Efectes adversos gastrointestinals associats als agonistes del GLP-1. Noves dades.

Publicat el 27 de novembre de 2023 per

Els agonistes del pèptid similar al glucagó 1 (GLP-1) són medicaments aprovats per al tractament de la diabetis tipus 2 que han adquirit una gran popularitat els darrers anys, i l’ús dels quals s’ha incrementat en altres patologies com l’obesitat pel seu efecte sobre la pèrdua de pes.


Investigadors de la Universitat de Columbia Britànica van fer un estudi de cohorts amb dades extretes d’una base de dades dels EUA. L’objectiu de l’estudi va ser determinar la taxa d’incidència d’efectes adversos gastrointestinals incloses la pancreatitis, la gastroparèsia, l’obstrucció intestinal i la malaltia biliar en els pacients tractats amb agonistes de GLP-1 comparat amb la combinació bupropió-naltrexona. S’hi van incloure pacients amb obesitat que van iniciar semaglutida i liraglutida; es van excloure pacients amb diagnòstic de diabetis o ús antidiabètics. Es va fer un seguiment des de la primera prescripció del fàrmac fins a l’aparició d’efectes adversos en què es van excloure malalties gastrointestinals secundàries a obstrucció d’altres etiologies o per altres fàrmacs. Es van analitzar 4.144 pacients que van rebre liraglutida, 613 pacients que van rebre semaglutida i 654 la combinació de bupropió-naltrexona.
Els resultats van mostrar una edat mitjana entre els 45 i els 53 anys, i un percentatge d’homes entre el 61 i el 81%. La incidència de malaltia biliar (per 1.000 persones/any) va ser de 11,7 per a semaglutida, 18,6 per a liraglutida i 12,6 per a la combinació bupropió-naltrexona. Per a la pancreatitis es van veure incidències del 4,6, 7,9 i 1, respectivament. Es va determinar que l’ús d’agonistes de GLP-1 es va associar amb més risc de pancreatitis (HR 9,09 [IC 95 %, 1,25-66]), obstrucció intestinal (HR 4,22 [IC 95 %, 1 ,02-17,4]) i gastroparèsia (HR, 3,67 [IC 95%, 1,15-11,9]) però no malaltia biliar (HR 1,50 [IC del 95%, 0,89-2 ,53]) en comparació amb bupropió-naltrexona.
En aquest context, atès que es tracta de fàrmacs cada cop més utilitzats en pacients amb obesitat, l’evidència creixent d’uns riscos associats que poden ser greus obliga a considerar en cada cas valorar la relació risc-benefici a l’hora de prescriure aquests medicaments. Es recomana, a més, informar pacients dels possibles esdeveniments adversos perquè en cas de símptomes acudeixin amb el seu metge.

Aida Giraldo

R3 Farmacologia Clínica

Hospital Universitari de Bellvitge

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Efectes adversos gastrointestinals associats als agonistes del GLP-1. Noves dades.

On publiquem els resultats de la recerca?

Publicat el 20 de novembre de 2023 per

El metge necessita disposar d’eines adequades per gestionar el coneixement. Fa més de 20 anys, Richard Smith, en aquell moment editor en cap de la revista BMJ, alertava que proporcionar una atenció mèdica de qualitat obliga a una actualització continuada que el metge sovint viu com a inabastable. Aquesta informació és resultat de la recerca mèdica que es du a terme cada dia. La gestió de la informació científica implica identificar, seleccionar, analitzar i difondre aquela que podem considerar esencial per la seva rellevància, fiabilitat i coherència amb les necessitats dels pacients, i que orienti al metge en la presa de decisions clíniques. El coneixement adquirit es va modificant amb la incorporació de la nova informació rellevant disponible. Per tant, és important garantir que la qualitat de la nova informació sigui suficient per generar el millor coneixement aplicable a la pràctica clínica.

A l’hora de reflexionar sobre el que es publica, qui ho publica i com es publica, val la pena fer referència a un article de l’any 2008, de Marcia Angell, qui durant molts anys va ser editora en cap de la revista The New England Journal of Medicine. Es criticava que el biaix en la manera de realitzar i publicar la recerca és més freqüent del que seria desitjable.

Avui aquesta reflexió es torna a fer vigent amb l’article d’opinió publicat a la premsa general fa pocs dies. En ell s’hi denuncien les pràctiques fraudulentes d’algunes revistes mèdiques que ofereixen als investigadors un procés ràpid d’aparició en suplements especials inventats per a aquest propòsit. A canvi, l’investigador paga uns diners que sovint provenen del finançador del projecte, que en bona mesura solen ser fons públics. Amb aquestes pràctiques, determinades revistes assoleixen un prestigi fictici basat només en la quantitat i no en la qualitat.

Aquest és un exemple extrem de mala praxi. Però quan parlem de pagar per publicar de fet estem en una situació amb certes similituts que val la pena considerar. L’accés obert a les publicacions científiques també implica un risc d’afavorir publicacions no només per la qualitat de les dades que s’hi presenten, sinó per l’aportació econòmica. Manuscrits d’estudis que donen voltes d’editorial en editorial sense que despertin el més mínim interès, s’acaben publicant en revistes a canvi d’un preu. Aquesta és una pràctica que es generalitza cada dia mes i planteja un dilema ètic: que s’acabi publicant bona i mala recerca sempre i quan se n’assumeixi el cost. I això en un sistema deficitari que sovint no té diners ni tant sols per investigar.

L’accés obert a les publicacions científiques de qualitat no ha d’estar sotmès a la pressió econòmica sobre el propi investigador. Institucions, empreses editorials i organitzacions acadèmiques haurien de vetllar per garantir la qualitat de la recerca mèdica que es du a terme i la que es publica. I facilitar-ne l’accés. L’augment de les publicacions és exponencial i desgraciadament no es deu a que augmenti el número d’investigadors. A l’hora de publicar, ens basem més en la quantitat o la qualitat?. Tal com es remarca a l’article, valorar la qualitat és molt més difícil però cada vegada més necessari. I prou important per merèixer l’atenció dels gestors públics.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , | Comentaris tancats a On publiquem els resultats de la recerca?

Sexe i gènere en recerca cardiovascular.

Publicat el 31 d'octubre de 2023 per

Durant la dècada dels 70, l’assaig US Multiple Risk Factor Intervention Trial, va avaluar el risc cardiovascular de 325.348 homes i cap dona; en 12 866 d’aquests homes es van identificar diferents factors de risc i es van implementar estratègies de prevenció. Al mateix temps, es van produir desenes de publicacions, i una base d’evidència sòlida sobre el risc i la prevenció cardiovascular. De manera reveladora, l’acrònim de l’assaig era “Mr Fit”. Aquest flagrant biaix ètnic i de sexe formava part d’un patró més ampli. El Physicians Health Study, sobre l’eficàcia de l’aspirina per a la prevenció de l’infart de miocardi i altres estudis de prevenció cardiovascular, duts a terme durant els anys 90, també es van limitar als homes blancs.

Durant la segona meitat del segle XX, les dones en edat fèrtil han estat excloses de la recerca mèdica amb l’argument que els seus cicles hormonals afavorien poblacions massa heterogènies, i per evitar la repetició de tragèdies com la de la talidomida. No obstant, en aquell moment i encara ara, les malalties cardiovasculars representen una de les principals causes de mort en les dones.

Amb aquesta introducció, Rau Steuernagel et al, ens posen en context d’una problemàtica que lluny d’haver estat superada, es manté i s’amplia amb el biaix de gènere. Tal com s’exposa en el títol de l’article, la lluita per frenar el biaix de sexe i gènere en la recerca mèdica cardiovascular també implica considerar aspectes socials i econòmics. L’aparició del concepte de gènere amplia la discussió i planteja nous reptes. Entendre gènere com una construcció social, relacionada amb la percepció personal també té implicacions en l’accés a l’assistència sanitària, el comportament en la recerca en salut, la interpretació dels símptomes i la presa de decisions clíniques.

La reparació de les desigualtats en la salut cardiovascular que es deriven del sexisme i el biaix de gènere en la recerca mèdica requereix una acció a diferents nivells, implicant múltiples actors, inclosos metges, acadèmics, governs, societats científiques i la indústria farmacèutica. En un moment de medicina personalitzada, resulta fonamental fer totes aquestes consideracions per convertir-la en una medicina inclusiva que ens permeti millorar, en últim terme, la salut de tota la població.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Sexe i gènere en recerca cardiovascular.