Eficàcia del ferro carboximaltosa en pacients amb insuficiència cardíaca. Resultats negatius

Publicat el 20 de setembre de 2023 per

En pacients amb insuficiència cardíaca (IC), fracció d’ejecció (FE) reduïda, i dèficit de ferro, el ferro carboximaltosa no redueix els ingressos ni la mortalitat, segons els resultats d’aquest estudi.

Es tracta d’un assaig clínic aleatoritzat, doble cec i comparat amb placebo, per avaluar l’eficàcia de ferro carboximaltosa en pacients amb IC i dèficit de ferro. S’hi van incloure pacients ambulatoris amb IC i una FE del 40% o menys. Els pacients es van aleatoritzar a ferro carboximaltosa per via intravenosa o placebo, a més del tractament de base. La variable principal d’eficàcia va ser una combinada de mortalitat als 12 mesos, hospitalitzacions per IC o canvi als 6 mesos en la distància caminada als 6 minuts.

S’hi van incloure 3.065 pacients, dels quals 1.532 van ser assignats al grup de ferro carboximaltosa i 1.533 al grup placebo. Als 12 mesos havien mort 131 pacients (8,6%) del grup de ferro carboximaltosa i  158 (10,3%) del grup placebo. Aquestes diferències no van ser significatives. Tampoc es van observar diferències en els ingressos o en el canvi de la distància caminada als 6 min. El nombre de pacients amb esdeveniments adversos greus va ser similar en els dos grups (27% del grup de ferro carboximaltosa i 26% del grup placebo).

Els autors van concloure que en els pacients avaluats no hi va haver diferències entre el ferro carboximaltosa i el placebo pel que fa a la variable combinada de mort o hospitalitzacions per IC o distància a peu als 6 minuts.

Segons l’editorial acompanyant, el disseny de l’estudi va estar condicionat pels requeriments de la FDA d’un interval de confiança més estret, la qual cosa podria explicar la manca de significació estadística dels resultats. També es podria considerar que la població inclosa en aquest assaig va ser de menor risc que la d’estudis previs.

Els resultats d’una metanàlisi recent de 12 assaigs clínics van mostrar que l’administració de ferro carboximaltosa s’associava a una disminució dels ingressos per empitjorament de la IC però tampoc reduïa la mortalitat. Aquests resultats són consistents amb els de dos assaigs clínics previs, l’AFFRIM-AHF I l’IRONMAN, que van mostrar una reducció de les hospitalitzacions però no de la mortalitat.

El dèficit de ferro  es presenta en gairebé la meitat dels pacients amb IC crònica i pot arribar a un 80% dels casos en les formes agudes. La Societat Europea de Cardiologia, en les seves darreres guies de tractament, recomana prioritzar un maneig òptim dels diferents factors de comorbiditat incloent el dèficit de ferro, sobretot en pacients amb FE reduïda. Caldrà esperar els resultats de nous estudis que ajudin a precisar l’eficàcia real del ferro carboximaltosa en aquesta població.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Eficàcia del ferro carboximaltosa en pacients amb insuficiència cardíaca. Resultats negatius

Avaluació dels riscos associats a semaglutida i liraglutida

Publicat el 17 de juliol de 2023 per

El comitè de seguretat de l’EMA, el PRAC, està revisant dades sobre el risc d’ideació suïcida i d’autolesió associat als agonistes del receptor GLP-1, semaglutida (Wegovy®, Ozempic®) i liraglutida (Saxenda®). Aquests medicaments s’utilitzen en el tractament de l’obesitat i de la diabetis tipus 2. La revisió va ser motivada per la notificació per part de l’agència de medicaments islandesa d’una sèrie de casos de pensaments suïcides i autolesions en pacients en tractament amb liraglutida i semaglutida. Fins ara s’estan analitzant unes 150 notificacions de sospites de reaccions adverses relacionades.

La liraglutida i la semaglutida són fàrmacs amb una prevalença d’ús molt elevada. Actualment s’estima una exposició de més de 20 milions de pacients-any a tot el mon. Encara no està clar si els casos notificats estan relacionats amb els mateixos medicaments o amb les condicions subjacents dels pacients o altres factors.

Semaglutida i liraglutida estan autoritzats per controlar el pes, juntament amb la dieta i l’activitat física en persones obeses o amb sobrepès en presència d’almenys un problema de salut relacionat amb el pes. Semaglutida també està autoritzada per al tractament d’adults amb diabetis tipus 2 mal controlada com a complement de la dieta i l’exercici, però s’ha utilitzat fora de fitxa tècnica per a la pèrdua de pes. Actualment, el comportament suïcida no apareix com a efecte secundari a la informació del producte de la UE per a cap agonista del receptor GLP-1.

La revisió s’està duent a terme en el context d’un procediment generat a partir d’un senyal, és a dir, informació sobre un nou efecte advers que pot ser causat per un medicament o un aspecte nou d’un esdeveniment advers que ja és conegut però que requereix una avaluació addicional. La presència d’un senyal no significa necessàriament que un medicament hagi causat l’esdeveniment advers en qüestió.

La revisió d’aquests medicaments es va iniciar el 3 de juliol de 2023 i ara s’ha ampliat per incloure altres agonistes del receptor GLP-1. Es preveu que aquesta revisió conclogui el novembre de 2023.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Avaluació dels riscos associats a semaglutida i liraglutida

Acid Bempedoic en prevenció cardiovascular: una alternativa a les estatines?

Publicat el 13 de juliol de 2023 per

Els resultats d’un assaig clínic recent suggereixen que el tractament amb àcid bempedoic es va associar a un risc menor d’esdeveniments cardiovasculars majors en pacients intolerants a estatines.

Es tracta d’un assaig clínic controlat amb placebo en què es van incloure pacients que no podien o no volien prendre estatines per efectes adversos inacceptables (pacients “intolerants a les estatines”) i tenien malaltia cardiovascular o amb alt risc cardiovascular. Els pacients van ser aleatoritzats a rebre àcid bempedoic oral (180 mg al dia) o bé placebo. La variable principal era una combinada de quatre components d’esdeveniments cardiovasculars majors (mort per causes cardiovasculars, infart de miocardi no mortal, accident vascular cerebral no mortal o revascularització coronària).

Un total de 13.970 pacients van ser aleatoritzats a rebre àcid bempedoic (n=6.992) o bé placebo (n=6.978). La mitjana de seguiment va ser de 40,6 mesos. El nivell mitjà de colesterol LDL a l’inici de l’estudi va ser de 139,0 mg/dl en tots dos grups. La incidència d’un esdeveniment de la variable principal va ser significativament menor amb àcid bempedoic que amb placebo (HR=0,87; IC95% 0,79 a 0,96;p=0,004). També es van veure diferències en una combinada de mort per causes cardiovasculars, ictus no mortal o IAM no mortal, IAM mortal i revascularització coronària. L’àcid bempedoic no va mostrar efectes significatius sobre l’accident vascular cerebral, la mort per causes cardiovasculars i la mort per qualsevol causa. Les incidències de gota i colelitiasi van ser superiors amb àcid bempedoic que amb placebo (3,1% davant 2,1% i 2,2% davant 1,2%, respectivament), igual que les incidències de petits augments en els nivells de creatinina sèrica, àcid úric i enzims hepàtics.

En una subanàlisi del mateix assaig, publicat a la revista JAMA, es va avaluar l’eficàcia de l’àcid bempedoic en prevenció primària cardiovascular en el subgrup de pacients d’alt risc. Els pacients van ser aleatoritzats a rebre àcid bempedoic oral (180 mg al dia) o bé placebo. El seguiment va ser de 39,9 mesos i s’hi van incloure 4.206 participants. La variable principal va ser el temps transcorregut des de l’aleatorització fins l’aparició d’algun dels esdeveniments cardiovasculars majors (mort per causes cardiovasculars, infart de miocardi no mortal, accident vascular cerebral no mortal o revascularització coronària). Els resultats van mostrar una reducció significativa per a la variable principal a favor de l’àcid bempedoic respecte de placebo.

L’àcid bempedoic és un nou hipolipemiant que inhibeix la síntesi hepàtica de colesterol en inhibir l’enzim adenosina trifosfat (ATP)-citrat lia i redueix els nivells de C-LDL. Atès que és un profàrmac que s’activa selectivament al fetge, estaria desproveït d’efectes adversos musculars. Està comercialitzat, però sense finançament públic, com a complement a la dieta a la hipercolesterolèmia primària o dislipèmia mixta, en combinació amb una estatina en pacients que no assoleixen els objectius de C-LDL amb la màxima dosi tolerada d’estatines, o en pacients amb intolerància o contraindicació a les estatines.

Tot i aquests resultats, algunes limitacions metodològiques, com canvis en el protocol, problemes de validesa externa i el percentatge d’abandonaments prematurs de l’estudi, dificulta la interpretació dels resultats. A més, no es va observar un efecte significatiu sobre la mortalitat (per qualsevol causa ni d’origen cardiovascular) i la reducció sobre la variable principal combinada va ser modesta.

Amb les dades disponibles, diversos autors consideren que és prematur considerar l’àcid bempedoic com a alternativa a les estatines. Segons l‘informe de posicionament terapèutic del fàrmac: “podria considerar-se una possibilitat terapèutica en pacients amb alt o molt alt risc cardiovascular (malaltia vascular ateroscleròtica, hipercolesterolèmia familiar heterozigòtica) quan no s’assoleixen els objectius terapèutics de C-LDL malgrat el tractament intensiu amb estatines i ezetimiba, o amb ezetimiba en cas d’intolerància o contraindicació a estatines. En aquest escenari de tercera línia de tractament, l’àcid bempedoic
podria considerar-se en situacions en què no es consideri adequat un inhibidor de la PCSK9″. Els estudis futurs hauran de confirmar l’eficàcia, la seguretat i la rendibilitat a llarg termini de l’àcid bempedoic per a la prevenció cardiovascular en pacients intolerants a les estatines.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Acid Bempedoic en prevenció cardiovascular: una alternativa a les estatines?