La intel·ligència emocional en l’atenció al pacient crític.

La intel·ligència emocional es defineix com “l’habilitat per percebre, assimilar, comprendre i regular les pròpies emocions i les dels altres, promovent un creixement emocional i intel·lectual”. Els resultats d’un qüestionari sobre intel·ligència emocional distribuït a infermeres de malalts crítics suggereixen que aquesta és adequada en la majoria de dimensions avaluades si bé es va mostrar millorable en alguns aspectes.

Es va dur a terme un estudi descriptiu, en el que van participar les infermeres en actiu de les Unitats de Cures Intensives (UCI) de l’HUB durant el mes de setembre de 2016. Es van avaluar: edat, sexe, experiència laboral a l’UCI, i la puntuació mitjana  de 3 dimensions de l’escala de Trets Meta-Mood de 24 ítems (TMMS-24):

1) Atenció emocional (sóc capaç de sentir i expressar els sentiments de forma adequada);

2) Claredat de sentiments (comprenc bé els meus estats emocionals); i

3) Reparació emocional (sóc capaç de regular correctament els estats emocionals).

Van respondre el qüestionari 75 infermeres i 17 infermers. La puntuació global del qüestionari TMMS-24 va ser de 27 en dones (14-37), i de 26 en homes (20-33).

En el domini d’atenció emocional, el 53% (9/17) dels homes enquestats van mostrar una adequada atenció, davant el 45% (34/75) de les dones. En el domini de claredat de sentiments, es va observar una necessitat de milloria en un 41% (7/17) dels homes i un 21% de les dones. Per últim, en tots dos grups es va observar una adequada resposta pel que fa a la capacitat de reparació emocional (>65%).

Aquests resultats aporten una informació molt valuosa per tal de conèixer les fortaleses i les possibilitats de millora en l’atenció al pacient crític en la dimensió més emocional. Aquest és un aspecte especialment rellevant en l’atenció a aquests malalts.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Comentaris tancats a La intel·ligència emocional en l’atenció al pacient crític.

Fluoroquinolones d’ús sistèmic o inhalat: risc d’insuficiència valvular i regurgitació cardíaca.

L’Agència espanyola de medicaments i productes sanitaris (AEMPS) ha emès una nota informativa en què s’alerta d’un possible augment del risc d’insuficiència valvular i regurgitació cardíaca associat a l’ús de les fluoroquinolones (tant sistèmiques com inhalades) i reitera la importància de sospesar els riscos potencials davant els beneficis esperats.

Les fluoroquinolones (ciprofloxacina, levofloxacina, moxifloxacina, norfloxacino i ofloxacina) són antibiòtics sintètics la seguretat dels quals ha estat objecte d’avaluació en diverses ocasions al llarg dels últims anys, restringint les seves indicacions terapèutiques el 2018 (Nota informativa) i, més recentment , incloent en les fitxes tècniques el risc de dissecció i aneurisma d’aorta.

Després d’una nova revisió d’aquest grup terapèutic, es posa de manifest la possible aparició d’insuficiència valvular i regurgitació cardíaca durant el tractament.

Els resultats de l’estudi de Etminan, M. et al van mostrar que els pacients tractats amb fluoroquinolones sistèmiques tenien aproximadament el doble de risc de patir regurgitació mitral / aòrtica que els pacients tractats amb amoxicil·lina o azitromicina.

D’altra banda, en l’estudi experimental de Guzzardi, DG et al es va veure que, després de l’exposició a ciprofloxacina, es produeix una degradació del col·lagen dels miofibroblasts aòrtics donats per pacients amb aortopatía, incloent regurgitació aòrtica. La degradació de col·lagen es va postular també en l’associació de les fluoroquinolones amb les alteracions de tendons i aorta.

En aquest context, l’AEMPS recomana als professionals sanitaris que, pacients amb factors de risc de desenvolupar regurgitació (valvulopaties, malalties del teixit connectiu, hipertensió arterial, o artritis reumatoide) i insuficiència valvular només es prescriguin fluoroquinolones si els beneficis superen els riscos i una vegada s’hagin descartat altres opcions terapèutiques. A més, cal informar els pacients perquè sol·licitin atenció mèdica immediatat en cas que apareguin símptomes suggestius com ara dispnea aguda, palpitacions o edema abdominal o de les extremitats inferiors.

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Fluoroquinolones d’ús sistèmic o inhalat: risc d’insuficiència valvular i regurgitació cardíaca.

Riscos infecciosos dels fàrmacs biològics en malalties inflamatòries d’origen immune.

El risc associat als tractaments immunosupressors es dedueix sovint del seu mecanisme d’acció. De vegades, establir una relació causal és complicat. En aquest butlletí, de lectura recomanada, es revisen els mecanismes d’acció per als diferents grups de fàrmacs utilitzats i els riscos més freqüents, i es plantegen recomanacions com:

  • Realitzar el cribatge de tuberculosi s’ha associat a la reducció de el risc de reactivació de la tuberculosi latent de fins a 7 vegades i, de moment, es recomana mantenir les recomanacions basades per a les teràpies anti-TNF-a per a la resta de fàrmacs biològics.
  • Encara que l’herpes zòster és un dels efectes adversos més freqüents amb els anti-TNF-a, hi ha controvèrsia respecte a la causalitat pel fet que els pacients amb malalties inflamatòries autoimmunes presenten un major risc de patir aquesta infecció.
  • Es recomana realitzar cribatge de VHB i VHC. En pacients amb HBsAg negatiu és recomanable administrar la vacuna prèviament a l’inici de la teràpia biològica i els pacients amb HBsAg positiu han de rebre profilaxi.
  • Les vacunes amb microorganismes atenuats estan contraindicades durant el tractament biològic i es recomana vacunar de la grip i el pneumococ a tots els pacients que rebin aquestes teràpies.
  • Abans de l’inici de la teràpia es recomana realitzar cribatge de VIH, descartar embaràs, i valorar altres patologies com insuficiència cardíaca, citopènies, malaltia pulmonar intersticial, malaltia desmielinitzant o malaltia tumoral.
Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Riscos infecciosos dels fàrmacs biològics en malalties inflamatòries d’origen immune.