Els pacients amb esquizofrènia tenen un major risc cardiovascular degut a la seva pròpia malaltia i als trastorn metabòlics provocats pel tractament antipsicòtic. Fins ara, les intervencions existents han mostrat un efecte limitat. Els pacients acostumen a rebre tractament amb metformina quan desenvolupen diabetis però el seu efecte sobre la reducció del pes és molt petit. En una entrada fa uns mesos ja parlavem de la necessitat de fer recerca amb aquest fàrmac en aquests pacients, amb l’objectiu de millorar la seva salut metabòlica.
Els investigadors d’aquest estudi recent van plantejar avaluar l’efecte de la semaglutida, un agonista del receptor del pèptid similar al glucagó administrat un cop per setmana, en adults (entre 18 i 60 anys) amb esquizofrènia tractats amb antipsicòtics, que presentaven prediabetis (hemoglobina glicosilada A1c [HbA1c], 5,7%-6,4%) i sobrepès o obesitat (índex de massa corporal [IMC] ≥27).
Es va dissenyar un assaig clínic aleatoritzat, controlat amb placebo entre gener de 2022 i maig de 2024. L’estudi es va realitzar en 6 centres d’atenció psiquiàtrica a Dinamarca. Els participants van ser assignats a l’atzar (1:1) per rebre 1 mg de semaglutida subcutània o placebo. La variable principal va ser el canvi de pes després de 30 setmanes de tractament. Les variables secundàries van incloure canvis en paràmetres metabòlics (p. ex., glucosa en dejú, lípids i marcadors de salut hepàtica), la circumferència de la cintura, i els canvis en les funcions cognitiva i sexual i en les puntuacions de psicopatologia.
S’hi van incloure 119 pacients, i 105 (88,2%) van completar l’estudi. El grup de semaglutida (n = 59) va perdre una mitjana (DS) de 6,5 (5,4) kg (IC del 95%, -7,9 a -5,1 kg), mentre que el grup de placebo (n = 60) va perdre una mitjana (DS) de 0,8 (2,5) kg (IC del 95%, -1,4 a -0,2 kg). La diferència de pèrdua de pes entre els grups va ser de -5,7 kg (IC del 95%, -7,0 a -4,4 kg; P < .001). El grup de semaglutida va mostrar millores significatives en totes les mesures secundàries metabòliques en comparació amb el placebo. No es van trobar diferències significatives en les puntuacions de funció cognitiva i sexual ni en les de psicopatologia. Els efectes adversos més freqüents van ser gastrointestinals i no es van observar diferències entre els grups respecte dels efectes adversos considerats greus.
Els autors van concloure que la semaglutida un cop per setmana va ser una intervenció eficaç per a la pèrdua de pes i la millora de les mesures de resultat metabòlics en pacients amb esquizofrènia tractats amb antipsicòtics.
