Carboximaltosa de ferro i risc d’hipofosfatèmia.

Publicat el 6 de març de 2020 per

L’agència australiana de medicaments (TGA) ha publicat una nota informativa en què es recorda i alerta sobre el risc de hipofosfatèmia simptomàtica per carboximaltosa de ferro i recomana l’avaluació dels factors de risc individuals abans de l’inici del tractament. El mecanisme de producció no està ben establert, encara que s’especula sobre un augment de l’eliminació renal de fòsfor. Dels 15 casos notificats i avaluats per la TGA fins a febrer de l’any 2020, quatre van ser greus. El temps fins a l’inici dels símptomes va variar de pocs dies fins a dues setmanes de l’inici de Ferinject®. La majoria dels pacients es va recuperar amb fosfat oral, calcitriol o amb suplements de fosfat endovenós.

La carboximaltosa de ferro (Ferinject®), d’administració endovenosa, s’utilitza per al tractament de la ferropènia quan els preparats orals no són efectius o no es poden utilitzar.

En general, la hipofosfatèmia associada al tractament és lleu, transitòria i asimptomàtica. No obstant això, en alguns casos pot cursar amb dolor, nàusees i astènia. La hipofosfatèmia greu, d’altra banda, s’associa a alteracions sistèmiques, que inclouen:

  • Símptomes musculars (debilitat muscular, astènia, miopatia progressiva que pot generar afectació cardiorrespiratòria i mort).
  • Símptomes neurològics (tremolors, alteració del nivell de coneixement, convulsions, paràlisi, cefalea)
  • Alteracions hematològiques.

Les formes greus són més freqüents en pacients amb tractament de reposició amb ferro de llarga durada i en aquells amb ferritina basal baixa, alteracions gastrointestinals, desnutrició i altres causes de dèficit de fosfat. En aquests pacients es recomana una vigilància estreta.

Thiago Carnaval

R2 de Farmacologia Clínica

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Carboximaltosa de ferro i risc d’hipofosfatèmia.

En vigílies de triar especialitat

Publicat el 31 de gener de 2020 per

Fa poc menys d’un any, els nostres residents van voler escriure una entrada al blog sobre el que representava per a ells la residència al servei de Farmacologia Clínica de l’hospital, i explicar-ne els continguts. L’objectiu era donar a conèixer als futurs MIR una especialitat poc coneguda. Ara, en pocs mesos, una nova promoció de metges triaran especialitat; un moment important per decidir el seu futur.

L’any 1970, un grup d’estudi de l’OMS recomanava el desenvolupament de la Farmacologia Clínica com a  disciplina mèdica integrada en els sistemes de salut, i assenyalava entre els seus objectius:

-promoure un ús més efectiu i segur dels medicaments,                                                                -augmentar el coneixement a través de la recerca,                                                                            -transmetre aquest coneixement a través de l’ensenyament i                                                        -promoure serveis com ara informació sobre medicaments, monitorització sobre els efectes indesitjats, i  assessorament en el disseny d’estudis.

En  definitiva, contribuir a la promoció de la salut dels pacients a través d’activitats de servei i col·laboratives amb els clínics. Aquests aspectes són essencials per donar sentit a l’especialitat. Us deixem un video elaborat per la Societat Espanyola de Farmacologia clínica que pot ajudar a aclarir alguns punts importants.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a En vigílies de triar especialitat

Augment de l’ús d’opioides a Espanya 2010-2018. Cal revisar-ho.

Publicat el 23 de gener de 2020 per

L’Observatori de l’Ús de Medicaments és una iniciativa de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), en col·laboració amb la Direcció General de Cartera Bàsica de Serveis de el Sistema Nacional de Salut i Farmàcia, amb l’objectiu de posar a disposició dels professionals sanitaris, la comunitat científica, i dels ciutadans en general, les dades de l’ús de medicaments a Espanya amb càrrec a al Sistema Nacional de Salut en l’àmbit extrahospitalari.

Per a la realització d’aquests informes s’utilitza la informació sobre facturació de receptes de el Sistema Nacional de Salut. Aquesta base de dades conté el nombre d’envasos dispensats en oficines de farmàcies amb càrrec a al Sistema Nacional de Salut i es nodreix a partir de les dades subministrades per les diferents comunitats autònomes. Inclou el consum a càrrec de les mutualitats MUFACE, ISFAS, MUGEJU però no s’inclou el consum d’altres entitats asseguradores, el consum hospitalari, el procedent de receptes privades, ni la dispensació sense recepta (bàsicament automedicació).

Seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre Estudis d’Utilització de Medicaments, els consums dels medicaments s’han expressat en dosis diàries definides (DDD) per 1.000 habitants i dia (DHD). La DDD és una unitat tècnica de mesura que correspon a la dosi de manteniment en la principal indicació per a una via d’administració determinada en adults. Les DDD dels principis actius les estableix l’OMS i estan publicades al web de WHO Collaborating Centre for Drug Statistics Methodology. Cada informe serà actualitzat amb l’última DDD establerta. Per a aquells principis actius la DDD no hagi estat definida, aquesta s’aproxima utilitzant la dosi recomanada en la bibliografia i en la corresponent fitxa tècnica del medicament.

Durant el 2019, s’han publicat 8 informes d’utilització de diferents grups terapèutics. Us presentem l’informe sobre ús d’opioides que podeu consultar en el següent enllaç, i que confirma un important augment de l’ús d’aquests medicaments durant els darrers 8 anys. Caldria revisar-ne les indicacions.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , | Comentaris tancats a Augment de l’ús d’opioides a Espanya 2010-2018. Cal revisar-ho.