El Blog de Farmacologia Clínica

En l’editorial del 7 de febrer, la revista BMJ fa una reflexió lúcida sobre la complexitat del procés de desprescripció. En ha semblat interessant fer una transcripció  dels conceptes més rellevants:

“Se sap que amb l’envelliment de la població augmenten la multimorbiditat i la polimedicació, i que en aquest context, pren importància la desprescripció, és a dir, el procés de retirada de medicaments mitjançant una estratègia planificada i estandarditzada per millorar els resultats en salut. Es tracta d’un procés que, tot i la simplicitat de la seva definició, és complex. Els resultats dels estudis publicats els darrers anys reflecteixen aquesta complexitat. Per tant, cal una avaluació acurada dels riscos i beneficis de la retirada de medicaments.

No hi ha dubte que els pacients només han de rebre els medicaments que necessiten i volen. Si cal una desprescripció, és important conèixer l’enfocament més segur i efectiu, els recursos necessaris per dur-la a terme, i la relació cost-benefici per als pacients i els serveis de salut.

Els resultats de diversos estudis han mostrat que les intervencions de farmacèutics, metges o equips multidisciplinaris disminueixen el nombre de medicaments que reben els pacients i la prevalença de prescripcions potencialment inadequades. No obstant, aquestes disminucions solen ser modestes. D’altra banda, la recerca sobre els resultats clínics de la desprescripció mostra que en general, les proves sobre els seus efectes beneficiosos són discordants. En una metanàlisi d’assaigs clínics no s’hi va veure una disminució de la mortalitat, tot i que una subanàlisi limitada a intervencions per a pacients (en comptes d’educació per metges) van suggerir un cert benefici (OR=0,62; IC95% 0,43-0,88). En una altra metanàlisi, les estratègies per reduir la polimedicació no van reduir la mortalitat ni l’ingrés hospitalari. Almenys 15 estudis han examinat els efectes de la desprescripció sobre la qualitat de vida, i només un d’ells va mostrar un efecte beneficiós (que era modest).

Les dades de cost-efectivitat fiables són escasses. Encara que disminuir la prescripció, sobretot la més nociva, dona lloc a un estalvi econòmic, cal considerar el cost de la intervenció.Les guies i les avaluacions publicades posen de manifest que, si es fa de manera correcta, la desprescripció és un procés complex i requereix una inversió elevada de temps i recursos. En un pacient polimedicat, cal avaluar de manera acurada els beneficis i riscos de cada medicament, les indicacions, les interaccions amb altres fàrmacs, les preferències del pacient i la seva observança. Un estudi escocès estima que això implica una dedicació de 30 minuts per al metge i 75 minuts per al farmacèutic. Els serveis de salut han de tenir present, a més, que no s’obtenen resultats de manera immediata.

Avui, el repte és identificar els millors mètodes per a la desprescripció, i tenir present que ha de ser un procés col·laboratiu amb els pacients. Amb les dades que es disposa fins ara, es poc probable que veiem resultats espectaculars a curt termini. Probablement, el millor que podem esperar és una reducció modesta del nombre de medicaments i de la prescripció inadequada, i millores modestes en els resultats en salut. Tenint en compte la complexitat de la tasca, és probable que l’estalvi de costos també sigui modest. Tanmateix, no hi ha dubte que és una inversió necessària i una tasca d’equip”.