Celebració del Dia Internacional de l’Assaig Clínic

Publicat el 21 de maig de 2020 per

Ahir 20 de Maig es va celebrar el dia Internacional de l’assaig clínic. Es commemora que l’any 1747 el doctor James Lind va dur a terme amb èxit el que es considera el primer assaig clínic de la història. L’assaig va avaluar l’eficàcia de l’àcid ascòrbic per al tractament de l’escorbut i els resultats van mostrar l’eficàcia de la vitamina C per curar la malaltia. Aquell fet va establir les bases del que és, avui, la investigació clínica moderna.

Segons l’OMS, un assaig clínic és qualsevol estudi d’investigació que assigna de manera prospectiva als seus participants amb l’objectiu d’avaluar els efectes d’una o més intervencions sanitàries. Avui podem dir que l’assaig clínic és l’element central en recerca per avaluar l’eficàcia d’intervencions curatives o preventives i es considera fonamental en la generació de coneixement.

James Lind

James Lind

En els darrers anys, la creació de xarxes i consorcis ha promogut la realització d’assaigs clínics multinacionals en diferents àmbits; això ha facilitat els processos garantint-ne el millor mètode. En el nostre entorn, la European Clinical Research Infrastructure Network (ECRIN) a nivell europeu, i la Plataforma SCReN a Espanya, coordinen i donen suport a la posada en marxa i el desenvolupament d’assaigs clínics multicèntrics de promoció independent.

Des de ECRIN s’ha volgut celebrar la data i reforçar el missatge que,  en temps de pandèmia COVID-19, resulta més prioritari  que mai promoure la realització d’estudis de metodologia robusta que donin resposta a les necessitats que ens planteja la malaltia, sense oblidar que, també en situacions d’emergència sanitària, la recerca de qualitat continua sent una prioritat urgent.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Celebració del Dia Internacional de l’Assaig Clínic

Carboximaltosa de ferro i risc d’hipofosfatèmia.

Publicat el 6 de març de 2020 per

L’agència australiana de medicaments (TGA) ha publicat una nota informativa en què es recorda i alerta sobre el risc de hipofosfatèmia simptomàtica per carboximaltosa de ferro i recomana l’avaluació dels factors de risc individuals abans de l’inici del tractament. El mecanisme de producció no està ben establert, encara que s’especula sobre un augment de l’eliminació renal de fòsfor. Dels 15 casos notificats i avaluats per la TGA fins a febrer de l’any 2020, quatre van ser greus. El temps fins a l’inici dels símptomes va variar de pocs dies fins a dues setmanes de l’inici de Ferinject®. La majoria dels pacients es va recuperar amb fosfat oral, calcitriol o amb suplements de fosfat endovenós.

La carboximaltosa de ferro (Ferinject®), d’administració endovenosa, s’utilitza per al tractament de la ferropènia quan els preparats orals no són efectius o no es poden utilitzar.

En general, la hipofosfatèmia associada al tractament és lleu, transitòria i asimptomàtica. No obstant això, en alguns casos pot cursar amb dolor, nàusees i astènia. La hipofosfatèmia greu, d’altra banda, s’associa a alteracions sistèmiques, que inclouen:

  • Símptomes musculars (debilitat muscular, astènia, miopatia progressiva que pot generar afectació cardiorrespiratòria i mort).
  • Símptomes neurològics (tremolors, alteració del nivell de coneixement, convulsions, paràlisi, cefalea)
  • Alteracions hematològiques.

Les formes greus són més freqüents en pacients amb tractament de reposició amb ferro de llarga durada i en aquells amb ferritina basal baixa, alteracions gastrointestinals, desnutrició i altres causes de dèficit de fosfat. En aquests pacients es recomana una vigilància estreta.

Thiago Carnaval

R2 de Farmacologia Clínica

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Carboximaltosa de ferro i risc d’hipofosfatèmia.

En vigílies de triar especialitat

Publicat el 31 de gener de 2020 per

Fa poc menys d’un any, els nostres residents van voler escriure una entrada al blog sobre el que representava per a ells la residència al servei de Farmacologia Clínica de l’hospital, i explicar-ne els continguts. L’objectiu era donar a conèixer als futurs MIR una especialitat poc coneguda. Ara, en pocs mesos, una nova promoció de metges triaran especialitat; un moment important per decidir el seu futur.

L’any 1970, un grup d’estudi de l’OMS recomanava el desenvolupament de la Farmacologia Clínica com a  disciplina mèdica integrada en els sistemes de salut, i assenyalava entre els seus objectius:

-promoure un ús més efectiu i segur dels medicaments,                                                                -augmentar el coneixement a través de la recerca,                                                                            -transmetre aquest coneixement a través de l’ensenyament i                                                        -promoure serveis com ara informació sobre medicaments, monitorització sobre els efectes indesitjats, i  assessorament en el disseny d’estudis.

En  definitiva, contribuir a la promoció de la salut dels pacients a través d’activitats de servei i col·laboratives amb els clínics. Aquests aspectes són essencials per donar sentit a l’especialitat. Us deixem un video elaborat per la Societat Espanyola de Farmacologia clínica que pot ajudar a aclarir alguns punts importants.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a En vigílies de triar especialitat