L’ús crònic dels inhibidors de la bomba de protons (IBP) està justificat en casos greus d’esofagitis o en tractaments prolongats amb AINE o antiagregants plaquetaris en pacients amb factors de risc. Per a les altres indicacions d’ús, el tractament es recomana només entre 2 i 12 setmanes; després cal reavaluar-ne la indicació. Malgrat aquestes limitacions, l’ús d’IBP ha augmentat de manera exponencial els darrers anys i, tal com comentàvem en una entrada prèvia, gairebé un 60% de la població major de 65 anys pren un IBP de manera crònica. Això fa que qualsevol risc associat al seu ús tingui un impacte rellevant a la pràctica clínica. Els autors d’aquest estudi van plantejar avaluar l’aplicabilitat d’un algoritme de deprescripció en pacients hospitalitzats amb ús crònic d’IBP.
Es va dissenyar un estudi prospectiu que incloïa pacients hospitalitzats consecutius de gastroenterologia amb ús crònic d’IBP. Es va reavaluar la prescripció i es va aplicar un algoritme de retirada previ consentiment del pacient. El seguiment es va dur a terme a les 4, 12 i 24 setmanes.
Es van avaluar 371 pacients: 285 (76,82%) amb una prescripció adequada i 86 (23,18%) amb un ús que es va considerar inadequat. Setanta-cinc pacients van acceptar iniciar un procés de deprescripció. D’aquests, 61 (81,33%) van mantenir la deprescripció a la setmana 4, 56 (74,66%) a la setmana 12 i 54 (72,00%) a la setmana 24. No es van trobar diferències en el fet d’assolir amb èxit la deprescripció o no, pel que fa al sexe (p = 0,877), l’edat (p = 0,635), la indicació de l’IBP (p = 0,663) o el règim de deprescripció (p = 0,805). Cap pacient va tenir un efecte advers atribuïble a la retirada de la medicació.
Segons els autors, aquests resultats confirmen un índex elevat d’utilització in
