Mortalitat associada a l’ús de tramadol

Publicat el 28 de maig de 2019 per

Els resultats de dos estudis recents coincideixen en mostrar una major mortalitat associada a l’ús de tramadol.  Aquest és el segon estudi publicat en poques setmanes.

 El primer estudi va ser un estudi de casos creuats, en el qual es van comparar, en el mateix pacient, períodes d’exposició a la variable d’interès amb períodes de no exposició.

A partir de la base de dades de la seguretat social de Corea del Sud, es van analitzar pacients que havien rebut almenys una prescripció de tramadol abans de la seva mort entre els anys 2004-2013. Per tal de comparar el període d’exposició amb el de control, es va establir un període rentat de 10 dies. Es van per estimar els valors d’OR i els seus intèrvals de confiança (IC 95%). També es va ajustar per factors que canvien amb el pas del temps: altres fàrmacs, intervencions quirúrgiques i patologies respiratòries agudes.

Es van identificar 19.443 individus elegibles. El consum de tramadol va mostrar associació amb augment de la mortalitat [OR = 1,77 (IC 95%, 1,67-1,87)]. El risc va ser més elevat en els pacients d’edat avançada (> 75 anys) [OR = 2,61 (IC 95%, 2,28-2,99)], amb nefropatia associada [OR = 2,90 (IC 95%, 1,67-1,87)] i amb hepatopatia associada [OR = 2,09 (IC 95%, 1,62-2,68)].

Atès que pel disseny de l’estudi, no es pot evitar completament la presència de factors de confusió residuals, els autors reconeixen que aquests resultats han de ser interpretats amb prudència.

Poques setmanes abans, la revista JAMA publicava un estudi de cohorts per examinar l’associació entre l’ús de tramadol i la mortalitat per totes les causes en pacients amb artrosi. A partir de les dades de la base CPRD, al Regne Unit, es van identificar 88.902 pacients majors de 50 anys amb artrosi de genoll, maluc o mà, que van rebre tramadol, naproxèn, diclofenac, celecoxib, etoricoxib o codeïna. Es van excloure els pacients amb càncer i els que tenien antecedents de trastorn per consum d’opiacis. Els consumidors de tramadol tenien més edat, major pes i major durada de l’artrosi, així com major comorbiditat, comparats amb els consumidors dels altres fàrmacs. Es va examinar la mortalitat en l’any següent a la primera prescripció de cadascun dels fàrmacs.

Els valors de HR de la mortalitat van ser 1,71 (IC 95%, 1,41-2,07) en comparació amb naproxèn (164 morts), 1,88 (IC 95%, 1,41-2,35) amb diclofenac, 1,70 amb celecoxib i 2,04 amb etoricoxib). La diferència de mortalitat en comparació amb naproxèn va ser de 9,7 per 1.000 persones i any. La mortalitat en els consumidors de codeïna va ser similar a la dels de tramadol (HR = 0,94).

De manera similar a l’estudi previ, pel seu caràcter observacional, la selecció de cada fàrmac va venir determinada per la comorbiditat i altres característiques del pacient.

Com a possibles mecanismes pels quals el tramadol podria augmentar la mortalitat es plantegen el deliri, interaccions amb alcohol i altres depressors de sistema nerviós central i un major risc de caigudes.

Els opioides són medicaments altament efectius que, si s’utilitzen de manera adequada poden ser molt útils en el tractament del dolor, sobretot si formen part d’un abordatge multimodal. En el dolor crònic no oncològic els opioides es consideren medicaments de segona línia quan han fracassat altres alternatives. Les dades actuals disponibles suggereixen que possiblement la selecció actual d’analgèsics opioides no és la més adequada, les dosis que es fan servir són massa altes i la durada dels tractaments massa llargs. Per tant, convé garantir que el seu ús exposarà als pacients al menor risc possible.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Mortalitat associada a l’ús de tramadol

Riscos associats a tofacitinib i restriccions provisionals d’ús

Publicat el 17 de maig de 2019 per

L’AEMPS ha emès una nota informativa sobre les restriccions provisionals d’ús aplicades al tofacitinib arran de la difusió dels resultats preliminars d’un assaig clínic actualment en curs. Es tracta d’un assaig clínic dissenyat per avaluar la seguretat de tofacitinib 5 mg i 10 mg dues vegades al dia en comparació amb inhibidors del factor de necrosi tumoral (anti-TNF), en pacients amb artritis reumatoide. S’hi van observar 19 casos d’embòlia pulmonar en 3.883 anys-pacient de tractament en el grup tractat amb 10 mg/12h de tofacitinib, en comparació amb 3 casos d’EP en 3.982 anys pacient del grup tractat amb anti-TNF. Addicionalment, hi va haver 45 casos de mort per qualsevol causa en 3.897 anys-pacient en el grup tractat amb tofacitinib comparat amb 25 casos en 3.982 anys pacients en el grup anti-TNF.

El tofacitinib és un inhibidor selectiu de la família de les JAK, enzims encarregats de la transducció del senyal intracel·lular des dels receptors de la superfície cel·lular per a certes citocines i factors de creixement, i activadors de la transcripció. Inhibeix de manera preferent JAK1 i JAK3 i amb menys potència per JAK2 o TYK2, la qual cosa redueix els senyals d’interleucines i interferons, modulant així la resposta inflamatòria i immune. Està aprovat per al tractament de l’artritis reumatoide, l’artritis psoriàsica i la colitis ulcerosa.

Mentre es du a terme la revisió del balanç benefici-risc i fins que es coneguin les conclusions definitives de la mateixa, la AEMPS informa als professionals sanitaris de les mesures provisionals i les recomanacions establertes en una nota informativa.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a Riscos associats a tofacitinib i restriccions provisionals d’ús

Risc de neuropatia perifèrica per fluoroquinolones.

Publicat el 10 de maig de 2019 per

L’ús de fluoroquinolones per via oral en adults s’associa a un augment del risc de neuropatía periférica que sembla relacionat amb el temps d’exposició i la dosi, segons els resultats d’un estudi observacional.

Es va dissenyar un estudi de casos i controls a partir d’una base de dades d’atenció primària del Regne Unit, i es van identificar més de 1.300.000 pacients que havien rebut almenys una prescripció d’una fluoroquinolona (35%) o amoxicil·lina-clavulànic (65%). Entre gener de 1999 i desembre de 2015 es van identificar els casos nous de neuropatia perifèrica i es va avaluar el risc en pacients tractats amb aquests antibiòtics comparant amb el no ús en pacients sense diabetis. L’ús de fluoroquinolones es va associar a un augment del risc de neuropatía periférica d’un 47%, amb 2,4 casos nous per 10.000 persones-any d’exposició. No es va veure un augment del risc amb l’exposició a amoxicil·lina-clavulànic. Es va estimar que el risc augmentava un 3% per cada dia d’exposició addicional i es mantenia fins a 180 dies després. El risc es va veure superior en pacients de més de 60 anys.

L’octubre del 2018 l’AEMPS ja va emetre una nota informativa amb les recomanacions del Comitè de Farmacovigilància de l’EMA (PRAC) en relació a les reaccions adverses musculosesquelètiques i del sistema nerviós central potencialment greus que s’havien observat amb les fluoroquinolones. Es recomanava no utilitzar-les en infeccions lleus i autolimitades, interrompre el tractament i consultar en cas d’aparició d’algun símptoma relacionat, i vigilar de manera especial als pacients d’edats avançades, trasplantats o en tractament amb corticoides.

Les fluoroquinolones s’utilitzen molt per al tractament d’infeccions urinàries i respiratòries i en pacients d’edat avançada amb algun factor de risc. La neuropatia perifèrica és un trastorn conegut, però la seva freqüència i els factors de risc associats no estan ben avaluats. Els resultats d’aquest estudi proporcionen noves dades i permeten recordar sobre la importància d’adequar les indicacions d’ús i fer un seguiment estret dels pacients tractats, sobretot pacients amb algun factor de risc.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Risc de neuropatia perifèrica per fluoroquinolones.