Els corticoides tòpics també poden provocar una hiperglucèmia.

 

Es conegut que diversos fàrmacs poden provocar una hiperglucèmia en pacients no diabètics, descompensar una diabetis existent o provocar una diabetis. Tal com ja es revisava en un Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya , s’han descrit hiperglucèmies amb corticoides, antipsicòtics atípics, antiretrovirals, antineoplàstics, alguns antihipertensius i contraceptius orals, entre d’altres. Els glucocorticoides augmenten la resistència a la insulina en induir la gluconeogènesi hepàtica. La hiperglucèmia per corticoides és molt freqüent, de vegades greu, sobretot per via oral i injectable; depèn de la dosi, la durada del tractament i de la via d’administració.

Segons els resultats de l’anàlisi de dos cohorts europees  (Andersen et al, Diabetes Care 2019), aquest risc també apareix amb les formes d’aplicació tòpica i sembla més elevat amb els d’alta potència (clobetasol) i en exposicions prolongades.

Es van examinar les bases de dades sanitàries nacionals de Dinamarca i altres bases de dades del Regne Unit.

En dos estudis de casos i controls fets a aquests països, l’exposició a corticoides tòpics es va associar a un augment del risc de diabetis de tipus 2 d’al voltant d’un 25% (OR 1,25 [IC 95% 1,23-1,28]) a Dinamarca i OR 1,27 [IC 95% 1,23-1,31] al Regne Unit).

En un estudi de cohorts a Dinamarca (amb 2.689.473 de participants), les taxes d’incidència de diabetis de tipus 2 van ser més elevades en els exposats comparats amb els no exposats. L’ajust per possibles factors de confusió no va eliminar aquesta diferència. Es va observar una associació amb l’exposició prolongada i els corticoides de potencia més elevada.

Davant l’aparició d’una hiperglucèmia, cal no oblidar de valorar el paper dels fàrmacs que pren el pacient per via sistèmica i també per via tòpica.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Els corticoides tòpics també poden provocar una hiperglucèmia.

Trastorns respiratoris greus per gabapentina i pregabalina

La Food and Drug Administration (FDA) ha fet pública una alerta en la que adverteix del risc de trastorns respiratoris greus associats a l’ús de gabapentina y pregabalina, sobretot quan aquests medicaments s’administren associats a altres depressors del Sistema Nerviós Central (analgèsics opiacis, hipnosedants, antidepressius i antihistamínics), i en pacients amb factors de risc (MPOC) o d’edat avançada. Paralelament s’informa que l’ús d’aquests fàrmacs ha augmentat de manera exponencial els darrers anys i, en una proporció elevada, en condicions poc justificades.

La gabapentina i la pregabalina estan aprovades per a diverses indicacions com l’epilèpsia, dolor neuropàtic, i trastorn per ansietat generalitzada. Però el seu ús va molt més enllà. En els últims anys s’han acumulat proves que indiquen que aquests fàrmacs es consumeixen com a substituts d’analgèsics opiacis (amb una eficàcia dubtosa), i també per a consum no mèdic.

La FDA ha rebut, en 5 anys, 49 notificacions de depressió respiratòria atribuïda a gabapentinoides. Van morir 12 pacients, tots ells almenys amb un factor de risc addicional. Aquest risc també s’ha observat en assaigs clínics amb un nombre limitat de pacients.

La FDA recomana “prescriure la dosi més baixa possible” de gabapentinoids; es tracta d’una recomanació que podria plantejar dubtes si es considera que disminuir la dosi pot suposar una pèrdua de l’eficàcia en molts casos sense evitar riscos. Abans de prescriure’ls, caldria revisar acuradament les indicacions en les quals s’administren aquests medicaments, juntament amb l’historial farmacoterapèutic del pacient.

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Trastorns respiratoris greus per gabapentina i pregabalina

Que és una reacció adversa?

REACCIÓ ADVERSA A MEDICAMENTS (RAM): qualsevol resposta nociva i no intencionada a un medicament.

Les RAM constitueixen una important causa de morbimortalitat i d’augment dels costos sanitaris”. En aquest article, que considerem de lectura necessària, es revisen els aspectes més destacats de les reaccions adverses: els conceptes, l’epidemiologia i l’impacte en salut, així com els tipus de reaccions adverses i els criteris per a la seva detecció i prevenció. Els orígens de la farmacovigilància amb el desastre de la talidomida, que va donar lloc a la creació del Programa Internacional de Farmacovigilància de l’OMS l’any 1968, i els sistemes actuals de detecció i prevenció. També es presenta una taula amb els trastorns susceptibles de ser produïts per medicaments, i alguns exemples.

Pel que fa a la notificació espontània, el mètode més utilitzat per identificar nous problemes de seguretat, es fan palesos els seus avantatges (senzillesa, baix cost, facilitat de seguiment, etc…), i les seves limitacions (sensibilitat a la infranotificació o a la notificació selectiva). Sobre els nous medicaments, sobretot els que s’han autoritzat per un procediment accelerat per l’EMA o la FDA, es disposa de poca informació sobre la seva seguretat en el moment de l’autorització, per tant, es fa necessari un seguiment més estret que permeti detectar reaccions adverses prèviament no conegudes.

Finalment, una reflexió sobre el futur de les reaccions adverses i la farmacovigilància, i la importància de la participació dels diferents actors: metges, pacients, centres de farmacovigilància, autoritats sanitàries i indústria farmacèutica. A més, es planteja que l’automatització de determinades tasques a través d’enginys, o la detecció de susceptibilitats mitjançant la farmacogenètica, també haurà de contribuir a la seguretat. Fins i tot hi ha estudis que suggereixen que la monitorització de les xarxes socials com Facebook o Twitter proporciona informació útil per a determinades alertes de seguretat abans que siguin emeses per les agències reguladores. L’objectiu final sempre és fer un ús raonat dels medicaments amb un mínim risc per als pacients.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a Que és una reacció adversa?