Aspirina en la tromboprofilaxi de fractures d’extremitats.

Publicat el 27 de gener de 2023 per

Les guies actuals de tractament recomanen una heparina de baix pes molecular en la tromboprofilaxi de pacients amb fractures d’extremitats o pèlviques. Segons els resultats d’aquest estudi, la tromboprofilaxi amb aspirina es va mostrar no inferior a enoxaparina per prevenir la mortalitat dels pacients tractats.

En aquest assaig clínic pragmàtic de no inferioritat s’hi van incloure 12.211 pacients majors de 18 anys amb una fractura d’extremitat que hagués requerit cirurgia o amb una fractura pèlvica o acetabular amb o sense cirurgia. Els pacients es van aleatoritzar a enoxaparina 30 mg/12h (n=6.110) o aspirina 81 mg/12h (n=6.101) durant l’ingrés. Posteriorment la durada de la profilaxi va ser l’establerta pel protocol de cada centre. La variable principal va ser la mortalitat als 90 dies i es va establir com a marge de no inferioritat una diferència del 0,75%. També es van avaluar l’embolisme pulmonar no mortal, la trombosi venosa profunda i les complicacions hemorràgiques.

Els resultats van mostrar una població amb una mitjana d’edat de 47 anys i un 62,3% d’homes. L’aspirina es va mostrar no inferior a l’enoxaparina en prevenir la mort per qualsevol causa. Als 90 dies hi va haver 47 (0,78%) morts en el grup amb aspirina i 45 (0,73%) en el grup amb enoxaparina.

Es van produir 90 embolismes pulmonars al cap de 90 dies en els dos grups (1,49% en cada grup). La majoria es van produir durant els primers 7 dies de tractament. En la incidència de trombosi venosa profunda es va observar una diferència però que no va ser significativa.(2,51% en el grup aspirina i1,71% en el grup heparina [diferència 0,80; IC95% 0,28-1,31]).  Pel que fa a les complicacions hemorràgiques tampoc es van observar diferències entre els grups.

Aquest no és el primer assaig que compara l’eficàcia d’aquests dos tractaments, però les seves característiques el fan rellevant. Tal com comenta l’editorial que l’acompanya, es tracta d’un estudi que inclou més de 12.000 pacients en condicions similars a la pràctica clínica. L’aspirina es un medicament amb molts anys d’experiència d’ús, una administració còmode i un baix cost. Tot i que no es poden obviar els resultats obtinguts per la trombosi venosa profunda, amb aquestes dades sembla clar que l’aspirina s’ha de considerar una opció vàlida per a pacients amb certes lesions traumàtiques. I en un futur potser s’haurà d’avaluar el seu paper en la profilaxi en altres grups de pacients.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Aspirina en la tromboprofilaxi de fractures d’extremitats.

Gabapentinoides fora de fitxa tècnica: Cal una estratègia de desprescripció?

Publicat el 27 de desembre de 2022 per

La gabapentina i la pregabalina són els dos gabapentinoides actualment comercialitzats a Espa ̃na que estan indicats per el tractament de l’epilèpsia, el dolor neuropàtic perifèric, la neuropatia diabètica i la neuràlgia postherpètica. La pregabalina també té indicació en el tractament del trastorn d’ansietat generalitzada.

El seu ús els darrers anys ha augmentat de manera exponencial. Des de l’Agència Espanyola de Medicaments (AEMPS), es destaca l’ús d’aquests fàrmacs en indicacions diferents a les autoritzades com la fibromiàlgia, la migranya, el dolor lumbar, o la síndrome de cames inquietes. Es planteja que aquesta elevada prevalença d’ús podria obeir a estratègies de reducció en la utilització d’altres grups com els opiacis en el dolor crònic o les benzodiacepines. Sigui quina sigui la causa, l’ús de gabapentinoides en indicacions no autoritzades exposa als pacients a uns medicaments amb proves limitades sobre la seva eficàcia i els riscos associats a una sobreutilització.

Els autors d’aquest estudi es van plantejar avaluar l’adequació dels tractaments amb gabapentina i pregabalina a les indicacions autoritzades, analitzar-ne l’ús en les no autoritzades i identificar els pacients amb més risc de patir depressió respiratòria amb aquests fàrmacs.

Es va dur a terme un estudi observacional retrospectiu que va incloure 9.778 pacients en tractament amb gabapentina o pregabalina el primer bimestre del 2020 a Navarra.

Els resultats van mostrar que gabapentina i pregabalina es van prescriure per a indicacions no autoritzades en més del 56% dels casos. La mitjana d’edat dels pacients va ser de 67 anys, i un 61% eren dones. El 60% prenia de manera simultània almenys un depressor del sistema nerviós central (SNC), el 33% algun opiaci, el 20% opiacis combinats amb depressors del SNC i el 4% algun antihistamínic. L’11% tenia el diagnòstic d’asma o malaltia pulmonar obstructiva crònica. Aquestes prevalences es van veure constants durant la resta de l’any.

Els autors van concloure que cal implementar estratègies de desprescripció de gabapentinoides per adequar-ne l’ús i disminuir els problemes de toxicitat. Pel que fa a aquests riscos, una anàlisi sobre ús de pregabalina i risc de dependència suggeria que quan la pregabalina, per exemple, es pren associada a hipnosedants, antidepressius, antipsicòtics o analgèsics opiacis, hi ha la possibilitat d’un increment del risc de disminució de l’estat d’alerta, somnolència, caiguda i fractura. Tot i que el 2019 la FDA va emetre una alerta informant de l’augment del risc de depressió respiratòria en pacients a tractament amb gabapentinoides i depressors del SNC, aquest estudi mostra una alta prevalença d’ús d’aquesta combinació, amb el problema de seguretat que això suposa. A més, cal tenir present que la població més exposada a aquests grups de medicaments acostuma a ser la més susceptible de patir-ne els seus efectes adversos.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Gabapentinoides fora de fitxa tècnica: Cal una estratègia de desprescripció?

Ús de fluoroquinolones i risc d’ideació suïcida

Publicat el 1 de desembre de 2022 per

Les fluoroquinolones són un tipus d’antibiòtic que s’utilitza àmpliament en les infeccions respiratòries i del tracte urinari. Tot i tractar-se d’un grup d’antibiòtics amb una prevalença d’ús elevada en una gran varietat d’indicacions, el seu ús no és innocu, i presenta un perfil de seguretat amb múltiples efectes secundaris, gastrointestinals, dermatològics, osteoarticulars, cardiovasculars i neurològics.

Arran de diferents senyals de farmacovigilància generades als EEUU a partir de pacients que presentaven ideacions suïcides en iniciar tractament amb fluoroquinolones, la FDA va revisar les dades farmacoepidemiològiques. El 2016 l’agència reguladora americana va incloure en la fitxa tècnica  el potencial risc d’induir ideació i conducta suïcida. L’any 2018 l’AEMPS també va emetre una nota informant del potencial risc.

Un estudi de cohorts de publicació recent va avaluar l’associació entre l’ús de fluoroquinolones (ciprofloxacina, levofloxacina, moxifloxacina, gemifloxacina, ofloxacina, gatifloxacina, norfloxacina) i el risc de suïcidi. Més de 2,7 milions de pacients majors de 18 anys en dues cohorts amb pneumònia o infecció d’orina i que rebien algun d’aquests antibiòtics es van seguir durant 6 mesos amb l’objectiu de determinar-ne les visites a urgències o els ingressos hospitalaris relacionats amb ideacions autolítiques. Els resultats es van comparar amb una cohort de pacients que havien rebut azitromicina o trimetroprim-sulfametaxozol per les mateixes indicacions.

Després de 60 dies de seguiment, el risc d’atenció mèdica o ingrés per ideació o conducta suïcida no va ser superior en els pacients de les cohorts que rebien fluoroquinolones respecte azitromicina o trimetroprim-sulfametoxazol (HR=1,01 [IC95% 0,76-1,36] i HR=1,03 [IC95% 0,91-1,17] respectivament).

Els resultats d’aquest estudi no mostren un augment del risc de suïcidi que requereix atenció hospitalària o ingrés. En estudis previs s’havien vist resultats contradictoris: una anàlisi de les reaccions adverses recollides a través de la base de dades VigiBase (Samyde J, et al, 2016) va suggerir un augment del risc, mentre que en un estudi de casos i controls previ (Jick SS, et al, 1998) no confirmàven l’associació. Els autors conclouen que tot i aquests resultats, no es pot excloure de manera definitiva un petit increment del risc, bé perquè es tracti de casos amb simptomatologia lleu que no arriben a requerir atenció mèdica hospitalària. En qualsevol cas, es recomana tenir present aquest efecte advers en els pacients tractats.

Adrià Domingo

R3 Farmacologia Clínica

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Ús de fluoroquinolones i risc d’ideació suïcida