Vigilància dels efectes adversos associats a la vacuna contra la COVID-19

Publicat el 13 de gener de 2021 per

El 21 de desembre, el Comitè de Medicaments Humans (CHMP) de l’Agència Europea del Medicament (EMA) va autoritzar la primera vacuna contra la COVID-19. La vacuna, com tots els medicaments, es pot associar a l’aparició d’alguns efectes adversos. Els més freqüents (dolor al lloc de la injecció, fatiga o sensació de cansament, mal de cap, miàlgies, calfreds, artràlgies i febre) van ser identificats en els estudis que també van valorar l’eficàcia. Van ser majoritàriament d’intensitat lleu o moderada i van desaparèixer al cap de pocs dies després de la vacunació. Vegeu el document del Programa de vacunacions a Catalunya)

Des del moment que s’ha començat a administrar a la població general i augmenta el nombre de vacunats a tot el mon, poden aparèixer efectes adversos menys freqüents que no s’havien detectat previament. L’Agència Espanyola del Medicament (AEMPS) ha establert un pla de vigilància de la seguretat de les vacunes per a la Covid-19 amb l’objectiu que detectar aquestes reaccions adverses no conegudes.

En aquest context, és important fer un seguiment dels efectes adversos que es presentin després de la vacunació. La notificació de sospites de reaccions adverses a medicaments és el procediment més àgil i universal per detectar possibles nous riscos.

Per això, si després de la vacunació es presenta algun símptoma que pot estar en relació amb la vacuna, encara que sigui només una sospita, cal notifcar-ho.

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a Vigilància dels efectes adversos associats a la vacuna contra la COVID-19

La intel·ligència emocional en l’atenció al pacient crític.

Publicat el 26 de novembre de 2020 per

La intel·ligència emocional es defineix com “l’habilitat per percebre, assimilar, comprendre i regular les pròpies emocions i les dels altres, promovent un creixement emocional i intel·lectual”. Els resultats d’un qüestionari sobre intel·ligència emocional distribuït a infermeres de malalts crítics suggereixen que aquesta és adequada en la majoria de dimensions avaluades si bé es va mostrar millorable en alguns aspectes.

Es va dur a terme un estudi descriptiu, en el que van participar les infermeres en actiu de les Unitats de Cures Intensives (UCI) de l’HUB durant el mes de setembre de 2016. Es van avaluar: edat, sexe, experiència laboral a l’UCI, i la puntuació mitjana  de 3 dimensions de l’escala de Trets Meta-Mood de 24 ítems (TMMS-24):

1) Atenció emocional (sóc capaç de sentir i expressar els sentiments de forma adequada);

2) Claredat de sentiments (comprenc bé els meus estats emocionals); i

3) Reparació emocional (sóc capaç de regular correctament els estats emocionals).

Van respondre el qüestionari 75 infermeres i 17 infermers. La puntuació global del qüestionari TMMS-24 va ser de 27 en dones (14-37), i de 26 en homes (20-33).

En el domini d’atenció emocional, el 53% (9/17) dels homes enquestats van mostrar una adequada atenció, davant el 45% (34/75) de les dones. En el domini de claredat de sentiments, es va observar una necessitat de milloria en un 41% (7/17) dels homes i un 21% de les dones. Per últim, en tots dos grups es va observar una adequada resposta pel que fa a la capacitat de reparació emocional (>65%).

Aquests resultats aporten una informació molt valuosa per tal de conèixer les fortaleses i les possibilitats de millora en l’atenció al pacient crític en la dimensió més emocional. Aquest és un aspecte especialment rellevant en l’atenció a aquests malalts.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Comentaris tancats a La intel·ligència emocional en l’atenció al pacient crític.

Fluoroquinolones d’ús sistèmic o inhalat: risc d’insuficiència valvular i regurgitació cardíaca.

Publicat el 2 d'octubre de 2020 per

L’Agència espanyola de medicaments i productes sanitaris (AEMPS) ha emès una nota informativa en què s’alerta d’un possible augment del risc d’insuficiència valvular i regurgitació cardíaca associat a l’ús de les fluoroquinolones (tant sistèmiques com inhalades) i reitera la importància de sospesar els riscos potencials davant els beneficis esperats.

Les fluoroquinolones (ciprofloxacina, levofloxacina, moxifloxacina, norfloxacino i ofloxacina) són antibiòtics sintètics la seguretat dels quals ha estat objecte d’avaluació en diverses ocasions al llarg dels últims anys, restringint les seves indicacions terapèutiques el 2018 (Nota informativa) i, més recentment , incloent en les fitxes tècniques el risc de dissecció i aneurisma d’aorta.

Després d’una nova revisió d’aquest grup terapèutic, es posa de manifest la possible aparició d’insuficiència valvular i regurgitació cardíaca durant el tractament.

Els resultats de l’estudi de Etminan, M. et al van mostrar que els pacients tractats amb fluoroquinolones sistèmiques tenien aproximadament el doble de risc de patir regurgitació mitral / aòrtica que els pacients tractats amb amoxicil·lina o azitromicina.

D’altra banda, en l’estudi experimental de Guzzardi, DG et al es va veure que, després de l’exposició a ciprofloxacina, es produeix una degradació del col·lagen dels miofibroblasts aòrtics donats per pacients amb aortopatía, incloent regurgitació aòrtica. La degradació de col·lagen es va postular també en l’associació de les fluoroquinolones amb les alteracions de tendons i aorta.

En aquest context, l’AEMPS recomana als professionals sanitaris que, pacients amb factors de risc de desenvolupar regurgitació (valvulopaties, malalties del teixit connectiu, hipertensió arterial, o artritis reumatoide) i insuficiència valvular només es prescriguin fluoroquinolones si els beneficis superen els riscos i una vegada s’hagin descartat altres opcions terapèutiques. A més, cal informar els pacients perquè sol·licitin atenció mèdica immediatat en cas que apareguin símptomes suggestius com ara dispnea aguda, palpitacions o edema abdominal o de les extremitats inferiors.

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Fluoroquinolones d’ús sistèmic o inhalat: risc d’insuficiència valvular i regurgitació cardíaca.