Ús de metamizol i risc d’agranulocitosi: resultats de l’avaluació de les agències

El passat 14 de juny, l’Agència espanyola de medicaments (AEMPS), va anunciar l’inici d’una avaluació a nivell europeu sobre el risc d’agranulocitosi associat a l’ús de metamizol i del balanç benefici/risc dels medicaments que contenen aquest fàrmac. Aquesta revisió va venir motivada per la sol·licitud del titular de l’autorització de comercialització de la retirada del producte amb metamizol a Finlàndia, per motius de seguretat (vegeu nota informativa).
Es va decidir que el Comitè per a l’Avaluació de Riscos en Farmacovigilància europeu (PRAC) de l’EMA avaluaria l’evidència disponible en relació amb l’ús de metamizol i el risc d’agranulocitosi amb l’objectiu d’emetre les recomanacions oportunes.

Ara, en base a l’avaluació de tota l’evidència científica disponible, el PRAC ha conclòs que el benefici dels medicaments que contenen metamizol supera els riscos en les indicacions autoritzades i reforça les mesures per facilitar la identificació primerenca dels símptomes i el diagnòstic de l’agranulocitosi. No obstant això, la informació disponible fins ara no permet descartar ni confirmar un risc més gran en poblacions amb característiques ètniques o genètiques específiques.

La informació per als professionals sanitaris és la següent:

  • El tractament amb metamizol pot causar agranulocitosi, una reacció adversa molt poc freqüent, però potencialment mortal a causa de les infeccions que poden aparèixer.
  • L’agranulocitosi no depèn de la dosi administrada de metamizol i els seus símptomes poden aparèixer en qualsevol moment durant el tractament, fins i tot poc després de la finalització. També pot passar en pacients que han estat tractats prèviament sense complicacions.
  • Els pacients han de ser informats que suspenguin el tractament i busquin atenció mèdica immediata si presenten alguns símptomes suggestius d’agranulocitosi, com febre, calfreds, mal de coll i canvis dolorosos a les mucoses, especialment a la boca, nas i gola, oa la regió genital o anal. L’ús del metamizol, en disminuir la febre, pot fer que aquest símptoma passi desapercebut. De manera semblant, en els pacients que reben teràpia antibiòtica, els símptomes poden ser menys evidents o estar emmascarats.
  • Si els símptomes suggereixen agranulocitosi, cal fer un hemograma complet immediatament i suspendre el tractament sense esperar els resultats.
  • El metamizol no s’ha d’administrar a pacients que hagin experimentat prèviament agranulocitosi per metamizol o altres pirazolones o pirazolidines (per exemple, medicaments que contenen propifenazona, ni en aquells pacients amb alteracions de la funció de la medul·la òssia o malalties del sistema hematopoètic.
  • Com que l’agranulocitosi es pot desenvolupar de manera impredictible en qualsevol moment del tractament, i en no demostrar-se l’efectivitat dels controls de recompte sanguini, s’ha eliminat la recomanació de dur a terme aquest control.
Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Ús de metamizol i risc d’agranulocitosi: resultats de l’avaluació de les agències

On trobar informació sobre medicaments?: un butlletí

La informació sobre medicaments i terapèutica és un element central generador de coneixement i indispensable en el procés de prescripció raonada. El metge necessita disposar de les eines adequades per a gestionar el coneixement en la presa de decisions clíniques. La gestió de la informació científica implica identificar, seleccionar, analitzar, i difondre aquella que es pot considerar més rellevant. En una època d’excés d’informació, cal prioritzar i seleccionar aquella més rellevant i oferir les eines que permetin al metge la millor gestió de la informació i el coneixement. Per tant, és important garantir que la qualitat de la nova informació que arribi al metge sigui suficient per generar el millor coneixement aplicable a la pràctica clínica.

En la reflexió de Fiona Godlee a la revista The Lancet l’any 2004, ja es destacava la importància de les noves tecnologies de la comunicació com a element facilitador d’un accés més equitatiu als resultats de la
recerca.

Els recursos d’informació biomèdica, es poden classificar a partir del model piramidal de les “5S” de Haynes (systems, summaries, synopsis, synthesis, studies). Aquest model organitza els sistemes en diversos nivells d’informació: des de la més elaborada i resumida, a una menys elaborada i més extensa.

Definir de manera precisa que és el que es vol trobar orienta sobre el lloc i la manera
de buscar la informació necessària.

  • Per mantenir-se al dia de les principals novetats, els sistemes d’alertes de les
    revistes electròniques o la sindicació a temes d’interès resulten de gran utilitat.
    Aquestes eines envien de manera periòdica les principals novetats relacionades
    amb les qüestions d’interès o per rellevància. És la millor estratègia per conèixer les
    darreres publicacions sobre determinats temes.
  • Quan es busca informació per a un projecte, es tracta d’identificar el gruix de la
    recerca sobre el tema. Els motors de cerca i les bases de dades donen accés als
    articles originals publicats sobre la qüestió i les revisions contextualitzen el tema
    sobre el qual s’ha de començar a investigar.
  • En canvi, quan es busca una resposta per a un pacient concret, la cerca es pot
    orientar a revisions estructurades, guies o butlletins, amb una informació més
    elaborada i sintetitzada, i aturar la cerca quan haguem localitzat la resposta
    concreta

En aquest número que us presentem del butlletí INFAC, elaborat pel centre vasc d’informació sobre medicaments, sintetitzen els tipus de fonts d’informació disponibles i els classifiquen segons tipus, utilitat i accessibilitat. Es tracta d’una revisió rigorosa i actualitzada sobre un tema en constant canvi. Les bases de dades, els metabuscadors, les guies, els butlletins i les pàgines web de més interès sobre el tema queden recollits en aquesta revisió.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a On trobar informació sobre medicaments?: un butlletí

L’EMA rebutja l’autorització de lecanemab en la malaltia d’Alzheimer

En la darrera reunió del comitè de medicaments d’ús humà de l’EMA, el CHMP, es va decidir rebutjar la sol·licitud d’autorització de lecanemab per al tractament dels pacients amb malaltia d’Alzheimer. La sol·licitud havia estat presentada el gener del 2023 i fins el passat mes de juliol no es va resoldre. El fàrmac va ser autoritzat per la FDA, per procediment accelerat el gener del 2023, i posteriorment ratificat per procediment normalitzat al cap de 6 mesos.

Lecanemab va mostrar la seva eficàcia a partir dels resultats de l’assaig clínic CLARITY, un estudi aleatoritzat en pacients amb formes lleus de la malaltia. Els resultats van mostrar una milloria modesta en la resposta clínica a canvi d’un augment significatiu del risc d’esdeveniments adversos associats a l’amiloide en forma d’edema, microhemorràgies o hemorràgies a nivell cerebral. Tot i que en una proporció considerable de casos es tracta de troballes d’imatge, un determinat percentatge de pacients desenvolupen clínica de gravetat diversa, inclosos alguns casos mortals. L’EMEA ha decidit que la valoració de la relació entre el benefici aportat i el risc associat no es favorable al fàrmac.

Amb data 5 d’agost, el laboratori fabricant ja ha anunciat que presentarà al·legacions a aquests decisió, i ha demanat una reavaluació de les dades.

Tal com comentavem en una entrada de l’any 2021, l’autorització dels nous fàrmacs per al tractament de l’Alzheimer ha estat lligada a força controvèrsia. Aducanumab, un altre fàrmac de la mateixa família, ja es va autoritzar per la FDA i posteriorment retirat per qüestions de seguretat. De nou, es destaca la importància de poder establir de manera clara una relació benefici/risc favorable per a un medicament, abans de comercialitzar-lo perquè, en cas contrari, els mes perjudicats són els propis pacients.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a L’EMA rebutja l’autorització de lecanemab en la malaltia d’Alzheimer