Seguretat de quetiapina a dosis baixes en l’insomni en gent gran

En el  tractament farmacològic de l’insomni en pacients d’edat avançada sovint s’utilitzen medicaments fora d’indicació. La quetiapina és un antipsicòtic de segona generació autoritzat en el tractament de l’esquizofrènia, el trastorn bipolar i com adjuvant en la depressió major, que s’utilitza sovint a dosis baixes en el tractament de l’insomni en gent gran.

A les dosis estàndard, els resultats d’alguns estudis han mostrat que el seu ús s’associa a un major risc d’esdeveniments cardiovasculars, demència i mort en pacients d’edat avançada. Les dades sobre el risc a dosis baixes són molt limitades.

Per avaluar la seguretat de dosis baixes de quetiapina es va dur a terme un estudi de cohorts amb dades del registre de l’asseguradora mèdica “Kaiser Permanente”, als Estats Units. S’hi van incloure pacients a partir dels 65 anys amb diagnòstic d’insomni, que van iniciar tractament amb quetiapina a dosis baixes (100 mg), trazodona o mirtazapina. La variable principal va ser la mortalitat per totes les causes. Les variables secundàries van incloure l’aparició d’AVC o TIA, demència, o caigudes/fractures. Després d’ajustar mitjançant el “propensity score” es van analitzar 375 pacients de la cohort amb quetiapina, i 1500 de cada una de les altres dues cohorts.

Els resultats van mostrar un augment significatiu del risc de mort (HR=3,1; IC95% 1,2-8,1) i caigudes/fractures (HR=2,8; IC95% 1,4-5,3) en el grup amb quetiapina respecte de trazodona, però no respecte a mirtazapina. També es va observar un major risc de demència amb quetiapina comparat amb trazodona (HR=8,1; IC95% 4,1-15,8) i amb mirtazapina (HR=7,1; IC95% 3,5-14,4). No es van observar diferències pel que fa a la variable AVC/TIA.

Els autors consideren que en el cas del risc de demència es podria parlar de confusió per indicació. El fet que la proporció de pacients que es van diagnosticar de demència fos superior en la cohort de quetiapina es podria deure en part a que aquest fàrmac s’hagués prescrit més que trazodona o mirtazapina en el subgrup de pacients amb insomni associat a trastorns d’agitació o psicosi però encara no diagnosticats de demència.

Les recomanacions actuals sobre el tractament de l’insomni en gent gran no són molt clares. Com a conseqüència, s’utilitzen una gran varietat de fàrmacs, de vegades sense evidències clares d’eficàcia o seguretat en una població mes vulnerable. Per tant, és important determinar-ne la seva toxicitat amb dades de pràctica clínica. Tot i que els resultats d’aquest estudi s’han d’interpretar amb cautela, proporcionen una informació que pot ajudar al metge prescriptor a l’hora de considerar l’opció terapèutica més segura.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Seguretat de quetiapina a dosis baixes en l’insomni en gent gran

Eficàcia dels antidepressius en el tractament del dolor crònic no oncològic en gent gran.

En pacients d’edat avançada, en la majoria de patologies que cursen amb dolor crònic d’orígen no oncològic, l’efecte beneficiós dels antidepressius no està clar. Aquests són els resultats que es desprenen d’una revisió sistemàtica sobre l’eficàcia i la seguretat dels antidepressius, en comparació amb les alternatives disponibles per al dolor en adults de més de 65 anys.

Es van seleccionar assaigs clínics publicats fins a l’1 de febrer de 2024 de 13 bases de dades. Dos revisors independents van extreure dades sobre les característiques de l’estudi i dels participants, l’eficàcia i els riscos. Les estimacions d’eficàcia es van agrupar mitjançant un model d’efectes aleatoris. La qualitat dels assaigs inclosos es va avaluar mitjançant l’eina Cochrane de risc de biaix.

S’hi van incloure 15 estudis (n = 1.369 participants). Els antidepressius més estudiats van ser la duloxetina i l’amitriptilina. El dolor relacionat amb l’artrosi de genoll va ser el més avaluat seguit de dolor neuropàtic. En general, els estudis van presentar resultats discordants, poc concloents i amb defectes metodològics. En l’artrosi de genoll, els antidepressius no van proporcionar un efecte estadísticament significatiu a curt termini (0-2 setmanes). A mig termini, la duloxetina va mostrar un efecte modest des d’un punt de vista clínic, tot i que estadísticament significatiu. Gairebé en la meitat dels estudis es van notificar un augment de la retirada dels participants del grup de tractament antidepressiu respecte del grup control a causa d’efectes adversos.

En base a aquests resultats, els autors conclouen que per a la majoria de les indicacions de dolor crònic, el conjunt de proves d’eficàcia dels antidepressius pacients d’edats avançades prové principalment d’assaigs amb mides de mostra petita, amb vincles declarats amb la indústria o amb un risc de biaix elevat o poc clar. Aquests aspectes s’uneixen a resultats d’eficàcia poc concloents i riscos no despreciables.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Eficàcia dels antidepressius en el tractament del dolor crònic no oncològic en gent gran.

XXXII congrés de la Sociedad española de farmacología clínica: els projectes dels residents.

Tal com us vam comentar fa uns dies, els passats dies 16 a 18 d’octubre es va celebrar el XXXII Congrés de la SEFC a Santiago de Compostela. A part d’algunes ponències d’especial interès a les que vam assistir com la de la Dra Avendaño sobre teràpies avançades i altres innovacions o la del Dr Senén Barro, físic de la Universidade de Santiago de Compostela, entre altres, els nostres residents van tenir l’oportunitat de presentar els seus treballs.

El primer treball exposat com a póster va ser un estudi plantejat amb l’objectiu de descriure les característiques i analitzar el pragmatisme de la recerca independent recolzada per la UICEC de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge.

Es tracta d’un estudi pilot, unicèntric, descriptiu i retrospectiu de 4 assaigs clínics (TC) finalitzats recolzats per la UICEC entre 2020 i 2024. La variable principal va ser el pragmatisme del protocol d’estudi inicial analitzat amb la puntuació de l’eina PRECIS-2 ( que conté nou dominis puntuats entre 1, molt explicatiu, i 5, molt pragmàtic) per l’equip de recerca i el promotor independent. Altres variables recollides van ser les característiques inicials i de seguiment dels estudis.
Els resultats van permetre concloure que els assaigs clínics analitzats en aquest estudi pilot semblen altament pragmàtics, amb concordança entre ambdues avaluacions. Éls autors consideren que és factible dur a terme un estudi d’aquestes característiques encara que cal la col·laboració d’investigadors en la mesura del possible.

El segon va ser un estudi dut a terme per avaluar l’efectivitat dels tractaments autoritzats en situacions especials per part del Comitè de Medicaments en situacions especials (CMSE) a l’hospital Universitari de Bellvitge (HUB). Es va realitzar un estudi observacional retrospectiu. Es van incloure pacients ≥ 18 anys als quals es van autoritzar fàrmacs en condicions especials (indicació no aprovada, ús compassiu o medicació estrangera) des de gener de 2020 fins a desembre de 2022 i tenien informació disponible de seguiment d’almenys 3 mesos. Es va analitzar el tipus de circumstàncies especials i la resposta clínica als 3-6 mesos (remissió completa, resposta parcial o sense resposta). Es va observar una resposta completa en 175 pacients (74%) del total de 237 casos avaluats. En 17 (7%) casos, la resposta va ser parcial, i en 45 (19%) no hi va haver resposta. Hi havia 142 (60%) pacients que encara estaven en tractament en el moment de l’anàlisi.
Segons els autors, les dades de resultats dels estudis de seguiment amb medicaments en condicions especials poden proporcionar informació útil per millorar la pràctica clínica.

També van ser de molt interès les presentacions orals de projectes d’altres companys farmacòlegs d’altres centres. Conèixer les línies de recerca de grups diferents permet ampliar la visió sobre les prioritats en recerca i plantejar la idoneitat de nous projectes. Us deixem l’enllaç amb els resums de tots els projectes.

Finalment, també hi va haver temps pel retrobament i per compartir experiències.

Ens retrobem a Madrid el 2026!.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a XXXII congrés de la Sociedad española de farmacología clínica: els projectes dels residents.