Estatines i risc de progressió en pacients diabètics

El tractament amb estatines s’ha associat amb un augment de la resistència a la insulina. Els resultats de diversos estudis observacionals han suggerit que augmenten el risc de diabetis (Sattar et al, Carter et al, Ahmadizar et al, Yoon et al, Naci et al).

Ja l’any 2012 la FDA va alertar sobre aquest risc. El risc és més alt en pacients d’edat avançada, els que en reben dosis més altes i els que reben estatines d’alta potència. Encara que l’increment del risc sigui petit en termes absoluts, l’impacte sanitari potencial és important, atesa la gran quantitat de persones que prenen estatines. Segons l’Observatori d’ús de medicaments de l’AEMPS, els darrers 10 anys a Espanya, l’ús d’estatines s’ha incrementat un 40%.

Malgrat aquestes dades, es desconeixen les implicacions clíniques de l’ús d’estatines per al control de la diabetis en pacients que ja tenen un diagnòstic de diabetis.

S’acaba de publicar un estudi observacional que va tenir com a objectiu avaluar la progressió de la diabetis després de l’inici d’ús d’una estatina en pacients diabètics. Es tracta d’un estudi de cohorts dut a terme amb dades del Department of Veterans Affairs dels Estats Units entre els anys 2003-2015. Es van incloure més de 160.000 pacients de 30 anys o més, amb diagnòstic de diabetis durant el període d’estudi; es va recollir informació demogràfica, dades clíniques i de laboratori, i ús de medicaments.

La variable va ser una combinada de progressió de la diabetis, incloent nou inici de tractament amb insulina, augment del nombre de medicaments hipoglucemiants, incidència de 5 o més mesures de glucèmia de 200 mg/dL o més, o un nou diagnòstic de cetoacidosi o diabetis no controlada. Es va comparar el grup de pacients que iniciaven tractament amb estatines durant el període d’estudi amb un grup control sense exposició a aquests medicaments.

La variable progressió de la diabetis es va observar en un 55,9% dels usuaris d’estatines comparat amb el 48% del grup control (OR 1,37; IC95% 1,35-1,40). Aquesta diferència es va assolir per cada component de la variable combinada. Es va observar una relació dosi resposta entre les xifres de LDL i una major progressió de la diabetis.

L’efecte preventiu cardiovascular de les estatines depèn del risc cardiovascular de cada persona. Els efectes indesitjats, en canvi, tenen la mateixa incidència i gravetat, independentment d’aquest risc. Per tant, la relació benefici-risc és més favorable en pacients d’alt risc cardiovascular. Segons els autors, aquestes dades obliguen a considerar els efectes metabòlics de les estatines a l’hora de determinar-ne la seva relació risc-benefici.

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Estatines i risc de progressió en pacients diabètics

Inhibidors de la bomba de protons i risc cardiovascular

En una entrada a principis d’any sobre el risc de formes greus de COVID-19 en pacients tractats amb IBP, recordàvem que l’ús d’aquests fàrmacs ha augmentat de manera exponencial els darrers anys i que resulta necessari revisar-ne periòdicament l’ús. Paral·lelament es van publicant noves dades sobre els seus riscos.

L’Atherosclerosi Risk in Communities és un estudi de cohorts actualment en marxa dissenyat per avaluar factors de risc de malaltia cardiovascular. En el context d’aquest estudi es va examinar en un total de 4.346 participants sense antecedents cardiovasculars l’associació entre l’exposició acumulada a IBP i la malaltia cardiovascular global (AVC, malaltia coronària, i ICC) i la ICC aïllada. Després d’ajustar pels potencials factors de confusió, es va trobar que els participants amb una exposició acumulada de més de 5 anys van presentar el doble de risc de malaltia cardiovascular (hazard ratio [HR] 2,02; IC95% 1,50-2,72), i d’ICC (HR 2,21; IC95% 1,51-3,23) que els no usuaris. Els autors conclouen que aquestes dades s’afegeixen a altres estudis sobre riscos potencials associats a l’ús crònic d’aquests fàrmacs i suposen un nou motiu per a la precaució en el seu ús.

Segons l’editorial de la revista Mayo Clinic Proceedings que acompanya aquesta publicació, els IBP són dels medicaments  més prescrits a tot el mon per una àmplia varietat d’indicacions, tot i que en molts d’aquests casos el tractament només està justificat durant un període breu de temps.

A Catalunya, les dades d’utilització en pacients majors de 65 anys estimen que més de la meitat de la població d’aquesta edat pren un IBP de manera crònica. Cal recordar que els IBP són fàrmacs que no estan exempts de riscos. A mesura que el seu ús s’ha anat estenent, s’han anat identificant possibles efectes adversos associats majoritàriament amb l’ús a llarg termini. Tot i les limitacions que presenten els estudis observacionals on s’han trobat aquests riscos per establir una relació causa-efecte, l’extensió de la població exposada a aquests medicaments obliga a tenir en compte aquests efectes adversos.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , | Comentaris tancats a Inhibidors de la bomba de protons i risc cardiovascular

Vaxzevria i risc de síndrome de Guillain-Barré

Ens fem ressò de la nota de seguretat emesa per l’AEMPs en relació a la vacuna Vaxzevria:

“El Comitè per a l’Avaluació de Riscos en Farmacovigilància (PRAC) de l’Agència
Europea de Medicaments (EMA) ha avaluat les dades més recents sobre el risc
d’aparició de SGB després de l’administració de la vacuna Vaxzevria, inclosos
els casos notificats a nivell mundial en les campanyes de vacunació, la informació
procedent dels assaigs clínics i de la literatura científica. El PRAC ha conclòs que pot existir una relació causal entre l’administració de aquesta vacuna i l’aparició de SGB, pel que s’inclourà en la fitxa tècnica i en el prospecte d’aquesta vacuna com una possible reacció adversa de freqüència de aparició molt rara.

La SGB és un trastorn de el sistema immune molt poc freqüent que causa inflamació
dels nervis perifèrics i pot resultar en dolor de les extremitats, debilitat muscular i dificultat per a la deambulació. En casos molt greus pot progressar a paràlisi. La majoria dels pacients es recuperen de els símptomes.

Fins al 31 de juliol s’han notificat a tot el mon 833 casos de SGB després de la
administració d’aquesta vacuna, en el context de més de 592 milions de dosis
administrades fins al 25 de juliol. A Espanya s’han registrat 32 casos de SGB
confirmat fins al 8 d’agost, amb prop de 9,6 milions de dosis administrades a
aquesta mateixa data.

Tot i que la freqüència dels casos notificats després de l’administració d’aquesta
vacuna és molt baixa, es recomana als professionals sanitaris estar alerta davant la
possible aparició de símptomes o signes relacionats amb el SGB, atesa la gravetat de
aquesta entitat.

El balanç benefici-risc de la vacuna Vaxzevria es manté favorable considerant
la seva eficàcia i la baixa freqüència d’aparició d’aquests quadres. Aquest risc no s’ha identificat per a les vacunes d’ARNm, Comirnaty (Biontech / Pfizer) i Spikevax (Moderna).

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a Vaxzevria i risc de síndrome de Guillain-Barré