Risc de neuropatia perifèrica per fluoroquinolones.

Publicat el 10 de maig de 2019 per

L’ús de fluoroquinolones per via oral en adults s’associa a un augment del risc de neuropatía periférica que sembla relacionat amb el temps d’exposició i la dosi, segons els resultats d’un estudi observacional.

Es va dissenyar un estudi de casos i controls a partir d’una base de dades d’atenció primària del Regne Unit, i es van identificar més de 1.300.000 pacients que havien rebut almenys una prescripció d’una fluoroquinolona (35%) o amoxicil·lina-clavulànic (65%). Entre gener de 1999 i desembre de 2015 es van identificar els casos nous de neuropatia perifèrica i es va avaluar el risc en pacients tractats amb aquests antibiòtics comparant amb el no ús en pacients sense diabetis. L’ús de fluoroquinolones es va associar a un augment del risc de neuropatía periférica d’un 47%, amb 2,4 casos nous per 10.000 persones-any d’exposició. No es va veure un augment del risc amb l’exposició a amoxicil·lina-clavulànic. Es va estimar que el risc augmentava un 3% per cada dia d’exposició addicional i es mantenia fins a 180 dies després. El risc es va veure superior en pacients de més de 60 anys.

L’octubre del 2018 l’AEMPS ja va emetre una nota informativa amb les recomanacions del Comitè de Farmacovigilància de l’EMA (PRAC) en relació a les reaccions adverses musculosesquelètiques i del sistema nerviós central potencialment greus que s’havien observat amb les fluoroquinolones. Es recomanava no utilitzar-les en infeccions lleus i autolimitades, interrompre el tractament i consultar en cas d’aparició d’algun símptoma relacionat, i vigilar de manera especial als pacients d’edats avançades, trasplantats o en tractament amb corticoides.

Les fluoroquinolones s’utilitzen molt per al tractament d’infeccions urinàries i respiratòries i en pacients d’edat avançada amb algun factor de risc. La neuropatia perifèrica és un trastorn conegut, però la seva freqüència i els factors de risc associats no estan ben avaluats. Els resultats d’aquest estudi proporcionen noves dades i permeten recordar sobre la importància d’adequar les indicacions d’ús i fer un seguiment estret dels pacients tractats, sobretot pacients amb algun factor de risc.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Risc de neuropatia perifèrica per fluoroquinolones.

Problemes de subministrament de fibrinogen (Riastap)

Publicat el 23 d'abril de 2019 per

L’AEMPS informa sobre la situació de subministrament d’RIASTAP 1 g pols per solució injectable o perfusió, 1 vial (fibrinogen humà):

“A data d’avui disposa d’un nombre reduït d’unitats que no poden cobrir la demanda habitual d’aquest medicament, de manera que el titular està realitzant una distribució controlada del mateix. S’ha iniciat la recerca de medicaments estrangers que poguessin suplir l’absència d’unitats d’Riastap.

Després de contactar amb la Societat Espanyola d’Hematologia i Hemoteràpia (SEHH), i amb la finalitat de gestionar de la millor manera les unitats disponibles, es proposen les següents recomanacions:

A. Restringir l’ocupació de fibrinogen humà a situacions de sagnat establert, evitant el seu ús en situacions de profilaxi

B. desprogramar la cirurgia electiva en tots aquells casos de hipofibrinogenèmia congènita o adquirida en els quals es vagi a realitzar alguna intervenció programada, fins que no estigui assegurat el subministrament del fàrmac.

C. Sol·licitar als centres de transfusió que encara produeixen crioprecipitats que informin aquells que no en tenen de quin és la seva disponibilitat per a casos d’urgència.

D. Sol·licitar als centres de transfusió que, de manera excepcional, disposin mecanismes per produir crioprecipitat de la forma més ràpida possible.

E. En casos d’hemorràgia massiva i hipofibrinogenemia, encara que és possible valorar l’ocupació de plasma fresc congelat, cal tenir en compte que és una font insuficient de fibrinogen i podria requerir volums d’infusió inapropiats per als pacients.”

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Problemes de subministrament de fibrinogen (Riastap)

Estatines i diabetis. Noves dades.

Publicat el 12 d'abril de 2019 per

Diversos estudis han analitzat el risc de diabetis associat a l’ús d’estatines. Mentre alguns mostraven una reducció de risc, altres suggerien un increment. Els resultats d’una metaanàlisi publicada l’any 2010 va mostrar un lleuger increment del risc (OR=1,09; IC95% 1,02-1,17). Els autors calculaven que caldria tractar 255 pacients amb una estatina durant 4 anys per produir un cas addicional de diabetis. El risc, per al qual no se’n coneix el mecanisme exacte, es va veure més alt en pacients d’edat avançada, els que en rebien dosis més altes i estatines d’alta potència. L’any 2012 l’FDA se’n va fer ressò en una nota d’alerta.

En un estudi de cohorts prospectiu de base poblacional europeu, s’hi van incloure més de 9.000 persones majors de 45 anys no diabètiques, amb l’objectiu d’avaluar l’associació entre l’inici de tractament amb estatines i el diagnòstic de diabetis. Els pacients es van seguir durant 15 anys. En aquest període es van avaluar el risc ajustat de nous casos de diabetis en nous usuaris d’estatines i l’associació amb els nivells de glucosa, insulina, i paràmetres de resistència a la insulina.

La mitjana d’edat dels participants va ser de 64 anys, i un 41% van ser homes. Un 75% van rebre estatines durant més d’un any. L’ús es va associar a concentracions més elevades d’insulina i a una major resistència a la insulina. El risc de desenvolupar diabetis de tipus II va ser un 38% més alt entre els usuaris d’estatines, sobretot en tractaments prolongats i en pacients amb alteracions prèvies del metabolisme de la glucosa. No es va veure una associació amb el tipus d’estatina o la dosi.

L’any 2015 a Catalunya, gairebé 900.000 persones van rebre tractament amb una estatina. Amb aquest grau d’ús, qualsevol efecte advers té un impacte clínic rellevant. L’efecte preventiu cardiovascular de les estatines depèn del risc cardiovascular individual. Els efectes indesitjats, en canvi, tenen la mateixa incidència i gravetat, independentment del risc cardiovascular. Estudis recents suggereixen que les proves sobre l’eficàcia preventiva de les estatines en majors de 75 anys són escasses, i en particular s’ha vist que no tenen efecte beneficiós en prevenció primària. Amb aquestes dades, és molt important revisar les estratègies preventives i identificar en quins pacients l’ús d’aquests fàrmacs té un perfil benefici/risc favorable, es a dir, en quins el benefici del seu ús supera de manera clara els possibles riscos.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Estatines i diabetis. Noves dades.