Efectes indesitjats de les fluoroquinolones

En el darrer número del butlletí Australian Prescriber, es fa una revisió sintètica sobre els riscos associats a l’ús de fluoroquinolones.

Les fluoroquinolones són antibiòtics d’ampli espectre amb una bona biodisponibilitat oral que s’utilitzen per al tractament d’un ampli espectre d’infeccions bacterianes entre les que s’inclouen infeccions de les vies urinàries i respiratòries, de l’aparell genital i gastrointestinal, així com infeccions cutànies, òssies i articulars.

Els darrers anys han sorgit alertes sobre la seva seguretat. Els resultats de diversos estudis epidemiològics han mostrat un augment del risc d’efectes adversos rars però potencialment greus. Amés de les tendinopaties prèviament conegudes, s’ha identificat un risc de neuropatia perifèrica, aneurisma aòrtic, insuficiència valvular i regurgitació cardíaca (vegeu notes AEMPs 2018 i 2020).

En aquest context, les agències reguladores han implementat mesures informatives i de restricció d’ús i insisteixen en la importància de prescriure aquests medicaments en les situacions en les que la relació benefici/risc estigui més clara. La prescripció segura de fluroquinolones requereix el reconeixement dels pacients amb factors de risc de toxicitat i la suspensió immediata del medicament en cas d’una sospita de reacció adversa.

En aquestes circumstàncies, una adequada política d’antibiòtics ha d’incloure reservar la utilització d’aquests fàrmacs per quan no es disposi d’alternatives terapèutiques adequades. Amb això en garantim un ús més segur.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Efectes indesitjats de les fluoroquinolones

Nova edició del curs “Assaig clínic i normes de bona pràctica clínica” a l’HUB

El proper 8 de novembre s’inicia una nova edició del curs “Assaig clínic i normes de bona pràctica clínica” a l’HUB.

L’objectiu general és dotar als professionals dels coneixements i habilitats necessaris per dissenyar, planificar i executar un projecte d’assaig clínic (AC) amb medicaments. Com a objectius específics es preten:
– Identificar i aplicar els element clau de la metodologia de l’assaig clínic controlat en el plantejament de l’estudi.
– Identificar i aplicar els elements clau de la ètica en els AC
– Identificar i aplicar els elements clau de la legislació i les Normes de Bona Pràctica Clínica en els AC amb medicaments i altres tipus d’intervencions
– Identificar i aplicar els elements clau en l’execució dels AC
– Identificar i aplicar els elements clau per a l’elaboració d’un protocol i d’una memòria de recerca competitiva per portar a terme un AC
– Identificar i aplicar els elements clau per a la publicació d’un AC

Dates: 8, 10, 11, 15 i 17 de novembre de 2021
Horari: de 15 a 17 hores
Lloc: Aulari del Campus de Bellvitge.

Si esteu interessats en la recerca no us perdeu aquesta oportunitat. Podeu fer la vostra inscripció a través de Enllaç inscripció.

 

Us hi esperem!

 

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Nova edició del curs “Assaig clínic i normes de bona pràctica clínica” a l’HUB

Estatines i risc de progressió en pacients diabètics

El tractament amb estatines s’ha associat amb un augment de la resistència a la insulina. Els resultats de diversos estudis observacionals han suggerit que augmenten el risc de diabetis (Sattar et al, Carter et al, Ahmadizar et al, Yoon et al, Naci et al).

Ja l’any 2012 la FDA va alertar sobre aquest risc. El risc és més alt en pacients d’edat avançada, els que en reben dosis més altes i els que reben estatines d’alta potència. Encara que l’increment del risc sigui petit en termes absoluts, l’impacte sanitari potencial és important, atesa la gran quantitat de persones que prenen estatines. Segons l’Observatori d’ús de medicaments de l’AEMPS, els darrers 10 anys a Espanya, l’ús d’estatines s’ha incrementat un 40%.

Malgrat aquestes dades, es desconeixen les implicacions clíniques de l’ús d’estatines per al control de la diabetis en pacients que ja tenen un diagnòstic de diabetis.

S’acaba de publicar un estudi observacional que va tenir com a objectiu avaluar la progressió de la diabetis després de l’inici d’ús d’una estatina en pacients diabètics. Es tracta d’un estudi de cohorts dut a terme amb dades del Department of Veterans Affairs dels Estats Units entre els anys 2003-2015. Es van incloure més de 160.000 pacients de 30 anys o més, amb diagnòstic de diabetis durant el període d’estudi; es va recollir informació demogràfica, dades clíniques i de laboratori, i ús de medicaments.

La variable va ser una combinada de progressió de la diabetis, incloent nou inici de tractament amb insulina, augment del nombre de medicaments hipoglucemiants, incidència de 5 o més mesures de glucèmia de 200 mg/dL o més, o un nou diagnòstic de cetoacidosi o diabetis no controlada. Es va comparar el grup de pacients que iniciaven tractament amb estatines durant el període d’estudi amb un grup control sense exposició a aquests medicaments.

La variable progressió de la diabetis es va observar en un 55,9% dels usuaris d’estatines comparat amb el 48% del grup control (OR 1,37; IC95% 1,35-1,40). Aquesta diferència es va assolir per cada component de la variable combinada. Es va observar una relació dosi resposta entre les xifres de LDL i una major progressió de la diabetis.

L’efecte preventiu cardiovascular de les estatines depèn del risc cardiovascular de cada persona. Els efectes indesitjats, en canvi, tenen la mateixa incidència i gravetat, independentment d’aquest risc. Per tant, la relació benefici-risc és més favorable en pacients d’alt risc cardiovascular. Segons els autors, aquestes dades obliguen a considerar els efectes metabòlics de les estatines a l’hora de determinar-ne la seva relació risc-benefici.

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Estatines i risc de progressió en pacients diabètics