Dapagliflozina en ICC i fracció d’ejecció conservada o lleugerament disminuïda: Estudi DELIVER

En una entrada anterior, vam presentar els resultats de l’assaig DAPA-HF, publicat el 2019, en pacients amb ICC i una fracció d’ejecció ≤40%. En aquell estudi la dapagliflozina va ser superior a placebo en una variable combinada d’empitjorament de la ICC (ingrés o necessitat d’atenció a urgències amb tractament intravenós) o mort d’origen cardiovascular. Dos anys després es van publicar els assaigs amb empagliflozina EMPEROR-REDUCED, en pacients amb ICC i fracció d’ejecció ≤40%, i EMPEROR-PRESERVED, en pacients amb ICC i fracció d’ejecció conservada (superior al 40%).

Ara és el torn de l’estudi DELIVER. Per presentar-vos els resultats i les conclusions que se’n desprenen, ens agradarà fer-ho a través de l’anàlisi rigorós que fa el nostre company Carlos F. Oropesa en el seu blog El Rincón de Sísifo. Considerem que les dades que presenta il·lustren de manera clara i brillant l’abast real dels resultats i l’impacte potencial en pràctica clínica. Us convidem a llegir-lo.

L’assaig  DELIVER va avaluar l’eficàcia de la dapagliflozina en pacients amb ICC i una fracció d’ejecció conservada o lleugerament disminuïda. Els resultats globals suggereixen una reducció del risc respecte a placebo. Però val la pena conèixer amb detall els diferents aspectes de l’anàlisi que, amb una simple lectura, podrien passar desapercebuts. En qualsevol cas, això no anul.la el valor terapèutic d’uns fàrmacs que semblen posicionar-se amb força en la terapèutica de la ICC.

Tal com es comenta en l’editorial acompanyant, la mortalitat a un any dels pacients amb ICC i FE conservada oscil·la entre un 20 i un 29%. Amb aquestes dades qualsevol efecte beneficiós per molt marginal que sembli, s’ha de considerar rellevant. No hi ha gran cosa més a afegir.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Dapagliflozina en ICC i fracció d’ejecció conservada o lleugerament disminuïda: Estudi DELIVER

La Targeta Groga i la identificació de problemes de seguretat en l’ús de medicaments.

En el darrer número del Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya es revisa una qüestió clau en farmacovigilància: El programa de Targeta Groga i la seva contribució a la detecció de problemes de seguretat amb els medicaments de cara a un ús més segur.

Tal com es comenta, l’ús segur dels medicaments és un dels elements bàsics per garantir una assistència sanitària de qualitat, i disminuir l’impacte de les reaccions adverses a medicaments (RAM). És clau en la millora de la salut de la població. La farmacovigilància és una activitat de salut pública, de responsabilitat compartida entre tots els agents que intervenen en la cadena dels medicaments, que té per objectiu la identificació, quantificació, avaluació i prevenció dels riscs associats a l’ús dels medicaments. Tots els professionals sanitaris tenim el deure ètic i moral de participar i contribuir en els programes de detecció de reaccions adverses.

I acaba amb una conclusió imprescindible de llegir, i que transcrivim amb el permís dels autors:

“Cal conèixer bé els medicaments per tal de fer-ne un ús segur, i es necessari estar atents per identificar qualsevol nou risc que pugui sorgir amb la seva utilització. La notificació espontània de sospites de RAM segueix sent una font d’informació molt valuosa que permet identificar senyals en farmacovigilància, motivar una reavaluació de la relació benefici-risc dels medicaments i definir estratègies per prevenir problemes de seguretat en l’ús de medicaments.

Com a mètode de detecció de senyals requereix la participació activa de professionals sanitaris que sospitin efectes indesitjats, coneguin el Programa de Targeta Groga i notifiquin. La teva notificació contribueix a identificar problemes de seguretat en l’ús de medicaments.

Participa en el Programa de Targeta Groga i notifica!

Us convidem a llegir-ho i a fer-ne difusió, a través del següent enllaç

Publicat dins de General | Comentaris tancats a La Targeta Groga i la identificació de problemes de seguretat en l’ús de medicaments.

Perquè els professionals sanitaris dels hospitals no notifiquen reaccions adverses?

Les reaccions adverses a medicaments (RAM) són tots aquells efectes no esperats que apareixen en un pacient secundàriament a la pressa d’algun fàrmac o producte sanitari. Poden ser importants i greus, i són una causa rellevant de morbimortalitat; a Austràlia són responsables del 18% d’hospitalitzacions. Moltes d’aquestes RAM estan relacionades amb una pobra caracterització dels perfils de toxicitat dels medicaments degut a la infranotificació i a una baixa qualitat de les mateixes.

Algunes de les barreres identificades per explicar la infranotificació dels professionals sanitaris inclourien la falta de temps, altres prioritats clíniques, incertesa sobre la relació de causalitat, dificultats per accedir i respondre als formularis de notificació, creença de que totes les reaccions adverses estan correctament caracteritzades, absència d’una plataforma electrònica de notificació i dèficit de coneixements, entre d’altres.

En un número recent de la revista European Journal of Clinical Pharmacology es publica un estudi que té com a objectiu identificar perquè els professionals sanitaris no notifiquen correctament les RAM. Els investigadors van dissenyar una enquesta oberta per a professionals sanitaris (metges, farmacèutics i infermers) d’un hospital terciari de Sydney. Es tracta d’un estudi mixt amb una enquesta formada per components quantitatius i qualitatius que es va presentar a tots els treballadors sanitaris del centre. Un total de 76 infermers, 41 metges i 16 farmacèutics van respondre l’enquesta.

El contingut de l’enquesta va incloure preguntes de 14 dominis validats per un grup d’experts, sobre aspectes de rol social i professional, creences sobre les capacitats, creences sobre conseqüències, context ambiental i recursos, entre altres. Es tractava d’identificar factors claus que poden influir en canvis de comportament.

Els resultats van mostrar que un 66% dels  professionals sanitaris es troben en la seva pràctica diària amb reaccions adverses a medicaments. Un 94% van manifestar ser conscients de la importància per a la salut  dels pacients i la obligatorietat de notificar-les (94%). No obstant, només un 25% va manifestar fer-ho. Tanmateix, un 33% dels professionals sanitaris no saben com notificar una reacció adversa i un 64% referien no haver rebut mai cap tipus de formació al respecte.

Pel que fa a les diferències entre professionals sanitaris, el personal d’infermeria i els farmacèutics referien millor coneixement a l’hora de notificar comparat amb els metges, així com tenir més formació i sessions docents. Tot això es reflecteix en el fet que el 75% dels farmacèutics referien haver notificat en alguna ocasió una reacció adversa comparat amb un 46% dels metges i un 32% del personal d’infermeria.

Les conclusions van identificar 3 factors claus que s’haurien de tenir en compte en qualsevol intervenció futura:

El coneixement: no saber com notificar reaccions i no haver realitzat formació específica al respecte es van reconèixer com dos aspectes relacionats amb  una posterior infranotificació.

El context: no disposar d’una eina electrònica, que el procés estigui poc automatitzat, la manca de temps o la càrrega assistencial excessiva es van identificar com a problemes que es podrien mirar de resoldre per millorar el context que envolta la notificació.

Les creences sobre les conseqüències: aquelles reaccions considerades greus o inesperades són més notificades mentre que la por a repercussions legals s’ha identificat com una barrera important.

En definitiva, tot i que coneixem la importància i necessitat de notificar les RAM, una proporció molt rellevant de professionals sanitaris no notifica. Això té una repercussió ètica i clínica per a la salut dels pacients. La identificació i caracterització de les possibles causes ha de permetre definir futures intervencions augmentin la notificació hospitalària.

Adrià Domingo. R2 de Farmacologia Clínica

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , | Comentaris tancats a Perquè els professionals sanitaris dels hospitals no notifiquen reaccions adverses?