En pacients amb insuficiència cardíaca amb fracció d’ejecció conservada relacionada amb l’obesitat i la diabetis tipus 2, la semaglutida produeix més reduccions en els símptomes relacionats amb la insuficiència cardíaca i les limitacions físiques i una pèrdua més gran de pes que el placebo al cap d’1 any.
Es tracta d’un assaig clínic multicèntric que va incloure 616 pacients amb insuficiència cardíaca (IC) amb fracció d’ejecció conservada (FEV >= 45%), diabetis tipus 2 i IMC 30. L’aleatorització va ser estratificada segons IMC (<35 vs > 35) i es va assignar 1:1 a algun dels dos grups: semaglutida 2.4 mg/setmana (n=310) o placebo (n=306). El seguiment va ser de 52 setmanes. L’anàlisi va ser la intenció de tractar.
Les variables primàries de l’estudi van ser els canvis en una escala entre 0 i 100 que avalua símptomes i limitacions físiques (Kansas City Cardiomyopathy Questionnaire Clinical Summary Score -KCCQ-CSS-) i canvis a l’IMC. Les variables secundàries incloïen canvis a la prova de caminada de 6 minuts, criteris de valoració jeràrquics compostos (incloent mort, esdeveniments d’insuficiència cardíaca, canvis de puntuació a l’escala KCCQ-Css ia la distància de caminada als 6 minuts) i canvis als nivells de Proteïna C reactiva (PCR).
Hi va haver una discontinuació prematura en ambdós grups quedant al grup de Semaglutida (n=292) i placebo (n=291)
VARIBLES PRINCIPALS:
● El canvi mitjà a l’escala KCCQ-CSS va ser de 13,7 punts amb semaglutida i 6,4 punts amb placebo (diferència estimada, 7,3 punts; IC95%,4,1-10,4; p<0,001),
● El canvi percentual mitjà en el pes corporal va ser de -9,8% amb semaglutida i -3,4% amb placebo (diferència estimada, -6,4 punts percentuals; IC95%, -7,6-5,2; p<0,001).
Els resultats per a les variables secundàries van afavorir la semaglutida sobre el placebo, el canvi en la distància caminada als 6 minuts, la variable secundària combinada, i els canvis en el valor de PCR. Totes les diferències van assolir significació estadística.
Pel que fa als aspectes de seguretat, es van notificar efectes adversos greus en 55 pacients (17,7%) al grup de semaglutida i 88 (28,8%) al grup de placebo. Entre aquests es van incloure trastorns cardíacs (6.1 vs 13.1) i infeccions(3.9 vs 8.8). La freqüència de discontinuació va ser similar en tots dos grups.
Entre les limitacions de l’estudi destaquen, una baixa proporció de pacients de raça negra, el fet que lestudi només va avaluar millora simptomàtica i de limitacions físiques sense mesurar hospitalitzacions ni visites a urgències. Per acabar, el seguiment va ser només d’un any.
Globalment aquests resultats proporcionen dades preliminars sobre l’eficàcia de semaglutida en variables clíniques cardiovasculars. No obstant això, tal com comenten els autors a la discussió, aquests resultats hauran de ser confirmats mitjançant assajos clínics en pacients amb ICC.
Anahí Alvarez Rotondo. R3 Farmacología Clínica
Hospital subzonal especializado Elina de la Serna
La Plata. Buenos Aires
