Hipoglucemiants orals i risc de colangiocarcinoma

En un estudi de cohorts de base poblacional, a partir d’una base dades d’atenció primària anglesa, es va analitzar la possible associació entre l’ús d’inhibidors de la dipeptidilpeptidasa 4 (DPP-4) i un augment del risc de colangiocarcinoma en pacients adults amb diabetis de tipus 2.

Es van identificar prop de 155.000 adults de 40 anys o més que havien iniciat tractament amb un fàrmac per a la diabetis entre 2007 i 2017. Es van excloure els pacients amb factors de risc conegut de colangiocarcinoma. Els resultats van mostrar un augment d’aquest risc per als inhibidors de la DPP-4 i possiblement per als agonistes del receptor del GLP-1.

Tot i que el risc absolut és baix, el colangiocarcinoma té una elevada taxa de mortalitat, i caldria confirmar aquestes troballes.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

Ocrelizumab, en el tractament de l’esclerosi múltiple

L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes sanitaris (AEMPs) ha publicat l’informe de posicionament terapèutic d’ocrelizumab (Ocrevus®), en el tractament de l’esclerosi múltiple (EM).

L’EM és una malaltia inflamatòria desmielinitzant adquirida del sistema nerviós central, de mecanisme autoimmune. Tot i el tractament amb les opcions disponibles, un nombre important de pacients continua presentant brots de la malaltia i / o acumulant discapacitat. En el cas de l’esclerosi múltiple primària progressiva (EMPP), fins ara no es disposava de tractaments efectius comercialitzats.

Ocrelizumab és un anticòs monoclonal humanitzat recombinant IgG1 dirigit selectivament contra l’antigen de superfície CD20. Està indicat per al tractament de pacients adults amb formes recurrents d’esclerosi múltiple (EMR) amb malaltia activa definida per característiques clíniques o d’imatge. També està indicat per al tractament de pacients adults amb esclerosi múltiple primària progressiva (EMPP) precoç, en referència a la durada de la malaltia i al nivell de discapacitat, i que presentin activitat inflamatòria en les proves d’imatge.

Amb les dades disponibles d’eficàcia i seguretat, i al seu mecanisme d’acció diferencial, ocrelizumab s’ha de considerar una alternativa en pacients amb EMR activa que no responguin a almenys un tractament modificador de la malaltia i en els quals es consideri poc adequat un canvi entre les opcions terapèutiques de primera línia atès la gravetat de la malaltia, comorbiditats o altres factors. En el cas de la EMPP ocrelizumab es considera un tractament amb valor terapèutic per a pacients amb esclerosi múltiple primària progressiva en fase precoç.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari