La ciutat eslovena de Ljbljana va acollir entre els dies 18 i 20 de maig la reunió de la xarxa europea d’investigació de l’ELA ENCALS. Els membres de la Unitat Funcional de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge que van participar en la trobada resumeixen a continuació les conclusions més rellevants en relació a dos dels fàrmacs què més expectatives estan obrint en els últims mesos: el edaravone i el masitinib .
Les perspectives del edaravone
L’empresa Mitsubishi Tanaba va presentar les dades de l’estudi d’extensió del seu medicament Edaravone en pacients d’ELA. L’Edaravone és un medicament aprovat per al seu ús en pacients amb ELA des de l’any 2015 al Japó i que recentment ha estat aprovat també per la FDA per al seu ús als Estats Units.
Es tracta d’un medicament intravenós, que s’administra en un cicle inicial d’28 dies i cicles posteriors de 10 dies. El seu mecanisme d’acció teòric és la inhibició del dany oxidatiu mediat per radicals lliures i el seu principal efecte advers és l’aparició de lesions cutànies i equimosis en relació amb les venopuncions repetides.
Hi ha diversos assaigs clínics disponibles, que inicialment van resultar negatius. En l’últim assaig, a sis mesos, es van restringir notòriament els criteris d’inclusió a formes en fases molt inicials de la malaltia i que demostressin un ritme d’empitjorament important previ a l’inici de l’estudi. Restringint a aquest subgrup de pacients, Edaravone té un efecte modest sobre la progressió en l’escala funcional de la malaltia a sis mesos, i no té efecte sobre la supervivència. En cap cas reverteix o deté la progressió de la malaltia.
Les dades presentades en el ENCALS mostren que l’efecte beneficiós del fàrmac es manté seguint als pacients a un any. Durant la reunió es va comentar la recent aprovació per part de la FDA, sorprenent i inhabitual per tractar-se d’un assaig realitzat a només 6 mesos de seguiment i en població asiàtica. L’empresa encara no ha contactat amb l’Agència Europea del Medicament per a la seva possible comercialització dins de la Unió Europea.
Resultats del masitinib
El Dr Jesus Mora Pardina, de l’hospital Carlos III de Madrid, va presentar els resultats de l’assaig fase III amb l’inhibidor de tirosina quinasa Masitinib. Es tracta d’un assaig internacional, amb participants d’Europa, Canadà i Argentina, dut a terme per la farmacèutica francesa ABscience.
En primer lloc es van presentar resultats d’assajos preclínics de masitinib en models cel·lulars que mostren un possible mecanisme neuroprotector mitjançant la inhibició de formes aberrants de micròglia, les cèl·lules encarregades del control de la resposta inflamatòria en el sistema nerviós central.
L’estudi va reclutar a un total de 394 pacients que prenen riluzole i els va assignar de manera aleatòria a rebre masitimib en dosi de 3 mg / kg / dia, 4.5 mg / kg / dia o placebo durant 48 setmanes. L’objectiu principal era objectivar un descens en la progressió de l’escala funcional ALSFRS. Les dades presentades pel Dr. Mora indiquen que els pacients que van rebre la dosi de 4.5 mg van tenir una caiguda menor de l’escala funcional comparats amb el placebo, a més d’una menor caiguda en altres objectius com les escales de qualitat de vida i de funció respiratòria. No hi va haver diferències significatives entre el grup tractat amb 3 mg / Lg dia i el placebo en l’objectiu principal.
D’acord amb les dades presentades per la companyia, els efectes adversos principals es van presentar a nivell de reaccions cutànies i gastrointestinals. Les anàlisis secundaris de les dades, que s’han de prendre amb precaució des del punt de vista metodològic, suggereixen que pacients amb formes de malaltia mes lentes o en etapes més primerenques de la malaltia poden tenir un major benefici de la medicació.
Encara encoratjadors, els resultats no mostren en cap cas revertir o aturar els símptomes de l’ELA. Els investigadors del grup ENCALS van traslladar al laboratori diverses preguntes sobre la metodologia estadística emprada en l’anàlisi de les dades, especialment sobre l’ús d’anàlisi de subgrups. La presentació d’aquestes dades coincideix amb una ordre de l’agència francesa del medicament d’aturar el reclutament d’assajos clínics de Masitinib per problemes detectats en el sistema de farmacovigilància i de bones pràctiques durant la realització d’estudis en una altra malaltia, la mastocitosi. La comercialització de Masitinib quedarà per tant subjecta a la resolució d’aquests inconvenients i de la probable realització d’un estudi confirmatori que permeti aclarir els dubtes metodològiques exposades.