El tractament amb estatines s’ha associat amb un augment de la resistència a la insulina. Els resultats de diversos estudis observacionals han suggerit que augmenten el risc de diabetis (Sattar et al, Carter et al, Ahmadizar et al, Yoon et al, Naci et al).
Ja l’any 2012 la FDA va alertar sobre aquest risc. El risc és més alt en pacients d’edat avançada, els que en reben dosis més altes i els que reben estatines d’alta potència. Encara que l’increment del risc sigui petit en termes absoluts, l’impacte sanitari potencial és important, atesa la gran quantitat de persones que prenen estatines. Segons l’Observatori d’ús de medicaments de l’AEMPS, els darrers 10 anys a Espanya, l’ús d’estatines s’ha incrementat un 40%.
Malgrat aquestes dades, es desconeixen les implicacions clíniques de l’ús d’estatines per al control de la diabetis en pacients que ja tenen un diagnòstic de diabetis.
S’acaba de publicar un estudi observacional que va tenir com a objectiu avaluar la progressió de la diabetis després de l’inici d’ús d’una estatina en pacients diabètics. Es tracta d’un estudi de cohorts dut a terme amb dades del Department of Veterans Affairs dels Estats Units entre els anys 2003-2015. Es van incloure més de 160.000 pacients de 30 anys o més, amb diagnòstic de diabetis durant el període d’estudi; es va recollir informació demogràfica, dades clíniques i de laboratori, i ús de medicaments.
La variable va ser una combinada de progressió de la diabetis, incloent nou inici de tractament amb insulina, augment del nombre de medicaments hipoglucemiants, incidència de 5 o més mesures de glucèmia de 200 mg/dL o més, o un nou diagnòstic de cetoacidosi o diabetis no controlada. Es va comparar el grup de pacients que iniciaven tractament amb estatines durant el període d’estudi amb un grup control sense exposició a aquests medicaments.
La variable progressió de la diabetis es va observar en un 55,9% dels usuaris d’estatines comparat amb el 48% del grup control (OR 1,37; IC95% 1,35-1,40). Aquesta diferència es va assolir per cada component de la variable combinada. Es va observar una relació dosi resposta entre les xifres de LDL i una major progressió de la diabetis.
L’efecte preventiu cardiovascular de les estatines depèn del risc cardiovascular de cada persona. Els efectes indesitjats, en canvi, tenen la mateixa incidència i gravetat, independentment d’aquest risc. Per tant, la relació benefici-risc és més favorable en pacients d’alt risc cardiovascular. Segons els autors, aquestes dades obliguen a considerar els efectes metabòlics de les estatines a l’hora de determinar-ne la seva relació risc-benefici.