Les reaccions adverses a medicaments (RAM) són tots aquells efectes no esperats que apareixen en un pacient secundàriament a la pressa d’algun fàrmac o producte sanitari. Poden ser importants i greus, i són una causa rellevant de morbimortalitat; a Austràlia són responsables del 18% d’hospitalitzacions. Moltes d’aquestes RAM estan relacionades amb una pobra caracterització dels perfils de toxicitat dels medicaments degut a la infranotificació i a una baixa qualitat de les mateixes.
Algunes de les barreres identificades per explicar la infranotificació dels professionals sanitaris inclourien la falta de temps, altres prioritats clíniques, incertesa sobre la relació de causalitat, dificultats per accedir i respondre als formularis de notificació, creença de que totes les reaccions adverses estan correctament caracteritzades, absència d’una plataforma electrònica de notificació i dèficit de coneixements, entre d’altres.
En un número recent de la revista European Journal of Clinical Pharmacology es publica un estudi que té com a objectiu identificar perquè els professionals sanitaris no notifiquen correctament les RAM. Els investigadors van dissenyar una enquesta oberta per a professionals sanitaris (metges, farmacèutics i infermers) d’un hospital terciari de Sydney. Es tracta d’un estudi mixt amb una enquesta formada per components quantitatius i qualitatius que es va presentar a tots els treballadors sanitaris del centre. Un total de 76 infermers, 41 metges i 16 farmacèutics van respondre l’enquesta.
El contingut de l’enquesta va incloure preguntes de 14 dominis validats per un grup d’experts, sobre aspectes de rol social i professional, creences sobre les capacitats, creences sobre conseqüències, context ambiental i recursos, entre altres. Es tractava d’identificar factors claus que poden influir en canvis de comportament.
Els resultats van mostrar que un 66% dels professionals sanitaris es troben en la seva pràctica diària amb reaccions adverses a medicaments. Un 94% van manifestar ser conscients de la importància per a la salut dels pacients i la obligatorietat de notificar-les (94%). No obstant, només un 25% va manifestar fer-ho. Tanmateix, un 33% dels professionals sanitaris no saben com notificar una reacció adversa i un 64% referien no haver rebut mai cap tipus de formació al respecte.
Pel que fa a les diferències entre professionals sanitaris, el personal d’infermeria i els farmacèutics referien millor coneixement a l’hora de notificar comparat amb els metges, així com tenir més formació i sessions docents. Tot això es reflecteix en el fet que el 75% dels farmacèutics referien haver notificat en alguna ocasió una reacció adversa comparat amb un 46% dels metges i un 32% del personal d’infermeria.
Les conclusions van identificar 3 factors claus que s’haurien de tenir en compte en qualsevol intervenció futura:
El coneixement: no saber com notificar reaccions i no haver realitzat formació específica al respecte es van reconèixer com dos aspectes relacionats amb una posterior infranotificació.
El context: no disposar d’una eina electrònica, que el procés estigui poc automatitzat, la manca de temps o la càrrega assistencial excessiva es van identificar com a problemes que es podrien mirar de resoldre per millorar el context que envolta la notificació.
Les creences sobre les conseqüències: aquelles reaccions considerades greus o inesperades són més notificades mentre que la por a repercussions legals s’ha identificat com una barrera important.
En definitiva, tot i que coneixem la importància i necessitat de notificar les RAM, una proporció molt rellevant de professionals sanitaris no notifica. Això té una repercussió ètica i clínica per a la salut dels pacients. La identificació i caracterització de les possibles causes ha de permetre definir futures intervencions augmentin la notificació hospitalària.
Adrià Domingo. R2 de Farmacologia Clínica
