Romosozumab: es rebutja la seva autorització a Europa

L’Agència Europea de Medicaments ha recomanat que no s’autoritzi la comercialització a la UE de romosozumab (Evenity®), un nou anticòs monoclonal desenvolupat per al tractament de l’osteoporosi (vegeu nota).

L’abril d’aquest any la FDA el va autoritzar per al tractament de dones en edat postmenopàusica amb risc elevat de fractura, i per a les que no toleren altres tractaments.

Romosozumab incrementa la formació de nou os. En dos assaigs clínics (ARCH, i FRAME) en un total de més de 11.000 dones d’edat postmenopàusica amb osteoporosi, el tractament amb romosozumab va mostrar disminuir la incidència de fractura vertebral en un 73% en comparació de placebo, i en un 50% en comparació amb alendronat. Els assaigs clínics no van demostrat un efecte reductor del risc de fractura de fèmur.

La FDA va advertir que, pel fet que en un dels assaigs clínics es va registrar un augment del risc cardiovascular en el grup tractat amb aquest fàrmac, romosozumab es contraindicava en pacients amb antecedent d’infart de miocardi o d’ictus l’any anterior. Diposita al clínic la responsabilitat de “determinar si l’efecte beneficiós és superior als riscos”.

Al cap d’un mes de la seva autorització als EEUU, la FDA va emetre una nota d’alerta d’augment de risc d’esdeveniments cardiovasculars greus (isquèmia miocàrdica, AVC) i mort de causa cardiovascular.

A la Unió Europea, la decisió sobre l’autorització encara estava pendent. Aquests dies s’ha fet públic que, després de la revisió per part del CHMP de l’EMA, s’ha considerat que la relació benefici-risc de romosozumab no és favorable i no s’ha autoritzat la seva comercialització a Europa.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , | Comentaris tancats a Romosozumab: es rebutja la seva autorització a Europa

Inhibidors de la bomba de protons: sobre els riscos i la necessitat de revisar-ne l’ús.

Els inhibidors de la bomba de protons (IBP) són fàrmacs molt utilitzats. Els resultats de diversos estudis suggereixen que el seu ús s’associa afectes adversos que poden ser greus (malalties cardiovasculars, malalties renals cròniques, demència, pneumònia, càncer gàstric, infeccions per Clostridium difficile o fractures osteoporòtiques). Estudis previs ja havien suggerit una major mortalitat associada al seu ús.

La novetat més recent es un estudi de cohorts que es va dissenyar per avaluar l’associació entre l’ús de fàrmacs inhibidors de la secreció àcida (antihistamínics-H2 i IBP) i la mortalitat, global i específica. També es va analitzar si aquesta associació venia determinada per la durada del tractament o per la no indicació de l’ús d’aquests fàrmacs. S’hi va incloure una cohort de més de 200.000 pacients del registre de la Veterans Administration als Estats Units. Del total de pacients, 157.000 rebien un IBP i 57.000 un antihistamínic-H2.

Es va observar una associació entre l’ús d’IBP i el risc de mort per qualsevol causa, o de causa cardiovascular, per càncer gàstric o malaltia renal crònica. Els antecedents de malaltia cardiovascular, renal o neoplàstica no van modificar aquests resultats. Aquesta associació es va mantenir en el subgrup de pacients que van rebre un IBP sense tenir-ne justificada la indicació. També es va observar una associació positiva amb la durada del tractament.

Els autors consideren alarmant l’excés de risc observat en el subgrup de pacients que rebien el fàrmac sense tenir-ne una indicació que en justifiqués el seu ús. També alerten sobre la necessitat de vigilància dels tractament de durades excessives.

Entre l’any 2013 i el 2014, a Catalunya, prop d’1 milió i mig de persones (gairebé 19% de la població general) va rebre uns 300 milions de DDD d’un IBP (Dades CatSalut). Amb aquestes xifres de consum, qualsevol efecte advers pot tenir un impacte sanitari rellevant.

L’ús profilàctic d’IBP està indicat en els pacients tractats amb AINE i que tenen algun factor de risc addicional, com l’edat avançada (més de 70 anys), l’antecedent de malaltia ulcerosa o d’hemorràgia digestiva, l’ús concomitant d’anticoagulants orals, antiagregants plaquetaris,  corticoides per via oral, antidepressius ISRS o duals,  o la presència de malaltia cardiovascular avançada. També estan indicats per al tractament de la malaltia ulcerosa gastroduodenal amb Helicobacter positiu, en el reflux gastroesofàgic i en l’hèrnia hiatal.

Els IBP es prescriuen en ocasions de manera inadequada durant períodes prolongats a pacients polimedicats, sense factors de risc, o per a molèsties inespecífiques. Els resultats d’aquest estudi, i també d’altres previs que ja han advertit sobre la qüestió, fan imprescindible revisar les indicacions d’ús d’aquests fàrmacs i identificar aquells pacients que no els necessiten.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Inhibidors de la bomba de protons: sobre els riscos i la necessitat de revisar-ne l’ús.

Mortalitat associada a l’ús de tramadol

Els resultats de dos estudis recents coincideixen en mostrar una major mortalitat associada a l’ús de tramadol.  Aquest és el segon estudi publicat en poques setmanes.

 El primer estudi va ser un estudi de casos creuats, en el qual es van comparar, en el mateix pacient, períodes d’exposició a la variable d’interès amb períodes de no exposició.

A partir de la base de dades de la seguretat social de Corea del Sud, es van analitzar pacients que havien rebut almenys una prescripció de tramadol abans de la seva mort entre els anys 2004-2013. Per tal de comparar el període d’exposició amb el de control, es va establir un període rentat de 10 dies. Es van per estimar els valors d’OR i els seus intèrvals de confiança (IC 95%). També es va ajustar per factors que canvien amb el pas del temps: altres fàrmacs, intervencions quirúrgiques i patologies respiratòries agudes.

Es van identificar 19.443 individus elegibles. El consum de tramadol va mostrar associació amb augment de la mortalitat [OR = 1,77 (IC 95%, 1,67-1,87)]. El risc va ser més elevat en els pacients d’edat avançada (> 75 anys) [OR = 2,61 (IC 95%, 2,28-2,99)], amb nefropatia associada [OR = 2,90 (IC 95%, 1,67-1,87)] i amb hepatopatia associada [OR = 2,09 (IC 95%, 1,62-2,68)].

Atès que pel disseny de l’estudi, no es pot evitar completament la presència de factors de confusió residuals, els autors reconeixen que aquests resultats han de ser interpretats amb prudència.

Poques setmanes abans, la revista JAMA publicava un estudi de cohorts per examinar l’associació entre l’ús de tramadol i la mortalitat per totes les causes en pacients amb artrosi. A partir de les dades de la base CPRD, al Regne Unit, es van identificar 88.902 pacients majors de 50 anys amb artrosi de genoll, maluc o mà, que van rebre tramadol, naproxèn, diclofenac, celecoxib, etoricoxib o codeïna. Es van excloure els pacients amb càncer i els que tenien antecedents de trastorn per consum d’opiacis. Els consumidors de tramadol tenien més edat, major pes i major durada de l’artrosi, així com major comorbiditat, comparats amb els consumidors dels altres fàrmacs. Es va examinar la mortalitat en l’any següent a la primera prescripció de cadascun dels fàrmacs.

Els valors de HR de la mortalitat van ser 1,71 (IC 95%, 1,41-2,07) en comparació amb naproxèn (164 morts), 1,88 (IC 95%, 1,41-2,35) amb diclofenac, 1,70 amb celecoxib i 2,04 amb etoricoxib). La diferència de mortalitat en comparació amb naproxèn va ser de 9,7 per 1.000 persones i any. La mortalitat en els consumidors de codeïna va ser similar a la dels de tramadol (HR = 0,94).

De manera similar a l’estudi previ, pel seu caràcter observacional, la selecció de cada fàrmac va venir determinada per la comorbiditat i altres característiques del pacient.

Com a possibles mecanismes pels quals el tramadol podria augmentar la mortalitat es plantegen el deliri, interaccions amb alcohol i altres depressors de sistema nerviós central i un major risc de caigudes.

Els opioides són medicaments altament efectius que, si s’utilitzen de manera adequada poden ser molt útils en el tractament del dolor, sobretot si formen part d’un abordatge multimodal. En el dolor crònic no oncològic els opioides es consideren medicaments de segona línia quan han fracassat altres alternatives. Les dades actuals disponibles suggereixen que possiblement la selecció actual d’analgèsics opioides no és la més adequada, les dosis que es fan servir són massa altes i la durada dels tractaments massa llargs. Per tant, convé garantir que el seu ús exposarà als pacients al menor risc possible.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Mortalitat associada a l’ús de tramadol