Els agonistes del pèptid similar al glucagó 1 (GLP-1) són medicaments aprovats per al tractament de la diabetis tipus 2 que han adquirit una gran popularitat els darrers anys, i l’ús dels quals s’ha incrementat en altres patologies com l’obesitat pel seu efecte sobre la pèrdua de pes.
Investigadors de la Universitat de Columbia Britànica van fer un estudi de cohorts amb dades extretes d’una base de dades dels EUA. L’objectiu de l’estudi va ser determinar la taxa d’incidència d’efectes adversos gastrointestinals incloses la pancreatitis, la gastroparèsia, l’obstrucció intestinal i la malaltia biliar en els pacients tractats amb agonistes de GLP-1 comparat amb la combinació bupropió-naltrexona. S’hi van incloure pacients amb obesitat que van iniciar semaglutida i liraglutida; es van excloure pacients amb diagnòstic de diabetis o ús antidiabètics. Es va fer un seguiment des de la primera prescripció del fàrmac fins a l’aparició d’efectes adversos en què es van excloure malalties gastrointestinals secundàries a obstrucció d’altres etiologies o per altres fàrmacs. Es van analitzar 4.144 pacients que van rebre liraglutida, 613 pacients que van rebre semaglutida i 654 la combinació de bupropió-naltrexona.
Els resultats van mostrar una edat mitjana entre els 45 i els 53 anys, i un percentatge d’homes entre el 61 i el 81%. La incidència de malaltia biliar (per 1.000 persones/any) va ser de 11,7 per a semaglutida, 18,6 per a liraglutida i 12,6 per a la combinació bupropió-naltrexona. Per a la pancreatitis es van veure incidències del 4,6, 7,9 i 1, respectivament. Es va determinar que l’ús d’agonistes de GLP-1 es va associar amb més risc de pancreatitis (HR 9,09 [IC 95 %, 1,25-66]), obstrucció intestinal (HR 4,22 [IC 95 %, 1 ,02-17,4]) i gastroparèsia (HR, 3,67 [IC 95%, 1,15-11,9]) però no malaltia biliar (HR 1,50 [IC del 95%, 0,89-2 ,53]) en comparació amb bupropió-naltrexona.
En aquest context, atès que es tracta de fàrmacs cada cop més utilitzats en pacients amb obesitat, l’evidència creixent d’uns riscos associats que poden ser greus obliga a considerar en cada cas valorar la relació risc-benefici a l’hora de prescriure aquests medicaments. Es recomana, a més, informar pacients dels possibles esdeveniments adversos perquè en cas de símptomes acudeixin amb el seu metge.
Aida Giraldo
R3 Farmacologia Clínica
Hospital Universitari de Bellvitge
