Els antidepressius poden causar canvis fisiològics, com ara alteracions en el pes corporal, la pressió arterial, la freqüència cardíaca, el metabolisme dels carbohidrats i dels lípids, o anomalies hepàtiques i electrolítiques. No obstant això, les diferències entre diversos antidepressius pel que fa a aquests efectes no s’han establert clarament. L’objectiu d’aquest estudi era comparar i classificar diferents antidepressius segons els seus efectes adversos fisiològics mitjançant la síntesi de dades d’assaigs clínics aleatoritzats.
En aquest estudi que comentem avui, es va dur a terme una cerca a MEDLINE, EMBASE, PsyciINFO, ClinicalTrials.gov i la base de dades de la FDA des de l’inici de cada base de dades fins a l’abril de 2025. Es van incloure assaigs clínics aleatoritzats que comparaven antidepressius com a monoteràpia amb placebo o amb un altre antidepressiu per al tractament agut de trastorns psiquiàtrics en adults (de 18 anys o més). Les afeccions incloses eren el trastorn depressiu major (TDM), els trastorns d’ansietat, el trastorn bipolar, els trastorns del son, l’esquizofrènia i les conductes adictives. Es va realitzar una metanàlisi de xarxa per avaluar els canvis induïts pel tractament en el pes corporal, el colesterol total, la glucosa en sang, la freqüència cardíaca, la pressió arterial sistòlica i diastòlica, l’interval QT corregit (QTc), el sodi, el potassi, els paràmetres de funció hepàtica (AST, ALT i fosfatasa alcalina), la bilirrubina, l’urea i la creatinina. A més, es van realitzar meta-regresions per explorar la influència de l’edat, el sexe i el pes inicial en els canvis fisiològics observats. També es va estimar la correlació entre el canvi en la gravetat dels símptomes depressius i el canvi en els paràmetres metabòlics. El protocol es va registrar a PROSPERO i l’estudi va seguir les directrius PRISMA.
La revisió va incloure 151 assaigs clínics i 17 informes de la FDA, amb un total de 58.534 participants (41.937 tractats amb antidepressius i 15.597 amb placebo) i 30 antidepressius avaluats. L’edat mitjana era de 44,7 anys, el 62 % eren dones, i la durada del tractament oscil·lava entre 3 i 12 setmanes (mediana de 8 setmanes). Es van observar diferències rellevants des del punt de vista clínic entre els antidepressius pel que fa als efectes metabòlics i hemodinàmics. Pel que fa al pes corporal, es van observar reduccions més grans amb l’agomelatina (−2,44 kg), la fluoxetina (−0,81 kg), el bupropion (−0,79 kg), la sertralina (−0,76 kg) i la venlafaxina (−0,74 kg), mentre que els majors augments de pes es van observar amb maprotilina (+1,82 kg), amitriptilina (+1,60 kg), mianserina (+1,15 kg), fluvoxamina (+0,96 kg) i mirtazapina (+0,87 kg). Pel que fa al perfil metabòlic, es va observar un augment del colesterol total amb la desvenlafaxina, la venlafaxina, la duloxetina i la paroxetina. La duloxetina es va associar amb un augment de la glucèmia. Aquests canvis es van produir malgrat que aquests fàrmacs s’associaven a una pèrdua de pes. Pel que fa a la freqüència cardíaca i la pressió arterial, es van observar diferències entre els antidepressius, amb una diferència de més de 21 batecs per minut (bpm) entre la fluvoxamina (−8,18 bpm) i la nortriptylina (+13,77 bpm), i una diferència de més de 11 mmHg en la pressió arterial sistòlica entre la nortriptilina (−6,68 mmHg) i la doxepina (+4,94 mmHg). La duloxetina, la desvenlafaxina i el levomilnacipran es van associar amb augments de l’AST, l’ALT i la FA, tot i que la magnitud d’aquests canvis no es va considerar significativa. No es van detectar efectes clínicament rellevants en altres paràmetres, com ara l’interval QT corregit (QTc), el sodi, el potassi, l’urea i la creatinina. Un pes corporal inicial més alt es va associar amb augments més pronunciats de la pressió arterial sistòlica, l’AST i l’ALT, i una edat més avançada es va associar amb augments més grans de la glucosa induïts pels antidepressius. No s’ha observat cap relació entre la millora dels símptomes depressius i els canvis metabòlics induïts pel tractament.
Segons els autors d’aquest estudi, els antidepressius presenten perfils fisiològics i cardiometabòlics clarament diferents. Hi ha diferències rellevants des del punt de vista clínic entre els fàrmacs pel que fa al canvi de pes, la freqüència cardíaca, la pressió arterial i els paràmetres metabòlics. Aquests resultats recolzen la necessitat de tenir en compte el perfil cardiometabòlic individual de cada pacient a l’hora de seleccionar un antidepressiu i suggereixen que les guies clíniques haurien de reflectir millor aquestes diferències entre tractaments.
