L’ús d’antidepressius inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS) i inhibidors de la recaptació de serotonina i noradrenalina (IRSN)) en pacients a partir dels 65 anys és freqüent. En aquest grup de població es prefereixen aquests als tricíclics per un millor perfil de toxicitat. No obstant això, s’ha vist que el seu ús s’associa a un augment del risc d’hemorràgies. Es suggereix que els antidepressius ISRS inhibeixen la captació i emmagatzament de la serotonina per la plaqueta. La serotonina es troba normalment en uns grànuls intraplaquetaris, i quan es desencadena l’hemostàsia és alliberada i estimula l’agregació plaquetària. L’acció dels ISRS donaria lloc a disfunció plaquetària.
En un estudi de casos i controls que es publica en un número recent de la revista Drug Safety es va examinar el risc d’ictus hemorràgic associat al consum de diferents tipus d’antidepressius en persones d’edat avançada.
Es van incloure 4.059 casos i 40.050 controls. En comparació amb l’exposició a antidepresius tricíclics i tetracíclicos (amitriptilina, clomipramina, imipramina, maprotilina, nortriptilina, opipramol, trimipramina), els valors d’OR van ser de 3,81 (IC 95%, 1,54-9,43) per als inhibidors de la recaptació de noradrenalina (reboxetina), 1,69 (IC 95%, 1,35-2,11) per als IRSN (duloxetina, venlafaxina, mianserina, mirtazapina) i 1,39 (IC 95%, 1,22-1,58) per als ISRS ( citalopram, escitalopram, fluoxetina, fluvoxamina, paroxetina i sertralina). No es va observar un augment del risc amb els inhibidors de la monoaminooxidasa (IMAO; moclobemida, tranilcipromina).
Els fàrmacs de major risc van ser nortriptilina, reboxetina (OR = 3), maprotilina, clomipramina, imipramina, venlafaxina i escitalopram (OR> 2).
En pacients majors de 65 anys és freqüent l’ús simultani d’antidepressius amb altres fàrmacs com els antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) o els anticoagulants. L’ús concomitant pot augmentar fins a 15 vegades el risc d’hemorràgia intracranial, segons els resultats dels estudis publicats (BMJ 2015; 351: h3517, JAMA Neurol 2017; 74: 173-180).
Aquestes troballes mereixen especial atenció, perquè en aquests grups d’edat, les situacions que requereixen un AINE o un anticoagulant i un antidepressiu són molt freqüents. Per tant, caldria extremar les precaucions i la vigilància quan es prescriuen els dos grups de fàrmacs, per separat o de manera concomitant.
La llista de medicaments que afecten la funció tiroïdal augmenta. Des de l’alteració dels valors de laboratori fins a alteracions funcionals greus. En molts casos es tracta de productes que es prescriuen sense recepta, però també es poden produir alteracions tiroïdals amb fàrmacs antiarítmics, antineoplàstics, hipoglucemiants, anticossos monoclonals, antiretrovirals, corticoides, etc. Els mecanismes són diversos. En citem alguns exemples:
Aquesta 