Toxicitat de la cloroquina i la hidroxicloroquina

Publicat el 3 de juny de 2020 per

En el darrer número del Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya es revisen els aspectes  de toxicitat de la cloroquina i la hidroxicloroquina. Ens sembla rellevant recordar-ne alguns missatges importants:

“…Els efectes adversos més freqüents són pruïja, nàusees i cefalea, però ambdues presenten toxicitat cardíaca i poden predisposar a arítmies greus, el risc de les
quals pot augmentar amb l’ús concomitant de fàrmacs que allarguen l’interval QT, com l’azitromicina. Altres efectes poc freqüents, però que poden ser greus, són la hipoglucèmia, els efectes neuropsiquiàtrics, els trastorns hepàtics, les reaccions d’hipersensibilitat idiosincràtiques i les interaccions farmacològiques.

Els antipalúdics es poden associar a una hemòlisi oxidativa, sobretot en pacients amb variants greus de dèficit de glucosa-6-fosfat deshidrogenasa (G6PD). La primaquina és ben coneguda per causar-ho, però la cloroquina i la hidroxicloroquina són molt menys propenses a fer-ho.

La cloroquina i la hidroxicloroquina (però també l’azitromicina i el lopinavir/ritonavir) retarden la repolarització ventricular i poden allargar l’interval QT corregit (QTc) a l’electrocardiograma (ECG) amb el conseqüent risc d’arrítmies ventriculars, com torsade de pointes (TdP). Tot i que és poc freqüent, aquest risc pot augmentar en els pacients que reben aquests tractaments de manera concomitant. La toxicitat cardíaca depèn de la dosi i els casos d’arrítmies greus s’han descrit sobretot amb sobredosi, però també en dosis terapèutiques.

L’ús de cloroquina o hidroxicloroquina per al tractament o la prevenció de la infecció pel coronavirus SARS-CoV-2 actualment es basa principalment en dades in vitro i estudis limitats en humans. Tot i que aquestes dades han obert perspectives encoratjadores, no demostren que siguin fàrmacs efectius en el maneig dels pacients infectats i calen estudis clínics de qualitat metodològica. Cal ser conscients dels diversos efectes adversos potencialment greus, especialment els cardíacs, amb la utilització d’aquests medicaments i que desconeixem la relació beneficirisc del seu ús en el tractament de la COVID-19.”

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Toxicitat de la cloroquina i la hidroxicloroquina

Celebració del Dia Internacional de l’Assaig Clínic

Publicat el 21 de maig de 2020 per

Ahir 20 de Maig es va celebrar el dia Internacional de l’assaig clínic. Es commemora que l’any 1747 el doctor James Lind va dur a terme amb èxit el que es considera el primer assaig clínic de la història. L’assaig va avaluar l’eficàcia de l’àcid ascòrbic per al tractament de l’escorbut i els resultats van mostrar l’eficàcia de la vitamina C per curar la malaltia. Aquell fet va establir les bases del que és, avui, la investigació clínica moderna.

Segons l’OMS, un assaig clínic és qualsevol estudi d’investigació que assigna de manera prospectiva als seus participants amb l’objectiu d’avaluar els efectes d’una o més intervencions sanitàries. Avui podem dir que l’assaig clínic és l’element central en recerca per avaluar l’eficàcia d’intervencions curatives o preventives i es considera fonamental en la generació de coneixement.

James Lind

James Lind

En els darrers anys, la creació de xarxes i consorcis ha promogut la realització d’assaigs clínics multinacionals en diferents àmbits; això ha facilitat els processos garantint-ne el millor mètode. En el nostre entorn, la European Clinical Research Infrastructure Network (ECRIN) a nivell europeu, i la Plataforma SCReN a Espanya, coordinen i donen suport a la posada en marxa i el desenvolupament d’assaigs clínics multicèntrics de promoció independent.

Des de ECRIN s’ha volgut celebrar la data i reforçar el missatge que,  en temps de pandèmia COVID-19, resulta més prioritari  que mai promoure la realització d’estudis de metodologia robusta que donin resposta a les necessitats que ens planteja la malaltia, sense oblidar que, també en situacions d’emergència sanitària, la recerca de qualitat continua sent una prioritat urgent.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Celebració del Dia Internacional de l’Assaig Clínic

Carboximaltosa de ferro i risc d’hipofosfatèmia.

Publicat el 6 de març de 2020 per

L’agència australiana de medicaments (TGA) ha publicat una nota informativa en què es recorda i alerta sobre el risc de hipofosfatèmia simptomàtica per carboximaltosa de ferro i recomana l’avaluació dels factors de risc individuals abans de l’inici del tractament. El mecanisme de producció no està ben establert, encara que s’especula sobre un augment de l’eliminació renal de fòsfor. Dels 15 casos notificats i avaluats per la TGA fins a febrer de l’any 2020, quatre van ser greus. El temps fins a l’inici dels símptomes va variar de pocs dies fins a dues setmanes de l’inici de Ferinject®. La majoria dels pacients es va recuperar amb fosfat oral, calcitriol o amb suplements de fosfat endovenós.

La carboximaltosa de ferro (Ferinject®), d’administració endovenosa, s’utilitza per al tractament de la ferropènia quan els preparats orals no són efectius o no es poden utilitzar.

En general, la hipofosfatèmia associada al tractament és lleu, transitòria i asimptomàtica. No obstant això, en alguns casos pot cursar amb dolor, nàusees i astènia. La hipofosfatèmia greu, d’altra banda, s’associa a alteracions sistèmiques, que inclouen:

  • Símptomes musculars (debilitat muscular, astènia, miopatia progressiva que pot generar afectació cardiorrespiratòria i mort).
  • Símptomes neurològics (tremolors, alteració del nivell de coneixement, convulsions, paràlisi, cefalea)
  • Alteracions hematològiques.

Les formes greus són més freqüents en pacients amb tractament de reposició amb ferro de llarga durada i en aquells amb ferritina basal baixa, alteracions gastrointestinals, desnutrició i altres causes de dèficit de fosfat. En aquests pacients es recomana una vigilància estreta.

Thiago Carnaval

R2 de Farmacologia Clínica

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Carboximaltosa de ferro i risc d’hipofosfatèmia.