En una entrada anterior, vam presentar els resultats de l’assaig DAPA-HF, publicat el 2019, en pacients amb ICC i una fracció d’ejecció ≤40%. En aquell estudi la dapagliflozina va ser superior a placebo en una variable combinada d’empitjorament de la ICC (ingrés o necessitat d’atenció a urgències amb tractament intravenós) o mort d’origen cardiovascular. Dos anys després es van publicar els assaigs amb empagliflozina EMPEROR-REDUCED, en pacients amb ICC i fracció d’ejecció ≤40%, i EMPEROR-PRESERVED, en pacients amb ICC i fracció d’ejecció conservada (superior al 40%).
Ara és el torn de l’estudi DELIVER. Per presentar-vos els resultats i les conclusions que se’n desprenen, ens agradarà fer-ho a través de l’anàlisi rigorós que fa el nostre company Carlos F. Oropesa en el seu blog El Rincón de Sísifo. Considerem que les dades que presenta il·lustren de manera clara i brillant l’abast real dels resultats i l’impacte potencial en pràctica clínica. Us convidem a llegir-lo.
L’assaig DELIVER va avaluar l’eficàcia de la dapagliflozina en pacients amb ICC i una fracció d’ejecció conservada o lleugerament disminuïda. Els resultats globals suggereixen una reducció del risc respecte a placebo. Però val la pena conèixer amb detall els diferents aspectes de l’anàlisi que, amb una simple lectura, podrien passar desapercebuts. En qualsevol cas, això no anul.la el valor terapèutic d’uns fàrmacs que semblen posicionar-se amb força en la terapèutica de la ICC.
Tal com es comenta en l’editorial acompanyant, la mortalitat a un any dels pacients amb ICC i FE conservada oscil·la entre un 20 i un 29%. Amb aquestes dades qualsevol efecte beneficiós per molt marginal que sembli, s’ha de considerar rellevant. No hi ha gran cosa més a afegir.
