coneixement i la notificació d’efectes adversos. La iniciativa també subratlla la importància de qualsevol persona per contribuir activament amb la seguretat dels medicaments. Els errors de medicació i les reaccions adverses evitables, que representen aproximadament la meitat del total, tenen un impacte considerable en la morbiditat i la mortalitat associades als medicaments. Anticipar i gestionar les reaccions adverses és clau per reduir-ne la incidència. Es recorda la importància dutilitzar els medicaments dacord amb les condicions autoritzades i en cas de detectar una reacció adversa, notificarla.

A Catalunya, coincidint amb aquestes dates, el Centre de Farmacovigilància ha organitzat la III Jornada de Farmacovigilància de Catalunya, amb l’objectiu de sensibilitzar de la importància d’incorporar les diferents activitats de farmacovigilància, des de la identificació de riscos a la seva prevenció, per promoure un ús segur dels medicaments en l’atenció sanitària.

Consulteu tota la informació disponible a la pàgina web de l’AEMPS.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a MedSafetyWeek 2025

Nous hipolipemiants en la malaltia cardiovascular

En aquesta entrada d’avui parlem d’una qüestió que és motiu de controvèrsia. Ens referim al tractament hipolipemiant i a la prevenció del risc cardiovascular. Els companys de Navarra acaben de publicar un butlletí amb un títol suggeridor: “Más allà de las estatinas: evidencias de otros hipolipemiantes en pacientes con enfermedad cardiovascular aterosclerótica”. http://www.navarra.es/NR/rdonlyres/A125141A-65D1-446A-8CFC-A6CD710F6E18/492933/Bit_v32n3.pdf

Les guies de pràctica clínica estableixen uns objectius molt baixos de C-LDL en pacients amb malaltia cardiovascular ateroscleròtica. Les estatines són els medicaments de primera elecció i quan amb aquestes no s’assoleixen els objectius, les guies recomanen afegir altres hipolipemiants. La qüestió és establir quins han de ser aquests nivells a partir dels quals s’ha d’intervenir. En aquesta revisió es mostren les evidències en resultats en salut dels hipolipemiants indicats en pacients amb malaltia cardiovascular ateroscleròtica establerta, quan no s’assoleixen els objectius de C-LDL amb les dosis màximes tolerades d’estatines.

Parlem d’ezetimiba, iPCSK9 (evolocumab, alirocumab e inclisirán) o àcid bempedoic, afegits al tractament amb estatines. Les conclusions d’aquest butlletí són rellevants. Les transcrivim:

  • No hi ha una relació entre les reduccions de C-LDL aconseguides amb els diferents principis actius i la de mortalitat o esdeveniments cardiovasculars més grans
  • S’hauria de prioritzar l’ús de principis actius que hi hagin demostrat una reducció en esdeveniments “durs” com a mortalitat, infart de miocardi i ictus.
  • És arriscat traslladar els beneficis observats al grup de dones atès que representen el 25% de la participació dels estudis.
  • Excepte en el cas d’alirocumab i com a variable secundària, cap altre hipolipemiant afegit a estatines ha mostrat eficàcia estadísticament significativa sobre la mortalitat en pacients amb malaltia cardiovascular.
  • Cap ha demostrat reduir la mortalitat cardiovascular.
  • Cap ha demostrat millors resultats en mortalitat que l’ezetimiba.
  • Les reduccions en esdeveniments cardiovasculars observades es deuen fonamentalment a esdeveniments no mortals.
  • Ni l’inclisiran ni l’àcid bempedoic no han demostrat eficàcia en la reducció d’esdeveniments cardiovasculars.
  • Fins i tot en aquest context de prevenció secundària, el nombre de pacients a tractar per prevenir un esdeveniment és considerable.
  • No han sorgit alertes sobre riscos associats a ezetimiba, alirocumab i evolocumab.
  • L’inclisiran i l’àcid bempedoic presenten més incerteses per la menor experiència d’ús
Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Nous hipolipemiants en la malaltia cardiovascular