Ús de gabapentinoids i risc d’exacerbació de l’MPOC

Publicat el 22 de gener de 2024 per

Els gabapentinoids són fàrmacs indicats en el tractament de l’epilèpsia i el dolor neuropàtic. No obstant, des de la seva arribada al mercat el seu ús s’ha extès de manera geberalitzada, bàsicament perquè s’utilitza en indicacions diferents a les autoritzades en fitxa tècnica. En el context de la crisi pel sobreús d’opiacis els darrers anys, sobretot a estats Units, els gabapentinoids es veuen com a una alternativa més segura.

En aquest context, les agències sanitàries americana (FDA) i europea (EMA) han alertat darrerament de trastorns respiratoris associats a l’ús d’aquests fàrmacs. Això inclou pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). L’objectiu d’aquest estudi va ser establir si l’ús de gabapentinoids s’associa a exacerbacions respiratòries en pacients amb MPOC.

Es va dissenyar un estudi de cohorts a partir de la informació de bases de dades d’assegurances mèdiques a Canadà. S’hi va incloure una cohort de pacients amb MPOC en el període 1994-2015, que iniciaven gabapentinoids en les indicacions d’epilèsia (n=356), dolor neuropàtic (9.411) o altre dolor crònic (n=3737). Els pacients es van aparellar amb controls  MPOC no usuaris de gabapentinoids.

Es va analitzar el risc d’hospitalització per exacerbació d’MPOC. Els riscos es van establir segons indicació dels fàrmacs.

Els resultats van mostrar que, comparat amb els pacients MPOC no usuaris, l’ùs de gabapentinoids es va associar a un augment del risc d’exacerbació greu (HR=1,39; IC95% 1,29-1,50), i que aquesta associació va ser estadísticament significativa per a les diferents indicacions avaluades (HR=1,58; IC95% 1,08-2,30 en epilèpsia, HR=1,35; IC95% 1,24-1,,48 en dolor neuropàtic, i HR=1,49; IC95% 1,27-1,43 en dolor crònic). Els autors conclouen que, tot i les limitacions per les característiques metodològiques i el fet que no es poden descartar determinats biaixos, aquests resultats recolzen les alertes publicades per les agències reguladores y remarquen la importància de fer una rigorosa valoració del benefici/risc abans de prescrire gabapentina o pregabalina a pacients amb MPOC.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Ús de gabapentinoids i risc d’exacerbació de l’MPOC

Assaigs clínics amb medicaments. Nocions bàsiques

Publicat el 22 de desembre de 2023 per

Volem tancar l’any recomanat la lectura d’aquest article de revisió que ha publicat el Boletín Terapéutico andaluz (BTA). L’assaig clínic és el tipus de disseny més adequat per avaluar l’eficàcia d’una intervenció sanitària i establir la relación causal. Es a dir, el millor mètode per conèixer si un tractament és adequat per tractar els pacients a la pràctica clínica.

Per a la comercialització d’un nou fàrmac es fan estudis preclínics (en models cel·lulars i
animals) i clínics (en humans). Els assaigs clínics són seqüencials i s’anomenen en fases segons el moment del desenvolupament del fàrmac. Els assaigs clínics de fase III es consideren indispensables perquè s’aprovi el fàrmac per al seu ús en clínica. Per al seu disseny cal tenir en compte: tipus d’aleatorització, seguiment, selecció de la intervenció, mida de la mostra, criteris d’inclusió i exclusió, selecció de variables (principal i secundàries) i durada. Tots aquests factors són rellevant per garantir una qualitat en el disseny i l’execució. En aquest context, els resultats es podran considerar fiables. Al final, la presa de decisions a la pràctica clínica i l’atenció al pacient venen condicionats fortament per aquests aspectes. I de la mateixa manera, la publicació dels resultats d’un assaig clínic com a eina fonamental en recerca, s’ha de dur a terme mantenint i respectant uns estàndards de qualitat. Un cop publicat, a través de la lectura crítica es verifiquen la validesa i aplicabilitat dels resultats per tal de poder incorporar-los a la pràctica clínica.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Assaigs clínics amb medicaments. Nocions bàsiques

Efectes adversos gastrointestinals associats als agonistes del GLP-1. Noves dades.

Publicat el 27 de novembre de 2023 per

Els agonistes del pèptid similar al glucagó 1 (GLP-1) són medicaments aprovats per al tractament de la diabetis tipus 2 que han adquirit una gran popularitat els darrers anys, i l’ús dels quals s’ha incrementat en altres patologies com l’obesitat pel seu efecte sobre la pèrdua de pes.


Investigadors de la Universitat de Columbia Britànica van fer un estudi de cohorts amb dades extretes d’una base de dades dels EUA. L’objectiu de l’estudi va ser determinar la taxa d’incidència d’efectes adversos gastrointestinals incloses la pancreatitis, la gastroparèsia, l’obstrucció intestinal i la malaltia biliar en els pacients tractats amb agonistes de GLP-1 comparat amb la combinació bupropió-naltrexona. S’hi van incloure pacients amb obesitat que van iniciar semaglutida i liraglutida; es van excloure pacients amb diagnòstic de diabetis o ús antidiabètics. Es va fer un seguiment des de la primera prescripció del fàrmac fins a l’aparició d’efectes adversos en què es van excloure malalties gastrointestinals secundàries a obstrucció d’altres etiologies o per altres fàrmacs. Es van analitzar 4.144 pacients que van rebre liraglutida, 613 pacients que van rebre semaglutida i 654 la combinació de bupropió-naltrexona.
Els resultats van mostrar una edat mitjana entre els 45 i els 53 anys, i un percentatge d’homes entre el 61 i el 81%. La incidència de malaltia biliar (per 1.000 persones/any) va ser de 11,7 per a semaglutida, 18,6 per a liraglutida i 12,6 per a la combinació bupropió-naltrexona. Per a la pancreatitis es van veure incidències del 4,6, 7,9 i 1, respectivament. Es va determinar que l’ús d’agonistes de GLP-1 es va associar amb més risc de pancreatitis (HR 9,09 [IC 95 %, 1,25-66]), obstrucció intestinal (HR 4,22 [IC 95 %, 1 ,02-17,4]) i gastroparèsia (HR, 3,67 [IC 95%, 1,15-11,9]) però no malaltia biliar (HR 1,50 [IC del 95%, 0,89-2 ,53]) en comparació amb bupropió-naltrexona.
En aquest context, atès que es tracta de fàrmacs cada cop més utilitzats en pacients amb obesitat, l’evidència creixent d’uns riscos associats que poden ser greus obliga a considerar en cada cas valorar la relació risc-benefici a l’hora de prescriure aquests medicaments. Es recomana, a més, informar pacients dels possibles esdeveniments adversos perquè en cas de símptomes acudeixin amb el seu metge.

Aida Giraldo

R3 Farmacologia Clínica

Hospital Universitari de Bellvitge

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Efectes adversos gastrointestinals associats als agonistes del GLP-1. Noves dades.