L’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) provoca efectes degeneratius sobre les neurones motores del cervell, del tronc encefàlic i de la medul·la espinal que no es poden aturar amb cap tractament. De la mateixa forma, resulta difícil per als professionals mèdics poder establir un pronòstic evolutiu per al malalt, donada la complexitat de comptar amb biomarcadors clínics i analítics fiables i avaluables de forma objectiva.
Per tot això, un grup d’investigadors italians del NeuroMuscular Omnicentre (NEMO) de Milà i del departament de Ciències Biomèdiques per a la Salut de la Universitat de Milà, han desenvolupat un projecte de recerca que té com a objectiu identificar factors de pronòstic independents que permetin elaborar una estimació de supervivència per als pacients d’ELA. Els rangs temporals de supervivència a la malaltia van dels 23 als 48 mesos, en un tant per cent elevat de casos, fins als 5 anys recollits per alguns estudis.
El reconeixement precoç de la possible progressió de la malaltia pot esdevenir un element de gran rellevància tant per a neuròlegs com per a pacients, ja que propicia l’orientació més adient de les intervencions terapèutiques de caràcter invasiu, així com els recursos assistencials necessaris.
A partir de les mostres recollides de 428 malalts d’ELA de la base de dades del NEMO i les d’altres 2.481 pacients registrats a la base PRO-ACT (Pooled Resource Open Acess ALS Clinical Trial Consortium), l’estudi va analitzar de forma retrospectiva diferents paràmetres clínics i bioquímics, utilitzant mètodes univariable i multivariables.
Els resultats van mostrar que, en el cas de l’anàlisi multivariable, l’edat en el moment del diagnòstic; la demora en el diagnòstic; la puntuació total ALSFRS-R (escala funcional); l’índex de massa corporal i els nivells de creatinina i aspartat aminotransferasa (AST) tenen una relació independent amb l’evolució de la malaltia. Aquests dos parametres en sang, la creatinina i l’AST, es relacionen amb el dany muscular. Aquests factors van ser recodificats com a variables categòriques i van rebre una puntuació concreta. La suma i combinació d’aquestes puntuacions va permetre establir tres grups amb corbes de supervivència diferents dins el grup de malalts estudiat.
Segons els autors de l’estudi, els resultats obtinguts indiquen que el pronòstic aproximat del temps de supervivència dels pacients d’ELA en el moment del diagnòstic de la malaltia sembla factible. Ara, s’haurà d’establir la possible incorporació d’aquesta metodologia a la pràctica clínica i els assajos clínics.
L’estudi va ser publicat el passat mes d’octubre per Taylor & Francis online i el podeu llegir íntegre en aquest enllaç.
Data: 24 de novembre, a les 12:00 h
