Ús de fluoroquinolones i risc d’ideació suïcida

Les fluoroquinolones són un tipus d’antibiòtic que s’utilitza àmpliament en les infeccions respiratòries i del tracte urinari. Tot i tractar-se d’un grup d’antibiòtics amb una prevalença d’ús elevada en una gran varietat d’indicacions, el seu ús no és innocu, i presenta un perfil de seguretat amb múltiples efectes secundaris, gastrointestinals, dermatològics, osteoarticulars, cardiovasculars i neurològics.

Arran de diferents senyals de farmacovigilància generades als EEUU a partir de pacients que presentaven ideacions suïcides en iniciar tractament amb fluoroquinolones, la FDA va revisar les dades farmacoepidemiològiques. El 2016 l’agència reguladora americana va incloure en la fitxa tècnica  el potencial risc d’induir ideació i conducta suïcida. L’any 2018 l’AEMPS també va emetre una nota informant del potencial risc.

Un estudi de cohorts de publicació recent va avaluar l’associació entre l’ús de fluoroquinolones (ciprofloxacina, levofloxacina, moxifloxacina, gemifloxacina, ofloxacina, gatifloxacina, norfloxacina) i el risc de suïcidi. Més de 2,7 milions de pacients majors de 18 anys en dues cohorts amb pneumònia o infecció d’orina i que rebien algun d’aquests antibiòtics es van seguir durant 6 mesos amb l’objectiu de determinar-ne les visites a urgències o els ingressos hospitalaris relacionats amb ideacions autolítiques. Els resultats es van comparar amb una cohort de pacients que havien rebut azitromicina o trimetroprim-sulfametaxozol per les mateixes indicacions.

Després de 60 dies de seguiment, el risc d’atenció mèdica o ingrés per ideació o conducta suïcida no va ser superior en els pacients de les cohorts que rebien fluoroquinolones respecte azitromicina o trimetroprim-sulfametoxazol (HR=1,01 [IC95% 0,76-1,36] i HR=1,03 [IC95% 0,91-1,17] respectivament).

Els resultats d’aquest estudi no mostren un augment del risc de suïcidi que requereix atenció hospitalària o ingrés. En estudis previs s’havien vist resultats contradictoris: una anàlisi de les reaccions adverses recollides a través de la base de dades VigiBase (Samyde J, et al, 2016) va suggerir un augment del risc, mentre que en un estudi de casos i controls previ (Jick SS, et al, 1998) no confirmàven l’associació. Els autors conclouen que tot i aquests resultats, no es pot excloure de manera definitiva un petit increment del risc, bé perquè es tracti de casos amb simptomatologia lleu que no arriben a requerir atenció mèdica hospitalària. En qualsevol cas, es recomana tenir present aquest efecte advers en els pacients tractats.

Adrià Domingo

R3 Farmacologia Clínica

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Ús de fluoroquinolones i risc d’ideació suïcida

Nous riscos i recomanacions d’ús dels inhibidors de la Janus cinasa

L’AEMPS ha emès una nova nota informativa arran dels resultats publicats de l’estudi ORAL Surveillance en pacients amb artritis reumatoide tractats amb tofacitinib.

Es tracta d’un assaig clínic postcomercialització, obert i de no inferioritat, amb una variable principal de seguretat. S’hi van incloure 4.362 pacients amb artritis reumatoide malgrat tractament previ amb metotrexat, una edat de 50 anys o més i almenys un factor de risc cardiovascular adicional. Els pacients es van assignar en tres grups per rebre tofacitinib 5 mg, 10 mg o un fàrmac inhibidor del factor de necrosi tumoral alfa.

Els resultats preliminars de l’assaig clínic ORAL Surveillance havien mostrat un increment del risc d’esdeveniments adversos cardiovasculars majors (MACE) i de neoplàsies malignes (excloent-ne el càncer de pell no melanoma), en pacients tractats amb tofacitinib, en comparació dels tractats amb un anti-TNFalfa. Segons aquestes troballes, es van establir noves recomanacions d’ús de tofacitinib en pacients a partir dels 65 anys i en aquells factors de risc cardiovascular o per al desenvolupament de neoplàsies (vegeu notes informatives de l’AEMPS MUH(FV) 7/ 2019, MUH(FV) 18/2019 i MUH (FV), 10/2021 i una entrada prèvia al blog).

Ara, amb aquesta publicació es presenten el resultats definitius d’aquest estudi i es confirma, com a riscos afegits, una major incidència de tromboembolisme venós (TEV), mortalitat per qualsevol causa i infeccions greus, en els pacients tractats amb tofacitinib, en comparació amb els inhibidors del TNF alfa.

Tot i que no s’han realitzat assaigs clínics per avaluar específicament aquests riscos amb la resta d’inhibidors de la JAK, els resultats preliminars d’un estudi observacional realitzat amb un altre inhibidor de la JAK, baricitinib, també van mostrar una major taxa d’esdeveniments cardiovasculars majors i TEV amb baricitinib, en comparació dels inhibidors de la TNF alfa en pacients amb artritis reumatoide.

Amb les dades actuals, aquests riscos es consideren un efecte de grup.

Es recomana als professionals sanitaris que, en determinats grups de població (majors de 65 anys, fumadors o ex-fumadors, o amb altres factors de risc cardiovascular o de neoplàsies), aquests fàrmacs s’utilitzin només quan no es disposi d’alternatives terapèutiques adequades. En pacients amb risc de TEV es recomana utilitzar-los amb cautela.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Nous riscos i recomanacions d’ús dels inhibidors de la Janus cinasa

Notificació de sospites de reaccions adverses a les vacunes contra la COVID-19 a l’Hospital de Bellvitge 

La vacunació per a la COVID-19 s’ha plantejat com a element fonamental per al control de la pandèmia. L’objectiu d’aquest estudi és descriure les sospites de reaccions adverses (RAM) notificades entre els professionals sanitaris vacunats a l’hospital.

Es va dissenyar un estudi descriptiu de les sospites de RAM identificades entre els professionals vacunats entre el gener i el març del 2021. Es va dissenyar un formulari electrònic específic al mateix temps que es va promoure la notificació espontània. També es van recollir dades sobre característiques dels professionals, vacuna administrada gravetat i desenllaç de la RAM.

Un total de 8.169 professionals van rebre les dues dosis de la vacuna (6.672 de Comirnaty® i 1.497 de Spikevax®). Durant el període d’estudi es van rebre 894 notificacions de sospites de RAM (762 de Comirnaty® i 132 de Spikevax®). La majoria de sospites de RAM notificades van ser les descrites a la fitxa tècnica. En general van ser símptomes lleus que no van requerir assistència sanitària i es van recuperar en uns 3 dies.

Un de cada quatre casos (23,6%) va ser una sospita de reacció adversa només a la primera dosi, en més de la meitat dels casos (56,2%) es va tractar d’una sospita a la segona dosi, i en un 20% a totes dues dosis. Entre els professionals que havien passat la infecció, s’hi va veure un major percentatge de notificació després de la primera dosi (42,7%). També es va veure una major taxa de reaccions adverses a la primera dosi amb la vacuna Spikevax® (41,6%) respecte a la vacuna Comirnaty® (20,5%).

Aquest és un exemple del valor de la notificació espontània com a eina de Farmacovigilància per confirmar el perfil de toxicitat dels nous fàrmacs amb dades de pràctica real.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Notificació de sospites de reaccions adverses a les vacunes contra la COVID-19 a l’Hospital de Bellvitge