Nous hipolipemiants en la malaltia cardiovascular

Publicat el 20 d'octubre de 2025 per

En aquesta entrada d’avui parlem d’una qüestió que és motiu de controvèrsia. Ens referim al tractament hipolipemiant i a la prevenció del risc cardiovascular. Els companys de Navarra acaben de publicar un butlletí amb un títol suggeridor: “Más allà de las estatinas: evidencias de otros hipolipemiantes en pacientes con enfermedad cardiovascular aterosclerótica”. http://www.navarra.es/NR/rdonlyres/A125141A-65D1-446A-8CFC-A6CD710F6E18/492933/Bit_v32n3.pdf

Les guies de pràctica clínica estableixen uns objectius molt baixos de C-LDL en pacients amb malaltia cardiovascular ateroscleròtica. Les estatines són els medicaments de primera elecció i quan amb aquestes no s’assoleixen els objectius, les guies recomanen afegir altres hipolipemiants. La qüestió és establir quins han de ser aquests nivells a partir dels quals s’ha d’intervenir. En aquesta revisió es mostren les evidències en resultats en salut dels hipolipemiants indicats en pacients amb malaltia cardiovascular ateroscleròtica establerta, quan no s’assoleixen els objectius de C-LDL amb les dosis màximes tolerades d’estatines.

Parlem d’ezetimiba, iPCSK9 (evolocumab, alirocumab e inclisirán) o àcid bempedoic, afegits al tractament amb estatines. Les conclusions d’aquest butlletí són rellevants. Les transcrivim:

  • No hi ha una relació entre les reduccions de C-LDL aconseguides amb els diferents principis actius i la de mortalitat o esdeveniments cardiovasculars més grans
  • S’hauria de prioritzar l’ús de principis actius que hi hagin demostrat una reducció en esdeveniments “durs” com a mortalitat, infart de miocardi i ictus.
  • És arriscat traslladar els beneficis observats al grup de dones atès que representen el 25% de la participació dels estudis.
  • Excepte en el cas d’alirocumab i com a variable secundària, cap altre hipolipemiant afegit a estatines ha mostrat eficàcia estadísticament significativa sobre la mortalitat en pacients amb malaltia cardiovascular.
  • Cap ha demostrat reduir la mortalitat cardiovascular.
  • Cap ha demostrat millors resultats en mortalitat que l’ezetimiba.
  • Les reduccions en esdeveniments cardiovasculars observades es deuen fonamentalment a esdeveniments no mortals.
  • Ni l’inclisiran ni l’àcid bempedoic no han demostrat eficàcia en la reducció d’esdeveniments cardiovasculars.
  • Fins i tot en aquest context de prevenció secundària, el nombre de pacients a tractar per prevenir un esdeveniment és considerable.
  • No han sorgit alertes sobre riscos associats a ezetimiba, alirocumab i evolocumab.
  • L’inclisiran i l’àcid bempedoic presenten més incerteses per la menor experiència d’ús
Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Nous hipolipemiants en la malaltia cardiovascular

Semaglutida en pacients amb esquizofrènia, prediabetis i obesitat: un assaig clínic.

Publicat el 25 de setembre de 2025 per

Els pacients amb esquizofrènia tenen un major risc cardiovascular degut a la seva pròpia malaltia i als trastorn metabòlics provocats pel tractament antipsicòtic. Fins ara, les intervencions existents han mostrat un efecte limitat. Els pacients acostumen a rebre tractament amb metformina quan desenvolupen diabetis però el seu efecte sobre la reducció del pes és molt petit. En una entrada fa uns mesos ja parlavem de la necessitat de fer recerca amb aquest fàrmac en aquests pacients, amb l’objectiu de millorar la seva salut metabòlica.

Els investigadors d’aquest estudi recent van plantejar avaluar l’efecte de la semaglutida, un agonista del receptor del pèptid similar al glucagó administrat un cop per setmana, en adults (entre 18 i 60 anys) amb esquizofrènia tractats amb antipsicòtics, que presentaven prediabetis (hemoglobina glicosilada A1c​ [HbA1c​], 5,7%-6,4%) i sobrepès o obesitat (índex de massa corporal [IMC] ≥27).

Es va dissenyar un assaig clínic aleatoritzat, controlat amb placebo entre gener de 2022 i maig de 2024. L’estudi es va realitzar en 6 centres d’atenció psiquiàtrica a Dinamarca. Els participants van ser assignats a l’atzar (1:1) per rebre 1 mg de semaglutida subcutània o placebo. La variable principal va ser el canvi de pes després de 30 setmanes de tractament. Les variables secundàries van incloure canvis en paràmetres metabòlics (p. ex., glucosa en dejú, lípids i marcadors de salut hepàtica), la circumferència de la cintura, i els canvis en les funcions cognitiva i sexual i en les puntuacions de psicopatologia.

S’hi van incloure 119 pacients, i 105 (88,2%) van completar l’estudi. El grup de semaglutida (n = 59) va perdre una mitjana (DS) de 6,5 (5,4) kg (IC del 95%, -7,9 a -5,1 kg), mentre que el grup de placebo (n = 60) va perdre una mitjana (DS) de 0,8 (2,5) kg (IC del 95%, -1,4 a -0,2 kg). La diferència de pèrdua de pes entre els grups va ser de -5,7 kg (IC del 95%, -7,0 a -4,4 kg; P < .001). El grup de semaglutida va mostrar millores significatives en totes les mesures secundàries metabòliques en comparació amb el placebo. No es van trobar diferències significatives en les puntuacions de funció cognitiva i sexual ni en les de psicopatologia. Els efectes adversos més freqüents van ser gastrointestinals i no es van observar diferències entre els grups respecte dels efectes adversos considerats greus.

Els autors van concloure que la semaglutida un cop per setmana va ser una intervenció eficaç per a la pèrdua de pes i la millora de les mesures de resultat metabòlics en pacients amb esquizofrènia tractats amb antipsicòtics.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Semaglutida en pacients amb esquizofrènia, prediabetis i obesitat: un assaig clínic.

Recordant la càrrega anticolinèrgica

Publicat el 19 de setembre de 2025 per

Avui volem fer-nos ressò d’una qüestió rellevant especialment en pacients d’edats avançades. Ens referim a la càrrega anticolinèrgica dels tractaments i les seves repercusión sobre la salut. I ho volem fer fent referència a la revisió que es fa des del “Blog de la Guía Terapéutica de la semFYC” en la seva entrada: ¿Nos acordamos de la carga anticolinérgica cuando se prescribe a los pacientes?. D’aquesta manera us donem a conèixer també aquest espai de gran interès en el que es discuteixen temes mèdics d’actualitat i elevada rellevància terapèutica. El nostre company Ramón Orueta, especialista en Medicina Familiar i Comunitària de Toledo, fa una revisió exhaustiva sobre la càrrega anticolinèrgica, els mecanismes, els fàrmacs que poden augmentar-la, els efetctes clínics i les mesures per minimitzar-la, bàsicament regulant la prescripció o desprescripció dels fàrmacs segons la seva càrrega anticolinèrgica.

Imatge de la Guía Terapéutica semFYC

Es tracta d’un temà que preocupa en augment però del que fa molts anys que se’n parla. L’any 2015, el Butlletí Groc ja plantejava la necessitat de revisar de manera periòdica els fàrmacs amb major càrrega anticolinèrgica en pacients d’edat avançada.

Finalment, en el blog de la guia terapèutica es proposa la utilització d’una calculadora, en un intent de facilitar l’estudio de la càrrega anticolinèrgica. Es tracta d’una calculadora d’accés lliure (https://chronic-pharma.com/)  que inclou més de 300 fàrmacs i que permet visualitzar en una pantalla la càrrega de cada fàrmaco i del conjunt del tractament d’un pacient.

Enhorabona als autors.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Recordant la càrrega anticolinèrgica