Picato® en el tractament de la queratosi actínica: suspensió provisional de la comercialització

La queratosi actínica és una alteració cutània  associada a l’exposició solar crònica que apareix sobretot en persones d’edat avançada de pell clara. Algunes lesions poden progressar a un carcinoma espinocel·lular. El Picato® (ingenol mebutato) està autoritzat per al tractament de la queratosis actínica sense hiperqueratosi ni hipertròfia.

Els resultats d’estudis recents mostren un augment del risc de carcinoma cutani en pacients tractats amb el fàrmac. L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) informa, en una nota, de la suspensió de la comercialització mentre finalitza l’avaluació de la seva seguretat per part del comitè de farmacovigilància europeu (PRAC). Com a mesura de precaució es recomana:

-suspendre els tractaments actuals,

– no iniciar-ne de nous i valorar les alternatives terapèutiques,  i

– informar en cas d’aparició de noves lesions.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , | Comentaris tancats a Picato® en el tractament de la queratosi actínica: suspensió provisional de la comercialització

Els corticoides tòpics també poden provocar una hiperglucèmia.

 

Es conegut que diversos fàrmacs poden provocar una hiperglucèmia en pacients no diabètics, descompensar una diabetis existent o provocar una diabetis. Tal com ja es revisava en un Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya , s’han descrit hiperglucèmies amb corticoides, antipsicòtics atípics, antiretrovirals, antineoplàstics, alguns antihipertensius i contraceptius orals, entre d’altres. Els glucocorticoides augmenten la resistència a la insulina en induir la gluconeogènesi hepàtica. La hiperglucèmia per corticoides és molt freqüent, de vegades greu, sobretot per via oral i injectable; depèn de la dosi, la durada del tractament i de la via d’administració.

Segons els resultats de l’anàlisi de dos cohorts europees  (Andersen et al, Diabetes Care 2019), aquest risc també apareix amb les formes d’aplicació tòpica i sembla més elevat amb els d’alta potència (clobetasol) i en exposicions prolongades.

Es van examinar les bases de dades sanitàries nacionals de Dinamarca i altres bases de dades del Regne Unit.

En dos estudis de casos i controls fets a aquests països, l’exposició a corticoides tòpics es va associar a un augment del risc de diabetis de tipus 2 d’al voltant d’un 25% (OR 1,25 [IC 95% 1,23-1,28]) a Dinamarca i OR 1,27 [IC 95% 1,23-1,31] al Regne Unit).

En un estudi de cohorts a Dinamarca (amb 2.689.473 de participants), les taxes d’incidència de diabetis de tipus 2 van ser més elevades en els exposats comparats amb els no exposats. L’ajust per possibles factors de confusió no va eliminar aquesta diferència. Es va observar una associació amb l’exposició prolongada i els corticoides de potencia més elevada.

Davant l’aparició d’una hiperglucèmia, cal no oblidar de valorar el paper dels fàrmacs que pren el pacient per via sistèmica i també per via tòpica.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Els corticoides tòpics també poden provocar una hiperglucèmia.

Trastorns respiratoris greus per gabapentina i pregabalina

La Food and Drug Administration (FDA) ha fet pública una alerta en la que adverteix del risc de trastorns respiratoris greus associats a l’ús de gabapentina y pregabalina, sobretot quan aquests medicaments s’administren associats a altres depressors del Sistema Nerviós Central (analgèsics opiacis, hipnosedants, antidepressius i antihistamínics), i en pacients amb factors de risc (MPOC) o d’edat avançada. Paralelament s’informa que l’ús d’aquests fàrmacs ha augmentat de manera exponencial els darrers anys i, en una proporció elevada, en condicions poc justificades.

La gabapentina i la pregabalina estan aprovades per a diverses indicacions com l’epilèpsia, dolor neuropàtic, i trastorn per ansietat generalitzada. Però el seu ús va molt més enllà. En els últims anys s’han acumulat proves que indiquen que aquests fàrmacs es consumeixen com a substituts d’analgèsics opiacis (amb una eficàcia dubtosa), i també per a consum no mèdic.

La FDA ha rebut, en 5 anys, 49 notificacions de depressió respiratòria atribuïda a gabapentinoides. Van morir 12 pacients, tots ells almenys amb un factor de risc addicional. Aquest risc també s’ha observat en assaigs clínics amb un nombre limitat de pacients.

La FDA recomana “prescriure la dosi més baixa possible” de gabapentinoids; es tracta d’una recomanació que podria plantejar dubtes si es considera que disminuir la dosi pot suposar una pèrdua de l’eficàcia en molts casos sense evitar riscos. Abans de prescriure’ls, caldria revisar acuradament les indicacions en les quals s’administren aquests medicaments, juntament amb l’historial farmacoterapèutic del pacient.

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Trastorns respiratoris greus per gabapentina i pregabalina