En el darrer número del butlletí Australian Prescriber, es fa una revisió sintètica sobre els riscos associats a l’ús de fluoroquinolones.
Les fluoroquinolones són antibiòtics d’ampli espectre amb una bona biodisponibilitat oral que s’utilitzen per al tractament d’un ampli espectre d’infeccions bacterianes entre les que s’
inclouen infeccions de les vies urinàries i respiratòries, de l’aparell genital i gastrointestinal, així com infeccions cutànies, òssies i articulars.
Els darrers anys han sorgit alertes sobre la seva seguretat. Els resultats de diversos estudis epidemiològics han mostrat un augment del risc d’efectes adversos rars però potencialment greus. Amés de les tendinopaties prèviament conegudes, s’ha identificat un risc de neuropatia perifèrica, aneurisma aòrtic, insuficiència valvular i regurgitació cardíaca (vegeu notes AEMPs 2018 i 2020).
En aquest context, les agències reguladores han implementat mesures informatives i de restricció d’ús i insisteixen en la importància de prescriure aquests medicaments en les situacions en les que la relació benefici/risc estigui més clara. La prescripció segura de fluroquinolones requereix el reconeixement dels pacients amb factors de risc de toxicitat i la suspensió immediata del medicament en cas d’una sospita de reacció adversa.
En aquestes circumstàncies, una adequada política d’antibiòtics ha d’incloure reservar la utilització d’aquests fàrmacs per quan no es disposi d’alternatives terapèutiques adequades. Amb això en garantim un ús més segur.
La variable va ser una combinada de progressió de la diabetis, incloent nou inici de tractament amb insulina, augment del nombre de medicaments hipoglucemiants, incidència de 5 o més mesures de glucèmia de 200 mg/dL o més, o un nou diagnòstic de cetoacidosi o diabetis no controlada. Es va comparar el grup de pacients que iniciaven tractament amb estatines durant el període d’estudi amb un grup control sense exposició a aquests medicaments.