L’AEMPS publica una nova nota informativa en la que es fa un recordatori sobre el risc d’interacció entre brivudina i fluoropirimidines (com ara capecitabina, 5-fluorouracil, tegafur, floxuridina, flucitosina). Es tracta d’una interacció que pot ser potencialment mortal i mai no s’han d’administrar simultàniament.
La brivudina és un antivíric autoritzat en el tractament de la infecció per herpes zóster en adults immunocompetents. A la fitxa tècnica del producte s’especifica de manera detallada aquesta interacció i els riscos potencials.
Tot i les mesures informatives i de minimització de riscos dutes a terme fins ara (veure notes informatives MUH (FV), 7/2012 i MUH (FV), 09/2017), se segueixen notificant casos greus, incloent casos amb desenllaç mortal, derivats de l’ús concomitant de brivudina i fluoropirimidines.
En aquesta situació, es fan les següents recomanacions:
-S’ha de respectar un període d’espera com a mínim de 4 setmanes entre la finalització del tractament amb brivudina i l’inici de l’administració de fluoropirimidines.
-És indispensable que abans de prescriure brivudina, el professional mèdic s’asseguri que el pacient no està rebent quimioteràpia antineoplàssica que contingui 5-fluoropirimidines o flucitosina.
-En dispensar brivudina cal informar el pacient i recordar-li que llegiu detingudament l’advertència i la targeta d’informació inclosa a l’envàs, a més del prospecte.
Hi ha a disposició dels professionals sanitaris un document informatiu que inclou una llista de comprovació per al metge prescriptor a més de la targeta d’informació per al pacient inclosa a l’envàs del medicament.
