Estatines i risc de miastènia gravis

S’han notificat alguns casos d’inici o empitjorament de miastènia gravis en pacients tractats amb estatines. L’Agència britànica del Medicament ha informat d’un petit nombre de casos notificats de sospita de miastènia gravis associat al tractament amb una estatina.

L’Agència Europea del Medicament (EMA) també ha alertat sobre aquest risc. En una guia de consens internacional de 2020 es recomana una vigilància estreta dels pacients amb miastènia gravis quan s’inicia el tractament amb una estatina, atès que les estatines poden rarament empitjorar o precipitar una miastènia gravis.

Des del juny del 1995 fins al juny del 2023, l’Agència Britànica del Medicament (MHRA) ha rebut 10 notificacions de sospita de miastènia gravis associada al tractament amb una estatina (com simvastatina, atorvastatina o pravastatina). Atès l’ús ampli d’estatines, el nombre de casos és molt reduït. Dels 10 casos notificats, la mitjana d’edat dels pacients era de 66 anys (amb un interval entre 40 i 89 anys i la majoria tenien més de 60 anys). Els símptomes, que es van iniciar des de pocs dies fins a 3 mesos de l’inici de l’estatina, van incloure doble visió, dificultat per parlar o empassar, debilitat d’extremitats inferiors i dificultat per respirar. En tres dels 10 casos es va produir recurrència o exacerbació dels símptomes en pacients amb miastènia gravis coneguda. En un cas, hi va haver reexposició amb recurrència dels símptomes en reiniciar l’estatina. En 4 casos, els pacients van ser hospitalitzats, però la majoria es van recuperar i no hi va haver casos mortals.

Fins ara, no hi ha prou dades per concloure si diferents estatines, diferent durada del tractament i diferents dosis alteren el risc. Tampoc no es coneix si el desenvolupament d’una miastènia gravis de nova aparició després del tractament amb una estatina és transitori o permanent.


En els darrers mesos, les agències reguladores han informat d’alguns casos notificats d’inici o exacerbació de miastènia gravis en pacients tractats amb estatines, i s’actualitzarà la informació a les fitxes tècniques i el prospecte d’aquests medicaments. Es recomana informar els pacients que acudeixin al seu metge en cas de presentar algun símptoma com a debilitat en extremitats, visió doble o parpelles caigudes, dificultat per empassar o dificultat per respirar.

Els casos de possibles efectes adversos de tipus miastènic associats amb les estatines eren coneguts. El 2019, una anàlisi de les notificacions recollides a la base de dades de l’OMS VigiBase va mostrar que en un 4,3% dels casos notificats de miastènia gravis el fàrmac sospitós era una estatina2. Els autors consideren un possible senyal de seguretat feble que es veu compensat pels beneficis cardiovasculars de les estatines, però els professionals han de ser conscients d’aquesta possible reacció que pot requerir considerar la retirada del fàrmac o el tractament de la miastènia. Es desconeix el mecanisme d’aquesta associació i no s’ha descrit la presència d’anticossos antireceptor d’acetilcolina en tots els casos. En una guia de consens es recomana una vigilància estreta dels pacients amb miastènia gravis quan s’inicia una estatina. Tot i que el nombre de casos és molt reduït, atès l’ampli ús d’estatines, cal tenir present el possible risc i es recomana una estreta vigilància dels pacients amb miastènia quan s’inicia el tractament amb estatines.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.