Prevalença de la infecció per SARS-Cov2 a la comunitat universitària

Els resultats d’un estudi dut a terme amb l’objectiu d’avaluar l’impacte de la pandèmia per SARS-Cov2 a la comunitat universitària de la Universitat de Barcelona van mostrar una prevalença total de la infecció per SARS-Cov2 del 14,9%.

Es va dissenyar un estudi transversal entre desembre de 2020 i febrer de 2021, a partir d’una mostra de 2.784 membres de la UB respecte del total (n = 52,529). Els participants van respondre un breu qüestionari epidemiològic i es van sotmetre a les proves de cribratge. Es va calcular la prevalença total de la infecció per SARS-CoV-2 amb una prova PCR positiva o una serologia per detectar anticossos IgG. Cap dels participants en l’estudi havia rebut cap dosi de la vacuna.

De total de participants es van observar anticossos contra el SARS-CoV-2 en un 12,8 % dels casos. D’altra banda, quaranta-quatre participants, un 1,6 % del total, van donar positiu en la PCR. D’aquests, 38 (1,36 % del total de la mostra) també van donar positiu en anticossos. Per tant, només sis participants (0,22 %), es podien considerar com una infecció precoç, amb un perfil de transmissors potencials. Tots els participants de l’estudi no presentaven simptomatologia sospitosa d’infecció per SARS-CoV-2 en el moment de recollir les mostres. No es van observar diferències entre els diferents col·lectius de la UB.

Segons investigadors participants en l’estudi, aquests resultats també suggereixen que mentre no s’assoleixi la immunitat de grup, cal concentrar-se a identificar i aïllar els casos nous i els seus contactes, així com mantenir els protocols habituals —rentat de mans, distància social, ús de la mascareta.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Prevalença de la infecció per SARS-Cov2 a la comunitat universitària

Els efectes de la pandèmia sobre la salut mental

La pandèmia del coronavirus ha tingut un profund impacte en la salut mental de la població i ha suposat un augment rellevant en l’ús de psicofàrmacs.

S’acaba de publicar un estudi l’objectiu del qual va ser avaluar les tendències en la prescripció d’antidepressius durant la pandèmia de la COVID-19 a Gran Bretanya i els costos derivats del seu ús.

Entre gener i desembre de 2020 es van dispensar un total de 78 milions de prescripcions d’antidepressius, 4 milions més que l’any 2019, amb un cost afegit net de 139 milions de lliures respecte l’any previ. Només les prescripcions de sertralina, un antidepressiu inhibidor selectiu de la recaptació de serotonina, van suposar una despesa afegida de 113 milions durant el 2020. El pic de dispensació d’antidepressius es va produir durant el mes de març, mentre que el de despesa es va observar l’abril del mateix any.

Els autors conclouen que l’augment de les prescripcions d’antidepressius i els costos derivats arran de la pandèmia de la COVD-19 són un problema creixent que s’haurà de seguir. En la mesura que les condicions no es modifiquin hi ha el risc d’una cronificació. També preocupa l’augment progressiu de l’ús d’aquests fàrmacs entre adolescents i joves.

En aquest context, dades recents d’una enquesta realitzada pel CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas) al nostre àmbit posen de manifest que, durant la pandèmia, una de cada quatre persones ha tingut por a morir. Un 80% dels trastorns mentals patits durant la pandèmia han estat l’ansietat i la depressió. Per últim, dels pacients que durant el 2020 va rebre un ansiolític o un antidepressiu, gairebé un 80% continua rebent-los.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Els efectes de la pandèmia sobre la salut mental

Vigilar l’efecte d’alguns fàrmacs sobre el perfil lipídic

En el darrer número del Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya es revisa l’efecte d’alguns fàrmacs sobre el perfil lipídic i les potencials implicacions, sobretot en pacients de risc. En destaquem alguns fragments rellevants:

“A més dels tractaments específics de les dislipèmies, diversos fàrmacs podrien influir sobre el metabolisme dels lípids i millorar-ne o empitjorar-ne el perfil; i, per
tant, podrien augmentar o reduir el risc cardiovascular. En alguns casos es tracta d’un efecte de grup i, en altres fàrmacs del mateix grup, poden tenir accions
diferents sobre els lípids.

En ocasions, aquest efecte pot determinar la selecció d’un fàrmac en la terapèutica d’alguns pacients concrets. Així, per exemple, la metformina és una biguanida que, independentment del seu efecte sobre la glucèmia i a diferència d’altres
hipoglucemiants orals, té efectes favorables sobre el perfil lipídic; redueix el colesterol total, les lipoproteïnes de densitat baixa (LDL) i els triglicèrids (TG). A més, no s’associa a augment del pes i disminueix certs factors de risc cardiovascular en millorar la síndrome metabòlica i induir la pèrdua de greix abdominal i visceral.

Els antipsicòtics atípics indueixen canvis en el metabolisme del colesterol. A més de produir augment de la gana i, per tant, cert canvi en el perfil lipídic secundari a uns mals hàbits alimentaris, els antipsicòtics atípics poden augmentar els triglicèrids i reduir les
HDL

Els inhibidors de l’enzim cinasa mTOR (sirolimús i everolimús) s’associen a elevacions de més d’un 20% dels triglicèrids, i aquest efecte depèn de la dosi que se n’administri. Les xifres de colesterol total i d’LDL poden augmentar lleugerament i les d’HDL poden
disminuir.

Els pacients amb una dislipèmia prèvia i els d’alt risc cardiovascular tenen més risc de patir-ne els efectes. No obstant això, no se’n coneixen les implicacions a llarg termini
sobre la morbimortalitat cardiovascular, ateses les dades limitades sobre l’impacte d’aquests canvis induïts pels fàrmacs.

Cal avaluar de manera acurada la relació benefici-risc en cada pacient, identificar els fàrmacs com a causa possible d’aquests canvis, monitorar el perfil lipídic durant el tractament i, en alguns casos, pot ser necessari canviar a un fàrmac alternatiu.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Vigilar l’efecte d’alguns fàrmacs sobre el perfil lipídic