Autorització de remdesivir (Veklury) en la COVID-19: amb condicions.

El Comitè de Medicaments d’Ús Humà (CHMP) de l’EMA, ha recomanat que s’atorgui l’autorització condicional a Veklury (remdesivir) per el tractament de la COVID-19 en adults i adolescents majors de 12 anys amb pneumònia amb requeriment d’O2.

Es tracta d’una autorització mitjançant un procediment especial que permet, en cas d’emergències de salut pública, una avaluació de les dades a mesura que estan disponibles. Des del 30 d’abril de 2020, es va iniciar l’avaluació de les dades de qualitat, fabricació, no-clínics, i clínics preliminars així com dades sobre seguretat procedents de l’experiència adquirida amb l’ús d’aquest medicament en els programes d’ús compassiu. L’avaluació de l’expedient complert del medicament va finalitzar el 25 de juny.

Tal com s’exposa en l’informe d’avaluació pública (EPAR), l’autorització de remdesivir es basa principalment en dades de l’estudi NIAID-ACTT-1, que es considera l’assaig pivotal de desenvolupament del fàrmac. L’estudi NIAID-ACTT-1 va avaluar l’efectivitat d’una pauta de 10 dies de remdesivir en més de 1.000 pacients hospitalitzats amb COVID-19. Remdesivir es va comparar amb placebo i la variable principal d’eficàcia va ser el temps de recuperació dels pacients, definit com alta hospitalària, la no necessitat d’oxigenoteràpia en pacients ingressats i/o atenció mèdica continuada.

Els resultats globals van mostrar que els pacients tractats amb remdesivir es van recuperar al cap d’uns 11 dies, comparat amb 15 dies en el grup placebo. Aquest efecte no es va observar en pacients amb malaltia lleu a moderada: el temps de recuperació va ser de 5 dies tant per al grup remdesivir com per al grup placebo. Per als pacients amb malaltia greu, que constituïen aproximadament el 90% de la població estudiada, el temps de recuperació va ser de 12 dies en el grup de remdesivir i de 18 dies en el grup placebo. Tot i això, no es va observar diferències en el grup de pacients amb ventilació mecànica en el moment de l’inici del tractament. Amb aquestes dades, l’Agència va considerar que la relació de beneficis i riscos era positiva en pacients amb pneumònia i requeriment d’O2.

L’autorització condicional d’un medicament significa que es considera que satisfà una necessitat mèdica no coberta, en la mesura que el benefici per a la salut pública de la seva immediata disponibilitat és superior a la incertesa derivada de la limitació de les dades disponibles. No obstant això, el titular de l’autorització s’ha de comprometre a proporcionar més dades clíniques que completin la informació sobre eficàcia i / o seguretat del medicament després de la seva autorització condicional en un termini prèviament determinat. Només quan aquestes dades són positives es concedeix l’autorització completa. D’altra banda, de manera similar a la resta dels medicaments que s’autoritzen, l’establiment d’un pla de gestió de riscos assegurarà la monitorització de la toxicitat de remdesivir després de la seva autorització.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Autorització de remdesivir (Veklury) en la COVID-19: amb condicions.

Ús de Dexametasona i mortalitat en pacients amb formes greus de COVID-19: resultats preliminars de l’assaig RECOVERY

L’ús de  dexametasona redueix la mortalitat intrahospitalària fins a un 30% en pacients amb COVID-19 greu, segons els primers resultats d’un assaig clínic dut a terme per investigadors de la Universitat d’Oxford.

L’assaig RECOVERY va incloure, des de Març del 2020 al voltant de 11.500 pacients de fins a 175 hospitals del National Health Service (NHS), amb l’objectiu d’avaluar l’eficàcia de lopinavir-ritonavir, dexametasona, hidroxicloroquina, azitromicina, tocilizumab, y plasma de malalt convalescent en malalts amb COVID-19. Un dels braços va aleatoritzar a 2.410 pacients a rebre dexametasona 6 mg al dia, i a 4.321 pacients a rebre el tractament habitual durant 10 dies. El 8 de juny es va interrompre el reclutament del grup amb dexametasona en haver assolit la mida mostral suficient per detectar un potencial efecte beneficiós del fàrmac.

En el grup control, la mortalitat als 28 dies va ser d’un 41% en el grup de pacients amb necessitat de ventilació mecànica, del 25% entre els que només rebien oxigen i del 13% entre els que no van necessitar suport respiratori. En els pacients amb ventilació mecànica que van rebre dexametasona es va observar una reducció de la mortalitat d’un 30% (RR=0,65; IC95% 0,48-0,88). Aquesta reducció va ser del 20% entre els pacients amb oxigen suplementari (RR=0,80; IC95% 0,67-0,96). En canvi, no hi va haver diferències en el grup sense suport respiratori. Els autors estimen que caldria tractar a 8 pacients amb ventilació mecànica o a 25 pacients amb suport d’oxigen per evitar una mort. Els resultats encara no han estat publicats.

Atès el seu potencial impacte en la mortalitat intrahospitalària i la importància que aquests resultats comporten per a polítiques de salut pública, la publicació complerta de l’estudi, inclòs el procés de peer-review, per validar les dades, permetran confirmar aquests resultats.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Ús de Dexametasona i mortalitat en pacients amb formes greus de COVID-19: resultats preliminars de l’assaig RECOVERY

Toxicitat de la cloroquina i la hidroxicloroquina

En el darrer número del Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya es revisen els aspectes  de toxicitat de la cloroquina i la hidroxicloroquina. Ens sembla rellevant recordar-ne alguns missatges importants:

“…Els efectes adversos més freqüents són pruïja, nàusees i cefalea, però ambdues presenten toxicitat cardíaca i poden predisposar a arítmies greus, el risc de les
quals pot augmentar amb l’ús concomitant de fàrmacs que allarguen l’interval QT, com l’azitromicina. Altres efectes poc freqüents, però que poden ser greus, són la hipoglucèmia, els efectes neuropsiquiàtrics, els trastorns hepàtics, les reaccions d’hipersensibilitat idiosincràtiques i les interaccions farmacològiques.

Els antipalúdics es poden associar a una hemòlisi oxidativa, sobretot en pacients amb variants greus de dèficit de glucosa-6-fosfat deshidrogenasa (G6PD). La primaquina és ben coneguda per causar-ho, però la cloroquina i la hidroxicloroquina són molt menys propenses a fer-ho.

La cloroquina i la hidroxicloroquina (però també l’azitromicina i el lopinavir/ritonavir) retarden la repolarització ventricular i poden allargar l’interval QT corregit (QTc) a l’electrocardiograma (ECG) amb el conseqüent risc d’arrítmies ventriculars, com torsade de pointes (TdP). Tot i que és poc freqüent, aquest risc pot augmentar en els pacients que reben aquests tractaments de manera concomitant. La toxicitat cardíaca depèn de la dosi i els casos d’arrítmies greus s’han descrit sobretot amb sobredosi, però també en dosis terapèutiques.

L’ús de cloroquina o hidroxicloroquina per al tractament o la prevenció de la infecció pel coronavirus SARS-CoV-2 actualment es basa principalment en dades in vitro i estudis limitats en humans. Tot i que aquestes dades han obert perspectives encoratjadores, no demostren que siguin fàrmacs efectius en el maneig dels pacients infectats i calen estudis clínics de qualitat metodològica. Cal ser conscients dels diversos efectes adversos potencialment greus, especialment els cardíacs, amb la utilització d’aquests medicaments i que desconeixem la relació beneficirisc del seu ús en el tractament de la COVID-19.”

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Toxicitat de la cloroquina i la hidroxicloroquina