Intercanvi de medicaments biològics i biosimilars

Des de la seva introducció al 2006, es disposa d’una àmplia experiència d’ús amb els medicaments biosimilars a pràcticament totes les àrees terapèutiques. No obstant això, de vegades segueixen sorgint dubtes davant de diferents situacions, especialment davant de l’intercanvi entre aquests medicaments. L’objectiu d’aquest butlletí que us presentem en aquest post és recopilar la millor evidència disponible actualment en aquesta qüestió per reduir la incertesa i afavorir una major implantació en el tractament dels pacients.

Un medicament biosimilar és un medicament biològic equivalent en qualitat, eficàcia i seguretat a un altre medicament ja comercialitzat a la Unió Europea (UE) la patent del qual ha expirat (anomenat medicament de referència). Per aprovar un determinat medicament com a biosimilar, l’Agencia Europea del Medicament (EMA) demana disposar d’estudis preclínics que mostrin que hi ha semblança en les propietats fisicoquímiques i l’activitat biològica entre el biosimilar i el de referència. Es demana també estudis clínics sobre l’ eficàcia en comparació amb el biotecnològic de referència en alguna de les indicacions prèviament aprovades, així como dades sobre la seguretat del biosimilar.

Al nostre entorn, el document de consens de la Subcomissió d’immunosupressors Selectius de L’ICS sobre l’ús de biosimilars publicat el 2020, estableix, entre altres coses, que els biosimilars centren la seva competència en la reducció de costos i, per tant, en la millora de l’eficiència, però aquesta eficiència ha de sustentar-se en l’anàlisi de cost/efectivitat. D’altra banda cal no oblidar que la disponibilitat de biosimilars no ha de reduir els objectius terapèutics òptims assumibles a cada malaltia o limitar l’ús d’altres teràpies que puguin permetre aconseguir aquest objectiu.

En pacients que compleixin criteris per iniciar una teràpia biològica de la qual es disposi de biosimilars, cal considerar l’opció del biosimilar com a primera opció, sempre que es demostri que és eficient. En pacients en tractament amb un biooriginal es pot valorar l’intercanvi de l’original al biosimilar. La necessitat d’acceptació per part del pacient fa necessari un bon coneixement per part dels professionals de medicina, infermeria i farmàcia per resoldre els seus dubtes i limitar els inconvenients.

I pel que fa a la possibilitat d’intercanvi en pacients que han iniciat un fàrmac biotecnològic, el darrer posicionament de l’EMA es basa en les dades disponibles acumulades en més d’un milió de pacients per mostrar-se favorable a la intercanviabilitat (vegeu-ne el document).

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Intercanvi de medicaments biològics i biosimilars

Brivudina: interaccions potencialment mortals

L’AEMPS publica una nova nota informativa en la que es fa un recordatori sobre el risc d’interacció entre brivudina i fluoropirimidines (com ara capecitabina, 5-fluorouracil, tegafur, floxuridina, flucitosina). Es tracta d’una interacció que pot ser potencialment mortal i mai no s’han d’administrar simultàniament.

La brivudina és un antivíric autoritzat en el tractament de la infecció per herpes zóster en adults immunocompetents. A la fitxa tècnica del producte s’especifica de manera detallada aquesta interacció i els riscos potencials.

Tot i les mesures informatives i de minimització de riscos dutes a terme fins ara (veure notes informatives MUH (FV), 7/2012 i MUH (FV), 09/2017), se segueixen notificant casos greus, incloent casos amb desenllaç mortal, derivats de l’ús concomitant de brivudina i fluoropirimidines.

En aquesta situació, es fan les següents recomanacions:

-S’ha de respectar un període d’espera com a mínim de 4 setmanes entre la finalització del tractament amb brivudina i l’inici de l’administració de fluoropirimidines.
-És indispensable que abans de prescriure brivudina, el professional mèdic s’asseguri que el pacient no està rebent quimioteràpia antineoplàssica que contingui 5-fluoropirimidines o flucitosina.
-En dispensar brivudina cal informar el pacient i recordar-li que llegiu detingudament l’advertència i la targeta d’informació inclosa a l’envàs, a més del prospecte.

Hi ha a disposició dels professionals sanitaris un document informatiu que inclou una llista de comprovació per al metge prescriptor a més de la targeta d’informació per al pacient inclosa a l’envàs del medicament.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Brivudina: interaccions potencialment mortals

Risc de Síndrome de Stevens Johnson per antibiòtics

Els antibiòtics s’associen a un risc rellevant de síndrome de Stevens-Johnson i necròlisi epidèrmica tòxica (SJS/NET). Es tracta del tipus més greu de reaccions d’hipersensibilitat, amb una taxa de mortalitat de fins a un 50%. L’objectiu d’aquesta revisió sistemàtica va ser avaluar la prevalença de SJS/NET associada a antibiòtics a tot el món.

Es van consultar les bases de dades MEDLINE i Embase i es van seleccionar estudis experimentals i observacionals en els que es fes una descripció dels riscos de SJS/TEN des de l’inici fins al 22 de febrer de 2022. Es van extreure les dades i es va avaluar el risc de biaix. Es van realitzar anàlisis de subgrups per explorar l’heterogeneïtat entre els estudis. La certesa de l’evidència es va valorar mitjançant l’enfocament GRADE (Grading of Recommendations Assessment, Development and Evaluation).

Entre els 64 estudis inclosos a la revisió sistemàtica, se’n van identificar 38 que descrivien associacions a través de l’anàlisi de sèries de pacients; la metaanàlisi va incloure aquests 38 estudis amb un total de 2.917 pacients per determinar la prevalença de SJS/NET associada a antibiòtics. Es va observar una proporció del 28% (IC del 95%, 24%-33%), amb una certesa moderada de l’evidència. El grup de les sulfonamides es va associar a SJS/NET en un 32% (IC del 95%, 22%-44%) dels casos, seguit de les penicil·lines (22%; IC del 95%, 17%-28%), cefalosporines ( 11%; IC 95%, 6%-17%), fluoroquinolones (4%; IC 95%, 1%-7%) i macròlids (2%; IC 95%, 1%-5%). Hi va haver una heterogeneïtat estadísticament significativa en la metaanàlisi, que es podria explicar parcialment en l’anàlisi de subgrups per zona geogràfica.

Segons els autors de l’estudi, aquests resultats posen de manifest la rellevància d’aquest risc, la importància de la gestió raonada dels antibiòtics, l’educació i la conscienciació a nivell dels professionals sanitaris, així com l’avaluació del risc-benefici en l’elecció i la durada dels tractaments antibiòtics per tal de minimitzar aquests riscos.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Risc de Síndrome de Stevens Johnson per antibiòtics