Fluoroquinolones d’ús sistèmic o inhalat: risc d’insuficiència valvular i regurgitació cardíaca.

Publicat el 2 d'octubre de 2020 per

L’Agència espanyola de medicaments i productes sanitaris (AEMPS) ha emès una nota informativa en què s’alerta d’un possible augment del risc d’insuficiència valvular i regurgitació cardíaca associat a l’ús de les fluoroquinolones (tant sistèmiques com inhalades) i reitera la importància de sospesar els riscos potencials davant els beneficis esperats.

Les fluoroquinolones (ciprofloxacina, levofloxacina, moxifloxacina, norfloxacino i ofloxacina) són antibiòtics sintètics la seguretat dels quals ha estat objecte d’avaluació en diverses ocasions al llarg dels últims anys, restringint les seves indicacions terapèutiques el 2018 (Nota informativa) i, més recentment , incloent en les fitxes tècniques el risc de dissecció i aneurisma d’aorta.

Després d’una nova revisió d’aquest grup terapèutic, es posa de manifest la possible aparició d’insuficiència valvular i regurgitació cardíaca durant el tractament.

Els resultats de l’estudi de Etminan, M. et al van mostrar que els pacients tractats amb fluoroquinolones sistèmiques tenien aproximadament el doble de risc de patir regurgitació mitral / aòrtica que els pacients tractats amb amoxicil·lina o azitromicina.

D’altra banda, en l’estudi experimental de Guzzardi, DG et al es va veure que, després de l’exposició a ciprofloxacina, es produeix una degradació del col·lagen dels miofibroblasts aòrtics donats per pacients amb aortopatía, incloent regurgitació aòrtica. La degradació de col·lagen es va postular també en l’associació de les fluoroquinolones amb les alteracions de tendons i aorta.

En aquest context, l’AEMPS recomana als professionals sanitaris que, pacients amb factors de risc de desenvolupar regurgitació (valvulopaties, malalties del teixit connectiu, hipertensió arterial, o artritis reumatoide) i insuficiència valvular només es prescriguin fluoroquinolones si els beneficis superen els riscos i una vegada s’hagin descartat altres opcions terapèutiques. A més, cal informar els pacients perquè sol·licitin atenció mèdica immediatat en cas que apareguin símptomes suggestius com ara dispnea aguda, palpitacions o edema abdominal o de les extremitats inferiors.

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Fluoroquinolones d’ús sistèmic o inhalat: risc d’insuficiència valvular i regurgitació cardíaca.

Riscos infecciosos dels fàrmacs biològics en malalties inflamatòries d’origen immune.

Publicat el 29 de setembre de 2020 per

El risc associat als tractaments immunosupressors es dedueix sovint del seu mecanisme d’acció. De vegades, establir una relació causal és complicat. En aquest butlletí, de lectura recomanada, es revisen els mecanismes d’acció per als diferents grups de fàrmacs utilitzats i els riscos més freqüents, i es plantegen recomanacions com:

  • Realitzar el cribatge de tuberculosi s’ha associat a la reducció de el risc de reactivació de la tuberculosi latent de fins a 7 vegades i, de moment, es recomana mantenir les recomanacions basades per a les teràpies anti-TNF-a per a la resta de fàrmacs biològics.
  • Encara que l’herpes zòster és un dels efectes adversos més freqüents amb els anti-TNF-a, hi ha controvèrsia respecte a la causalitat pel fet que els pacients amb malalties inflamatòries autoimmunes presenten un major risc de patir aquesta infecció.
  • Es recomana realitzar cribatge de VHB i VHC. En pacients amb HBsAg negatiu és recomanable administrar la vacuna prèviament a l’inici de la teràpia biològica i els pacients amb HBsAg positiu han de rebre profilaxi.
  • Les vacunes amb microorganismes atenuats estan contraindicades durant el tractament biològic i es recomana vacunar de la grip i el pneumococ a tots els pacients que rebin aquestes teràpies.
  • Abans de l’inici de la teràpia es recomana realitzar cribatge de VIH, descartar embaràs, i valorar altres patologies com insuficiència cardíaca, citopènies, malaltia pulmonar intersticial, malaltia desmielinitzant o malaltia tumoral.
Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Riscos infecciosos dels fàrmacs biològics en malalties inflamatòries d’origen immune.

Pirfenidona i risc d’hepatotoxicitat: nous casos d’un efecte advers conegut.

Publicat el 18 de setembre de 2020 per

El Ministeri de Sanitat de Canadà ha emès, amb data 14 de setembre, una nota de seguretat en relació a nous casos d’hepatotoxicitat associat a l’ús de pirfenidona. La pirfenidona (Esbriet®), és un fàrmac amb activitat antifibròtica i antiinflamatòria indicat per al tractament de la Fibrosi Pulmonar Idiopàtica (FPI) en adults.

S’han notificat casos d’afectació hepàtica en forma d’elevacions de transaminases i alguns casos greus inclosos casos aïllats amb desenllaç mortal. La majoria dels esdeveniments adversos hepàtics van ocórrer durant els primers 6 mesos després de l’inici del tractament, sense que es trobessin causes alternatives o factors de risc. En absència d’un mecanisme farmacodinàmic plausible, es van orientar els casos com a possibles reaccions idiosincràtiques al fàrmac.

Aquest és un efecte advers conegut per a la pirfenidona. A la fitxa tècnica ja s’adverteix sobre aquest risc i es recomana realitzar proves de la funció hepàtica (ALT, AST i bilirubina) abans de l’inici del tractament, a intervals mensuals durant els primers 6 mesos i posteriorment cada 3 mesos (veure secció 4.8). Si es produeix una marcada elevació de les aminotransferases hepàtiques, s’ha d’ajustar la dosi de Esbriet o suspendre el tractament seguint les indicacions anteriors.

Com a mesura de minimització de riscos i per garantir un ús segur d’aquest fàrmac, és important tenir present aquestes recomanacions i aplicar-les.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Pirfenidona i risc d’hepatotoxicitat: nous casos d’un efecte advers conegut.