Alguns opiacis (tramadol, petidina, fentanil, dextrometorfan, tapentadol, oxicodona, metadona, pentazocina) augmenten significativament la transmissió serotoninèrgica. Aquests fàrmacs poden augmentar el risc de toxicitat per excés de serotonina quan es combinen amb antidepressius. Es tracta d’un efecte advers que pot ser mortal.
Els darrers anys, la seva incidència ha augmentat a causa de l’ús creixent de fàrmacs serotoninèrgics a la pràctica clínica i de l’elevat nombre de persones d’edat avançada, amb comorbiditat i polimedicació associades que predisposen a un alt risc d’interaccions farmacològiques.
Les manifestacions clíniques de la síndrome serotoninèrgica són conseqüència d’un increment de la concentració de serotonina en el sistema nerviós central. S’inicien de manera sobtada, poques hores després de la ingesta del fàrmac que les causa. Es manifesta amb hiperirritabilitat neuromuscular predominant a les extremitats inferiors (amb mioclònies i hiperreflèxia, tremolor fi de les extremitats, de vegades rigidesa en casos greus), i estimulació neurovegetativa (hipotensió o hipertensió arterial, taquicàrdia, calfreds, hipertèrmia, sudoració, possiblement coma), a més de trastorns psiquiàtrics (agitació, confusió) i digestius (diarrea).
En els pacients que ja reben un medicament serotoninèrgic de manera regular, cal evitar afegir-los-en un altre en la mesura que sigui possible. En general, en aquests pacients es recomana:
- Evitar els fàrmacs serotoninèrgics no psiquiàtrics (p. ex., tramadol).
- Prescriure’ls només un antidepressiu.
- Prevenir els riscos associats a l’automedicació (p. ex., triptòfan i herba de Sant Joan).
- No afegir-hi mai un IMAO.
En aquest butlletí es revisa el risc de toxicitat serotoninèrgica associat a l’ús concomitant de dos grups de fàrmacs d’ús molt comú: opiacis i antidepressius.
