En el darrer número del Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya es revisa l’efecte d’alguns fàrmacs sobre el perfil lipídic i les potencials implicacions, sobretot en pacients de risc. En destaquem alguns fragments rellevants:
“A més dels tractaments específics de les dislipèmies, diversos fàrmacs podrien influir sobre el metabolisme dels lípids i millorar-ne o empitjorar-ne el perfil; i, per
tant, podrien augmentar o reduir el risc cardiovascular. En alguns casos es tracta d’un efecte de grup i, en altres fàrmacs del mateix grup, poden tenir accions
diferents sobre els lípids.
En ocasions, aquest efecte pot determinar la selecció d’un fàrmac en la terapèutica d’alguns pacients concrets. Així, per exemple, la metformina és una biguanida que, independentment del seu efecte sobre la glucèmia i a diferència d’altres
hipoglucemiants orals, té efectes favorables sobre el perfil lipídic; redueix el colesterol total, les lipoproteïnes de densitat baixa (LDL) i els triglicèrids (TG). A més, no s’associa a augment del pes i disminueix certs factors de risc cardiovascular en millorar la síndrome metabòlica i induir la pèrdua de greix abdominal i visceral.
Els antipsicòtics atípics indueixen canvis en el metabolisme del colesterol. A més de produir augment de la gana i, per tant, cert canvi en el perfil lipídic secundari a uns mals hàbits alimentaris, els antipsicòtics atípics poden augmentar els triglicèrids i reduir les
HDL
Els inhibidors de l’enzim cinasa mTOR (sirolimús i everolimús) s’associen a elevacions de més d’un 20% dels triglicèrids, i aquest efecte depèn de la dosi que se n’administri. Les xifres de colesterol total i d’LDL poden augmentar lleugerament i les d’HDL poden
disminuir.
Els pacients amb una dislipèmia prèvia i els d’alt risc cardiovascular tenen més risc de patir-ne els efectes. No obstant això, no se’n coneixen les implicacions a llarg termini
sobre la morbimortalitat cardiovascular, ateses les dades limitades sobre l’impacte d’aquests canvis induïts pels fàrmacs.
Cal avaluar de manera acurada la relació benefici-risc en cada pacient, identificar els fàrmacs com a causa possible d’aquests canvis, monitorar el perfil lipídic durant el tractament i, en alguns casos, pot ser necessari canviar a un fàrmac alternatiu.
o Després de l’administració d’Vaxzevria® poden aparèixer, molt rarament, trombosi en combinació amb trombopènia, tant en forma de trombosi de sinus venosos cerebrals (TSVC), com de trombosi de venes esplácniques o trombosi arterial.
Els factors que s’associen a un augment del risc d’efectes adversos i, per tant, d’una cascada terapèutica, inclouen la polimedicació, l’edat avançada, les malalties cròniques o l’ús de fàrmacs considerats de risc elevat; en són exemples, els fàrmacs per al tractament de la demència, els antihipertensius, els opiacis o els AINE. Al mateix temps, les cascades de prescripció són un factor contributiu a la polimedicació. La identificació i la interrupció de les cascades terapèutiques són mesures imprescindibles per millorar la seguretat del pacient.