En pacients majors de 70 anys i almenys altra patologia crònica però sense patologia cardiovascular, persisteix la incertesa sobre si la interrupció del tractament amb estatines, modifica el temps fins a un primer esdeveniment cardiovascular.

En aquest assaig clínic publicat a la revista The New England Journal of medicine, s’hi van incloure 1.880 adults de 70 anys o més que prenien estatines per a la prevenció primària. Un total de 938 van ser assignats a interrompre el tractament amb estatines, i 942 al grup de continuació. L’edat mitjana dels participants va ser de 77,5 anys i el 46,9 % eren dones. Es va definir com a variable principal una combinada d’infart de miocardi no mortal, ictus isquèmic no mortal o mort per qualsevol causa, segons quin es produís primer. L’anàlisi principal va avaluar la no inferioritat a partir de la diferència entre grups en el temps mitjà de supervivència sense esdeveniments restringit a 2 anys, amb un marge de no inferioritat de −5,2 setmanes.
La diferència entre grups en el temps mitjà de supervivència sense esdeveniments a 2 anys va ser de −2,0 setmanes, assolint l’objectiu de no inferioritat (IC95%, −3,7- −0,3; P < 0,001 per a la no inferioritat). Durant un seguiment de 103 setmanes, 119 participants (12,7 %) del grup d’interrupció i 87 (9,2 %) del grup de continuació van patir un esdeveniment carviovascular. Almenys un esdeveniment advers greu es va produir en el 43,0 % dels participants del grup d’interrupció i en el 39,8 % del grup de continuació.
Els autors van concloure que, en adults d’edat avançada amb almenys dues malalties cròniques però sense cap malaltia cardiovascular coneguda, la interrupció del tractament amb estatines va ser no inferior a la continuació pel que fa als esdeveniments cardiovasculars majors o la mort per qualsevol causa a 2 anys. (Finançat per la Fundació Nacional Suïssa de Ciències; número STREAM de ClinicalTrials.gov, NCT05178420.)
