Les caigudes representen una causa freqüent d’hospitalització i mort, sobretot en pacients d’edats avançades. Entre els grups de fàrmacs que s’han descrit associats a un augment del risc de caigudes i fractures destaquen els analgèsics opiacis.
Els autors d’aquest estudi van quantificar el risc de caigudes i la seva associació amb l’edat en adults tractats amb analgèsics opiacis. Es va dissenyar un estudi de cohorts de base poblacional a partir de registres farmacèutics a New South Wales, Australia. Es van recollir dades sociodemogràfiques, característiques clíniques dels usuaris, ús de medicació, utilització dels serveis sanitaris i mortalitat.
Els pacients tenien almenys 18 anys i havien iniciat un tractament opiaci entre gener de 2005 i desembre de 2018. Es van identificar les caigudes que van requerir atenció mèdica en serveis d’urgències o van motivar ingrés, i les que van causar la mort. Es van establir associacions entre temps d’exposició, grau d’exposició (segons la dosi), edat i factors de risc de caigudes. Els factors de risc van contribuir a ajustar el model.
Resultats: La cohort va incloure un total de 3.212.369 persones que van iniciar tractament amb un opiaci durant el període d’estudi. Un 53% van ser dones. La mitjana d’edat va ser de 49 anys. Globalment es van identificar 506.573 caigudes (16%). Un total de 5.210 van ser mortals. El risc de caigudes entre els usuaris va augmentar en tots els grups d’edat, tot i que el major risc es va veure en el grup a partir dels 85 anys (IRR=6,35; IC95% 6,20-6,51). El major risc es va veure durant els primers 28 dies. Es va observar una associació positiva amb les dosis utilitzades i un major risc de caigudes greus.
Segons els autors, aquests resultats posen de manifest la necessitat d’identificar i corregir els factors de risc preexistents i potencialment modificables quan es prescriuen fàrmacs d’aquestes característiques. Un altre aspecte important és la implementació de mesures preventives físiques que neutralitzin en el possible el risc durant les primeres setmanes de tractament. Finalment, revisar de manera rigorosa la necessitat d’utilitzar aquests fàrmacs sobretot en les poblacions més vulnerables.
