La Targeta Groga i la identificació de problemes de seguretat en l’ús de medicaments.

Publicat el 16 d'agost de 2022 per

En el darrer número del Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya es revisa una qüestió clau en farmacovigilància: El programa de Targeta Groga i la seva contribució a la detecció de problemes de seguretat amb els medicaments de cara a un ús més segur.

Tal com es comenta, l’ús segur dels medicaments és un dels elements bàsics per garantir una assistència sanitària de qualitat, i disminuir l’impacte de les reaccions adverses a medicaments (RAM). És clau en la millora de la salut de la població. La farmacovigilància és una activitat de salut pública, de responsabilitat compartida entre tots els agents que intervenen en la cadena dels medicaments, que té per objectiu la identificació, quantificació, avaluació i prevenció dels riscs associats a l’ús dels medicaments. Tots els professionals sanitaris tenim el deure ètic i moral de participar i contribuir en els programes de detecció de reaccions adverses.

I acaba amb una conclusió imprescindible de llegir, i que transcrivim amb el permís dels autors:

“Cal conèixer bé els medicaments per tal de fer-ne un ús segur, i es necessari estar atents per identificar qualsevol nou risc que pugui sorgir amb la seva utilització. La notificació espontània de sospites de RAM segueix sent una font d’informació molt valuosa que permet identificar senyals en farmacovigilància, motivar una reavaluació de la relació benefici-risc dels medicaments i definir estratègies per prevenir problemes de seguretat en l’ús de medicaments.

Com a mètode de detecció de senyals requereix la participació activa de professionals sanitaris que sospitin efectes indesitjats, coneguin el Programa de Targeta Groga i notifiquin. La teva notificació contribueix a identificar problemes de seguretat en l’ús de medicaments.

Participa en el Programa de Targeta Groga i notifica!

Us convidem a llegir-ho i a fer-ne difusió, a través del següent enllaç

Publicat dins de General | Comentaris tancats a La Targeta Groga i la identificació de problemes de seguretat en l’ús de medicaments.

Perquè els professionals sanitaris dels hospitals no notifiquen reaccions adverses?

Publicat el 19 de juliol de 2022 per

Les reaccions adverses a medicaments (RAM) són tots aquells efectes no esperats que apareixen en un pacient secundàriament a la pressa d’algun fàrmac o producte sanitari. Poden ser importants i greus, i són una causa rellevant de morbimortalitat; a Austràlia són responsables del 18% d’hospitalitzacions. Moltes d’aquestes RAM estan relacionades amb una pobra caracterització dels perfils de toxicitat dels medicaments degut a la infranotificació i a una baixa qualitat de les mateixes.

Algunes de les barreres identificades per explicar la infranotificació dels professionals sanitaris inclourien la falta de temps, altres prioritats clíniques, incertesa sobre la relació de causalitat, dificultats per accedir i respondre als formularis de notificació, creença de que totes les reaccions adverses estan correctament caracteritzades, absència d’una plataforma electrònica de notificació i dèficit de coneixements, entre d’altres.

En un número recent de la revista European Journal of Clinical Pharmacology es publica un estudi que té com a objectiu identificar perquè els professionals sanitaris no notifiquen correctament les RAM. Els investigadors van dissenyar una enquesta oberta per a professionals sanitaris (metges, farmacèutics i infermers) d’un hospital terciari de Sydney. Es tracta d’un estudi mixt amb una enquesta formada per components quantitatius i qualitatius que es va presentar a tots els treballadors sanitaris del centre. Un total de 76 infermers, 41 metges i 16 farmacèutics van respondre l’enquesta.

El contingut de l’enquesta va incloure preguntes de 14 dominis validats per un grup d’experts, sobre aspectes de rol social i professional, creences sobre les capacitats, creences sobre conseqüències, context ambiental i recursos, entre altres. Es tractava d’identificar factors claus que poden influir en canvis de comportament.

Els resultats van mostrar que un 66% dels  professionals sanitaris es troben en la seva pràctica diària amb reaccions adverses a medicaments. Un 94% van manifestar ser conscients de la importància per a la salut  dels pacients i la obligatorietat de notificar-les (94%). No obstant, només un 25% va manifestar fer-ho. Tanmateix, un 33% dels professionals sanitaris no saben com notificar una reacció adversa i un 64% referien no haver rebut mai cap tipus de formació al respecte.

Pel que fa a les diferències entre professionals sanitaris, el personal d’infermeria i els farmacèutics referien millor coneixement a l’hora de notificar comparat amb els metges, així com tenir més formació i sessions docents. Tot això es reflecteix en el fet que el 75% dels farmacèutics referien haver notificat en alguna ocasió una reacció adversa comparat amb un 46% dels metges i un 32% del personal d’infermeria.

Les conclusions van identificar 3 factors claus que s’haurien de tenir en compte en qualsevol intervenció futura:

El coneixement: no saber com notificar reaccions i no haver realitzat formació específica al respecte es van reconèixer com dos aspectes relacionats amb  una posterior infranotificació.

El context: no disposar d’una eina electrònica, que el procés estigui poc automatitzat, la manca de temps o la càrrega assistencial excessiva es van identificar com a problemes que es podrien mirar de resoldre per millorar el context que envolta la notificació.

Les creences sobre les conseqüències: aquelles reaccions considerades greus o inesperades són més notificades mentre que la por a repercussions legals s’ha identificat com una barrera important.

En definitiva, tot i que coneixem la importància i necessitat de notificar les RAM, una proporció molt rellevant de professionals sanitaris no notifica. Això té una repercussió ètica i clínica per a la salut dels pacients. La identificació i caracterització de les possibles causes ha de permetre definir futures intervencions augmentin la notificació hospitalària.

Adrià Domingo. R2 de Farmacologia Clínica

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , | Comentaris tancats a Perquè els professionals sanitaris dels hospitals no notifiquen reaccions adverses?

Els riscos de la polimedicació i la importància de la desprescripció

Publicat el 30 de juny de 2022 per

Gairebé un de cada 10 espanyols pren cinc o més medicaments al dia, una proporció que no deixa de créixer els últims anys.

En un estudi recent, els investigadors van analitzar l’evolució de la prevalença de polimedicació i la manera de millorar la identificació de pacients polimedicats. Es van identificar persones majors de 14 anys incloses a la Base de dades de la població espanyola (BIFAP), i es van analitzar les dades de prescripció en el període 2005-2015. Es van recollir: proporció de pacients amb polifarmàcia (prescripció simultània de ≥5 fàrmacs) i polifarmàcia excessiva (≥10 fàrmacs) durant almenys 6 mesos, segons sexe i grups d’edat. Es va realitzar una anàlisi de tendències del període estudiat (en conjunt, i per sexe i grups d’edat). Els resultats van mostrar que la polifarmàcia es va triplicar entre el 2005 i el 2015. Els grans polimedicats, aquells que prenen 10 o més fàrmacs, es van multiplicar per 10 aquests anys i actualment representen l’1% de la població, un percentatge que és més gran entre les dones i que augmenta amb l’edat. En canvi la proporció de pacients sense tractament crònic va disminuir.

Paradoxalment, prendre més fàrmacs no sempre millora la salut, al contrari. S’ha vist que la polimedicació s’associa amb un deteriorament en la funcionalitat i la qualitat de vida, i els pacients tenen una pitjor autopercepció de la salut. Hi ha estudis que mostren una associació amb més mortalitat. Les dades indiquen que, amb una mateixa patologia, els malalts més medicats moren abans que aquells que ho estan menys.

Dos exemples clars de sobreutilització de medicaments són el de les benzodiazepines i els antipsicòtics. La sobreprescripció i l’ús inadequat de benzodiazepines s’ha avaluat en profunditat i s’ha tractat en diferents àmbits. En el cas dels antipsicòtics en pacients d’edats avançades amb demència, els resultats d’un estudi observacional recent que ens pot servir com a exemple, van mostrar que els més utilitzats són la quetiapina, l’haloperidol i la risperidona. Un ús inadequat de les dosis  i una durada excessiva del tractament són factors que augmenten el risc global associat al seu ús en unes 20-30 vegades.

En aquest context, és essencial insistir en la necessitat de revisar la medicació dels pacients i plantejar la desprescripció sempre que sigui possible, mitjançant un procés compartit i consensuat amb el pacient. Els estudis mostren que reduir el nombre de fàrmacs millora la seva salut i la qualitat de vida.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Els riscos de la polimedicació i la importància de la desprescripció