Durant la dècada dels 70, l’assaig US Multiple Risk Factor Intervention Trial, va avaluar el risc cardiovascular de 325.348 homes i cap dona; en 12 866 d’aquests homes es van identificar diferents factors de risc i es van implementar estratègies de prevenció. Al mateix temps, es van produir desenes de publicacions, i una base d’evidència sòlida sobre el risc i la prevenció cardiovascular. De manera reveladora, l’acrònim de l’assaig era “Mr Fit”. Aquest flagrant biaix ètnic i de sexe formava part d’un patró més ampli. El Physicians Health Study, sobre l’eficàcia de l’aspirina per a la prevenció de l’infart de miocardi i altres estudis de prevenció cardiovascular, duts a terme durant els anys 90, també es van limitar als homes blancs.
Durant la segona meitat del segle XX, les dones en edat fèrtil han estat excloses de la recerca mèdica amb l’argument que els seus cicles hormonals afavorien poblacions massa heterogènies, i per evitar la repetició de tragèdies com la de la talidomida. No obstant, en aquell moment i encara ara, les malalties cardiovasculars representen una de les principals causes de mort en les dones.
Amb aquesta introducció, Rau Steuernagel et al, ens posen en context d’una problemàtica que lluny d’haver estat superada, es manté i s’amplia amb el biaix de gènere. Tal com s’exposa en el títol de l’article, la lluita per frenar el biaix de sexe i gènere en la recerca mèdica cardiovascular també implica considerar aspectes socials i econòmics. L’aparició del concepte de gènere amplia la discussió i planteja nous reptes. Entendre gènere com una construcció social, relacionada amb la percepció personal també té implicacions en l’accés a l’assistència sanitària, el comportament en la recerca en salut, la interpretació dels símptomes i la presa de decisions clíniques.
La reparació de les desigualtats en la salut cardiovascular que es deriven del sexisme i el biaix de gènere en la recerca mèdica requereix una acció a diferents nivells, implicant múltiples actors, inclosos metges, acadèmics, governs, societats científiques i la indústria farmacèutica. En un moment de medicina personalitzada, resulta fonamental fer totes aquestes consideracions per convertir-la en una medicina inclusiva que ens permeti millorar, en últim terme, la salut de tota la població.
