Gairebé un de cada 10 espanyols pren cinc o més medicaments al dia, una proporció que no deixa de créixer els últims anys.
En un estudi recent, els investigadors van analitzar l’evolució de la prevalença de polimedicació i la manera de millorar la identificació de pacients polimedicats. Es van identificar persones majors de 14 anys incloses a la Base de dades de la població espanyola (BIFAP), i es van analitzar les dades de prescripció en el període 2005-2015. Es van recollir: proporció de pacients amb polifarmàcia (prescripció simultània de ≥5 fàrmacs) i polifarmàcia excessiva (≥10 fàrmacs) durant almenys 6 mesos, segons sexe i grups d’edat. Es va realitzar una anàlisi de tendències del període estudiat (en conjunt, i per sexe i grups d’edat). Els resultats van mostrar que la polifarmàcia es va triplicar entre el 2005 i el 2015. Els grans polimedicats, aquells que prenen 10 o més fàrmacs, es van multiplicar per 10 aquests anys i actualment representen l’1% de la població, un percentatge que és més gran entre les dones i que augmenta amb l’edat. En canvi la proporció de pacients sense tractament crònic va disminuir.
Paradoxalment, prendre més fàrmacs no sempre millora la salut, al contrari. S’ha vist que la polimedicació s’associa amb un deteriorament en la funcionalitat i la qualitat de vida, i els pacients tenen una pitjor autopercepció de la salut. Hi ha estudis que mostren una associació amb més mortalitat. Les dades indiquen que, amb una mateixa patologia, els malalts més medicats moren abans que aquells que ho estan menys.
Dos exemples clars de sobreutilització de medicaments són el de les benzodiazepines i els antipsicòtics. La sobreprescripció i l’ús inadequat de benzodiazepines s’ha avaluat en profunditat i s’ha tractat en diferents àmbits. En el cas dels antipsicòtics en pacients d’edats avançades amb demència, els resultats d’un estudi observacional recent que ens pot servir com a exemple, van mostrar que els més utilitzats són la quetiapina, l’haloperidol i la risperidona. Un ús inadequat de les dosis i una durada excessiva del tractament són factors que augmenten el risc global associat al seu ús en unes 20-30 vegades.
En aquest context, és essencial insistir en la necessitat de revisar la medicació dels pacients i plantejar la desprescripció sempre que sigui possible, mitjançant un procés compartit i consensuat amb el pacient. Els estudis mostren que reduir el nombre de fàrmacs millora la seva salut i la qualitat de vida.
Algunes formulacions efervescents o solubles de paracetamol contenen quantitats de sodi que superen la ingesta diària recomanada (2 g/dia, segons l’OMS), la qual cosa és especialment rellevant quan el fàrmac es pren durant períodes prolongats i en pacients amb factors de risc.
El perfil de toxicitat amb les dades disponibles fins el moment actual va ser semblant en els tres medicaments. Les reaccions adverses més freqüents van ser les reaccions a la zona d’injecció (dolor, eritema i pruïja) i el restrenyiment, que pot ser greu. En el tractament amb galcanezumab es va observar vertigen i, amb erenumab, espasmes musculars. No es disposa de dades de toxicitat a llarg termini, ni en persones majors de 65 anys. Preocupen especialment els efectes adversos cardiovasculars (malaltia cardiovascular, cerebrovascular i arterial perifèrica), ja que una inhibició crònica de la vasodilatació pot afavorir la hipertensió arterial (HTA) i la isquèmia.