Notes de treball des del Simposi Internacional d’ELA a Austràlia (I)

Des del dimecres 4 i fins al divendres 6 de desembre més de 1.000 d’investigadors i professionals de tot el món participen a la 30a edició del Simposi Internacional d’ELA i altres malalties de motoneurona a Perth (Austràlia). Un dels fonaments en la lluita contra l’ELA és el foment de la col·laboració entre els investigadors de tot el món, i aquest és el principal objectiu del simposi.

 

La Dra. Mònica Povedano, responsable de la Unitat Funcional de Malalties de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge, s’ha desplaçat a la ciutat australiana per participar en la trobada científica més rellevant al voltant de l’ELA i ens ha semblat una bona idea compartir les seves notes diàries des d’aquest blog. Amb la diferència horària (7 hores més), quan publiquem aquesta primera entrega de les notes de treball de la Dra. Povedano, s’haurà tancat la primera jornada del simposi.

El repte dels biomarcadors, a càrrec de Martin Turner

Quins problemes tenim a la malaltia? el fracàs dels assajos. Fins ara tenim dos tipus d’assajos:

1. Valoració de la supervivència, 18 mesos durada (assaig riluzol)

2. Valoració de la caiguda de l’escala funcional: 12 mesos (assaig edavarone)

Cada vegada adquireix més importància l’ús de biomarcadors en la malaltia i en aquesta sessió plenària Turner fa una descripció dels diferents biomarcadors que tenim i que ens ajudaran a:

1. Millorar la inclusió en els assajos

2. Estratificar als pacients

3. Valorar l’eficàcia amb petits canvis

Així tenim:

  • marcadors d’afectació extramotora: usod i la RMN funcional
  • marcadors de primera neurona motora: estimulació magnètica, magnetoencefalografia
  • marcadors de segona neurona motora: Munix, neurofisio índex, impedància electromiografia (EIM)
  • marcadors en fluids: orina p75.
  • LCR: neurofilaments que ajuden al seguiment i a valorar la progressió,
  • chitinases: marcadors d’inflamació

Tot i que aquests marcadors són importants, és l’estudi en portadors asimptomàtics el que ens ajudarà a conèixer quan realment comença la malaltia

Amb l’ús de biomarcadors apareix una nova àrea per als assajos clínics en ELA: en progressió, efecte o fins i tot en la detecció de presimptomàtics.

Vegeu l’article sobre l’estat de l’art dels biomarcadors en les malalties de motoneurona (en anglès)

Assajos clínics

S’ha presentat la Plataforma de la costa Est nordamericana Neals.

Hi ha més de 130 companyies amb fcs en el seu pipeline per a l’ELA

Avui la tendència es treballar en plataformes que contestin diferents fcs i alhora compartint placebo. Això és el que farà TRICALS, i és el que ha el Healey Center.

Hi ha 57 centres, 21 firmes que esponsoritzen i s’han realitzat 57 estudis.

Hi ha un comitè que selecciona si els estudis es poden fer.

Treballant a una plataforma augmenta el nombre de pacients amb possibilitat de ser tractats, de cada 4 pacients, 3 rebran fàrmac.

Canvia el primary end point: escala funcional, no la SUPV.

IDUBILAST: fàrmac amb efecte antiinflamatori.

denominat: MN 166.100 mg / dia

S’ha realitzat un estudi amb 36 pacients i s’ha avaluat a nivell cerebral si disminueix l’activitat de la glia amb PET i el marcador PBR28. I en sèrum han avaluat marcadors d’inflamació amb TNF I MIF, així com a marcador de dany estructural com el neurofilament.

L’estudi ha demostrat millora de nivells de MIF, i que és segur.

No hi ha canvis en el PET.

Posted in Actualitat, ELA actualitat | Tagged , , | Comments Off on Notes de treball des del Simposi Internacional d’ELA a Austràlia (I)

Continua la recerca amb el levosimendan

Recentment s’han publicat els resultats dels primer assaig clínic fase II amb levosimendan oral a l’ELA (vegeu l’article) .

El levosimendan es un fàrmac que potencia la sensibilitat al calci  interactuant amb el complex Troponina C que es el que regula la contracció muscular de la musculatura cardíaca y esquelètica.  Actualment esta indicat en la preparació endovenosa per la agudització de la insuficiència cardíaca greu amb bons resultats. Alguns estudis experimentals han observat una millora en la contractilitat i funció del diafragma amb aquesta fàrmac.

Amb aquesta hipòtesi s’ha desenvolupat aquest estudi en el que han participat 66 pacients amb la presentació oral del fàrmac. El disseny de l’estudi va ser randomizat amb tres períodes creuats de 14 dies de tractament en tres branques: placebo, levosimendan 1 mg/dia o levosimendan 2 mg/dia seguits de un període obert de 6 mesos en el que tos els pacients rebien levosimendan a dosi de 2 mg/dia durant 6 mesos.

Els resultats de l’estudi no mostren diferencies en la evolució de l’escala funcional ALSFRS-R ni en la capacitat funcional respiratòria (SVC) mesurada en posició de sedestació però si mostren una millora significativa en la SVC mesurada en posició de decúbit en els pacients que prenen Levosimendan enfront al placebo i aquesta millora es dosi depenent, es a dir, és més important amb la dosi de 2 mg/dia.

En base en aquests resultats s’ha dissenyat un segon estudi (REFALS) molt més ampli amb 450 pacients que s’està duent a terme en l’actualitat i en el qual participa la Unitat Funcional del nostre centre. Es tracta d’un estudi randomitzat en el que els pacients reben tractament amb placebo o levosimendan 2 mg/dia durant un any. En el nostre centre s’ha inclòs 14 pacients. La inclusió de pacients ja ha finalitzat i els resultats de l’estudi encara no estant disponibles donats que alguns pacients encara continuen en estudi.

Posted in Actualitat, recerca | Tagged | Comments Off on Continua la recerca amb el levosimendan

La Unitat Malalties de Motoneurona de Bellvitge rep una beca del COMB per formar un neuròleg etíop

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ha atorgat una de les beques Dr. José Luis Bada a la UFMM per a l’estada formativa del neuròleg etíop Dereje Melka a l’Hospital de Bellvitge.

Des de fa 25 anys, les beques Bada promouen la formació de metges en cooperació internacional, amb l’objectiu de millorar les condicions sanitàries dels països en desenvolupament. Aquestes ajudes van ser creades en memòria del Dr. José Luis Bada, pioner en la medicina tropical, la cooperació sanitària i la salut en les migracions. També va ser l’impulsor de la Unitat de Medicina Tropical al CAP Drassanes de Barcelona.

Les beques van ser lliurades el dimecres 13 de novembre a la seu del COMB i en nom de la Unitat de Malalties de Motoneurona la va recollir el Dr. Raúl Domínguez (a la imatge del COMB, el primer per l’esquerra de la filera del mig).

Amb l’estada del Dr. Dereje Melka a l’Hospital de Bellvitge, que es formalitzarà en el decurs de les pròximes setmanes, es dona continuïtat a un curs que un grup de professionals de Bellvitge va dur a terme a la capital d’Etiòpia, Addis Abeba, el passat mes de setembre. El curs es va centrar en les malalties neuromusculars i l’ús de l’electromiografia (control amb elèctrodes de la salut dels músculs i les cèl·lules neuronals que els controlen) i l’ecografia per al seu diagnòstic i tractament.

Posted in Actualitat | Tagged , , , , | Comments Off on La Unitat Malalties de Motoneurona de Bellvitge rep una beca del COMB per formar un neuròleg etíop

Prudència i rigor en la comunicació de nous tractaments

Ara fa uns dies, els mitjans de comunicació publicaven informacions sobre un tractament de cèl·lules mare impulsat pel laboratori Brainstorm Cell Therapeutics podria alentir l’avanç de l’ELA. L’assaig que està duent a terme aquest laboratori pretén desenvolupar una teràpia que consisteix a utilitzar cèl·lules mare mesenquimals (MSC) que es converteixen en cèl·lules que produeixen factors neurotròfics. Aquestes cèl·lules mare s’injecten en el líquid cefaloraquidi.

Des de la Unitat Funcional de Malalties de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge creiem que és important recordar que es tracta d’un assaig que encara no està acabat i que, per tant, no pot oferir resultats definitius en relació al valor de les cèl·lules mare per desaccelerar l’evolució de la malaltia. A dia d’avui, només s’han publicat el resultats de les fases I i II (podeu recuperar aquí l’entrada del blog escrita per Cova Joglar amb la definició de les diferents fases d’un assaig clínic).

Una de les conclusions d’un article que podeu llegir en aquest enllaç és que “els resultats obtinguts suggereixen que l’administració IT i IM de cèl·lules MSC-NFT en pacients amb ELA és segura i proporciona indicacions de possibles beneficis clínics, que s’hauran de confirmar en un pròxim assaig clínic”.

Una vegada més, apel·lem a la responsabilitat dels mitjans de comunicació perquè corroborin l’estat real dels estudis abans de publicar informacions que poden fer créixer esperances entre els pacients sense un fonament sòlid.  Qualsevol reacció que un pacient o una família puguin fer davant la recerca d’un nou tractament és justificable, però no ho son les que puguin dur a terme els mitjans, publicant notícies sense el filtre de les comprovacions que formen part de l’exercici correcte de la seva activitat.

Què són les cèl·lules MSC?

Les cèl·lules mesenquimals (MSC) són cèl·lules mare multipotents que poden diferenciar-se en tres grans llinatges: mesoderma, endoderma i ectoderm, fins i tot cap a les cèl·lules neuronals, gràcies a l’addició de substàncies específiques. En particular, es poden fer servir diferents molècules i factors de creixement per induir la diferenciació neural de les MSC.

Se sap que l’activitat de les cèl·lules MSC està intervinguda, almenys en part, de manera paracrina, a través de l’alliberament de diferents factors i biomolècules que representen el secretoma d’MSC. Aquests factors secretats inclouen proteïnes solubles, com a factors de creixement i citocines, àcids nucleics lliures, lípids i vesícules extracel·lulars. Les biomolècules incloses en els derivats del secretoma poden promoure la reparació de teixits i la immunomodulació intervinguda, les activitats antiinflamatòries i antiapoptòtiques.

Les accions antiinflamatòries i neuroprotectores del secretoma poden estar intervingudes, almenys en part, mitjançant l’alliberament de citocines antiinflamatòries. En particular, el factor de creixement transformant β (TGF-β), la interleucina (IL) i altres citocines antiinflamatòries poden ser responsables de l’acció antiinflamatòria, mentre que els factors neurotròfics poden intervenir la neuroprotecció. A més dels factors solubles, les MSC alliberen exosomes, que són vesícules tancades en la membrana, envoltades per una capa de fosfolípids que contenia proteïnes, lípids i ARN codificants i no codificants.

Una altra característica important de les MSC, particularment útil en el context clínic, és la seva capacitat per migrar al lloc de la lesió després de la seva administració, una propietat anomenada “referència” intervinguda per quimiocines.

Avui dia, se sap que algunes de les propietats beneficioses relacionades amb l’ús de MSC depenen de l’alliberament de factors de creixement i molècules solubles.

Posted in Actualitat, ELA actualitat, recerca | Tagged , | Comments Off on Prudència i rigor en la comunicació de nous tractaments

TRICALS, una plataforma que suma pacients, investigadors i indústria farmacèutica contra l’ELA

La Unitat Funcional de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge és l’únic grup clínic d’Espanya que forma part, hores d’ara, de TRICALS, un grup de treball estable sorgit al si de l’ENCALS que té l’objectiu d’aconseguir de potenciar els assaigs clínics i compartir els seus resultats. Així es podria accelerar l’arribada dels resultats dels assaigs als pacients d’ELA el més aviat possible.

L’objectiu final de TRICALS és desenvolupar un tractament eficaç per a l’ELA a partir de la interconnexió de pacients, centres i unitats de recerca i la indústria farmacèutica i biotecnològica. El treball en grup pot facilitar que els assaigs clínics es duguin a terme de forma més ràpida i eficient.

Fins ara, més de 700 pacients de Regne Unit, França, Itàlia, Suïssa, Països Baixos, Bèlgica i Irlanda s’han registrat de forma voluntària a la base de dades de TRICALS. En registrar-se, es demana als pacients que completin els detalls mèdics necessaris per avaluar la seva compatibilitat  de cara als proper estudis clínics. Els pacients registrats reben notícies del seu centre quan es posa en marxa un nou assaig clínic.

En crear un registre internacional ben documentat de pacients amb ELA, connectats a un centre assistencial o de recerca local, TRICALS pretén accelerar i augmentar la quantitat d’assaigs clínics de possibles medicaments per a l’ELA.

Posted in Actualitat, recerca | Tagged , | Comments Off on TRICALS, una plataforma que suma pacients, investigadors i indústria farmacèutica contra l’ELA

L’Hospital Universitari de Bellvitge obté la certificació CSUR del Ministeri de Sanitat per a malalties neuromusculars rares

El Ministeri de Sanitat atorga el reconeixement de CSUR (Centres, Serveis i Unitats de Referència) amb l’objectiu de garantir l’equitat en l’accés a una atenció sanitària de qualitat, segura i eficient a persones amb patologies minoritàries o de molt baixa prevalença. Hores d’ara, l’Hospital Universitari de Bellvitge compta amb un total d’11 CSUR. El darrer CSUR del centre a obtenir aquesta certificació ha estat el de malalties neuromusculars rares, entre les quals s’inclou l’ELA.

El grup de malalties neuromusculars rares inclou les malalties de motoneurona, com ara l’ELA; les d’origen genètic que afecten la placa motora (síndromes miastènics congènits); les neuropaties sensitivomotores i autonòmiques hereditàries (malaltia de Charcot-Marie-Tooth, entre d’altres); les malalties musculars hereditàries i malalties neuromusculars multisistèmiques.

Per al Dr. Carles Casasnovas, coordinador del CSUR de malalties neuromusculars de l’Hospital Universitari de Bellvitge, el reconeixement “és molt important per aconseguir que els pacients puguin accedir al millors tractaments sense importar la seva comunitat autònoma de residència”. Afegeix que “també posiciona els professionals de l’hospital a nivell nacional i europeu, formant part de l’avantguarda tant pel que fa a l’assistència com a la recerca de les malalties neuromusculars rares”.

Els CSUR donen cobertura assistencial a tot el territori estatal; proporcionen atenció i seguiment multidisciplinari; garanteixen la continuïtat de l’atenció entre diferents etapes de vida del pacient (infant-adult) i nivells assistencials i actuen com a nodes de formació d’altres professionals. L’acreditació com a CSUR permet, a més, la integració a les Xarxes Europees de Referència (ERN).

Posted in Actualitat, ELA actualitat, General | Tagged , | Comments Off on L’Hospital Universitari de Bellvitge obté la certificació CSUR del Ministeri de Sanitat per a malalties neuromusculars rares

Un nou assaig amb masitinib objectiva un alentiment de l’evolució de l’ELA

La Unitat de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge ha participat en un assaig de masitinib amb 394 pacients d’ELA, seguits durant 48 setmanes, durant les quals s’ha avaluat la caiguda de l’escala funcional, la capacitat vital i la qualitat de vida.

A l’estudi s’ha objectivat un alentiment de la caiguda de l’escala funcional que es fa més palesa si es categoritzen els pacients en normal/lenta progressió i ràpida progressió. Aquest efecte es veu accentuat per la precocitat en l’inici del tractament, es a dir, quan la malaltia està menys evolucionada.

Masitinib és un inhibidor de tirosin Kinasa, i realitza un efecte neuroprotector actuant sobre la inmunomodulació de la glia, macròfags i mastòcits del sistema nerviós central i perifèrico.

Les dades de l’assaig estan sotmeses a l’anàlisi de l’EMA i ja han servit per plantejar un nou assaig, en el qual també participarà la Unitat de Motoneurona de l’Hospital de Bellvitge.

Adjuntem també un altre article (en anglès) sobre la revisió de cèl·lules mare mesenquimals, que comentarem en una entrada posterior.

Posted in Actualitat, recerca | Tagged , | Comments Off on Un nou assaig amb masitinib objectiva un alentiment de l’evolució de l’ELA

El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona premia la guia Con Gusto

Un equip de professionals de la Unitat Funcional de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge-IDIBELL, encapçalat per la dietista-nutricionista i farmacèutica Elisabet Romero Gangonells, ha estat guardonat amb el Premi al Projecte de Millora de la Qualitat Assistencial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona per la realització de la guia Con gusto.

Es tracta d’una guia d’alimentació per a afectats d’ELA i per a persones amb problemes de deglució que va ser impulsada per la Fundación Luzón i cofinançada pel grup Iberostar. Es va publicar al juny de 2017 i des de l’Hospital de Bellvitge es va dur a terme la coordinació i elaboració, conjuntament amb el Campus de l’Alimentació de Torribera, de la Universitat de Barcelona, i la Fundació Alícia.

El premi està dotat amb 3.000 euros i ha reconegut el treball d’Elisabet Romero al capdavant d’un equip en el qual també hi figuren Montse Illan, Mònica Povedano, Elena Roura i Núria Virgili.

Aquí podeu veure la guia

I aquí recuperar la publicació que vam, fer al blog sobre la Guia Con gusto

I una altra més aquí

Posted in Actualitat, General | Tagged , , , | Comments Off on El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona premia la guia Con Gusto

Amanides (ben fresques) que fan estiu

En aquests dies tan calorosos només ens ve de gust menjar coses refrescants. Per això us proposem algunes idees per preparar amanides. Animeu-vos a cuinar-ne alguna i expliqueu-nos si us ha agradat! Li heu canviat algun ingredient?

En aquest enllaç podeu veure la infografia ampliada

Això sí, recordeu, sempre que us sigui possible, seguir les indicacions de les nutricionistes de la Unitat de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge per garantir una adequada ingesta calòrica.

 Text i infografies: Cova Joglar

Posted in Actualitat, General | Tagged , , , , | Comments Off on Amanides (ben fresques) que fan estiu

La neurogastronomia contribuirà a millorar la nutrició de pacients amb problemes per menjar

La Unitat Funcional de Motoneurona serà present en el nou màster de Neurogastronomia que la Universitat de Barcelona (UB) posa en marxa al setembre al seu Campus de l’Alimentació de Torribera. La Dra. Mònica Povedano, cap de la unitat, formarà part del professorat del màster, que pretén ajudar a entendre les relacions entre el cervell i la ingesta d’aliments. Així, el postgrau profunditzarà en la interacció entre gastronomia i les neurociències, oferint una comprensió sòlida de l’evolució històrica de la neurogastronomia, el coneixement de les diferents tendències o una visió general de la percepció neuronal dels productes alimentaris crus i elaborats.

En un extens article publicat a La Vanguardia fa pocs dies, la Dra. Povedano explicava com el cervell, tant a les seves àrees sensorials com emocionals, participa al plaer de menjar, “però la malaltia ho altera. El món de la gastronomia ha de conèixer tots els obstacles que s’han de superar perquè el menjar sigui plaent i desitjable per a joves, gent gran, sans, malalts…”. En aquesta línia, la contribució de la Unitat de Motoneurona de Bellvitge s’enfocarà a la comprensió de la importància de la gastronomia per mantenir una nutrició correcta en pacients que poden estar afectats de disfàgia, com en el cas de l’ELA.

En el mateix article, la Dra. Povedano afirma que “existeixen malalties neurològiques en que, ja sigui per la disfàgia, l’apatia o l’alteració emocional que es produeix, es pot registrar una pèrdua del gust i el plaer per menjar, i a moltes d’elles la nutrició és un factor clau de la supervivència”.

Imatge de silviarita en Pixabay

La nutrició és una de les línies de treball cabdals de la Unitat a l’Hospital de Bellvitge. El canvi de textura, la millora de la càrrega calòrica dels àpats i la lluita contra la pèrdua del menjar com activitat que també proporciona plaer són factors fonamentals en el treball de les nutricionistes de la Unitat, que a més ha col·laborat en iniciatives pioneres com la guia “Con gusto”, impulsada per la Fundación Luzón, i que adapta tot un seguit de receptes per a les persones amb problemes de deglució.

D’aquesta forma, la neurogastronomia pot millorar l’experiència d’un gourmet i alhora resoldre els problemes de nutrició de pacients amb malalties que provoquin una pèrdua del gust i que rebutgen menjar perquè no obtenen cap tipus de plaer.

Posted in Actualitat | Tagged , | Comments Off on La neurogastronomia contribuirà a millorar la nutrició de pacients amb problemes per menjar