La complexa patogènesi de l’ELA

L’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) és una malaltia neurogenerativa amb una patogènesi complexa que implica múltiples factors: neuroinflamació, autofàgia, estrès oxidatiu, alteracions mitocondrials i exitotoxicitat, entre d’altres.

patogenesis_ela

Un 10% de formes de la malaltia són familiars, en les quals s’han identificat més de 20 gens implicats. D’aquests gens, només un 10% s’associen a formes familiars.

L’epigenètica permetrà relacionar els factors ambientals amb les alteracions genètiques, moltes de les quals afavoreixen l’autofàgia, neuroinflamació i agregació proteica. Es desconeixen els factors desencadenants que posen en marxa tot el procés, ni els mecanismes de propagació de la malaltia, però està clar que l’estudi de l’exoma i el genoma ens ajudarà a tenir un millor coneixement d’aquesta complexa malaltia.

Per aquest fet, l’Hospital Universitari de Bellvitge guarda el DNA dels pacients i participa en el projecte MINE, en el qual anem a contribuir enviant 60 mostres d’ADN per al seu estudi. Al seu torn, adquireix gran importància l’obtenció d’ADN de subjectes sans per a l’estudi de població control.

Unitat Funcional de Motoneurona del l’HUB

Posted in Actualitat, General | Tagged , , | Leave a comment

Dues bones notícies en el tractament i recerca sobre l’ELA

El Parlament aprova la proposta de resolució perquè la Unitat de Motoneurona de l’HUB sigui designada Unitat d’Expertesa Clínica en ELA

La Comissió de Salut del Parlament ha aprovat una proposta de resolució per la qual insta al Govern de la Generalitat a impulsar la designació de la Unitat Funcional de Motoneurona de l’HUB com a Unitat d’Expertesa Clínica (UEC) en ELA. L’objectiu de la resolució és “seguir garantint l’atenció integral, multidicisplinar i la investigació clínica en aquesta malaltia”, segons el text de la proposta.

La Fundació Miquel Valls va presentar la petició perquè la Unitat Funcional de Motoneurona assolís la categoria d’UEC a la Comissió de Salut el passat mes de juny, amb la voluntat “de garantir una atenció sociosanitària de qualitat i especialitzada, així com la investigació traslacional”., segons expliquen a la seva pàgina web. La Fundació considera imprescindible el reconeixement com a UEC per part de la Generalitat “de la Unitat que atén a més de la meitat dels pacients de Catalunya i que està generant les sinergies fonamentals per a l’avenç de la investigació”.

El CatSalut va impulsar la creació de les Unitats d’Expertesa Clínica en Malalties Minoritàries (MM) l’any 2014, amb la funció principal de  fer el diagnòstic clínic i el pla d’atenció, que inclou l’estratègia terapèutica i de seguiment de la persona afectada d’una MM. A més, les UEC actuen com a  líders en la xarxa d’atenció o grup temàtic d’una MM, facilitant el procés de transferència del coneixement, de la innovació i de l’accessibilitat als protocols clínics als hospitals de referència territorial i als professionals de la xarxa d’atenció especialitzada i d’atenció primària.

La Unitat de Motoneurona de l’HUB i la Fundació Miquel Valls reforcen la seva col·laboració

D’altra banda, la col·laboració entre la Unitat Funcional de Motoneurona de l’HUB i la Fundació Internacional Miquel Valls contra l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) serà a partir d’ara més estreta encara gràcies al conveni de col·laboració signat a finals del passat mes de juliol.

Tot i que la unitat i la fundació col·laboren de forma continuada des de l’any 2009, el conveni de col·laboració subscrit fa unes setmanes és el primer que signen directament l’entitat i l’Hospital Universitari de Bellvitge.

Mitjançant aquest acord, un equip de professionals de la Fundació Miquel Valls integrat per una treballadora social, un terapeuta ocupacional i un psicòleg donarà suport directe i continuat a l’equip multidisciplinar de la Unitat Funcional de Motoneurona de l’HUB.

L’objectiu del conveni és aplegar esforços i recursos per donar resposta als pacients afectats d’ELA i d’altres malalties de la motoneurona, atenent als aspectes físics, emocionals i socials amb l’atenció directa a l’HUB conjuntament amb els equips d’atenció domiciliària.

Posted in Actualitat, General, recerca | Tagged , , | Leave a comment

La recerca genètica sobre l’ELA segueix avançant

L’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) és una malaltia neurodegenerativa amb predominant vulnerabilitat de les neurones motores.

Entre un 5-10% dels pacients presenten antecedents familiars de malaltia (ELA familiar) i en aquests casos la forma de transmissió més freqüent és la autosòmica dominant. En la majoria de casos, però, no hi ha evidència d’antecedent familiar i la malaltia es considera esporàdica (ELA esporàdica). En els últims anys, nombrosos gens s’han relacionat amb la patogènia d’aquesta malaltia, sobretot en els casos familiars, però també en els esporàdics.

L’alteració genètica més important, coneguda en el moment actual, és l’expansió d’un hexanucleòtid (GGGGCC) n al cromosoma 9 conegut com C9ORF72 (veure article sobre l’estudi de la Universitat de Harvard i el MIT). Altres alteracions genètiques com el SOD1, FUS, TARDBP o la senataxina, entre d’altres, juguen un paper menys rellevant que el C9ORF72.

Recentment, en un estudi realitzat al voltant de 1.000 casos d’ELA familiar i 7.000 controls sans s’han identificat variants de risc en el gen NEK1 en fins a un 3% de pacients afectats d’ELA. Cal destacar, però, que les vies patològiques relacionades amb aquest gen i que condueixen a la degeneració de les neurones motores no estan aclarides ara per ara. Futures investigacions utilitzant mostres biològiques de pacients afectats o models animals podrien esclarir-ho.

Unitat de Motoneurona de l’HUB

Posted in Actualitat, General | Tagged , , , , | Leave a comment

L’home més afortunat del món i d’altres històries (filmades) sobre l’ELA

“Amics, en el decurs de les dues darreres setmanes heu estat llegint sobre la meva mala sort. Tot i això, avui em considero l’home més afortunat a la faç de la terra”. Així començava el seu discurs de comiat el mític jugador de beisbol dels Yankees de Nova York Lou Gehrig, el 4 de juliol de 1939 davant les 60.000 persones que omplien el Yankee Stadium.

Una de les màximes figures del segon esport més seguit als Estats Units (només per darrera del futbol americà) es retirava a causa de l’esclerosi lateral amiotròfica, una malaltia que als anys 30 era gairebé desconeguda. Tal i com es relata a la patobiografia de Gehrig, escrita pel Dr. Francisco Javier Rodríguez de Rivera, de la Unitat d’ELA de l’Hospital Universitari La Paz i publicada aquest any per any per You & Us, l’esportista va ser diagnosticat i atès a la Clínica Mayo, de Rochester, l’any 1939 on se li va prescriure un còctel d’antioxidants amb vitamines C i B.

Lou Gehrig va morir el 2 de juny de 1941. La seva patobiografia segueix l’evolució de la malaltia a partir de la documentació clínica que ha arribat fins a avui i que permet afirmar al Dr. Rodríguez de Rivera que el jugador va patir una esclerosi lateral amiotròfica espinal esporàdica amb un curs evolutiu clàssic.

Tot i que més de 70 anys abans, el neuròleg francés Jean-Marie Charcot havia estat el precursor en la descripció de l’ELA, el cert que avui encara es coneix com la malaltia de Gehrig, sobretot al món anglosaxó, una prova de l’impacte social i fins i tot científic que va tenir el seu cas.

El cinema també ha contribuït a consolidar en l’imaginari col·lectiu la figura de Gehrig, gràcies a un film amb categoria de clàssic de Hollywood com és “El orgullo de los yankees”, que Sam Wood va dirigir el 1942, només un anys després de la mort de l’esportista. Gary Cooper va ser l’encarregat d’encarnar Lou Gehrig en una pel·lícula on també van participar Teresa Wright, que interpretava a Eleanor, l’esposa de Gehrig; Walter Brennan i una altre mite del beisbol, Babe Ruth, que va compartir vestidor amb Gehrig.

Aquí us deixem un fragment del comiat real de Lou Gehrig i un altre del film on Gary Cooper recrea l’emocionant discurs de l’esportista:


NOTA: Per gentilesa dels Laboratoris Italfarmaco, la Unitat de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge Patobiografía de Lou Gehrigdisposa d’exemplars de la patobiografia de Lou Gehrig per a la seva distribució entre els professionals. Si esteu interessats, només heu de demanar-la a la secretaria de la Unitat.


 

 

Parlem d’ELA en set pel·lícules

A la història del cinema trobem altres pel·lícules a les quals l’ELA és protagonista. Aquestes són algunes de les més destacades:

  1. No eres tú (You’re not you) 2014. Dirigida per George C. Wolfe, és la història de la relació entre una pianista d’èxit (Hillary Swank) que pateix ELA i la jove (Emmy Rossum) que esdevé al seva cuidadora.

2. La teoría del todo (The theory of everything), James Marsh, 2014. El film es concentra en la joventut d’Stephen Hawking, explicada des de la perspectiva de Jane Wilde, la seva primera esposa, amb qui es va casar poc després que li fos diagnosticada l’ELA. Eddie Redmayne va guanyar l’Oscar per la seva interpretació del científic. Felicity Jones, que interpreta el paper de Wilde, també va ser nominada.

3. En tierra de hombres (North country), Niki Caro, 2005. En aquest intens drama sobre l’assetjament sexual laboral, protagonitzat per Charlize Theron (nominada a l’Oscar pel seu paper), Frances McDormand interpreta a una treballadora amiga seva que contrau l’ELA.

4. Jenifer, 2001, Jace Alexander. Biopic de la productora teatral de Nova York Jenifer Estess (interpretada per Laura San Giacomo), a qui li van diagnosticar ELA amb 34 anys. En rebre la notícia, Jenifer i les seves dues germanes, Valerie i Meredith, van posar en marxa la iniciativa Project ALS per impulsar la recerca sobre la malaltia. Annabella Sciorra, Edie Falco, Marisa Tomei, Rob Morrow i Julianna Margulies completen un bon repartiment.

5. Martes con mi viejo profesor (Tuesdays with Morrie), 1999, Mick Jackson. En la seva penúltima aparició a la pantalla, Jack Lemmon interpreta al veterà professor Morrie Schwarts, malalt d’ELA i protagonista de la novel·la biogràfica de Mitch Albom. En aquest aquest cas, Hank Azaria fou l’encarregat de donar rèplica a Lemmon en una pel·lícula rodada per a la televisió.

6. Hugo Pool, Robert Downey Sr.1997. El pare d’una de les estrelles actuals del cinema nord-americà va dirigir al seu fill, a més de Sean Penn, Patrick Dempsey, Malcom McDowell i Alyssa Milano, que interpreta a una socorrista de piscina que s’enamora d’un noi que pateix ELA (Dempsey). Val a dir que Downey Sr. va escriure el guió de la pel·lícula amb la seva esposa, l’escriptora Laura Ernst, que havia mort l’any 1994 a causa de la malaltia.

7. Jason Becker: Not dead yet. Jesse Vile, 2012 Acabem aquest petit recull amb un documental sobre el guitarrista Jason Becker, qui des de començaments de la dècada dels 90 pateix ELA. Llavors, amb 19 anys, era considerat ja com un dels millors guitarristes de rock de tot el món. Avui, amb 45, continua composant música amb els ulls.

Posted in General | Tagged , , , | Leave a comment

Primers resultats de la recerca fruit de la campanya “Ice Bucket Challenge”

A l’estiu de 2014, la campanya en que multitud de personalitats de la ciència, l’esport, les arts o l’espectacle es llençaven per sobre una galleda d’aigua gairebé gelada i nominaven uns altres fer-ho en nom de la recerca sobre l’ELA va recaptar més de 200 milions d’euros a tot el món.

Ara, i segons informa el diari britànic The Guardian, els equips científics que van rebre finançament de la campanya “Ice bucket Challenge”, distribuïts per tot el món, han publicat els primers resultats de la seva recerca. Es tracta de la descoberta d’una variant genètica associada al caràcter hereditari de l’ELA. Així, dins el projecte MINe s’ha identificat la presència del gen NEK1 en el desenvolupament de la malaltia, fet que fins ara es desconeixia.

A l’estudi, que s’ha publicat a la revista Nature Genetic, és el treball més ambiciós realitzat fins ara sobre el caràcter hereditari de l’ELA. Ha suposat la col·laboració de 80 investigadors d’11 països, que han analitzat els gens vinculats als risc de patir la malaltia en membres de famílies afectades.

Els científics confien en que la descoberta pugui obrir el camí cap el desenvolupament d’una teràpia genètica efectiva contra l’ELA. Tot i que només un 10% dels pacients amb ELA desenvolupen la malaltia de forma hereditària, els investigadors creuen que la genètica té alguna influència en un percentatge més gran de casos.

Posted in Actualitat, recerca | Tagged , , | Leave a comment

ENCALS 2016 Milà, un resum (I)

A finals del passat mes de maig la xarxa europea ENCALS, que agrupa 34 centres i unitats d’investigació sobre l’ELA de tot el continent, va celebrar la seva trobada anual a Milà. La Unitat Funcional de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) és un dels quatre centres d’Espanya que forma part de ENCALS. Els membres del la unitat que van assistir a la trobada han resumit en un primer document el més destacat de les primeres sessions centrades en les novetats en les aproximacions terapèutiques, els aspectes clínics i els gens i la genòmica.

Teràpia de silenciament gènic per l’ELA i més enllà, Don W. Cleveland (USA)

En la conferència que ha obert la sessió d’Aproximacions Terapèutiques, el professor Cleveland va explicar diversos assajos que es van a realitzar amb teràpia de silenciament gènic. Hi assaigs en pacients amb la Malaltia de Huntington en els quals s’ha vist un augment significatiu de la supervivència disminuint la síntesi de la proteïna anòmala.

Aquesta teràpia seria aplicable en aquells pacients amb ELA a causa de mutació de C9orf72, en els quals s’administraria oligonucleósid antisense, dirigit contra la regió intrònica del gen, el que produiria una disminució de la proteïna anòmala sense alterar la producció de proteïna normal.

Actualment aquest tipus de teràpies s’estan provant en 29 assaigs clínics en Estats Units i es preveu iniciar assajos en humans en l’any 2017, el que obriria la porta al disseny de tractaments específics per a cada malaltia i pacient.

La sessió va continuar amb les següents comunicacions:

Estructura i la interacció de molècules petites d’ARN patogènic C9ORF72, Roberto Simone (Regne Unit)

En la seva comunicació, el Dr. Simone ha informat que ha aconseguit crear molècules que s’unien al RNA en pacients amb alteració C9orf72, la qual cosa podria suposar una diana terapèutica en pacients amb ELA.

CRISPR / CAS9 resultats de l’edició del genoma en la correcció dels fenotips d’ALS en les neurones motores derivades d’IPSC C9ORF72 mutant, Nidaa Ababneh (Regne Unit)

CRISPR / CAS9 pot unir-se de manera directa i eficaç a la regió alterada del gen C9orf72, podent editar aquesta regió, la qual cosa suposaria una reducció de l’RNA anòmal, normalitzar la hipermetilació específica de la malaltia i la susceptibilitat a la toxicitat per glutamat.

Oculomotor SYT restringit de proteïnes 13 protegeix les neurones motores de la mort selectiva a ELA i SMA, Stefania Corti (Itàlia)

Les motoneurones responsables de la motilitat ocular semblen ser més resisentes a la mort selectiva que la resta de motoneurones en ELA. Les diferències entre aquestes motoneurones podrien ser la clau que permeti trobar un tractament. En estudis in vivo en animals s’ha vist que millora el fenotip i la supervivència, si bé el mecanisme és desconegut, així com disminueix l’apoptosi de les motoneurones.

L’anàlisi detallada de les espècies malformades de SOD1 en tipus de cèl·lules derivades de pacients, Elin Forsgren (Suècia)

Moltes de les mutacions en SOD produeixen una disminució de l’estabilitat proteica, amb menor solubilitat, produint agregats de proteïna anòmala, la qual cosa podria ser responsable de la progressió de la malaltia.

Sessions orals Gens i Genòmica

Projecte MiNE GWAS: Noves variants de risc i l’arquitectura genètica de l’ELA, Wouter van Rheenen (Països Baixos)

En aquesta comunicació, l’investigador va presentar els primers resultats de l’estudi multinacional project mine. Va destacar que s’ha identificat el gen de C21ORF2 com a factor de risc per ELA, MOBP i SCFD.

Què sabem realment sobre les mutacions en TBK1 malaltia neurodegenerativa?, Axel Freischmidt (Alemanya)

L’investigador alemany va explicar la patogenicitat de les mutacions causants de la pèrdua de funció en TBK1 i la seva relació amb ELA i DFT.

Un model d’insuficiència optineurin de l’esclerosi lateral amiotròfica, Ivana Munitic (Croàcia)

La ponent va detallar els resultats d’un estudi animal de optineurin. Va destacar que els macròfags i micròglia dels ratolins que no tenen el ubiquitin-binding domain d’optineurin presentaven disminuïda l’activació TBK1 i la secreció d’IFN-beta a l’estimulació TLR. Donada la presumpta activitat antiinflamatòria de l’IFN-beta, es pensa que la optineurin podria tenir un paper neuroprotector suprimint la neuroinflamació.

La identificació de nous factors de risc genètic en l’ELA esporàdica, un enfocament doble monocigótico discordant, Gijs Tazelaar (Països Baixos)

L’investigador va presentar un estudi realitzat en 21 parells de bessons monozigòtics en el qual només un d’ells ha desenvolupat ELA. En el grup hi havia uns bessons monozigòtics amb expansió en el gen C9ORF72. Perquè un pacient desenvolupa la malaltia i el seu germà bessó no podria explicar-se per les mutacions de novo.

Anàlisi de conglomerats latents de fenotips amb ELA i GWAS: Identificació dels diferents grups de pronòstic, William Sproviero (Regne Unit)

Aquest estudi consisteix en una anàlisi de conglomerats de classes latents per identificar subgrups de pacients basats en el fenotip i avaluats per a possibles associacions amb determinats SNP. En l’anàlisi de subgrups en el clúster 1 es va observar associació amb SNP en el gen C9ORF72 i el clúster 2 pel gen KCND3.

Pantalles modificadores genètiques enllacen defectes en el transport nuclear amb la patologia DPR en C9ORF72 ALS / FTD, Steven Boeynaems (Bèlgica)

El ponent belga ressalta el paper dels dipòsits proteics en les malalties neurodegeneratives incloent ELA i FTD. Tant pacients amb ELA així com els que presenten FTD causades per l’expansió del hexanucleótido al C9ORF72 presenten el marcador TDP-43. Aquests dipòsits poden actuar en múltiples nivells. Defectes a nivell del transport nuclear podrien iniciar la cascada patogènica.

Anàlisi interactómics comparatius de diverses proteïnes associades a l’ELA identifiquen vies moleculars convergents, R. Jeroen Pasterkamp (Països Baixos)

En aquest treball es pretenen estudiar els mecanismes fisiopatològics associats a les causes genètiques més freqüents d’ELA. S’ha estudiat el fragile x mental Retardation protein (FMRP), un dels interactors comuns de ATXN2, FUS i TDP-43. Finalment han associat l’FMRP a la disfunció neurona motora causada per mutacions FUS.

Resum de la sessió oral 2b d’aspectes clínics

Fenotip subgrups nous relacionats amb l’expansió i la supervivència en C9ORF72 cohort Europea ELA, James Rooney (Irlanda)

Es fa una anàlisi de supervivència dels pacients amb expansió patològica en C9orf72 en funció del fenotípic clínic, observant-se un fenotip més agressiu respecte a pacients no C9 en els homes amb un inici espinal. L’anàlisi en la resta de grups no mostra diferències de supervivència.

Firmes cerebrals estructurals i funcionals de l’C9ORF72 en l’esclerosi lateral amiotròfica, Federica Agosta (Itàlia)

Estudien mitjançant ressonància magnètica les alteracions específiques que es donen en els pacients amb expansió patològica del C9orf72, observant una major afectació en tàlem, cerebel i escorça occipital respecte a pacients amb la malaltia no C9. L’afectació de substància blanca no mostra diferències en els pacients amb o sense alteració en el C9 i només es relaciona amb el temps d’evolució de la malaltia.

Patrons de propagació neuropatològics en l’ELA analitzats per ressonància magnètica multiparamètrica: DTI i ‘en estat de repòs’, Jan Kassubek (Alemanya)

Mitjançant ressonància funcional s’estudia l’afectació dels tractes “corticoespinal”, “corticopontino / rubral”, “corticoestriado” i “part proximal del perforant” i plantegen la possibilitat d’utilitzar-los com a marcadors que serveixin per estratificar la malaltia, observant un patró seqüencial característic d’afectació.

Anàlisi basat en la connectivitat de la patologia del cos estriat en l’ELA, Peter Bede (Irlanda)

Estudi mitjançant ressonància funcional de l’afectació cortical, subcortical i de ganglis basals, buscant patrons definitoris de la malaltia basant-se en la hipòtesi que les parts interconnectades han de degenerar juntes. No troben diferències significatives.

Anàlisi in vivo de la neuroinflamació amb [11C] -PBR28: correlacions clíniques i espectroscòpiques MR, Matthew Evans (Regne Unit)

Mitjançant PET i ressonància magnètica es busca la correlació entre zones de neurodegneración, neuroinflamació i d’afectació clínica. Troben correlació entre zones amb neurodegeneració i zones amb neuroinflamació, sense poder correlacionar-lo amb l’afectació clínica.

Posted in Actualitat, recerca | Tagged | Leave a comment

ELA, coneixent cada vegada millor la malaltia

Avui, dia 21 de juny es celebra el dia mundial de l’ELA. Durant els últims anys s’ha anat incrementant el coneixement de l’etiopatogènia de la malaltia. El paper dels agregats proteics, com el TDP 43, que està present també en altres malalties neurodegeneratives, centra moltes de les línies d’investigació.

Els avenços en la caracterització genotípica, amb la introducció dels estudis de GWAS, exomes i el coneixement de nous gens patogènics han obert la porta a la descoberta d’una gran quantitat de potencials dianes terapèutiques.

Més enllà de l’excitotoxicitat, cada vegada es coneix millor el paper de la neuroinflamació amb l’expectativa de retardar el curs de malaltia.

Tot aquest coneixement, ens planteja el repte d’aconseguir correlacionar-lo amb els diferents fenotips de la malaltia i dur a terme teràpies individualitzades.

És per això, que en un dia com avui, en què la societat pren consciència de l’existència de la malaltia, el missatge que volem donar des de la Unitat Funcional de Motoneurona és que se segueix avançant en el coneixement de la malaltia i insistim en l’elevat nivell dels investigadors clínics i bàsics del nostre mitjà.

I ens agradaria citar les paraules de Charcot, que al seu torn recull de Claude Bernard:

“Cal primer plantejar el problema mèdic tal qual resulta de l’observació de la malaltia; després tractar de trobar l’explicació fisiològica. Procedir d’una altra manera seria exposar-se a perdre el malalt de vista i desfigurar la malaltia “.

Dra Mònica Povedano Panades
Coordinadora de la Unitat Funcional de Motoneurona Metge Adjunt del Servei de Neurologia Hospital Universitari de Bellvitge-IDIBELL

Posted in Actualitat, recerca | Tagged , , , , | Leave a comment

El paper de la contaminació ambiental en l’evolució de l‘ELA

La contaminació, i en concret els nivells de plom a l’aire, tenen un paper important en l’evolució de l’ELA en persones amb una predisposició genètica. Aquesta és una de les principals conclusions del treball de recerca que ha dut a terme un equip d’investigadors de la Universitat de Cantàbria i l’Hospital Marqués de Valdecillas de Santander.

Aquest equip, encapçalat per Ana Santurtún i Javier Riancho, ha aconseguit traduir el seu treball en un mapa de la distribució de la mortalitat de l’ELA a l’estat espanyol entre els anys 2000 i 2013. El mapa constata com el País Basc, Navarra i la província de Sòria registren un 30% més de mortalitat que les comunitats situades més al sud de la península. L’estudi creua les dades de la mortalitat provocada per la malaltia en un període de 13 anys (2000-2013), un total de 11.355 persones, amb d’altres que fan referència a la presència de partícules de plom a l’aire, facilitades pel Ministeri de Medi Ambient. El resultat permet apuntar la relació entre una major contaminació ambiental per plom i els casos d’ELA, tot i que per ara no és possible establir una relació causal directa.

mapa_ela

El treball dels investigadors, que ha estat publicat per la revista Neurological Sciences, estudiarà a partir d’ara la incidència de l’ELA en relació amb d’altres contaminants ambientals per desenvolupar posteriorment models experimentals amb animals.

Comentaris des de la Unitat de Motoneurona de l’HUB

Es tracta d’un estudi interessant, en el qual els investigadors van recollir els casos de mortalitat a tot Espanya entre els anys 2000 i 2013 i van observar que hi ha diferències entre cada comunitat en relació a la quantitat de casos que es diagnostiquen anualment.

És important recalcar de cara a la comunitat de pacients i de cuidadors que es tracta d’un estudi epidemiològic que en cap cas estableix una relació de causalitat entre els nivells de plom i el desenvolupament d’ELA, però si reforça la idea ja coneguda que diversos factors mediambientals poden jugar un paper juntament amb factors genètics i propis del pacient en el desenvolupament de la malaltia.

Posted in General, recerca | Tagged , , , , | Leave a comment

En marxa un assaig clínic internacional amb un nou fàrmac per a l’ELA

La Unitat d’ELA de l’Hospital Sant Rafael de Madrid, creada recentment i coordinada pel Dr. Jesús Mora, és l’únic centre espanyol que participa en l’assaig clínic internacional (europeu i nord-americà), amb el compost anomenat Tirasemtiv. En l’actualitat s’ha iniciat un assaig clínic fase III amb aquest fàrmac. Els pacients interessats a participar en l’assaig clínic i la situació dels quals respongui als criteris d’inclusió/exclusió del mateix poden contactar amb els investigadors responsables en l’adreça de correu: ela.sanrafael@gmail.com

L’assaig exigeix freqüents visites al centre per al control de possibles efectes adversos, per la qual cosa els criteris d’inclusió i exclusió són essencials per garantir que els objectius de l’assaig es compleixin.

Tirasemtiv és un fàrmac activador de la troponina ràpida del múscul esquelètic desenvolupat pel laboratori Cytokinetics. En el model animal d’ELA, el ratolí SOD1, mostra una millora en el desenvolupament d’activitat física en els ratolins tractats amb el fàrmac.

En un estudi multicèntric, aleatori controlat amb placebo, doble cec, fase IIb, va fallar a mostrar benefici per a l’objectiu principal que era la caiguda en l’escala funcional d’ELA (ALSFRS). No obstant això, sí que es va observar una menor caiguda de la funció respiratòria que es va mostrar estadísticament significatiu. Donada la importància de l’afectació respiratòria en la supervivència en l’ELA aquest resultat és prometedor.

Veure els criteris d’inclusió/exclusió en l’estudi

Posted in Actualitat, recerca | Tagged , , , , | Leave a comment

ELA, una malaltia de la motoneurona amb diferents fenotips

L’ELA és una malaltia neurodegenerativa de la vida adulta que afecta les neurones motores. Des de les primeres descripcions del neuròleg francès Jean-Marie Charcot a finals del segle XIX, s’ha corroborat que més que una malaltia, es tracta d’un quadre sindròmic, amb diferents formes de presentació (fenotips) i amb progressions i pronòstics evolutius diferents.

Totes les dades clíniques recollides fins avui donen suport l’existència de diferents mecanismes causals (etiopatogènics) de la malaltia. Això provoca que la investigació es dirigeixi a la identificació de diverses dianes terapèutiques, efectives per diferents subgrups de pacients.

El conjunt d’aquestes reflexions, que són fruit del treball de diferents grups clínics i d’investigació a tot el món, ha portat a què no parlem únicament d’ELA, sinó de forma més apropiada de MALALTIA DE NEURONA MOTORA. Es tracta d’un terme ja utilitzat pels anglosaxons des de mitjans del segle XX (motor neuron disease) i que abasta un espectre clínic heterogeni causat per la pèrdua progressiva de motoneurones a diferents nivells del nostre sistema nerviós.

Estudis d’investigació sobre la diversitat fenotípica de l’ELA:

L’heterogeneïtat fenotípica de l’ELA, un estudi poblacional (en anglès)

Desxifrant l’ELA, què ens diuen el fenotip, la neuropatologia i la genètica de la patogènesi (en anglès)

Posted in Actualitat, General | Tagged , , , | Leave a comment