Andexanet alfa: un bon antídot per als inhibidors del factor Xa?

Els efectes adversos hemorràgics associats a l’ús dels anticoagulants inhibidors del factor Xa són greus i fins ara es disposa de poques opcions de tractament. Andexanet alfa és una porció de proteïna modificada del factor Xa obtingut per recombinació genètica que no té activitat enzimàtica però conserva la capacitat de fixar-se als inhibidors del factor Xa (rivaroxaban, apixaban, edoxabán) i reduir-ne l’efecte anticoagulant. Aquest efecte es demostra per una disminució de la generació de trombina i de l’activitat anti-factor Xa (mesura directa de l’activitat anticoagulant).

Andexanet alfa va ser autoritzat per la FDA el maig de 2018 per revertir l’acció anticoagulant d’apixaban i rivaroxaban, seguint un procediment accelerat, a partir dels resultats de dos assaigs clínics en menys d’un centenar de voluntaris sans. La fitxa tècnica del producte adverteix del risc d’esdeveniments tromboembòlics arterials i venosos, infart agut de miocardi, ictus isquèmic, shock cardiogènic i mort sobtada. Al contrari, l’EMA ja havia rebutjat l’any 2016 l’avaluació per procediment accelerat amb l’argument d’una manca de dades. Des d’aleshores s’espera la conclusió d’un procediment d’avaluació convencional.

En un estudi no aleatoritzat que publica el darrer número de la revista The New England Journal of Medicine, es va avaluar l’eficàcia i seguretat d’andexanet alfa per revertir l’hemorràgia en una cohort de pacients anticoagulats. S’hi van incloure 352 pacients adults que havien patit una hemorràgia greu, sobretot intracranial (64%) i gastrointestinal (26%), les primeres 18 hores després de l’administració d’apixaban, rivaroxaban, edoxaban o enoxaparina. Tots els pacients van rebre un bolus d’andexanet durant 15-30 minuts, seguit d’una infusió de 2 hores del fàrmac. Es van avaluar el percentatge de canvi de l’activitat anti-Xa i el percentatge de pacients amb una homeòstasi excel·lent (segons criteris preespecificats per un comitè independent) 12 hores després de la infusió. Els resultats van mostrar una reducció d’un 92% de l’activitat anticoagulant d’apixaban i rivaroxaban. Un 82% dels pacients que es van poder avaluar mostrava a les 12 hores una homeòstasi que es va considerar bona o excel.lent. Un 14% dels pacients va morir els primers 30 dies, i un 10% van presentar un esdeveniment trombòtic.

Els investigadors assenyalen que la reducció de l’activitat anti-factor Xa no va ser predictiva de l’eficàcia hemostàtica real, i només de manera modesta en pacients amb hemorràgia intracranial. També ressalten que la major limitació de l’estudi és la manca d’un grup de control. Hi ha en marxa un assaig clínic per avaluar l’eficàcia i seguretat d’andexanet alfa en pacients amb hemorràgia intracranial. Els resultats, que s’esperen per a finals del 2023, han de permetre clarificar la relació benefici-risc i el lloc en terapèutica d’aquest fàrmac.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Andexanet alfa: un bon antídot per als inhibidors del factor Xa?

Benzodiazepines i risc de pneumònia: noves dades, poques novetats.

Les benzodiazepines (BZDZ) són fàrmacs d’una elevada prevalença d’ús. Dades de CatSalut indiquen que a Catalunya, el 2014, un 12% de les persones més grans de 70 anys va rebre un hipnosedant de manera crònica . Els resultats dels estudis sobre l’ús de BZDZ i el risc de pneumònia són controvertits. Segons una metanàlisi d’estudis observacionals (Int J Geriatr Psychiatry 2019; 8 gener), l’ús actual o recent de benzodiazepines augmenta el risc de pneumònia.

S’hi van incloure 10 estudis observacionals  que havien avaluat l’associació entre l’ús de BZDZ o hipnosedants no-BZDZ, i el risc de pneumònia. Els resultats van mostrar un augment del risc de pneumònia [OR=1,25; (IC95% 1,09-1,44). El major risc es va observar per al grup dels hipnosedants no-BZDZ (zolpidem, zaleplon, eszopiclona), les BZDZ de semivida curta-intermitja, i l’ús actual o recent. Aquest efecte podria ser degut a l’activació dels receptors del GABA a les cèl·lules immunes, o a una relaxació de la musculatura de l’esfínter esofàgic.

La magnitud dels efectes va ser modesta en totes les associacions i, tot i que l’anàlisi de sensibilitat no va modificar els resultats de manera substancial, es va observar una considerable heterogeneïtat entre els estudis avaluats. Aquest aspecte i el fet de no haver identificat l’ús simultani d’altres fàrmacs de risc com els antipsicòtics, es van considerar limitacions rellevants de l’estudi.

Els autors conclouen que aquests resultats suggereixen un augment modest del risc de pneumònia associat a l’ús actual i recent de BZDZ. Tot i que les dades no permeten treure conclusions definitives, plantegen la necessitat de dissenyar estudis que confirmin o descartin aquesta associació, i revisar-ne de manera acurada les indicacions d’ús.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Benzodiazepines i risc de pneumònia: noves dades, poques novetats.

Fentanil per via transmucosa oral i risc d’hiperalgèsia

Durant la darrera revisió periòdica de les dades de seguretat de PecFent® (fentanil per via transmucosa oral) a Europa, s’han identificat setze casos notificats d’hiperalgèsia. També s’han descrit casos en publicacions científiques i en assaigs clínics. Aquest risc s’inclourà a la fitxa tècnica i al prospecte d’aquest medicament.

Els analgèsics opioides desencadenen processos biològics que inhibeixen el seu efecte terapèutic, i l’ús continuat promou l’activació de sistemes pronociceptius i es produeix hiperalgèsia.

Com amb altres opiacis, en cas d’un control del dolor insuficient en resposta a un augment de la dosi de fentanil, cal considerar la possibilitat d’hiperalgèsia induïda per opioides. Pot estar indicat reduir la dosi de fentanil o bé suspendre o revisar el tractament.

El Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya en revisa la qüestió.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari