La ingesta excessiva de sodi és un problema de salut pública nivell mundial. Els resultats de nombrosos estudis indiquen que una ingesta elevada de sodi s’associa a un major risc de morbimortalitat cardiovascular, però les dades entre les persones sense hipertensió han estat contradictòries.
Algunes formulacions efervescents o solubles de paracetamol contenen quantitats de sodi que superen la ingesta diària recomanada (2 g/dia, segons l’OMS), la qual cosa és especialment rellevant quan el fàrmac es pren durant períodes prolongats i en pacients amb factors de risc.
Es van dur a terme dos estudis de cohorts a partir de les dades de la base britànica d’atenció primària THIN, amb l’objectiu d’analitzar l’associació entre l’inici d’ús de formulacions de paracetamol que contenen sodi i l’aparició d’esdeveniments cardiovasculars. Els pacients inclosos tenien entre 60 i 90 anys, un diagnòstic d’hipertensió arterial (a la primera cohort) i l’antecedent de la prescripció de paracetamol en formulació amb o sense sodi durant l’any previ a la inclusió.
La selecció de l’edat a partir dels 60 anys es va fer per tal de minimitzar l’ús de paracetamol de venda lliure atès que a Gran Bretanya la prescripció està coberta pel sistema públic a partir d’aquesta edat. Les variables principals van ser l’aparició d’un nou esdeveniment cardiovascular (IAM, AVC o ICC), i la mortalitat per qualsevol causa. Es va ajustar per variables socio-demogràfiques i antropomètriques, tabaquisme i ingesta alcohòlica, comorbiditats, ús d’altres medicaments, i utilització del sistema sanitari durant l’any previ.
En la cohort de pacients hipertensos es va observar un major risc d’esdeveniments cardiovasculars associat a l’ús de les formulacions amb sodi comparat amb l’ús d’altres formulacions de paracetamol (HR=1,59; IC95% 1,32-1,92). Aquest risc també va ser major entre la cohort d’individus sense hipertensió arterial (HR=1,45; IC95% 1,18-1,79). Tanmateix, l’ús de formulacions de paracetamol amb sodi es va associar a un major risc de mort per qualsevol causa en les dues cohorts.
Aquests resultats s’han d’interpretar amb precaució.El disseny observacional de l’estudi només permet establir una associació però no una relació de causalitat. D’altra banda, els autors identifiquen una sèrie de limitacions: no es va analitzar l’excreció urinària de sodi dels pacients ni la ingesta de la dieta. Un altre aspecte important a considerar és el consum d’envasos de venda lliure, tot i que es procurar minimitzar ajustant l’edat com a criteri d’inclusió. Finalment, com que no es va codificar la causa específica de mort a la base de dades, no es va poder establir l’associació entre l’ús de les formulacions de paracetamol amb sodi i la mortalitat específica per causes.
En l’editorial que acompanya l’article es fa èmfasi en l’elevat consum d’aquest analgèsic: l’any 2014, al Regne Unit es van receptar 42 milions de medicaments que contenien paracetamol; a aquests, hi caldria afegir 200 milions més d’envasos dispensats sense recepta .
A Espanya, amb dades de prescripcions amb càrrec al Sistema Nacional de Salud, el consum de paracetamol durant els últims 10 anys s’ha incrementat un 60%. En aquest context, qualsevol increment de risc, per petit que sigui, té un impacte en salut pública que pot ser rellevant.
Tot i que només una petita proporció de les formulacions de paracetamol contenen sodi, els metges i els pacients han de ser conscients i evitar-ne el consum innecessari, especialment quan el medicament es pren durant un llarg període de temps.
El perfil de toxicitat amb les dades disponibles fins el moment actual va ser semblant en els tres medicaments. Les reaccions adverses més freqüents van ser les reaccions a la zona d’injecció (dolor, eritema i pruïja) i el restrenyiment, que pot ser greu. En el tractament amb galcanezumab es va observar vertigen i, amb erenumab, espasmes musculars. No es disposa de dades de toxicitat a llarg termini, ni en persones majors de 65 anys. Preocupen especialment els efectes adversos cardiovasculars (malaltia cardiovascular, cerebrovascular i arterial perifèrica), ja que una inhibició crònica de la vasodilatació pot afavorir la hipertensió arterial (HTA) i la isquèmia.
Els medicaments són, probablement, el recurs terapèutic més utilitzat al nostre medi. La importància de la seva ocupació transcendeix l’àmbit individual del pacient per tenir conseqüències importants sobre la societat en conjunt, tant sanitàries com econòmiques. Per això els estudis d’utilització de medicaments (EUM) tenen un gran interès científic i social, havent format part fonamental de la disciplina coneguda com a Farmacoepidemiologia o Epidemiologia del Medicament. Els EUM poden ser útils per conèixer el patró dús dels diferents medicaments, la seva evolució al llarg del temps i comparar les dades dunes regions a altres (per exemple, en làmbit europeu), i així contribuir a un ús més responsable dels mateixos. També poden, eventualment, servir per analitzar la freqüència i la distribució de certes malalties, per a la identificació de possibles àmbits d’intervenció, o per a l’avaluació de diferents intervencions o mesures (per exemple, de farmacovigilància).