Fluoroquinolones d’ús sistèmic o inhalat: recordatori sobre les restriccions d’ús

L’AEMPS ha elaborat, conjuntament amb els laboratoris comercialitzadors de les diferents fluoroquinolones (ciprofloxacino, delafloxacino, levofloxacino, moxifloxacino, norfloxacino y ofloxacino), han publicat una comunicació dirigida als professionals sanitaris en la que recorden les recomanacions i restriccions d’ús d’aquests medicaments en relació als efectes adversos greus que s’han descrit associats al seu ús. També es posa de manifest que dades d’estudis recents suggereixen que les fluoroquinolones se segueixen prescrivint fora dels usos recomanats.

L’any 2018, l’EMA va publicar una sèrie de recomanacions de restricció de l’ús de
fluoroquinolones sistèmiques i inhalades, després d’una revisió a nivell de la UE realitzada el mateix any, per avaluar el risc de reaccions adverses greus i de durada prolongada (de mesos o anys), incapacitants i potencialment irreversibles que afecten principalment els sistemes musculoesquelètic i nerviós. Com a conseqüència de la revisió realitzada per l’EMA, l’ús de medicaments amb fluoroquinolones es va restringir significativament el 2019.

Aquestes reaccions adverses greus poden incloure tendinitis, trencament de tendons, artràlgia, dolor
a les extremitats, alteracions de la marxa, neuropaties associades a parestèsies, depressió,
fatiga, deteriorament de la memòria, al·lucinacions, psicosi, trastorns del son i alteracions de
els sentits (oïda, visió, gust i olfacte). Poden produir-se danys als tendons
(especialment al tendó d’Aquil·les) en les 48 hores següents a l’inici del tractament o
poden aparèixer uns quants mesos després de la interrupció del tractament.

Els resultats d’una anàlisi promoguda per l’EMA (encepp.eu)), sobre les taxes de prescripció de fluoroquinolones en 6 bases de dades sanitàries europees (Bèlgica, França, Alemanya, Països Baixos, Espanya i Regne Unit) van mostrar que les fluoroquinolones es poden seguir utilitzant fora de les
indicacions autoritzades. Tot i això, a causa de les limitacions de l’estudi, no es poden
extreure conclusions definitives.

Es recorda als professionals sanitaris que informin als pacients del risc d’aquestes reaccions adverses greus. Cal tenir especial precaució en pacients que reben tractament concomitant amb corticosteroides, persones d’edat avançada, pacients amb insuficiència renal i pacients que han estat sotmesos a trasplantaments d’òrgans sòlids, ja que el risc de patir tendinitis i trencament de tendons induïda per fluoroquinolones es pot veure augmentat en aquests pacients.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Fluoroquinolones d’ús sistèmic o inhalat: recordatori sobre les restriccions d’ús

El suport a la recerca i la mirada centrada en el pacient en el Dia Internacional de l’Assaig Clínic.

El 20 de maig es celebra el Dia Internacional de l’Assaig Clínic #ICTD. Des del 2005, i promogut per la Xarxa Europea d’Infraestructura de Recerca Clínica (ECRIN), en commemoració del primer assaig clínic de la història realitzat pel doctor James Lind l’any 1747, que va establir les bases per a la recerca clínica.

L’Hospital Universitari de Bellvitge, per iniciativa del “Grupo de trabajo de comunicación y participación ciudadana” de la plataforma SCReN (@SCReN_Platform) i la Unitat d’Investigació Clínica en Assajos Clínics (UICEC), ha elaborat un vídeo commemoratiu amb l’objectiu de fer una aproximació i posar en valor el paper i l’experiència dels pacients que participen en els assaigs clínics.

Cada dia es realitzen multitud d’assaigs clínics i altres estudis de recerca, amb l’objectiu de respondre qüestions rellevants en terapèutica i generar nou coneixement. Una proporció important d’aquests estudis, estan promoguts per investigadors independents de la inductria farmacèutica. Es tracta d’investigadors, societats científiques o altres entitats que, per les seves característiques, requereixen d’un suport regulatori, logístic i metodològic.

A l’@hbellvitge, les estructures de suport a la recerca assessoren els investigadors en el plantejament, la planificació  i l’execució de projectes de recerca, fonamentalment  projectes de recerca clínica amb medicaments o altres estratègies terapèutiques. L’acompanyament a l’investigador, cabdal en aquests tipus de projectes, es basa en l’assessorament metodològic i regulatori, així com en el suport a l’execució dels projectes, principalment dels assaigs clínics.

La UICEC IDIBELL (@idibell_cat) és una unitat que dona suport als investigadors en l’exercici de les responsabilitats com a promotors dels assaigs clínics. La UICEC forma part de la Plataforma Screen del Institut de Salut Carlos III (@SaludISCIII)

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a El suport a la recerca i la mirada centrada en el pacient en el Dia Internacional de l’Assaig Clínic.

Intercanvi de medicaments biològics i biosimilars

Des de la seva introducció al 2006, es disposa d’una àmplia experiència d’ús amb els medicaments biosimilars a pràcticament totes les àrees terapèutiques. No obstant això, de vegades segueixen sorgint dubtes davant de diferents situacions, especialment davant de l’intercanvi entre aquests medicaments. L’objectiu d’aquest butlletí que us presentem en aquest post és recopilar la millor evidència disponible actualment en aquesta qüestió per reduir la incertesa i afavorir una major implantació en el tractament dels pacients.

Un medicament biosimilar és un medicament biològic equivalent en qualitat, eficàcia i seguretat a un altre medicament ja comercialitzat a la Unió Europea (UE) la patent del qual ha expirat (anomenat medicament de referència). Per aprovar un determinat medicament com a biosimilar, l’Agencia Europea del Medicament (EMA) demana disposar d’estudis preclínics que mostrin que hi ha semblança en les propietats fisicoquímiques i l’activitat biològica entre el biosimilar i el de referència. Es demana també estudis clínics sobre l’ eficàcia en comparació amb el biotecnològic de referència en alguna de les indicacions prèviament aprovades, així como dades sobre la seguretat del biosimilar.

Al nostre entorn, el document de consens de la Subcomissió d’immunosupressors Selectius de L’ICS sobre l’ús de biosimilars publicat el 2020, estableix, entre altres coses, que els biosimilars centren la seva competència en la reducció de costos i, per tant, en la millora de l’eficiència, però aquesta eficiència ha de sustentar-se en l’anàlisi de cost/efectivitat. D’altra banda cal no oblidar que la disponibilitat de biosimilars no ha de reduir els objectius terapèutics òptims assumibles a cada malaltia o limitar l’ús d’altres teràpies que puguin permetre aconseguir aquest objectiu.

En pacients que compleixin criteris per iniciar una teràpia biològica de la qual es disposi de biosimilars, cal considerar l’opció del biosimilar com a primera opció, sempre que es demostri que és eficient. En pacients en tractament amb un biooriginal es pot valorar l’intercanvi de l’original al biosimilar. La necessitat d’acceptació per part del pacient fa necessari un bon coneixement per part dels professionals de medicina, infermeria i farmàcia per resoldre els seus dubtes i limitar els inconvenients.

I pel que fa a la possibilitat d’intercanvi en pacients que han iniciat un fàrmac biotecnològic, el darrer posicionament de l’EMA es basa en les dades disponibles acumulades en més d’un milió de pacients per mostrar-se favorable a la intercanviabilitat (vegeu-ne el document).

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Intercanvi de medicaments biològics i biosimilars