Malgrat l’inqüestionable valor terapèutic dels inhibidors de la bomba de protons (IBP) a la pràctica clínica, el seu ús a llarg termini s’ha associat a una sèrie de trastorns d’un impacte rellevant en salut. L’associació entre l’ús habitual d’IBP i el risc de diabetis tipus 2 encara no està clara, tot i que un assaig controlat aleatoritzat recent va mostrar una tendència cap a un augment del risc.
Aquest estudi es va dur a terme per avaluar l’ús habitual d’IBP i el risc de diabetis tipus 2.
Es tracta d’una anàlisi prospectiva de 204.689 participants en a partir de les dades de tres cohorts americanes de professionals sanitaris (Nurses Health Study [NHS], NHS II, i Health Professionals Follow up Study). Es van identificar els nous diagnòstics de diabetis i es van confirmar mitjançant els criteris de diagnòstic de l’American Diabetes Association (ADA). Es va avaluar l’ús habitual d’IBP i la seva durada i es va analitzar el risc (HR) de diabetis tipus 2 ajustant per factors demogràfics, els hàbits de vida, la presència de comorbiditats, l’ús d’altres medicaments i les indicacions clíniques.
Es van documentar 10.105 nous casos de diabetis en 2.127.471 anys-persona de seguiment. Els usuaris habituals d’IBP tenien un risc un 24% més gran de patir diabetis que els no usuaris (HR=1,24; IC95% 1,17-1,31). El risc va augmentar amb la major durada de l’ús.
Es va constatar una associació positiva entre la magnitud del risc i la durada de l’ús. Per a durades de 0 a 2 anys els riscos ajustats van ser de 1,05 (IC95% 0,93-1,19); per als participants que van utilitzar IBP durant més de 2 anys es va observar un risc de 1,26 (IC95% 1,18-1,35) respecte dels no usuaris.
Els autors van concloure que l’ús continuat d’IBP es va associar amb un major risc de diabetis tipus 2. Per tant, els metges han de tenir precaució quan prescriuen IBP, especialment per a l’ús a llarg termini.
En un altre estudi de casos i controls fet a Alemanya es van observar resultats similars amb més de 26.000 pacients adults amb nou diagnòstic de diabetis tipus 2. Es va observar una associació entre l’ús a llarg termini (>2 anys) d’IBP i un major risc de diabetis tipus 2. En aquest cas els autors consideren que, tot i que no es va analitzar la relació amb la dosi i amb la limitació de determinats biaixos per la naturalesa de l’estudi, els metges prescriptors d’IBP haurien d’incorporar com a rutina assistencial un cribratge regular de diabetis en els casos en que no es pot retirar un IBP a llarg termini.
El mecanisme pel qual els IBP podrien incrementar el risc de diabetis tipus 2 no es coneix. S’ha suggerit que podrien intervenir els canvis en la microbiota intestinal induïts pels IBP, que també s’han relacionat amb el risc de diabetis. Altres hipòtesi han implicat l’increment de pes i l’elevació de nivells de dimetilarginina asimètrica que s’han associat a l’ús d’IBP i que també es relacionen amb major risc de diabetis.
inclouen infeccions de les vies urinàries i respiratòries, de l’aparell genital i gastrointestinal, així com infeccions cutànies, òssies i articulars.