Els riscos de la polimedicació

Publicat el 22 de juliol de 2019 per

En pacients d’edat avançada, la polimedicació (consum continuat de 5 o més medicaments) s’associa a un augment del risc de caiguda, incapacitat i mort. Aquest risc s’afegeix als riscos associats a les patologies per a les quals se suposa que es consumeixen els medicaments.

Es va dissenyar un estudi de cohorts prospectiu per avaluar l’associació entre la polimedicació i les alteracions de la marxa i la discapacitat acompanyant. S’hi van analitzar 249 pacients de 65 anys o més sense patologies prèvies que poguessin afectar la marxa. Un total de 176 (70,6%) consumien a l’inici una mitjana de 9 medicaments. Aquest grup va mostrar un major nombre de caigudes l’any previ. En els cinc anys següents, els paràmetres de marxa van empitjorar amb més rapidesa en aquest grup polimedicat [HR = 4,62 (IC 95%, 1,82-11,73)]. També es va observar una major incidència de fractures en anàlisi ajustats per edat i comorbiditat.

Els resultats de nombrosos estudis indiquen que els pacients que prenen més medicaments tenen més probabilitats de patir caigudes. En un estudi observacional, s’hi va observar que els pacients hospitalitzats de més de 50 anys d’edat que prenien 6 o més medicaments tenien tres vegades més risc de caure que els que en prenien menys.

A l’ hora de plantejar mesures per reduir l’excés de medicació, els pacients polimedicats tenen bona predisposició a disminuir el nombre de medicaments que prenen. Una bona estratègia pot ser començar revisant els fàrmacs amb un major risc de caigudes.

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Els riscos de la polimedicació

Romosozumab: es rebutja la seva autorització a Europa

Publicat el 2 de juliol de 2019 per

L’Agència Europea de Medicaments ha recomanat que no s’autoritzi la comercialització a la UE de romosozumab (Evenity®), un nou anticòs monoclonal desenvolupat per al tractament de l’osteoporosi (vegeu nota).

L’abril d’aquest any la FDA el va autoritzar per al tractament de dones en edat postmenopàusica amb risc elevat de fractura, i per a les que no toleren altres tractaments.

Romosozumab incrementa la formació de nou os. En dos assaigs clínics (ARCH, i FRAME) en un total de més de 11.000 dones d’edat postmenopàusica amb osteoporosi, el tractament amb romosozumab va mostrar disminuir la incidència de fractura vertebral en un 73% en comparació de placebo, i en un 50% en comparació amb alendronat. Els assaigs clínics no van demostrat un efecte reductor del risc de fractura de fèmur.

La FDA va advertir que, pel fet que en un dels assaigs clínics es va registrar un augment del risc cardiovascular en el grup tractat amb aquest fàrmac, romosozumab es contraindicava en pacients amb antecedent d’infart de miocardi o d’ictus l’any anterior. Diposita al clínic la responsabilitat de “determinar si l’efecte beneficiós és superior als riscos”.

Al cap d’un mes de la seva autorització als EEUU, la FDA va emetre una nota d’alerta d’augment de risc d’esdeveniments cardiovasculars greus (isquèmia miocàrdica, AVC) i mort de causa cardiovascular.

A la Unió Europea, la decisió sobre l’autorització encara estava pendent. Aquests dies s’ha fet públic que, després de la revisió per part del CHMP de l’EMA, s’ha considerat que la relació benefici-risc de romosozumab no és favorable i no s’ha autoritzat la seva comercialització a Europa.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , | Comentaris tancats a Romosozumab: es rebutja la seva autorització a Europa

Inhibidors de la bomba de protons: sobre els riscos i la necessitat de revisar-ne l’ús.

Publicat el 20 de juny de 2019 per

Els inhibidors de la bomba de protons (IBP) són fàrmacs molt utilitzats. Els resultats de diversos estudis suggereixen que el seu ús s’associa afectes adversos que poden ser greus (malalties cardiovasculars, malalties renals cròniques, demència, pneumònia, càncer gàstric, infeccions per Clostridium difficile o fractures osteoporòtiques). Estudis previs ja havien suggerit una major mortalitat associada al seu ús.

La novetat més recent es un estudi de cohorts que es va dissenyar per avaluar l’associació entre l’ús de fàrmacs inhibidors de la secreció àcida (antihistamínics-H2 i IBP) i la mortalitat, global i específica. També es va analitzar si aquesta associació venia determinada per la durada del tractament o per la no indicació de l’ús d’aquests fàrmacs. S’hi va incloure una cohort de més de 200.000 pacients del registre de la Veterans Administration als Estats Units. Del total de pacients, 157.000 rebien un IBP i 57.000 un antihistamínic-H2.

Es va observar una associació entre l’ús d’IBP i el risc de mort per qualsevol causa, o de causa cardiovascular, per càncer gàstric o malaltia renal crònica. Els antecedents de malaltia cardiovascular, renal o neoplàstica no van modificar aquests resultats. Aquesta associació es va mantenir en el subgrup de pacients que van rebre un IBP sense tenir-ne justificada la indicació. També es va observar una associació positiva amb la durada del tractament.

Els autors consideren alarmant l’excés de risc observat en el subgrup de pacients que rebien el fàrmac sense tenir-ne una indicació que en justifiqués el seu ús. També alerten sobre la necessitat de vigilància dels tractament de durades excessives.

Entre l’any 2013 i el 2014, a Catalunya, prop d’1 milió i mig de persones (gairebé 19% de la població general) va rebre uns 300 milions de DDD d’un IBP (Dades CatSalut). Amb aquestes xifres de consum, qualsevol efecte advers pot tenir un impacte sanitari rellevant.

L’ús profilàctic d’IBP està indicat en els pacients tractats amb AINE i que tenen algun factor de risc addicional, com l’edat avançada (més de 70 anys), l’antecedent de malaltia ulcerosa o d’hemorràgia digestiva, l’ús concomitant d’anticoagulants orals, antiagregants plaquetaris,  corticoides per via oral, antidepressius ISRS o duals,  o la presència de malaltia cardiovascular avançada. També estan indicats per al tractament de la malaltia ulcerosa gastroduodenal amb Helicobacter positiu, en el reflux gastroesofàgic i en l’hèrnia hiatal.

Els IBP es prescriuen en ocasions de manera inadequada durant períodes prolongats a pacients polimedicats, sense factors de risc, o per a molèsties inespecífiques. Els resultats d’aquest estudi, i també d’altres previs que ja han advertit sobre la qüestió, fan imprescindible revisar les indicacions d’ús d’aquests fàrmacs i identificar aquells pacients que no els necessiten.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Inhibidors de la bomba de protons: sobre els riscos i la necessitat de revisar-ne l’ús.