L’associació entre ús d’inhibidors de la bomba de protons (IBP) i risc de COVID-19 greu s’ha analitzat en diferents estudis observacionals.
En un estudi de cohorts coreà s’hi van incloure 132.316 persones sotmeses a PCR entre gener i maig de 2020. Un 11% del total eren usuaris actuals d’IBP (ús durant el mes previ a la primera PCR; n = 14.163). Hi va haver 6.242 en el grup d’ús passat (entre un any i un mes abans de la primera PCR) i 111.911 en el de no ús (no ús en l’any previ a la primera PCR). Després d’ajustar per diferents característiques basals (edat, sexe, lloc de residència, comorbiditats i ús de corticoides, metformina o aspirina), en els usuaris actuals o passats d’IBP es va veure una probabilitat de tenir PCR positiva similar a la dels no usuaris.
Un 3,6% del total de subjectes inclosos en l’estudi van tenir una PCR positiva (n = 4.785). D’ells, 364 eren usuaris actuals d’IBP, 188 eren de el grup d’ús passat i 4.233 del de no ús. En aquestes cohorts es va estudiar el desenvolupament de malaltia greu mitjançant dues variables combinades que incloien oxigenoteràpia, ventilació mecànica invasiva, ingrés a UCI i mort. Després d’ajustar per característiques basals, l’ús d’IBP es va associar a un increment de risc de COVID-19 greu comparat amb el no ús. Al estratificar per durada del tractament amb IBP, només es va veure increment de risc amb l’exposició durant menys de 30 dies (OR 1,77 [IC 95% 1,29-2,04]).
Altres estudis han analitzat aquests riscos. Un estudi americà en el que es va fer una enquesta a una mostra representativa de població americana entre maig i juny de 2020, va mostrar un augment de risc d’infecció. D’altra banda, els resultats d’una metanàlisi de 16 estudis observacionals van mostrar una associació significativa entre ús d’IBP i COVID greu (OR 1,67; IC 95 % 1,19-2,33).
En un altra metanàlisi s’hi van incloure cinc estudis retrospectius, un d’ells el coreà, que avaluaven el risc de malaltia greu. En dos estudis s’hi va veure un augment de risc d’infecció amb l’ús d’IBP comparat amb el no ús. L’anàlisi dels altres tres estudis va mostrar un augment de risc d’evolució greu o desenllaç mortal.
El mecanisme pel qual els IBP podrien augmentar el risc de malaltia greu no és clar. Hi ha dades in vitro que mostren inactivació dels coronavirus en pH baixos. S’ha suggerit que en pacients que s’infecten per SARS-CoV-2 i estan tractats amb IBP la càrrega viral seria més alta per estar afavorida l’entrada de virus a través del tracte gastrointestinal per l’augment de l’pH gàstric.
L’ús d’IBP ha augmentat de manera exponencials els darrers anys. El 2014 a Catalunya gairebé una de cada quatre persones van rebre un IBP. S’estima que un 57% de la població major de 65 anys i un 10,1% dels menors de 65 pren un IBP de manera crònica. Els resultats d’aquests estudis s’hauran de confirmar i afegir a noves dades però les taxes actuals d’utilització d’aquests fàrmacs obliguen a replantejar-ne l’ús en aquesta població.
Chelo Pedrós i Roser Llop
Els factors que s’associen a un augment del risc d’efectes adversos i, per tant, d’una cascada terapèutica, inclouen la polimedicació, l’edat avançada, les malalties cròniques o l’ús de fàrmacs considerats de risc elevat; en són exemples, els fàrmacs per al tractament de la demència, els antihipertensius, els opiacis o els AINE. Al mateix temps, les cascades de prescripció són un factor contributiu a la polimedicació. La identificació i la interrupció de les cascades terapèutiques són mesures imprescindibles per millorar la seguretat del pacient.
