Les guies actuals de tractament recomanen una heparina de baix pes molecular en la tromboprofilaxi de pacients amb fractures d’extremitats o pèlviques. Segons els resultats d’aquest estudi, la tromboprofilaxi amb aspirina es va mostrar no inferior a enoxaparina per prevenir la mortalitat dels pacients tractats.
En aquest assaig clínic pragmàtic de no inferioritat s’hi van incloure 12.211 pacients majors de 18 anys amb una fractura d’extremitat que hagués requerit cirurgia o amb una fractura pèlvica o acetabular amb o sense cirurgia. Els pacients es van aleatoritzar a enoxaparina 30 mg/12h (n=6.110) o aspirina 81 mg/12h (n=6.101) durant l’ingrés. Posteriorment la durada de la profilaxi va ser l’establerta pel protocol de cada centre. La variable principal va ser la mortalitat als 90 dies i es va establir com a marge de no inferioritat una diferència del 0,75%. També es van avaluar l’embolisme pulmonar no mortal, la trombosi venosa profunda i les complicacions hemorràgiques.
Els resultats van mostrar una població amb una mitjana d’edat de 47 anys i un 62,3% d’homes. L’aspirina es va mostrar no inferior a l’enoxaparina en prevenir la mort per qualsevol causa. Als 90 dies hi va haver 47 (0,78%) morts en el grup amb aspirina i 45 (0,73%) en el grup amb enoxaparina.
Es van produir 90 embolismes pulmonars al cap de 90 dies en els dos grups (1,49% en cada grup). La majoria es van produir durant els primers 7 dies de tractament. En la incidència de trombosi venosa profunda es va observar una diferència però que no va ser significativa.(2,51% en el grup aspirina i1,71% en el grup heparina [diferència 0,80; IC95% 0,28-1,31]). Pel que fa a les complicacions hemorràgiques tampoc es van observar diferències entre els grups.
Aquest no és el primer assaig que compara l’eficàcia d’aquests dos tractaments, però les seves característiques el fan rellevant. Tal com comenta l’editorial que l’acompanya, es tracta d’un estudi que inclou més de 12.000 pacients en condicions similars a la pràctica clínica. L’aspirina es un medicament amb molts anys d’experiència d’ús, una administració còmode i un baix cost. Tot i que no es poden obviar els resultats obtinguts per la trombosi venosa profunda, amb aquestes dades sembla clar que l’aspirina s’ha de considerar una opció vàlida per a pacients amb certes lesions traumàtiques. I en un futur potser s’haurà d’avaluar el seu paper en la profilaxi en altres grups de pacients.
