Des de l’any 2018 l’oferta terapèutica disponible per a la profilaxi de la migranya, compta amb tres nous anticossos monoclonals d’un nou grup terapèutic: erenumab (▼Aimovig®), fremanezumab (▼Ajovy®) i galcanezumab(▼Emgality®). Aquests tres medicaments són inhibidors del pèptid relacionat amb la calcitonina (CGRP), un neuropèptid que s’ha relacionat amb la fisiopatologia de la migranya, atès que s’ha observat que els seus nivells augmenten durant la crisi de migranya. En el darrer número del Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya es revisen les dades de seguretat d’aquests medicaments. N’hen volgut extreure alguns fragments que ens han semblat especialment rellevants:
El perfil de toxicitat amb les dades disponibles fins el moment actual va ser semblant en els tres medicaments. Les reaccions adverses més freqüents van ser les reaccions a la zona d’injecció (dolor, eritema i pruïja) i el restrenyiment, que pot ser greu. En el tractament amb galcanezumab es va observar vertigen i, amb erenumab, espasmes musculars. No es disposa de dades de toxicitat a llarg termini, ni en persones majors de 65 anys. Preocupen especialment els efectes adversos cardiovasculars (malaltia cardiovascular, cerebrovascular i arterial perifèrica), ja que una inhibició crònica de la vasodilatació pot afavorir la hipertensió arterial (HTA) i la isquèmia.
Són medicaments biològics de prescripció i dispensació hospitalària per a pacients ambulatoris (MHDA), però el metge d’atenció primària té un paper rellevant en el seguiment del seu ús, atès que és qui pot detectar amb més facilitat els potencials efectes adversos d’aquests medicaments. Amb les dades disponibles fins ara d’eficàcia i toxicitat resulta especialment necessari establir la població per a la qual aquests fàrmacs tenen una millor relació benefici/risc.
Els medicaments són, probablement, el recurs terapèutic més utilitzat al nostre medi. La importància de la seva ocupació transcendeix l’àmbit individual del pacient per tenir conseqüències importants sobre la societat en conjunt, tant sanitàries com econòmiques. Per això els estudis d’utilització de medicaments (EUM) tenen un gran interès científic i social, havent format part fonamental de la disciplina coneguda com a Farmacoepidemiologia o Epidemiologia del Medicament. Els EUM poden ser útils per conèixer el patró dús dels diferents medicaments, la seva evolució al llarg del temps i comparar les dades dunes regions a altres (per exemple, en làmbit europeu), i així contribuir a un ús més responsable dels mateixos. També poden, eventualment, servir per analitzar la freqüència i la distribució de certes malalties, per a la identificació de possibles àmbits d’intervenció, o per a l’avaluació de diferents intervencions o mesures (per exemple, de farmacovigilància).
Notificar una reacció adversa és un deure de tot professional sanitari. El reial 