Desprescripció dels inhibidors de la bomba de protons.

L’ús crònic dels inhibidors de la bomba de protons (IBP) està justificat en casos greus d’esofagitis o en tractaments prolongats amb AINE o antiagregants plaquetaris en pacients amb factors de risc. Per a les altres indicacions d’ús, el tractament es recomana només entre 2 i 12 setmanes; després cal reavaluar-ne la indicació. Malgrat aquestes limitacions, l’ús d’IBP ha augmentat de manera exponencial els darrers anys i, tal com comentàvem en una entrada prèvia, gairebé un 60% de la població major de 65 anys pren un IBP de manera crònica. Això fa que qualsevol risc associat al seu ús tingui un impacte rellevant a la pràctica clínica. Els autors d’aquest estudi van plantejar avaluar l’aplicabilitat d’un algoritme de deprescripció en pacients hospitalitzats amb ús crònic d’IBP.

Es va dissenyar un estudi prospectiu que incloïa pacients hospitalitzats consecutius de gastroenterologia amb ús crònic d’IBP. Es va reavaluar la prescripció i es va aplicar un algoritme de retirada previ consentiment del pacient. El seguiment es va dur a terme a les 4, 12 i 24 setmanes.

Es van avaluar 371 pacients: 285 (76,82%) amb una prescripció adequada i 86 (23,18%) amb un ús que es va considerar inadequat. Setanta-cinc pacients van acceptar iniciar un procés de deprescripció. D’aquests, 61 (81,33%) van mantenir la deprescripció a la setmana 4, 56 (74,66%) a la setmana 12 i 54 (72,00%) a la setmana 24. No es van trobar diferències en el fet d’assolir amb èxit la deprescripció o no, pel que fa al sexe (p = 0,877), l’edat (p = 0,635), la indicació de l’IBP (p = 0,663) o el règim de deprescripció (p = 0,805). Cap pacient va tenir un efecte advers  atribuïble a la retirada de la medicació.

Segons els autors, aquests resultats confirmen un índex elevat d’utilització inadequada d’IBP en pacients ingressats en un servei gastroenterologia. L’aplicació d’un algoritme de deprescripció centrat en el pacient és una estratègia segura i eficaç per reduir el seu consum inadequat a mig termini.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a Desprescripció dels inhibidors de la bomba de protons.

Aducanumab en la malaltia d’Alzheimer

Fins ara no hi ha cap tractament preventiu per a la demència, ni cap que en disminueixi la seva progressió. L’eficàcia dels inhibidors de la colinesterasa en formes lleus o moderades és d’una rellevància clínica escassa. La memantina ha mostrat una eficàcia modesta en pacients amb la forma greu de la malaltia i només s’ha de considerar com una alternativa.

Les plaques de proteïna amiloide en el cervell són una característica neuropatològica de la malaltia d’Alzheimer i es suggereix que desencadenen una cascada d’alteracions que causen deteriorament cognitiu.

Tal com es reflexiona en aquesta editorial recent, l’aprovació d’aducanumab en la malaltia d’Alzheimer per part de la FDA ha estat motiu d’una forta controvèrsia. La decisió es va basar en una reducció de les plaques de beta amiloide en el cervell, una variable subrogada no validada, i que no se sap si es tradueix en resultats clínics rellevants. A més, s’ha vist que el fàrmac pot causar edema cerebral, microhemorràgies i siderosis superficial. Les dades sobre l’eficàcia procedents de dos assaigs clínics són contradictòries i encara no concloents. Segons alguna institució, l’aprovació d’aducanumab tot i la manca de proves d’efectivitat ha generat falses esperances per a pacients amb malaltia d’Alzheimer i les seves famílies, i amenaça amb arruïnar el programa Medicare als Estats Units a causa del preu exorbitant del medicament.

Els dos assaigs de fase III duts a terme amb el fàrmac es van aturar precoçment després que una anàlisi inicial mostrés que el fàrmac no era més eficaç que placebo per reduir el deteriorament cognitiu. Una anàlisi posterior va confirmar la ineficàcia del fàrmac en un estudi, però l’altre va suggerir un efecte beneficiós cognitiu. L’Agència Europea de Medicaments (EMA) (inclòs el Regne Unit) va actualitzar les seves guies per subratllar la necessitat que els assaigs clínics per a la malaltia d’Alzheimer mostrin efectes beneficiosos cognitius i funcionals, en lloc de centrar-se únicament en variables subrogades. L’aprovació d’aducanumab a Europa seria incompatible amb aquesta guia.

Al final, les pitjors conseqüències són per als pacients i les seves famílies que continuen buscant un tractament que els doni esperança, no falses esperances.

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Aducanumab en la malaltia d’Alzheimer

Prevalença de la infecció per SARS-Cov2 a la comunitat universitària

Els resultats d’un estudi dut a terme amb l’objectiu d’avaluar l’impacte de la pandèmia per SARS-Cov2 a la comunitat universitària de la Universitat de Barcelona van mostrar una prevalença total de la infecció per SARS-Cov2 del 14,9%.

Es va dissenyar un estudi transversal entre desembre de 2020 i febrer de 2021, a partir d’una mostra de 2.784 membres de la UB respecte del total (n = 52,529). Els participants van respondre un breu qüestionari epidemiològic i es van sotmetre a les proves de cribratge. Es va calcular la prevalença total de la infecció per SARS-CoV-2 amb una prova PCR positiva o una serologia per detectar anticossos IgG. Cap dels participants en l’estudi havia rebut cap dosi de la vacuna.

De total de participants es van observar anticossos contra el SARS-CoV-2 en un 12,8 % dels casos. D’altra banda, quaranta-quatre participants, un 1,6 % del total, van donar positiu en la PCR. D’aquests, 38 (1,36 % del total de la mostra) també van donar positiu en anticossos. Per tant, només sis participants (0,22 %), es podien considerar com una infecció precoç, amb un perfil de transmissors potencials. Tots els participants de l’estudi no presentaven simptomatologia sospitosa d’infecció per SARS-CoV-2 en el moment de recollir les mostres. No es van observar diferències entre els diferents col·lectius de la UB.

Segons investigadors participants en l’estudi, aquests resultats també suggereixen que mentre no s’assoleixi la immunitat de grup, cal concentrar-se a identificar i aïllar els casos nous i els seus contactes, així com mantenir els protocols habituals —rentat de mans, distància social, ús de la mascareta.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Prevalença de la infecció per SARS-Cov2 a la comunitat universitària